Emmagatzemar CO2 en sediments de mar profund

Un parell d'investigadors de la Universitat de Pequín han trobat proves que suggereixen que el CO2 líquid podria ser emmagatzemat de manera segura en sediments de mar profund. En el seu treball publicat al lloc d'accés obert Science Advancements, Yihua Teng i Dongxiao Zhang descriuen un model que van construir per imitar les injeccions de CO2 sota el fons de l'oceà.

A mesura que el planeta continua escalfant-se a causa de l'alliberament continuat a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle, els científics busquen altres llocs per emmagatzemar-los. El diòxid de carboni s'ha destacat com un dels principals gasos d'efecte hivernacle i, per això, s'ha intentat frenar el seu llançament. Alguns enfocaments s'han centrat a buscar formes per prevenir l'inici, mentre que d'altres busquen maneres de capturar-lo i emmagatzemar-lo per evitar filtrar-lo a l'atmosfera. Un d'aquests llocs es troba en els sediments que hi ha al fons de l'oceà. Però, com assenyalen els autors, s'ha treballat poc per esbrinar si un lloc així podria contenir CO2 sense filtracions a l'aigua i, finalment, a l'atmosfera. En aquest nou treball, els investigadors van construir un model per imitar el sediment del pis oceànic, les condicions i el que podria passar si s'introduïa CO2 líquid.

Una de les principals culpables implicades a l'alliberament de CO2 a l'atmosfera és la producció de les centrals de carbó. Actualment s'està treballant per trobar maneres de emmagatzemar el CO2. Aquest treball ha demostrat que el CO2 es pot capturar i convertir en diverses formes, des de sòlids a líquids. És la forma líquida en la que se centren els investigadors.

Les investigacions anteriors han demostrat que quan el CO2 líquid està exposat tant a alta pressió com a temperatures baixes, es formen hidrats. Els investigadors van afegir aquesta informació al seu model i la van executar diverses vegades sota diferents condicions, com ara una pressió variable i escales de temps. Van trobar que, sota certes condicions, la injecció de CO2 als sediments va conduir a la formació d'hidrats, la qual cosa va servir com a forma de protecció, evitant que el líquid de CO2 es filtri cap amunt. Van descobrir que, amb el temps, tant el CO2 com els hidrats es van dissoldre en fluids de porus.
Decepcionats pels seus resultats, els investigadors recomanen nous estudis del món real pel emmagatzammaent de CO2 en sediments del fons marí, per determinar si és una solució viable.


Font: Universitat de Pekin