Breu història del Blockchain i del llarg futur que se li espera

Moltes de les tecnologies que avui en dia es donen per fetes van ser revolucions silencioses. Per exemple, la influència dels smartphones en la forma de treballar i relacionar-se. Abans, quan la gent estava fora de l'oficina, se n'havia anat, perquè un telèfon estava lligat a un lloc, no a una persona. Ara hi ha nòmades globals que construeixen nous negocis directament des dels seus mòbils. I cal fer notar que els smartphones només existeixen des de fa una dècada.

Ara estem enmig d'una altra revolució silenciosa: el Blockchain, una base de dades distribuïda que genera una llista cada vegada més gran d'historials ordenats, anomenats blocs. Aquesta és una breu història del què ha passat amb el Blockchain en els últims 10 anys:

La primera innovació important del Blockchain va ser Bitcoin, un experiment de moneda virtual. La capitalització borsària de Bitcoin oscil·la ara entre 10.000 i 20.000 milions de dòlars (entre uns 9.465 i uns 18.930 milions d'euros) i és utilitzada per milions de persones per realitzar pagaments, inclòs un gran i creixent mercat de remeses.

La segona innovació es va dir Blockchain que, en essència, va ser el descobriment que la tecnologia amb la qual funcionava el Bitcoin podia separar-se de la moneda i ser utilitzada per a tot tipus de cooperació entre organitzacions. Gairebé totes les institucions financeres importants del món estan estudiant i investigant la tecnologia en aquest moment i s'espera que el 15% dels bancs utilitzin el Blockchain durant el 2017.

La tercera innovació es va anomenar contracte intel·ligent, i es va manifestar en un sistema de Blockchain anomenat Ethereum, que incorpora petits programes informàtics sobre el Blockchain per representar instruments financers, com préstecs o bons, en lloc de tan sols les fitxes de l'estil de l'efectiu de bitcoins. La plataforma de contracte intel·ligent Ethereum ara té una capitalització borsària de al voltant de 1.000 milions de dòlars (uns 946.000 euros), amb centenars de projectes dirigits cap al mercat.

La quarta innovació important, que ara mateix és l'última moda de la tecnologia del Blockchain és la "prova de participació". El Blockchain de la generació actual està assegurat per "proves de treball" en què el grup amb la major potència computacional pren les decisions. Aquests grups s'anomenen "miners" i operen amplis centres de dades per proporcionar aquesta seguretat a canvi de pagaments amb criptomoneda. Els nous sistemes prescindeixen d'aquests centres de dades i els substitueixen amb complexos instruments que ofereixen un grau similar o major de seguretat. S'espera que els sistemes de prova de treball comencin a operar aquest any.

La cinquena innovació important és el Blockchain escalat. Ara mateix, en aquest món, cada ordinador de la xarxa processa cada transacció. És lent. Una cadena de blocs escalada accelera el procés, sense sacrificar la seguretat i esbrinar quants ordinadors es requereixen per validar cada transacció i dividir el treball de manera eficient. Gestionar això sense comprometre la seguretat i solidesa del Blockchain és un problema difícil, però no impossible. S'espera que un Blockchain escalat sigui prou ràpid per alimentar l'Internet de les Coses i enfrontar-se als importants intermediaris de pagaments (VISA i SWIFT) del món dels bancs.

Font: BarcelonaDOT

És diner el Bitcoin?

Tot i que el Bitcoin ha estat un producte refugi durant la crisi del Brexit, una cort de Florida pot haver establert les bases sobre el futur de la criptomoneda, i no en el sentit que tant el públic com els diferents reguladors han anat postil·lant. El Bitcoin també ha tingut una valoració positiva dels reguladors nord-americans de cara al pagament d'impostos per l'aprovació de l'IRS. També se'l considera una commodity (en el sentit de mercaderia) per part de la CFTC (Commodity Futures Trading Commission),

La Cort de Florida s'ha postulat al voltant del Bitcoin -en un cas que porta temps als tribunals dels Estats Units- qualificant la criptomoneda com un instrument que, en cap cas, constitueix diners. Bàsicament, el que ha determinat la cort, en un moviment que apunta a crear un precedent important en la regulació futura del Bitcoin, és desvincular-lo del concepte de diner en tant que aquest es defineixecom a vehicle d'intercanvi de béns i serveis.

L'argument esgrimit per la Cort de Florida està basat un cas del 2013 segons el qual, un individu va ser acusat d'intercanviar Bitcoins nats il·legalment per diners en efectiu amb diversos policies encoberts. Va ser detingut posteriorment pels càrrecs de rentat de diners i venda d'instruments de transferència de diners. L'interessant de l'assumpte és que, efectivament, la Cort ha retirat els càrrecs i ha determinat que les accions de l'acusat no són constitutives de delicte per la senzilla de raó que el Bitcoin no és un instrument de pagament, és a dir, ni és diners ni és moneda.
Encara que l'assumpte es limita, de moment, als possibles casos, l'última paraula per definir què és o què no és el Bitcoin està en mans dels legisladors. Mentrestant, la Unió Europea s'ha postulat en sentit contrari a la Cort de Florida, i el regulador ha inclòs el Bitcoin en la mateixa llista que la resta de divises tradicions.
Ara el problema és determinar què és el Bitcoin. Amb el qualificatiu de la Cort de Florida, sembla que per als Estats Units no són diners ni és un instrument d'intercanvi, ja que segons la Commodity Futures Trading Commission és una mercaderia més que pot ser intercanviada en els mercats, un producte similar al gra, al petroli o al gas, que cotitzen en els mercats financers titularitzats com a mercaderies.

Això obliga a que no es pugui intercanviar en el mercat de divises per crear productes financers, futurs i derivats en contraposició a la resta de monedes, havent de fer-ho com si fos una mercaderia més d'intercanvi en els mercats, subjecta a la seva negociació en els mercats secundaris.

Europa diu que sí que són diners
A l'altre costat de ring, el Bitcoin és una divisa més que la Unió Europea ha inclòs en la seva llista de monedes. De fet, la regulació és bastant recent, del juliol d'aquest mateix any, i compta amb la primera definició, a l'espera d'aprovació definitiva del text, del que és el Bitcoin -o criptomoneda-, essent la primera aproximació que un òrgan regulador de la mida de la Unió ha donat sobre aquest assumpte:
"Aquella representació digital de valor, no emesa per un banc central o autoritat pública i que no necessàriament es trobi vinculada a monedes corrents o divises tradicionals, que sigui acceptada per persones físiques i jurídiques com un mitjà de pagament, i que es pugui transferir, emmagatzemar i comerciar electronicament".

De fet, el moviment de la Unió Europea qualificant com a diners el Bitcoin i succedanis no s'ha limitat a apuntalar la definició de moneda virtual, ja que la proposta per a la modificació de la directiva obliga els estats membres a modificar les seves normes internes respecte al blanqueig de capitals, tot amb la intenció que s'incloguin totes les plataformes que la unió considera d'intercanvi de monedes virtuals, així com a tots els Proveïdors de Moneders o Wallets de monedes Virtuals abans de l'1 de gener de 2017.
És diner el Bitcoin? Sembla que per a la Unió Europea, i en contraposició al regulador nord-americà, sí que ho és. Ara bé, això no vol dir que, de cara al futur i amb l'ombra de les criptomonedas com a valor respecte al dòlar, el govern dels Estats Units no canviï la seva definició, ara que la Cort de Florida s'ha desprès a la criptomoneda i del seu valor com a diners, convertint-la, en línia amb la Commodity Futures Trading Commission, en una simple mercaderia més.

Sens dubte, la regulació del Bitcoin -que cada vegada està guanyant més adeptes i més volum de mercat- pot acabar per convertir-se en una basa de negociació per als estats que busquin en la monedes virtuals un avantatge competitiu per atreure capitals i inversions.

Font: Hipertextual