Instal·lació solar fotovoltaica (EFE) |
2.- Espanya, que va ser el 2008 el segon país d'Europa en instal·lació de panells solars fotovoltaics, va deixar l'any passat d'estar en el rànquing dels deu països europeus més favorables a Europa a aquesta font d'energia neta.
L'any 2015, només es van instal·lar 49 MW, menys de l'u per mil dels que es van posar en marxa a tot el món (50.000 MW, un 25% més que el 2014). Són dades que ofereix José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), formada per més de 330 empreses del sector (productors, instal·ladors, fabricants, etc.).
3.- L'enfonsament del sector fotovoltaic a Espanya contrasta amb la puixança que ha cobrat aquesta activitat en altres països europeus: el 2015 es van instal·lar a Gran Bretanya 3.500 MW, de manera que en els últims 9 mesos, l'energia solar (un 6% de la demanda) ha superat al carbó (el 5%). És 70 vegades més que a Espanya.
A Alemanya, s'han habilitat 1.460 MW addicionals, i a França 879 MW. El lideratge mundial s'ha desplaçat ara a la Xina (15.200 MW el 2015) i al Japó (11.000 MW), el govern impulsa aquesta font renovable després de l'accident a la nuclear de Fukushima.
Construcció de la planta solar fotovoltaica a Alcolea del Rio (Sevilla). Primera planta solar fotovoltaica d'autoconsum col·lectiu. (Astrid Lubbers / Somenergia) |
5.- El cost de la producció d'energia produïda per sistemes fotovoltaics s'ha reduït en sis anys des de 287 euros / MWh en l'any 2009 als 111 euros / MWh l'any 2015, segons un informe de Bloomberg New Energy Finance.
6.- El cost actual de l'energia solar està per sota dels 10 cèntims d'euro / kWh en molts llocs del món, el que la fa competitiva enfront del preu minorista. Les expectatives per al 2030 situen aquest preu per sota dels 4 cèntims d'euro / kWh per a les grans plantes, per sota del preu actual de mercat de l'electricitat.
7.- L'estancament en la construcció de nous projectes fotovoltaics connectats a xarxa està motivat a Espanya pels canvis reguladors (reducció de primes de caràcter retroactiu, eliminació d'ajudes per a futures plantes ...), cosa que ha ocasionat la desaparició de múltiples empreses en els diferents baules de la cadena de valor.
No obstant això, part de l'ocupació molt qualificada existent, s'ha mantingut gràcies a la sortida a l'exterior de les empreses als grans projectes internacionals i hi ha esperances que s'activi l'incipient mercat d'autoconsum.
8.- Però les instal·lacions d'autoconsum (regulades a l'octubre del 2015) amb prou feines han tingut un desenvolupament a Espanya, sobretot per les dures condicions imposades. No s'està donant el rellançament necessari. El decret d'autoconsum d'Espanya no permet la modalitat de l'anomenat balanç net en l'àmbit domèstic: és a dir, la possibilitat que l'autoconsumidor pugui vendre a la xarxa l'excedent d'electricitat produït (obtingut en les hores en què no hi ha ningú a casa i no s'aprofita el sol), de manera que l'electricitat lliurada a la xarxa es pogués descomptar en la factura de l'energia rebuda de la xarxa quan no fa sol i es capta l'estesa exterior. Ara, els autoconsumidors han regalar a la xarxa l'excedent d'electricitat obtingut. Una generositat obligada, això sí.
9.- L'autoconsum amb balanç net és la fórmula (generalitzada en altres països) que hagués permès recórrer a un únic comptador que registraria la doble comptabilitat d'electricitat que entra i surt.
10.- Els experts consideren injust i discriminatori l'impost al sol, previst per a les instal·lacions de més de 10 kW. L'electricitat solar d'autoconsum està obligada a pagar un peatge o càrrec per l'ús de les xarxes de transport (com el consum elèctric domèstic convencional), de manera que l'electricitat autoproduïda s'encareix injustificadament, i deixen de ser tan rendibles els projectes, denuncia el sector.
Font: La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament