Presentat al Saló de París al 1967 amb novetats com porta del darrere. A Espanya es van acoblar 233.100 unitats.
Parlar del Citroën 2CV és parlar d'un dels models més representatius de la història de l'automòbil. Si preguntem a l'atzar a un públic ja veterà, molts comentaran que van aprendre a conduir als comandaments d'aquest vehicle francès o dels seus successors, com el Dyane, que aquest 2017 ha celebrat el seu 50 aniversari.
Aquest va sorgir per donar-li un toc més elegant i per millorar l'equipament del 2 CV, però també per guanyar competitivitat en un mercat on el Renault 4 havia guanyat punts gràcies a la seva cinquena porta. Citroën va encarregar a Panhard, amb la qual acabaria fusionant-tres anys després, el disseny del Dyane mentre centrava recursos propis en el Projecte G. Aquest culminaria anys després amb la creació del GS.
Estèticament -encara que la bellesa no era el seu fort- es va apostar per un frontal amb els fars encastats en els parafangs, per un porta del darrere i per línies més anguloses. La premsa de l'època va criticar que el nou model només disposés de dues finestretes a cada lateral, davant de les tres del 2 CV, amb la pèrdua de visibilitat que suposava. Citroën va cedir davant aquestes crítiques i va modificar el disseny en 1969 amb l'arribada del tercer vidre. A l'interior d'aquest automòbil de 3,90 metres podien viatjar a quatre persones . L'amplada es va mantenir, per poder traslladar les solucions tècniques del model anterior.
Els que més quilòmetres acumulen a bord del 2 CV i derivats lloen la seva capacitat d'afrontar camins sots, gràcies a una suspensió mecànica tova que li aportava estabilitat. Amb aquest vehicle, segons els seus creadors, un camperol hauria de poder travessar un camp sembrat amb una cistella d'ous sense que cap es trenqués: "El paraigua rodant", era el lema que se li adjuntava.
El Dyane, que es va presentar en societat al Saló de París del 1967, va usar per a la seva producció les línies de muntatge del 2 CV, i reprenia la seva mecànica de motor bicilíndric de 425 centímetres cúbics, transmissió davantera i caixa manual de quatre marxes. També va patir modificacions amb el pas del temps. Així va ser com es va arribar al Dyane 4, amb un motor amb 10 centímetres cúbics extra. En tots els casos, opcions molt eficients, que van veure en la Crisi del Petroli de 1973 una gran oportunitat.
Ja el 1968 va néixer el Dyane 6, amb 602 centímetres cúbics, model fabricant a Espanya, concretament al centre que PSA té a Vigo. Del Dyane 6 se'n van fabricar més de 233.100 unitats al nostre país. Citroën va jugar altres bases com la personalització, amb diversos colors que van rejovenir la imatge d'un utilitari titllat de tosc. Amb la furgoneta Dyane 400 es va arribar a un públic que buscava una furgoneta lleugera per al seu treball. El 1983 aquest model va cessar la seva producció amb més de 1.444.000 Burra, Cirilia o Cabra, sobrenoms que va rebre al llarg de la seva història, alguns dels quals encara circulen per les carreteres espanyoles.
Font: Expansión
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament