Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Big Bang. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Big Bang. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de març del 2016

Un primer pas cap a la comprensió dels inicis de l'univers

Després del Big Bang, l'univers es va expandir i, en refredar-se, la matèria va prendre forma progressivament. Les primeres estrelles i galàxies es van formar uns centenars de milers d'anys després. Mil milions d'anys després, s'aprecia que l'univers va tornar a escalfar-se i l'hidrogen, l'element més abundant, es va ionitzar de nou, tal com va passar poc després del Big Bang. Com va ser possible aquesta important transformació coneguda com a reionització còsmica? Els astrònoms van pensar durant molt de temps que les galàxies van ser les responsables d'aquest fenomen. Ara, un equip internacional que inclou investigadors de la Universitat de Ginebra (UNIGE) ha validat en gran mesura aquesta hipòtesi. Han descobert, en efecte, una galàxia compacta que emet un gran nombre de fotons ionitzants que són responsables d'aquesta transformació de l'univers. L'article, publicat a la revista Nature, obre una important via nova per comprendre els inicis de l'univers.

Un primer pas cap a la comprensió dels inicis de l'univers

La matèria normal en els inicis de l'univers, és a dir, fa uns 14.000 milions d'anys, consistia majorment en gas. Les estrelles i cúmuls d'estrelles neixen a partir de núvols de gas, formant d'aquesta manera les primeres galàxies. La radiació ultraviolada emesa per aquestes estrelles conté nombrosos fotons ionitzants. Per aquesta raó, els científics han sospitat des de fa temps que les galàxies són responsables de la reionització còsmica. No obstant això, perquè succeeixi, les galàxies han d'ejectar aquests fotons, que són fàcilment absorbits, abans que puguin escapar. Malgrat els vint anys d'intensa investigació, no s'ha trobat cap galàxia que emeti suficient radiació.

Un primer pas cap a la comprensió dels inicis de l'univers

Per resoldre aquest problema, els astrònoms de l'equip d'investigació de Daniel Schaerer, del Departament d'Astronomia de la Facultat de Ciències i un equip internacional, van proposar observar les galàxies Pèsol verd. Descobertes al 2007, aquestes galàxies representen un tipus rar i especial en l'univers proper. Són molt compactes, el que els permet allotjar explosions estel·lars o potents vents que són prou forts com per ejectar els fotons ionitzants. Yuri Izotov, de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna i primer autor de l'article, ha examinat l'Sloan Survey una base de dades de més d'un milió de galàxies. A partir d'ell, l'equip va identificar aproximadament 5.000 galàxies que encaixaven amb els seus criteris, és a dir, galàxies molt compactes que emeten una intensa radiació ultraviolada. En van triar cinc d'elles per l'experiment.

Un primer pas cap a la comprensió dels inicis de l'univers

Usant el Telescopi Espacial Hubble, capaç de detectar radiació ultraviolada, l'equip d'investigació va trobar que la galàxia Pèsol verd J0925, situada a una distància de 3000 milions d'anys llum era, de fet, un conjunt de fotons ionitzants ejectats amb una intensitat sense precedents. Aquest descobriment clau demostra que les galàxies d'aquest tipus podrien explicar la reionització còsmica, confirmant d'aquesta manera la hipòtesi més comuna. Posteriors observacions realitzades amb Hubble confirmaran aquest resultat i també ajudaran a una millor comprensió del mecanisme d'ejecció de fotons i els tipus específics de galàxies que dirigeixen la reionització còsmica.

Un primer pas cap a la comprensió dels inicis de l'univers

Anne Verhamme, investigadora a la UNIGE, també ha trobat que aquesta galàxia Pèsol verd mostra una forma molt particular. El seu espectre Lyman-alfa, és a dir, una de les línies espectrals d'hidrogen que emet, és molt més estreta i potent que en la major part de galàxies, confirmant d'aquesta manera les seves prediccions teòriques. Aquestes observacions proporcionen ara la base per a un nou i eficient mètode de recerca de galàxies responsables de la reionització còsmica fa entre 13.000 i 14.000 milions d'anys.

Un primer pas cap a la comprensió dels inicis de l'univers

Aquests descobriments representen un important avanç per als estudis dels inicis de l'univers. La tecnologia actual només proporciona una primera visió durant els primers 1.000 milions d'anys d'existència de l'univers. El futur Telescopi Espacial James Webb, el llançament del qual està planificat per al 2018, s'espera que revolucioni aquest camp. Permetrà als astrònoms descobrir i estudiar amb detall les primeres galàxies i fonts de reionització còsmica. Desconeguts en gran mesura de moment, els inicis de l'univers comencen a revelar-se.


Font: PHYSOrg

dijous, 23 d’abril del 2015

Imaginar el Big Bang

Aquest primer moment, el Big Bang es on tota l'energia, la matèria i la llum va arribar a existir concentrades en un punt infinitesimal.

A l'igual que en qualsevol explosió hi ha d'haver una seqüela, si es pogués viatjar a algun lloc de l'Univers i veure el lloc exacte i ideal en què va començar tot, es a dir, el lloc exacte on el Big Bang va ocórrer, s'observaria un enorme cràter en l'espai-temps que equivaldria el lloc on va començar l'Univers.

De fet, no hi ha punt exacte on va ocórrer el Big Bang, ja que va ser a tot l'Univers. El problema, és el terme genèric Big Bang, ja que fa pensar en explosions, detonacions i tot el que s'expulsa i/o surt projectat. Per tant, possiblement no és un bon terme descriptiu per al què va ser el realment el Big Bang.

De fet el fenòmen té un altre nom: Big Strech

El Big Strech es podria imaginar com un globus cobert de punts que es van extenent en anar inflant el globus. De fet, també es podrà veure com tots els altres punts s'allunyen de nosaltres a mesura que s'infla el globus. Es podria pensar que s'està al centre de l'expansió de la pilota i llavors, si vostè va saltar a qualsevol altre punt, sempre es veuria el mateix: Punts, només punts allunyant-se de nosaltres.

El globus és un objecte tridimensional, i el centre de l'expansió és en realitat al centre del globus. Però que passa si s'observa en dues dimensions? Aleshores, no es pot comprendre res, només la superfície del globus.

Aquest concepte explicaria com una criatura tridimensional atrapada dins d'un univers tridimensional pot presenciar com s'estira en tres dimensions. És a dir, cada galàxia s'allunya de tu, però si es viatja en qualsevol altra galàxia, sembla que totes les altres galàxies s'estan allunyant d'elles.


Podria un ésser de quatre dimensions trobar el centre de l'expansió, és a dir el lloc on va ocórrer el Big Bang? Probablement, llavors, un ésser 5D probablement es riuria de la seva vista 4D simplista de l'Univers, amb les seves pintoresques ampolles Klein i hipercubs rústics.

Llavors, on va passar el Big Bang? Va succeir a tot arreu. Tots els llocs formats en el Big Bang (Big Stretch) han estat allunyant-se de si els 13,8 milions d'anys. És a dir, no hi ha un lloc on pots assenyalar on va ocórrer el Big Bang.

Font: Phys.org

dimecres, 14 de gener del 2015

Partícules màssiques més ràpides que la llum

En un nou document acceptat per la revista Astroparticle Physics, Robert Ehrlich, físic recentment jubilat de la George Mason University, afirma que el neutrí és molt probable que viatgi més ràpid que un taquió. Hi ha hagut moltes afirmacions, l'última al 2011, quan l'experiment OPERA va mesurar la velocitat dels neutrins i va concloure que viatjaven una mica més ràpid que la llum. No obstant això, quan la seva velocitat es va mesurar de nou, ja que el resultat original va ser donat com erroni, el resultat no va reafirmar aquesta hipòtesi.

Partícules Màssiques més Ràpides que la Llum
Una nova hipòtesi sobre que els neutrins van més ràpid que la llum es basa, segons Ehrlich, en un mètode molt més sensible pel mesurament de la velocitat: Mitjançant la recerca de la seva massa. El resultat depèn dels taquions amb una massa imaginària, o una massa negativa al quadrat. Les partícules de massa imaginaria tenen l'estranya propietat que acceleren a mesura que perden energia, de manera que el valor de la seva massa imaginària està definit per la velocitat a la qual això passa.

La magnitud de la massa imaginària del neutrí és 0,33 electronvoltios, o 2/3 d'una milionèsima que un electró. Es dedueix aquest valor en mostres de sis observacions diferents de raigs còsmics, la cosmologia i la física de partícules han donat aquest mateix valor dins del seu marge d'error. Una observació, per exemple, implica les petites variacions en la radiació còsmica de fons deixada pel Big Bang, mentre que un altre consisteix en la forma de l'espectre de raigs còsmics.

Partícules Màssiques més Ràpides que la Llum
Els escèptics en el concepte de taquions citen sovint, que entra en conflicte amb la teoria de la relativitat. De fet, la idea de que els taquions viatgin més ràpid que la llum, va ser suggerida per primera vegada en un article de 1962 per George Sudarshan i els seus col·legues Bilaniuk i Deshpande, com una mena de llacuna en la relativitat. Einstein havia demostrat que és impossible que les partícules s'acceleressin fins i tot, més enllà de la velocitat de la llum a causa de la infinita energia requerida. Sudarshan i els seus col·legues van suggerir però, que si les partícules es van crear inicialment a una velocitat superior a la velocitat de la llum, voldria dir que durant les col·lisions de partícules, no caldria acceleració o energia infinita.

Partícules Màssiques més Ràpides que la Llum
Diverses dècades més tard, i després de moltes recerques infructuoses per a ells, tres teòrics: Xodos, Hauser i Kostelecky van suggerir al 1985 que podrien estar amagats a la vista en concret, quan els neutrins són els taquions. Aquesta idea els va portar a proposar que els protons pateixen una desintegració beta quan viatgen a prou alta velocitat.

Aquest procés no és possible, perquè no es va poder conservar l'energia, ja que canvia si els neutrins són taquions. L'energia pot ser negativa en certs marcs de referència, per exemple, donat el cas de taquions d'energia negativa, voldria dir viatjar cap enrere en el temps. La proposta Xodos-Hauser-Kostelecky és el que primer va portar Ehrlich per assumir al 1999 quan es va afirmar que els neutrins estan basats en taquions, després de diversos estudis de raigs còsmics. El seu nou resultat, però es basa en dades de quatre àrees a més dels raigs còsmics i, per tant aquesta tesi és més robusta.

Partícules Màssiques més Ràpides que la Llum
A més, a diferència del resultat erroni inicial en l'experiment OPERA, la seva afirmació no pot ser desestimada a causa de l'absència d'alguns fenòmens que s'han d'observar, però no 'sestà assumint que l'afirmació sigui correcta. Una verificació sobre l'al·legació d'Ehrlich podria venir de l'experiment conegut com KATRIN, que ha de començar a prendre dades al 2015. En aquest experiment, la massa del neutrí podria ser revelada per mirar la forma de l'espectre de la desintegració beta del triti, isòtop més pesat que l'hidrogen. Una altra prova basada en els raigs còsmics d'alta energia fins i tot podria fer-se utilitzant les dades existents.



Font: Phys.org