El funcionament i les característiques dels magnetotèrmics

Un magnetotèrmic és un dispositiu  termomagnètic, cosa que significa que té dos mètodes per interrompre un circuit. Un mecanisme tèrmic, generalment una tira d’un sistema bimetàl·lic, proporciona protecció contra una sobrecorrent. L'acció d'escalfament de la corrent fa que la tira bimetàl·lica es corbi i així obri el contacte del circuit. Aquest mètode es complementa amb un solenoide dissenyat per respondre als corrents més grans (protecció magnètica).

 Un diagrama d'un MCB es mostra a la següent figura:

És evident que el tret tèrmic té un temps de resposta lent i el magnètic, un temps de resposta molt més ràpid. Quan es combinen, aquests dispositius proporcionen una protecció amb un perfil característic sofisticat.

Taula 1
EN 60.898. característiques tèrmiques del dispositiu:

Les dues característiques del magnetotèrmic:

1. Característica tèrmica
La característica tèrmica, bimetàl·lica es resumeix a l’anterior taula.

I2 ≤ 1,45 × Iz, on I2 és el corrent que provoca que el dispositiu actui.

Mitjançant l'estudi de l’anterior taula, es pot observar que aquest requisit està incorporat en la norma de producte per la  BS EN 60.898 i és, efectivament, el calibratge de la “tira” bimetàl·lica.


2.   Característica magnètica
La corrent nominal màxima disponible és de 125 A i aquests dispositius segons la norma BS EN 60.898 estan disponibles amb diferents sensibilitats magnètiques de manera que s’identifiquen amb un prefix B, C o D.

Les diferents característiques magnètiques dels disjuntors que apliquen la BS EN 60.898 es proporcionen a l'apèndix 3 de la norma BS 7671: 2008, però per il·lustrar les diferències característiques magnètiques, la següent figura, mostra una comparació entre els tipus B, C i D, amb la mateixa qualificació bàsica. Un magnetotèrmic de 32A amb la sensibilitat de tipus C es denota com C32, i és un requisit de la norma que l’equip  apliqui aquest marcatge.

Els B, C o D corresponen a sensibilitats que tenen un corrent mínim que causa el tret i això es pren convencionalment com un temps d’actuació dins de 0'1 segons.

Això s'anomena convencionalment operació instantània o tret instantani.

Aquesta convenció dels temps mínims depèn de la mecànica de l'interruptor, que sempre requereix un cert temps mínim, sense tenir en compte el corrent que provocarà l’actuació.

L’anterior figura,  mostra que per aconseguir un “disparo” instantani en 100 ms, un interruptor de tipus 32A B requereix 160A, 320A un interruptor de tipus C i 640A interruptor tipus D.


Taula 2
El disjuntor (BS EN 60.898) selecció de corrent de tall

Per sota d'aquests corrents de llindar, el mecanisme tèrmic és dominant i té la mateixa característica per a tots els tres dispositius. Les característiques magnètiques determinen el tipus de sensibilitat. L'equip connectat, o que pugui ser connectat al circuit, s'ha d'avaluar en termes de la probable punta d’arrancament.

El pic de corrent, és la corrent que una càrrega provoca quan s’alimenta per primera vegada. Els valors poden variar de ser insignificants (un parell de vegades el corrent normal), de 5 a 10 vegades el corrent normal per transformadors de nucli de ferro (per exemple, les lluminàries fluorescents convencionals) i un màxim de 20 vegades el corrent normal que els equips electrònics moderns, incloent les fonts d'alimentació, que es troben en equips d'usuari.

Mentre la curta durada (sovint el corrent de pic és d'uns pocs mil·lisegons), això pot causar interruptors automàtics, però l'avaluació de la probabilitat d'un disparo de l'interruptor és complicat. La segona taula recomana uns tipus d'interruptors de circuit per irrupció típica segons les aplicacions actuals.

Per separat al corrent d'entrada, el corrent de pic de càrrega també ha de ser considerat. Un corrent de pic fa que la selecció disjuntor sigui un terme usat per descriure un pic dins de l'operació normal d'una càrrega variable cíclica o en el temps.