La seva particular història va començar l'any 1901, a principis del segle XX, quan a una ciutat de Califòrnia els bombers varen decidir si il·luminaven nit i dia, una de les seves base.
Per a aquesta tasca es va utilitzar una bombeta incandescent inventada per Adolphe A. Chaillet, que era un, entre els múltiples rivals, que competien amb Edison. La fàbrica de la companyia elèctrica de Shelby, a l'estat d'Ohio, tenia dubtes de com dur a terme el procés de fabricació de la bombeta. Totes aquestes dades no tindrien més interès si no fos perquè aquest tros de vidre corb que estaven a punt de instal·lar duraria més d'un segle. Hi ha només qui pensa en com de sovint es barreja la llum amb el pas del temps, per adonar-se del caràcter extraordinari de la bombeta centenària.
Bé, va ser el 1901 quan un operador va començar a fer funcionar aquesta làmpada d'incandescència en un parc de bombers a Livermore. Des d'aleshores ha estat encesa permanentment, i només interrompuda per alguns talls d'electricitat que, evidentment, s'han produït en els seus 114 anys d'història.
La bombeta de Livermore té un filament vuit vegades més gruixut que el d'una bombeta actual. A més, aquest filament que és la part que es converteix en incandescent quan hi circula un corrent elèctric, és feta d'un material semiconductor. La diferència entre el filament de semiconductor i un conductor és que aquest últim per capacitat de conduir electricitat produeix calor. Un semiconductor en canvi pot mantenir la seva resistència interna més constant quan s'escalfa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament