Sistema portàtil per conversar amb un ordinador sense haver de parlar-li amb veu audible

Uns investigadors han desenvolupat un sistema de connexió amb un ordinador que pot transcriure paraules que verbalitzi un usuari tot i que sense arribar a pronunciar-les realment en veu alta.

El sistema consisteix en un dispositiu que es pot portar posat a sobre i un sistema de computació associat. Uns elèctrodes en l'aparell recullen els senyals neuromusculars a la mandíbula i la cara que s'activen durant les verbalitzacions internes (quan "parlem per a nosaltres", mentalment) però que són indetectables per a l'ull humà. Els senyals són introduïts en un sistema d'aprenentatge automàtic que ha estat ensinistrat per correlacionar senyals concretes amb paraules particulars.

 Arnav Kapur en una demostració del sistema. (Foto: Lorrie Lejeune / MIT)

El dispositiu, obra de l'equip d'Arnav Kapur, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, inclou també uns auriculars de conducció òssia, que transmeten vibracions a través dels ossos de la cara cap al oïda interna. Atès que no obstrueixen el canal auditiu, els auriculars permeten que el sistema transmeti informació a l'usuari sense interferir en la seva captació de sons externs.



Aquest és per tant un sistema de computació amb interfície silenciosa que permet a l'usuari plantejar i rebre, de manera indetectable per a tercers, respostes a problemes del tipus dels que normalment se li donen a resoldre a ordinadors. Per exemple, en un dels experiments dels participants van usar el sistema per informar silenciosament dels moviments del seu oponent en una partida d'escacs, i de la mateixa manera silenciosa, rebre recomanacions sobre la millor jugada realitzable contra l'adversari amb ocasió de cada moviment efectuat per aquest.

La verbalització interna, o "subvocalització", com a interfície computacional és un terreny majorment inexplorat. El primer pas de Kapur i els seus col·legues va ser determinar quins punts de la cara són l'origen dels senyals neuromusculars més fiables. Així que van dur a terme experiments en què es va demanar als mateixos subjectes subvocalitzar les mateixes sèries de paraules quatre vegades, amb un conjunt de 16 elèctrodes situats en diferents ubicacions facials en cada ocasió.
Els investigadors van escriure un programa per analitzar les dades resultants i van trobar que els senyals de set ubicacions particulars dels elèctrodes permetien distingir de forma reiterada paraules subvocalitzades.