La història de la ràdio

Qui va inventar la ràdio i en quin any? Història de la ràdio. A priori, una pregunta senzilla de respondre per a qui tingui un mínim de cultura general. No obstant, el 95% podria estar equivocat. I és que, després d'un dels majors invents de la humanitat, hi ha una polèmica soterrada que porta dècades en estat latent. Va inventar la ràdio qui diuen que realment la va inventar? La Justícia ja va dir que no fa temps.

Qui va inventar la ràdio: Marconi
Durant molts anys, només hi havia una resposta a aquesta pregunta. No obstant això, amb el pas del temps, molts noms s'han sumat a l'equació. Nikola Tesla, Oliver Lodge, Amos Dolbear, Reginald Fessenden o Mahlon Loomis.
No obstant això, és l'inventor italià qui havia quedat per a la posteritat com a ideòleg de la ràdio. Tot va canviar l'any 1943, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units, en una votació sense precedents, va dictaminar que Gugliemo Marconi havia utilitzat fins a 17 patents de Nikola Tesla, assignant al geni croata l'invent.

I és que, analitzant la documentació històrica, cal reconèixer que Tesla va visualitzar els conceptes de la ràdio, quan Marconi ni tan sols s'hi havia posat a això. Una documentació que també deixa clara la intenció de l'invent en els seus orígens: arribar a les masses. La realitat és que els que abans van poder treure'n profit van ser els exèrcits de tot el món, els qui la van usar, i molt bé, a la I Guerra Mundial.
És més, Marconi va passar diversos anys de la seva vida, després de finalitzar la I Guerra Mundial, treballant en les comunicacions en ona curta i les transmissions sense fil. Itàlia sabia que hi hauria una altra guerra de forma imminent, i sabia com havia de preparar-se.

Quin any es va inventar la ràdio
La veritat és que són diverses dates i dos invents els que van influir en la invenció de la ràdio. En concret, el telègraf i el telèfon. I és que la majoria d'emissions de ràdio viatgen pels cables telefònics, i no per l'aire.

Al 1860, James Clerk Maxwell, un considerable físic escocès, va parlar per primera vegada de les ones de ràdio. No va ser fins al 1886, quan Heinrich Rudolf Hertz, famós físic alemany, va convertir l'electricitat en ones de ràdio.
Amb aquests antecedents, Gugliemo Marconi va portar la ràdio al següent nivell. L'inventor italià va ser capaç d'enviar el primer senyal de ràdio de la història en el 1895. Ho va fer a Itàlia, de manera que la resposta de quin any es va inventar la ràdio, és el 1895.
Quatre anys més tard, Gugliemo Marconi va fer un pas més i va enviar un senyal sense fils a través de l'English Channel. La resposta li va arribar el 1902, i era una senzilla lletra S.

El problema per Gugliemo Marconi és que Tesla, mesos abans, havia creat un oscil·lador que transmetia senyals a través de l'oceà. Aquesta va ser la base que va usar Marconi per a la seva ràdio, i una de les causes per les quals l'han desposseït del seu invent. I això, tot i que Marconi va patentar la ràdio el 1904 i cinc anys més tard es va emportar el Premi Nobel. De res no va servir. El 1943, la ràdio va tornar al seu legítim propietari: Nikola Tesla.
No va ser l'únic inventor que es va avançar a Gugliemo Marconi. Ja al 1872, dos anys abans de néixer l'invent italià, Mahlon Loomis va registrar una patent als Estats Units per un artefacte que feia servir electricitat natural per crear un circuit de corrent elèctric amb fins telegràfics, però sense suport de cables, bateries artificials i que, tot i això, arribava a altres continents.

Antecedents i història de la ràdio
Pel que fa a antecedents i història de la ràdio, cal dir que la primera emissió oficial de la ràdio de la història es va donar als Estats Units al 1906. Es tractava d'un programa amateur de tertúlies musicals, presentat per Reginald A. Fessenden, a Massachusetts, i el seu missatge va arribar fins a desenes de vaixells, situats a centenars de quilòmetres en alta mar, que el van escoltar a través dels seus radis.

Quatre anys més tard, De Forest va fer la primera retransmissió en directe de la història. Va ser al Metropolitan Opera House de Nova York i va paralitzar la Gran Manzana.
Ja al 1920, els Estats Units tenia diverses emissores amb programació regular. Això sí, la primera a fer-ho va ser a Pittsburg. És una ràdio fórmula on posaven discos musicals tot el dia. Ja al 1923, a l'altre costat del món, al Regne Unit, es funda la British Broadcasting Corporation, és a dir, la BBC. En només dos anys, hi havia més de 600 emissores de ràdio a tot el planeta.

Va ser al 1922 que va tenir lloc la primera conversa entre un vaixell a alta mar i terra. Va passar a Nova Jersey, on hi havia el Beach, que va contactar amb el SS America, situat a gairebé 650 quilòmetres de la costa. Això sí, va haver d'esperar set anys més per perfeccionar el sistema i que el servei d'alta mar de radiotelefonia es posés en funcionament.
Ho va fer amb una limitació de 2.400 quilòmetres de distància amb la costa. Per sort, aquestes limitacions són cosa del passat i, avui dia, es pot contactar amb qualsevol vaixell, sigui on sigui. El pitjor per als Estats Units és que, fins a 1936, totes les comunicacions transoceàniques havien de passar per Regne Unit. Va ser així fins que van canviar Anglaterra per França.

A Espanya la ràdio va arribar al 1924, quan van sorgir les primeres emissores comercials a Barcelona i Madrid. Amb el transcórrer dels anys, aquestes van augmentar el seu nombre, fins arribar a cobrir tot el país. El més habitual era la cobertura d'esdeveniments en directe. No obstant això, a poc a poc es va anar professionalitzant i la majoria d'elles tenia butlletins informatius. La pionera en aquest aspecte va ser Unión Radio a 1925.


Font: Espai i Ciència