Turing, més conegut per desxifrar la màquina Enigma alemanya durant la Segona Guerra Mundial i per desenvolupar les bases de la informàtica moderna, va publicar un article de química dos anys abans de la seva mort.
La idea de Turing
L'article de Turing, publicat el 1952, aborda un estrany principi de la química: en certes condicions, dues substàncies químiques que es barregen poden separar-se espontàniament i crear un patró de ratlles únic, comunament anomenat patró de Turing.
Aquests patrons es poden veure a les marques de diferents animals, les estructures de certes plantes i, fins i tot, en els patrons de construcció d'algunes ruscs d'insectes.
La característica clau d'aquestes estructures és que els investigadors poden manipular amb precisió la seva forma, mida i components per crear propietats específiques.
En aquest nou estudi, un grup d'investigadors va utilitzar alguns productes químics anomenats poliamides per crear una membrana que deixa passar l'aigua mentre bloqueja la sal. A més, les estructures de Turing li permeten superar una limitació fonamental d'aquests tipus de filtres d'aigua.
Els autors assenyalen que, mentre les membranes de polímers tradicionals impliquen una compensació en la qual la major permeabilitat a l'aigua condueix invariablement a una menor selectivitat de sal en aigua, el seu nou sistema té tant una alta permeabilitat a l'aigua, com una gran selectivitat d'aigua i sal.
Així doncs, aquest nou filtre dissenyat amb estructures de Turing podria ajudar a resoldre el desafiament de produir un filtre que deixa passar molta aigua i bloqueja gairebé tota la sal.
Aquest nou tipus de filtre encara es troba en les primeres etapes de desenvolupament, i passarà un temps abans que pugui començar a purificar aigua salada a gran escala. Una vegada que això succeeixi, la visió d'Alan Turing podria ajudar a milions de persones a obtenir aigua dolça, seixanta anys després que ho publiqués.
Hem de recordar que l'aigua és un bé tan escàs que només el 0,5% de tota l'aigua de la Terra és potable: l'altre 97,5% és massa salada, i la resta, un 2%, està atrapada com gel polar.
Font: AlakeCiencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament