A mesura que la robotització del món es fa més real, creix el debat al voltant de com la nostra societat s'adaptarà a la revolució de les màquines. Algunes de les qüestions que es plantegen són realment noves, però d'altres no és la primera vegada que sorgeixen. També a l'Anglaterra de finals del segle XVIII, en una incipient societat industrial, alguns treballadors es van rebel·lar, furiosos, contra els telers automàtics perquè els treien la feina.
Ludites destrossant un teler / Wikimedia Commons |
Els moviments ludites de fa 250 anys van ser, potser, l'expressió més violenta del rebuig dels humans a les màquines. Però els telers automàtics no han estat l'única innovació que va suposar un desafiament per al mercat laboral. Les teleoperadores, indispensables per a les comunicacions fa 60 anys, han desaparegut. La lletera i l'aiguader fa ja temps que van deixar el seu lloc a supermercats i instal·lacions d'aigua corrent. I fa diverses dècades que el pregoner municipal va penjar la campana a favor d'altres mètodes de comunicació menys sorollosos.
Tots han estat canvis petits en un lent caminar cap a un món dominat per les màquines i la intel·ligència artificial, del qual els robots en seran el seu màxim exponent. Estem preparats per a aquesta revolució? O millor, hem estat alguna vegada preparats per alguna revolució?
Un ja famós estudi de la Universitat d'Oxford publicat el 2013, assenyala que al voltant de l'any 2030, als Estats Units, gairebé la meitat dels treballs seran realitzats per robots. "El nostre model prediu que la majoria dels treballadors dels transports i les ocupacions de logística, la major part dels treballadors administratius i els empleats dels sectors de producció, estan en risc", assenyalen els seus autors, Carl Frey i Michael Osborne.
No es tracta de posar-se apocalíptics, però aquestes prediccions no semblen desgavellades. Sobretot, si tenim en compte el treball tal com avui el coneixem, sense considerar ocupacions del futur que avui no podem imaginar-nos. Segons el National Bureau of Economic Research, una organització pública dels Estats Units, la introducció de mètodes robotitzats a les fàbriques ha destruït gairebé 700.000 llocs de treball al país des del 1990.
Fàbrica de cotxes robotitzada / iStock |
Els robots ja estan reemplaçant als treballadors i no reconèixer-ho seria mirar cap a un altre costat. Sempre prenent com a referència els Estats Units, l'últim informe de la Robotic Industries Association assenyala que, en el primer trimestre del 2017, les indústries americanes van adquirir gairebé 10.000 robots, un 28% més que l'any passat. A més, indica que les empreses estan utilitzant, cada vegada més, aquests robots per incrementar la productivitat sense recórrer a mà d'obra (humana) barata a països en vies de desenvolupament.
Les previsions més pessimistes sobre l'impacte dels robots en el treball se centren a la Xina o el sud-est asiàtic. "A mesura que les màquines van no només aprenent a fer més coses, sinó que a més les van fent cada vegada millor, molt millor que les persones i a un cost més baix, pensar que hi haurà més ocupació del tipus que avui coneixem és simplement absurd. Si restringim l'ocupació al que avui coneixem com a tal, oblida-ho: n'hi haurà molta menys. No obstant això, el que hem de pensar és que anem cap a un món en què moltes persones faran coses que avui no consideraríem ocupació, però ho seran", assenyala Enrique Dans, professor d'innovació a la IE Business School, en un article recent publicat a El País.
Dans és dels que defensa un canvi social per adaptar-se a una nova realitat en la qual els robots facin el treball dur i els humans es centrin en fer aquelles activitats productives amb les que més gaudeixen i millor se'ls donen. "Cada vegada veig més proves que ens dirigim cap a un model en què la renda bàsica incondicional serà un element central, i ho veig venir tant des ideologies que busquen una redistribució de la riquesa més justa com des dels més liberals".
La batalla real es dóna en l'ètica
Més enllà de les conegudes lleis de la robòtica d'Isaac Asimov i de l'impacte concret dels robots en els llocs de treball, el debat se centra també en qüestions ètiques i legals que giren al voltant d'una complexa pregunta: fins a quin punt podem considerar les màquines com els nostres iguals?
Depèn. "Una màquina no arribarà a tenir consciència del que està fent, podrà jugar a escacs però no sabrà que està jugant, no sabrà el què és competir ni tindrà el sentiment que està competint amb l'home per derrotar-lo", explica el director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, Ramón López de Mántaras, en un article publicat a l'agència EFE. "Hi ha motivacions i intencions que dubto molt que n'arribin a tenir".
No obstant això altres experts, com els que sostenen la Iniciativa 2045, que creuen que la intel·ligència i la robòtica evolucionaran tant que, d'aquí aproximadament tres dècades podrem transmetre la nostra pròpia consciència humana a màquines súperavançades que superin en tot les habilitats de l'home, difuminant la frontera entre humans i robots.
La pregunta sobre les motivacions i intencions de la intel·ligència artificial té molts matisos ètics, sobretot a l'hora de discutir fins a quin punt hi confiarem. Com actuaria un robot en el cas d'haver de decidir entre la vida de diferents grups d'humans? Com determinaria el que és el mal o els seus diferents nivells? Es podran realment arribar a programar aquestes coses?
El futur: apocalíptic o de color de rosa
Massa preguntes perquè ningú tingui la resposta. Tot el que tenim són prediccions, més o menys pessimistes, i aquest impertorbable sentiment, potser una mica encoratjat per Hollywood, que al final tot acabarà sortint bé.
En l'actualitat, les prediccions sobre les relacions robot-humà es concentren en dos grans grups amb multitud de matisos. Els uns, optimistes, auguren un futur feliç per a l'home, en el qual les màquines ens alliberin del treball dur i puguem dedicar-nos a l'oci i la creativitat. D'altres, pessimistes, asseguren que la revolució industrial actual no té precedent i no som conscients dels reptes que tenim al davant.
Els més optimistes, com els editors de la influent The Economist, proposen un gran pacte social per crear una societat més feliç. En ella, els treballadors acceptarien canvis de treball i formació tecnològica constant, mentre l'Estat garanteix una renda bàsica i prestacions socials que haurien d'estar sostingudes per una mena d'impost sobre els robots treballadors.
Molts experts, dels pessimistes, coincideixen amb aquesta visió, però la veuen irrealitzable. Per a ells, davant la inacció dels estats, les màquines acabaran reemplaçant completament els éssers humans en alguns sectors. En aquest món amb menys llocs de treball, no hi haurà diners ni confiança en el mercat per consumir els productes produïts. Així, pronostiquen una societat massivament robotitzada amb altes taxes d'atur i deflació.
No serà Neo, ni els replicants, ni Terminator, ni tan sols Wall-E el que marqui el nostre futur. Un cop més, sembla que la pilota està a la teulada de l'ésser humà. La tecnologia hi és i segueix avançant a un ritme trepidant. Tot depèn de com siguem capaços d'adaptar-la al nostre món. Confiem que sigui en el nostre benefici.
Font: Ferrovial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament