Energia eòlica casolana

A diferència de l'energia solar, pensar en energia eòlica casolana resulta molt més difícil. S'està habituat a veure grans parcs amb centenars d'aerogeneradors de grans dimensions. En canvi la idea de comptar amb un petit generador eòlic a la nostra llar o negoci sembla una mala idea.

Però des de l'antiguitat l'ésser humà ha aprofitat la força del vent per obtenir energia. La força del vent va ser emprada per fer girar les pales dels molins. Fa segles l'aprofitament de l'energia eòlica, al costat de la de l'aigua, va suposar per a la societat un avanç tecnològic fonamental.

Actualment comença a ser habitual trobar habitatges amb panells solars a les teulades. L'energia solar lentament està trobant un lloc en les nostres cases. Panells i escalfadors solars casolans són una alternativa i una realitat. En canvi els petits generadors eòlics al pati d'un habitatge semblen fora de lloc. L'energia eòlica es relaciona exclusivament amb immenses centrals eòliques amb centenars de grans generadors. Però també hi ha la possibilitat d'aprofitar l'energia cinètica del vent a petita escala. Amb mini aerogeneradors es possible subministrar electricitat a casa nostra i al costat d'una instal·lació solar resoldre problemes de proveïment energètic en zones aïllades. Actualment es poden trobar al mercat aerogeneradors de diverses mides, fiables i fàcils d'instal·lar. Si es fomenta el seu ús poden donar l'impuls definitiu a l'energia eòlica casolana.

Al nostre país l'aprofitament de l'energia eòlica a nivell domèstic s'inicia a principis de l'edat mitjana. Els molins de vent es feien servir per al reg i per moldre gra. Actualment aquests antics molins eòlics encara es poden contemplar en zones com la Manxa o Galícia. Els nous avenços tecnològics van provocar que l'ús de l'energia eòlica casolana mitjançant molins passés a formar part del record. Un nou model energètic basat en els combustibles fòssils va suposar el declivi de l'energia eòlica, els eficaços molins de vent van anar desapareixent paulatinament del paisatge i es van convertir en simples atraccions turístiques.

El molí multipala americà, que es va estendre per tot el món a meitat del segle XIX i que encara avui es fa servir, és el pas intermig que uneix els antics molins tradicionals amb els moderns i eficaços aerogeneradors casolans actuals.

Al llarg del segle XIX es va produir el declivi per l'aprofitament del vent a mesura que es feia més popular l'ús dels combustibles fòssils. Actualment la crisi energètica i la consciència ecològica, que cada vegada és més forta en la societat, han provocat de nou un període d'auge i desenvolupament de l'aprofitament de la força del vent. El primer pas ha estat la construcció de grans centrals eòliques de potència.

El següent pas cap a un nou model energètic ha de ser l'aposta definitiva per l'energia eòlica casolana, a petita escala. Creant els incentius necessaris que motivin la iniciativa privada a fabricar i comercialitzar petites màquines eòliques fàcils d'instal·lar i sobretot de ràpida amortització.

Una energia eòlica a nivell domèstic que permeti, a més de cobrir les necessitats d'explotacions agrícoles o industrials situades en zones aïllades, satisfer també les necessitats energètiques d'habitatges particulars i instal·lacions industrials.

El primer punt que cal tenir en compte a l'hora de construir la nostra instal·lació eòlica casolana és comprovar que el lloc triat per col·locar el generador eòlic tingui, durant tot l'any, el vent suficient perquè sigui productiva. Al web del Centre Nacional d'Energies Renovables (CENER) s'hi poden trobar mapes de vent que permeten tenir idees més clares sobre la rendibilitat de la instal·lació eòlica casolana.

Un altre punt fonamental és l'assessorament per part d'una empresa especialitzada. D'aquesta manera s'aconseguirà amortitzar la instal·lació més ràpidament. Comptar amb l'assessorament de bons professionals fa que s'evitin els errors més comuns que es produeixen en construir una instal·lació eòlica que ha de proveir una casa o un petit negoci.

Es poden trobar al mercat petits generadors eòlics amb potències de 1 kW fins als 10 kW amb preus que oscil·len entre els 6 mil i els 20 mil euros.

Des de la primera màquina eòlica coneguda per la història i usada per bombar aigua a Babilònia l'any 1700 a.c. fins als moderns generadors eòlics actuals, aquesta tecnologia ha suposat un pilar de benestar per a la societat. Econòmicament viable i mediambientalment sostenible l'energia eòlica a nivell domèstic ha de ser, juntament amb l'energia solar i l'eficiència energètica, la base d'un nou model econòmic.

Font: Planeta Neutro

El temps

L'enginyer i responsable de Xarxes Intel·ligents d'Estabanell Energia, Ramon Gallart, participa al programa 'L'hora de la veritat' d'El 9 FM amb Jordi Molet. Gallart parla en la seva intervenció d'avui del temps cronològic. S'anomena així a la magnitud de caràcter físic que permet que un període pugui quantificar-se. Així per exemple s'estableixen uns paràmetres seqüencials que permeten parlar de passat o present. En la seva intervenció també parla del segon de mes que es va afegir el passat 30 de juny per tal de compensar les variacions entre el període de rotació real de la Terra i els nostres rellotges. Escolteu-lo aquí

La importància de les abelles

Gairebé tres quartes parts dels cultius per a consum humà espanyols estan en perill pel declivi de la població d'abelles i d'altres pol·linitzadors, segons un estudi presentat a Barcelona per Greenpeace. Kiwis, carabasses, melons, síndries, carbassons, pomes, préssecs o ametlles són alguns dels cultius més dependents de la pol·linització d'aquests insectes. Per aquest motiu, l'entitat ecologista alerta que, en alguns casos, la seva producció podria caure fins un 90% i, fins i tot, arribar a desaparèixer. El sector apícola denuncia que la mortalitat d'abelles se situa entre el 20 i 40% en el conjunt d'Espanya. En el cas de Galícia, el 56% de les colònies d'abelles han desaparegut des de l'any 2000. Un cas similar és el de les papallones, que també porten a terme la pol·linització, ja que la seva població s'ha vist reduïda a la meitat en 20 anys.

La mortalitat de la població d'abelles es deu especialment a l'ús de 319 insecticides i a l'aparició de la vespa asiàtica. L'elevada mortalitat pot amenaçar el sector econòmic espanyol que depèn de la pol·linització, la facturació puja a més de 2.400 milions d'euros anuals, segons l'entitat ecologista.
Greenpeace demana que es prohibeixin aquests productes químics nocius per a les abelles abans de 2017. L'ús d'aquest tipus de productes va augmentar en un 56% entre 1990 i 2010.

Un pla integral de protecció i ampliar el cultiu ecològic
A més, l'organització insta els governs al desenvolupament d'un pla integral d'acció per protegir les abelles mel·líferes i altres pol·linitzadors, i establir un full de ruta perquè, al 2050, el 100% dels cultius espanyols siguin ecològics.

Per començar, l'entitat proposa ampliar a 7,6 milions les hectàrees destinades al cultiu ecològic a Espanya, el què suposaria un 30% del territori agrícola. L'organització ha recordat que, tot i que la pol·linització és una activitat que passa "molt desapercebuda", la seva funció és "fonamental", ja que en depèn un terç de l'alimentació mundial. Greenpeace afirma que Espanya "hauria de ser el principal defensor d'aquestes espècies", ja que és una de les més importants economies agrícoles d'Europa i en què hi ha un major nombre d'apicultors.

Fruits secs, fruites i l'horticultura, els més perjudicats
El sector espanyol més afectat per la reducció de la població d'abelles és, segons l'entitat, el de la fruita seca, seguit pel fructícola i l'hortícola. Especialment greu és el cas de la indústria de l'ametlla a Espanya, que és la segona del món, ja que la seva supervivència depèn en un 90% de la pol·linització.
Les comunitats espanyoles que major benefici econòmic van tenir al 2011 per la pol·linització van ser Andalusia, amb 878 milions d'euros; Catalunya (321); Múrcia (249); Aragó (194) i Extremadura (183).

Astúries, amb una ràtio de vulnerabilitat del 34%, Catalunya (25%), Múrcia (24%), Aragó (17%) i Galícia (16,5%) són les comunitats autònomes més amenaçades per la pèrdua d'espècies pol·linitzadores, la funció Greenpeace considera "insubstituïble". Així, ha advertit que cal prendre decisions respecte a aquest problema, ja que "d'això depenen les generacions futures".

Vegeu aquest vídeo on s'explica com l'abella comunica a la resta de les companyes del rusc on es troba l'aliment:

http://www.enciclopedia.cat/sites/default/files/media/VIDEO/abella.ogv


Font:ChilAnimal

La biomassa

A les centrals de biomassa es genera electricitat a partir de recursos renovables biològics. Aquestes centrals no només aporten beneficis energètics. També aporten múltiples oportunitats per a l'agricultura, la ramaderia i l'activitat forestal, afavorint el desenvolupament de l'economia rural.

La biomassa és una font d'energia renovable que en aquests últims anys ha experimentat un fort creixement. Les centrals de biomassa sostenible són una gran oportunitat per desenvolupar un nou model energètic que compagini el desenvolupament econòmic i la protecció ambiental.

L'energia de la biomassa té el seu origen en la fotosíntesi
La fotosíntesi (del grec φώτο foto, "llum" i σύνθεσις synthesis, "composició") és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar. La fotosíntesi es produeix en les plantes, les algues i alguns grups d'eubacteris, però no en els arqueobacteris. Els organismes fotosintètics reben el nom de fotoautòtrofs, però no tots els organismes que utilitzen la llum com a font d'energia efectuen la fotosíntesi. Els fotoheteròtrofs utilitzen compostos orgànics, i no diòxid de carboni com a font de carboni. En les plantes, les algues i els cianobacteris, la fotosíntesi utilitza diòxid de carboni i aigua, alliberant oxígen com a producte residual. La fotosíntesi té una importància crucial per la vida a la Terra ja que, a més de mantenir el nivell normal d'oxigen a l'atmosfera, gairebé totes les formes de vida en depenen directament com a font d'energia o, indirectament, com a font última de l'energia al seu aliment. La quantitat d'energia capturada per la fotosíntesi és immensa, d'aproximadament 100 terawatts: això representa unes sis vegades l'energia consumida anualment per la civilització humana. En total, els organismes fotosintètics converteixen uns 100.000 milions de tones de carboni en biomassa cada any. (font:Wikipèdia)

Mitjançant la fotosíntesi les plantes transformen l'energia procedent del sol en energia química. La matèria orgànica procedent de les plantes i dels animals que se n'alimenten és el que es coneix com a biomassa. Aquesta biomassa la podem transformar en energia útil mitjançant les centrals de biomassa.

Les centrals de biomassa es proveeixen de tres tipus de matèria. La que prové de la natura, la qual obtenim de residus agrícoles i industrials i la de cultius energètics. A les centrals la combustió de la biomassa, es genera calor que servirà per transformar l'aigua en vapor. Aquest vapor mou les turbines que, mitjançant generadors, transformen l'energia mecànica d'aquestes en electricitat.

La biomassa és una energia renovable. Les seves aplicacions i la seva transformació, així com el reciclatge, són molt necessaris per a la conservació del medi ambient. Gràcies a les centrals de biomassa es poden desenvolupar el reciclatge de residus agrícoles i industrials i la correcta gestió dels nostres boscos.




Font: PlanetaNeutro

Bombeta centenària

A la ciutat de Livermore (Califòrnia) hi ha una bombeta incandescent de 60 watts encesa des de fa més de 110 anys i pràcticament sense interrupció. Al parc de bombers número 6 d'aquesta ciutat la bombeta es manté immutable amb el pas del temps, complint la seva funció dia i nit sense descans. Això ha fet que es guanyi un lloc en el Llibre Guinness dels rècords, on es reconeix com la bombeta més duradora.

La seva particular història va començar l'any 1901, a principis del segle XX, quan a una ciutat de Califòrnia els bombers varen decidir si il·luminaven nit i dia, una de les seves base.

Per a aquesta tasca es va utilitzar una bombeta incandescent inventada per Adolphe A. Chaillet, que era un, entre els múltiples rivals, que competien amb Edison. La fàbrica de la companyia elèctrica de Shelby, a l'estat d'Ohio, tenia dubtes de com dur a terme el procés de fabricació de la bombeta. Totes aquestes dades no tindrien més interès si no fos perquè aquest tros de vidre corb que estaven a punt de instal·lar duraria més d'un segle. Hi ha només qui pensa en com de sovint es barreja la llum amb el pas del temps, per adonar-se del caràcter extraordinari de la bombeta centenària.

Bé, va ser el 1901 quan un operador va començar a fer funcionar aquesta làmpada d'incandescència en un parc de bombers a Livermore. Des d'aleshores ha estat encesa permanentment, i només interrompuda per alguns talls d'electricitat que, evidentment, s'han produït en els seus 114 anys d'història.

La bombeta de Livermore té un filament vuit vegades més gruixut que el d'una bombeta actual. A més, aquest filament que és la part que es converteix en incandescent quan hi circula un corrent elèctric, és feta d'un material semiconductor. La diferència entre el filament de semiconductor i un conductor és que aquest últim per capacitat de conduir electricitat produeix calor. Un semiconductor en canvi pot mantenir la seva resistència interna més constant quan s'escalfa.

Cadira per dormir als avions

Aconseguir un somni de qualitat en un avió pot ser un gran desafiament -especialment si s'està "encallat" en l'estretor de la classe turista. Però un nou artefacte per dormir en posició vertical patentat per Boeing podria canviar les coses.

Encara que oficialment és conegut com el transport vehicle seat back with integrated upright sleep support system, els mitjans de comunicació han anomenat a aquest seient d'aspecte estrany la cuddle chair. La cadira disposa d'un sistema amortidor, reposacaps, i la corretja que podria ser un avanç crucial per utilitzar en vols de travessia, inclinant el cap endavant i així ja no s'haurà de patir la indignitat de dormir sobre les tauletes del seient de davant.

Les aerolínies volen carregar a tantes persones com sigui possible als seus avions. Fabricants com Boeing i Airbus han hagut de explorar alguns mecanismes de seients veritablement poc ortodoxes. L'any passat Airbus va fer públic la patent d'un seient d'avió d'estil bicicleta per alleugeriment dels pes però, l'empresa ha admès que és poc probable que alguna vegada en faci ús.

En quant a la cuddle chair, no està clar què Boeing apliqui el sistema de descans, però només per curiositat, aquí és pot veure com funciona.

En primer lloc, el passatger extrauria i posaria el coixí i el reposa-caps de la part plegada del dispositiu -anomenada la "motxilla"- que estaria guardada en un espai de sota el seient.

El passatger llavors estendria les corretges de la motxilla per fixar-los al seient del darrere amb un parell de sivelles.

Desprès, cal desplegar el suport pel cap i inclinar-se cap endavant. Per facilitar-ne l'ús, els dissenyadors han inclòs un forat pel cap al reposa-caps.

A partir d'aquí, tot el que es requereix és inclinar-se cap endavant i gaudir. Encara que, el sistema pot semblar una mica estrany i cutre inicialment, mirant-la amb deteniment la cuddle chair és en realitat un dispositiu bastant elegant i pràctic per fer migdiades durant el vol.

AeroDRUMS

El que és veu en el vídeo, no té cap truc. Es tracta d'una bateria invisible. Aerodrums utilitza tecnologia de control de moviment en temps real per transformar amb precisió els gestos de la bateria en sons. Però a diferència del model tradicional, aquesta bateria és prou petita per ser transportada en una bossa. I, si es posa els auriculars, fins i tot pot passar per desapercebut.

Una llum brillant il·lumina uns reflectors sobre les baquetes i els peus i una càmera d'alta velocitat en capta els moviments.

Bateria des dels 9 anys, Richard Lee, el co-inventor d'Aerodrums assegura que els complexos algoritmes fan que sigui una experiència molt realista. L'invent és molt sensible a la velocitat. Així que si es colpeja suaument s'aconsegueixen sons suaus. Si es colpeja amb força, els sons són forts. Hi ha hagut molta investigació per obtenir la latència més baixa possible perquè en això es basa l'efecte de l'aerodrumming. Si hi ha algun tipus de latència, es percep que els sons de la bateria no són bons.

Els seus creadors donaven voltes a la idea de fabricar guants per tocar la bateria amb les mans, fins i tot combinant-los amb cascos de realitat virtual. Però el soci de Lee, Yann Morvan, pensava que la prioritat era crear una alternativa viable per a bateries, no una joguina tecnològica. No es va voler que l'Aerodrums fos una moda passatgera evitant esser el gadget típic de l'any per passar a l'oblit. De fet l'objectiu era que fos per fer música ben feta utilitzant l'aire com a medi sonor.

Potser es tardarà temps canviarà la tècnica tradicional dels bateries però, per a aquells que tenen interès i poc espai a casa sense molestar als veïns, Aerodrums els pot ajudar a donar un pas cap endavant.

10 formes de fer ús d'un mòbil

Els smartphones han augmentat les capacitats dels telèfons mòbils, especialment gràcies a la connexió permanent a internet. L'interval infinit d'aplicacions ha fet la resta. Cada dia hi ha noves utilitats que prometen més comoditats, però les possibilitats que permeten els telèfons mòbils moderns són una mica desconegudes. Aquí s'exposen les següents:

-Router WiFI. Aquesta no és una utilitat desconeguda, però moltes vegades ens pot passar desapercebuda. Amb l'opció de compartir la connexió podem tenir internet a un ordinador de sobretaula, a un portàtil o crear un repetidor de wifi. És el que es coneix com a tethering. Tècnicament ja fa temps que és possible , però gràcies a l'ampliació de dades mòbils amb bones tarifes fan d'aquesta opció adquireixi una major utilitat.

Cinturó pulsòmetre per a smartphone o rellotge. Foto: Decathlon

-Pulsòmetre. El Samsung Galaxy S5 incorpora un mecanisme que mesura les pulsacions només posant el dit sobre un sensor a la part de darrera. És un cas excepcional, però moltes aplicacions fan possible que altres models de mòbil facin funcions de monitor. Sempre que l'utilitzem per a aquest propòsit caldrà, un sensor amb cinturó compatible que enviarà les dades al telèfon.

-Connectar un teclat. Molt probablement poques persones utilitzaran aquesta utilitat, però podem connectar un teclat o un ratolí a un telèfon intel·ligent. Aquesta opció pot ser molt útil en el cas que haguem d'escriure un text llarg. Per tant, seria suficient portar un teclat a sobre, molt més lleuger que un portàtil, i així tenir a mà aquesta utilitat. Els mòbils amb Android poden connectar el perifèric amb un adaptador senzill OTG (On To Go).

-Escànner. Si es necessita convertir un document a un fitxer pdf, en comptes que fer una foto, podem utilitzar una de les apps especialitzades. Hi ha diverses opcions. Alguns, com 'Perfect OCR' per a iPhone, incorpora el reconeixement de text. Per tant, és capaç de convertir el text d'una imatge en document de text.

Aplicacions de les brúixoles. Foto: Getty Images

-Brúixola. Pràcticament ningú porta una brúixola a la butxaca, i si es té un smartphone és més probable trobar la manera més ràpida d'obtenir rumbs. Tanmateix, el magnetòmetre que inclou el mòbil, el GPS i un grapat d'aplicacions permeten utilitzar el telèfon com una brúixola, una cosa que pot tenir aplicació a la muntanya.

-Baròmetre. Alguns telèfons mòbils també integren un baròmetre que mesura la pressió atmosfèrica. Aquest component ajuda a calcular l'altura a la qual s'està i el posicionament del GPS. Pot ser útil per als excursionistes. A més, proporciona informació que pot ser útil, combinat amb altres, de predir les condicions meteorològiques , encara que de manera molt local.

-Sensor de llum. El sensor de llum és que permet canviar l'aparença de telèfons en funció de les condicions externes de lluminositat. Aquesta és una de les més importants per estalviar bateria. Però a més, algunes aplicacions permeten esprémer aquest sensor i així obtenir profit per a fotògrafs segons unes condicions d'il·luminació donades, encara que no proporcionen informació completa i precisa, podria utilitzar- se com un Fotòmetre.

iHandy nivell iPhone. Foto: iTunes

-Giroscopi. Algunes dels més moderns smartphones, disposen d'un giroscopi predefinit. Aquest mecanisme mesura l'orientació del telèfon. Per fer-ho, utilitza la força de la gravetat de la terra. El giroscopi ofereix diverses utilitats per a aplicacions de realitat augmentada o jocs i que permet fer girar la imatge a la pantalla pel que és mòbil. Algunes apps per a mòbils, ho utilitzen per fer amb el telèfon de nivell, cosa molt útil per treballs de bricolatge a casa.

-Magnetòmetre. Un altre sorprenent ús, i poc conegut seria el magnetòmetre. Això serveix per detectar camps magnètics i és un dels elements que utilitzen les aplicacions de brúixoles però, sorprenentment hi ha altres aplicacions que utilitzen aquest principi, per convertir el mòbil en un petit detector de metalls com poden ser el níquel, ferro i acer.

Algunes empreses estan començant a oferir serveis de control remot d'electrodomèstics des dels telèfons mòbils. Foto: Getty Images

-Comandament a distància. Tot i que encara hi ha poques aplicacions que permeten el control remot d'aparells, aquesta és una de les àrees que més es pot concentrar els nous desenvolupaments tecnològics. Amb aquestes utilitats, serà possible controlar, per exemple, la temperatura de la calefacció de la casa des del telèfon. I, de fet, ja es comencen a anunciar per algunes firmes.

Primera trucada des d'un telèfon mòbil

"Estic trucant per comprovar si la meva trucada sona bé", va ser el primer que va dir Martin Cooper.

Ja s’han complert 42 anys des que va tenir lloc la primera conversa des d'un dispositiu mòbil.

El 3 d'abril del 1973, Martin Cooper, llavors empleat de Motorola, es va plantar al mig de Manhattan i va trucar a la seu dels Bell Labs, a New Jersey, a més de 46 quilòmetres de distància

Per descomptat, el dispositiu que Cooper va usar, res té a veure amb els actuals. Es va tractar d'un prototip del que després es convertiria en el Motorola DynaTAC 8000X, el primer mòbil comercial del món. En plata, un autèntic "totxo" de 25 centímetres que pesava 790 grams.

El primer que va dir Cooper quan algú va despenjar el telèfon a l'altra banda no va ser, sincerament, massa original. "Estic trucant per comprovar si la meva trucada sona bé", o alguna cosa semblant, recorda el propi Cooper en una entrevista a The Atlantic.

Avui en dia hi ha gairebé tants telèfons mòbils com persones al món (6.800 milions d'unitats). Molts d'ells són a més smartphones. La consultora IDC calcula que en l'últim any es van comercialitzar 1.300 milions de smartphones (als quals òbviament, cal sumar els milers de milions d'usuaris que ja comptaven amb un).

El pneumàtic del futur com a carregador de bateries

A la bateria del cotxe mai no li donem gaire importància. A no ser que es deixin els llums encesos (aquest clàssic), realment la bateria dura moltíssim i avisa amb temps per no quedar-se sense per culpa de la fallida d'aquesta. Però llavors van aparèixer els vehicles elèctrics i el terme "bateria del cotxe" va adquirir un significat totalment diferent, convertint-se en un dels grans reptes de la indústria: fer que duri més perquè l'autonomia dels vehicles elèctrics pugui competir amb la dels cotxes tradicionals.

Des de llavors les propostes per fer que les bateries siguin més duradores o aconseguir que es vagin carregant mentre es condueix van apareixent. Totes esperen ser les que aportin la solució definitiva. L'última a anunciar alguna cosa relacionada ha estat la fabricant de pneumàtics Goodyear, que ha mostrat un prototip de la seva nova idea: Un pneumàtic que genera electricitat i així pot anar carregant la bateria quan el cotxe està en marxa.

Com ho aconsegueix? La clau en aquest cas està en el material utilitzat per construir el pneumàtic, que inclou un termo-piezoelèctric. Aquest component ajuda a generar electricitat aprofitant dos factors que es donen quan la roda està girant i parada: La calor del pneumàtic (per la fricció contra l'asfalt i simplement quan li toca el sol, encara que estigui aturat) i la deformació i les vibracions que pateix quan gira.

La utilitat de la idea és fàcil de veure. El BHO3, que és com s'ha batejat a Goodyear aquest prototip, carrega la bateria mentre es condueix, és a dir, en el moment en què la bateria es va gastant i parant per complet o reduint al ritme al qual la bateria es consumeix (no han especificat si és més ràpid el procés de càrrega o de descàrrega, de manera que possiblement segueixi guanyant el de descàrrega).

En tractar-se d'un prototip, encara falta molta feina. No obstant això, un dels temes que podrien resultar més enutjosos i fins i tot perillosos, està ja solucionat. I és que perquè la calor generi una quantitat d'electricitat rellevant, el pneumàtic inclou una tecnologia dissenyada per absorbir al màxim calor i llum del sol, cosa que des del punt de vista de la seguretat és poc recomanable. Per evitar que aquesta tecnologia acabi provocant l'escalfament del pneumàtic, s'ha inclòs també un sistema de refrigeració per aire.

Des Goodyear no han donat molts més detalls sobre aquest pneumàtic generador d'energia elèctrica i, tenint en compte que es tracta d'un concepte possiblement es triguin uns anys en veure-ho en el mercat, suposant que arribi.





Font: Citroën