L'implant d'un inhalador de pressió ocular pot ajudar a prevenir la ceguesa

Els investigadors de Caltech han desenvolupat un sensor de pressió implantable que pot residir en l'ull humà durant anys alhora que envia dades sense fils sobre la salut de l'ull al pacient o als professionals mèdics. L'implant podria facilitar la prevenció d'una de les principals causes de ceguesa.
En unir nous envasos i tecnologies microelectròniques i en estreta col·laboració amb oftalmòlegs, s'ha pogut dissenyar un sensor miniaturitzat, totalment inalàmbric i sensible.
El sensor està dissenyat per monitoritzar els ulls dels pacients amb glaucoma, una malaltia que provoca una pèrdua gradual de la visió, generalment com a conseqüència d'una excessiva pressió a l'interior de l'ull. El glaucoma és la segona causa més freqüent de ceguesa després de les cataractes, i afecta a 65 milions de persones a tot el món.
Els pacients amb risc de glaucoma han de fer visites periòdiques a un oftalmòleg per controlar la seva pressió intraocular (pressió ocular), generalment amb un dispositiu anomenat tonòmetre. Un tonòmetre prem un petit prisma contra la superfície de l'ull i determina la pressió a l'interior mesurant quant es desvia la superfície.

Els tòmers es consideren l'estàndard d'or per mesurar la pressió dels ulls, però tenen el desavantatge de només poder mesurar la pressió mentre el pacient visita el metge. Això presenta un problema, perquè la pressió dels ulls fluctua durant tot el dia, de manera que pot haver-hi un moment en que la pressió elevada de l'ull tingui lloc fora del moment en què un pacient fa un examen.
Amb aquest dispositiu implantat sense fils, un pacient podria llegir la pressió dels ulls en qualsevol moment, amb la freqüència que vulgui. Això, permetria al metge modificar la teràpia, si fos necessari per evitar més pèrdua de visió.

El dispositiu és una mica més petit que un cèntim i s'implanta en un punt al blanc de l'ull on no interfereix amb la visió. Consisteix en un sensor de pressió, circuits de control i una antena. L'implant no té bateria, el que fa que sigui petit i de llarga durada. Durant una lectura, les ones de ràdio procedents d'un escàner portàtil són rebudes per l'antena i generen una petita tensió per potenciar temporalment el dispositiu, que després pren una lectura de pressió i torna el senyal al lector amb la mateixa antena.

Un gran avanç del dispositiu és la seva longevitat funcional, sempre que sigui de quatre anys, segons projeccions basades en proves de laboratori accelerades. Altres intents de construir dispositius similars han estat descartats per l'entorn sever dins del cos humà, entre els fluids que corroeixen l'electrònica. L'equip de Caltech va superar aquest problema encapsulant el dispositiu en un recobriment especialitzat que consisteix en una bombolla d'oli de silicona envoltada d'un polímer biocompatible anomenat parylene.

La tècnica d'encapsulació, que anomenem parylene-on-oil, és l'avenç clau, la combinació d'oli de silicona líquid i parylene mostra una pressió molt més gran, que llegeix l'estabilitat i la protecció contra la corrosió que només el gel de silicona o el parylene sol.
El dispositiu també es pot modificar per proporcionar tractament afegint una vàlvula que alliberaria petites quantitats de líquid com a llàgrimes, quan la pressió augmenta massa.
Es crea un dispositiu de drenatge intel·ligent de glaucoma en què un sol implant podria mesurar la pressió dels ulls i alleujar una pressió excessiva. A llarg termini, es vol construir un sistema de circuit tancat que permeti ajustar el flux a través de la vàlvula automàticament, segons la lectura de pressió. Els investigadors diuen que esperen seguir desenvolupant el dispositiu i podrien començar a provar-lo en pacients en els pròxims anys.

Font: Institut de Tecnologia de Califòrnia