El nombre total de malware dirigit contra dispositius IoT (Internet of Things) ha sobrepassat els
7.000, amb més de la meitat d'ells apareixent per primera vegada el 2017,
segons els analistes de Kaspersky Lab.
Amb més de 6.000 milions de dispositius intel·ligents en ús per tot el món, els
usuaris estan comprovant com cada vegada hi ha més malware que amenaça les seves vides digitals.
Els dispositius
intel·ligents, com els smartwatches, smart TVs, encaminadors i càmeres,
s'estan connectant entre si i donant pas al creixent fenomen de l'Internet de
les Coses, una xarxa de dispositius equipats amb tecnologia que els permet
interactuar entre ells en un entorn exterior. A causa del gran nombre i la
varietat de dispositius existents, l’IoT s'ha convertit en un dels objectius
preferits dels cibercriminals. En aconseguir piratejar els dispositius IoT, els
cibercriminals poden espiar les persones, fer-los xantatge i fins convertir-les
en còmplices de les seves accions criminals. I el que encara és pitjor, botnets (conjunt o xarxa de robots
informàtics que s’executen de manera autònoma i automàtica. Es poden controlar
servidors o equips infectats de forma remota) com Mirai i Hajime ens avisen
clarament que l'amenaça segueix en augment.
Els experts de Kaspersky Lab
han portat a terme un estudi sobre el malware
IoT, per examinar com de greu és el perill que suposa. Es van col·locar
trampes, consistents en xarxes artificials que simulen xarxes de diferents
dispositius IoT (routers, càmeres
connectades, etc.), per observar com el malware
intentava atacar aquests dispositius virtuals. No va haver d'esperar molt,
gairebé immediatament van començar els atacs utilitzant malware tant conegut com desconegut.
La majoria dels atacs
registrats pels analistes de Kaspersky Lab es van dirigir contra càmeres IP o
gravadors digitals de vídeo (63%), i el 20% contra dispositius de xarxa,
inclosos encaminadors i mòdems DSL, entre d'altres.
La Xina (17%), Vietnam (15%)
i Rússia (8%) es van situar al capdavant com els països més afectats pels atacs
contra els dispositius, cadascun d'ells amb un gran nombre d'equips infectats.
Brasil, Turquia i Taiwan, amb un 7% en cada cas, es van situar a continuació.
Fins aquest moment de
l'experiment, els investigadors han estat capaços de recollir informació sobre
més de 7.000 tipus de malware
dissenyats específicament per piratejar dispositius connectats.
Segons els experts, és molt
fàcil d'entendre el perquè d'aquest creixement: IoT és molt fràgil i es troba
molt exposat a les accions dels criminals. La gran majoria dels dispositius
intel·ligents compten amb sistemes operatius basats en Linux, el que obre una
porta als atacs a causa de la facilitat dels criminals de poder escriure codis
maliciosos que puguin dirigir-se simultàniament contra un gran nombre de
dispositius.
El que fa tremendament
perillós aquest problema és l'abast potencial que pot arribar a tenir. Segons
experts del sector, al món hi ha ja més de 6.000 milions de dispositius
intel·ligents, dels quals només uns pocs disposen d'una solució de seguretat
incorporada i els seus fabricants tampoc produeixen cap actualització de
seguretat o un nou firmware. Hi ha
milers de milions de dispositius potencialment vulnerables, o que pot haver-hi
ja un important nombre d'ells que ja estan afectats i que no ho sabem.
"En l'últim any vam poder veure no només
que era possible atacar als dispositius connectats, sinó que estàvem davant
d'un autèntic perill. Hem vist en aquest any com el nombre de malware dirigits contra l’IoT creixia,
però encara li queda molt recorregut per davant. Aparentment, l'alta
competitivitat en el mercat dels atacs de DDoS, està fent que molts d'aquests
cibercriminals busquin nous recursos que els permetin augmentar la força de les
seves accions. Diversos analistes prediuen que per al 2020, el nombre de
dispositius podria arribar a assolir la xifra d'entre 20 i 50 mil milions", comenta Vladimir Kuskov, expert en seguretat
de Kaspersky Lab.
Font: Kaspersky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament