La SuperGrid

Actualment, les nostres xarxes elèctriques tenen tres nivells de mallat:

§  Transport, en alta tensió

§  Distribució en alta i mitjana tensió

§  Distribució en baixa tensió

El transport en alta tensió forma una malla amb molt pocs nusos que estan connectats amb línies d’alta capacitat.

La xarxa de distribució en alta i mitjana tensió és una malla amb molts més nusos que agafen l’energia des dels nusos de la xarxa de transport.

Finalment, les línies de distribució en baixa tensió porten l’energia des dels nusos de la xarxa de distribució fins als petits consumidors.

Aquest sistema porta molts anys funcionant al nostre país però actualment s'hi veuen un parell de problemes:

1.    Quan hi ha molts petits generadors basats en energies renovables de manera que, ens podem trobar que l’energia no vagi de AT a MT i de MT a BT sinó en sentit contrari. En aquest cas cal canviar el disseny dels sistemes de protecció i control de la xarxa.

2.    Que si el percentatge de generació amb energies renovables és elevat ens podem trobar amb forts desequilibris entre generació i demanda.

Un exemple d’aquest segon problema seria el fet que en una regió hi hagi molta generació eòlica i en aquell moment faci molt vent mentre que a una altra regió la generació és fortament solar i en aquell moment és de nit.

Per solucionar aquest problema, ja fa anys que es parla de la idea de superxarxa(supergrid). Es tractaria de fer una xarxa de nivell superior (és a dir amb molt pocs nusos però amb gran capacitat de transport) que interconnectés grans extensions. Actualment es parla d’Europa i el nord d’Àfrica però potser es podria estendre cap a l’orient. Transportar energia a aquestes distàncies no es pot fer  en corrent altern i cal fer servir corrent continu.

La proposta seria fer aquesta xarxa fonamentalment submarina de tal forma que interconnectés els nusos importants de les xarxes de transport amb els futurs parcs eòlics marins.

La superxarxa del futur

Més enllà del 2030, Europa es planteja nous reptes energètics i ambientals: un sistema elèctric 100% basat en renovables i nuclears, en els països que apostin per elles, i lliure d'emissions de CO ₂ . I per aconseguir això cal mirar ja cap a una superxarxa europea, la SuperGrid que ja s'estudia en el si de ENTSO-E, el grup dels principals operadors elèctrics europeus. Seria una xarxa capaç de transportar l'energia solar del nord d'Àfrica o l'eòlica dels mars del Nord i del Bàltic per tot Europa. La SuperGrid serà, doncs, una xarxa de molt elevada capacitat de transport ja molt llargues distàncies. I entre els esquemes que s'estan manejant, és important que Espanya compti amb les instal · lacions necessàries per poder jugar un paper rellevant. Algunes de les opcions plantejades dibuixen aquesta gran xarxa amb diverses línies, connectades al centre de la Península, per transportar l'energia generada en el nord d'Àfrica fins a la frontera francesa des dels dos extrems dels Pirineus.