"El GPS es va desenvolupar als anys seixanta amb la tecnologia més avançada de l'època, però avui és obsolet", explica Àvila per telèfon des del seu despatx al Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacial que l'Agència Espacial Europea (AEE) té a Noordwijk (Holanda). Això vol dir que les senyals que aprofiten els nostres iPhones per saber on som són "relativament primitives en estructura i funcionament" i per això Google Maps ens situa de vegades al carrer que no toca. Galileu ha aprofitat les noves tecnologies sorgides en les últimes dècades per aconseguir un millor resultat.
Galileu no estarà operatiu al cent per cent fins al 2020, però Àvila ja treballa en la segona generació del sistema
La Unió Europea (UE) va anunciar Galileu l'any 2003 i Àvila va estar en el projecte gairebé des dels seus orígens: "Tenia ganes de treballar en aquest nou camp, però no vaig trobar res a Espanya i me'n vaig haver d'anar a Munic". El resultat d'aquestes ganes va ser CBOC, una nova forma d'ona molt flexible que augmenta la precisió i la fiabilitat. Tant, que va inspirar a GPS a reproduir-la en la seva tercera generació de satèl·lits. "Els hem passat al davant. Des de la primera generació, oferim senyals tan bones com les que pretén oferir GPS a partir del 2020", assegura orgullós.
La constel·lació de satèl·lits de Galileu no es completarà fins al 2020, però des de finals de 2016 ofereix servei amb 18 satèl·lits i planeja enviar-ne quatre aquest any. La flota total serà de 30. L'enginyeria aeroespacial treballa a dècades vista i Àvila ja prepara el camí per a la segona generació que reemplaçarà als satèl·lits més antics, llançats el 2005, que ja han superat la seva esperança de vida. El seu objectiu és que el nou sistema satisfaci les necessitats d'avui ... però també les que sorgiran en els propers 20 anys. "Volem crear una xarxa de més flexibilitat que pugui respondre a les necessitats canviants del món actual".
Un projecte europeu ... i civil
Galileu, a diferència de GPS i Beidou, no neix d'un projecte militar. "Els beneficis de la navegació per satèl·lits per a la societat són enormes i des del principi es va buscar que quedés en mans civils", explica l'enginyer. Les seves altres dues senyals d'identitat són la independència i la interoperabilitat. La primera garanteix que el sistema funcionarà sol, sense la necessitat de recolzar-se en altres GNSS com GPS o GLONASS. "L'economia actual, des de les xarxes elèctriques a les bancàries, està sincronitzada amb GPS. Són elements estratègics molt importants i és important que hi hagi una alternativa autònoma que mantingui aquests serveis vitals i assegurar la independència de la resta de països".
Això no impedeix que Galileu pugui 'col·laborar' amb els satèl·lits de la resta de sistemes. Aquí entra en joc la interoperabilitat, que millora la seva qualitat. Àvila assegura que la precisió a la que es pot arribar a avui és de centímetres i, fins i tot, mil·límetres: "Hi ha aplicacions de Galileu per controlar el moviment de l'escorça terrestre i el seguiment de terratrèmols". Altres milloraran la localització de persones que necessiten ser rescatades en situacions de perill. Per a l'usuari mitjà, això evita el problema que Google Maps ens salti d'un carrer a una altre.
El sistema Galileu també introduirà per primera vegada la possibilitat d'autenticar les dades del senyal per augmentar la confiança de l'usuari. "Falsejar la posició és una cosa que fins ara només es veia en James Bond, però aquesta, al costat del temps, són informacions amb moltíssim valor a les transaccions bancàries i la sincronització de xarxes elèctriques". En altres paraules, un atacant podria fer-se passar per nosaltres simulant que és al nostre país ... encara que estigués assegut a milers de quilòmetres.
El mercat dels sistemes GNSS mou uns 175.000 milions d'euros a l'any, cosa que no és d'estranyar si tenim en compte que avui dia tots portem un petit GPS a la butxaca. Però no es tracta només de mòbils: cotxes, avions, vaixells i fins i tot microxips necessiten d'aquestes tecnologies de localització. Quan Galileu estigui operatiu al cent per cent, s'espera que tingui un impacte sobre l'economia europea d'uns 90.000 milions d'euros al llarg dels propers 20 anys. Tot gràcies a la feina d'enginyers com Àvila.
El pare de les vacunes modernes
Els premis Inventor Europeu 2017 s'han lliurat avui a Venècia per a cadascuna de les cinc categories participants. Al costat d'Àvila i del seu equip, guanyadors en Investigació, altres quatre candidats es van endur el trofeu a casa.
En la categoria d'Indústria, la victòria va ser per a Jan van den Boogaart (Països Baixos) i Oliver Hayden (Àustria), dos investigadors que han desenvolupat el primer sistema automatitzat per a diagnosticar la malària de forma ràpida.
El premi Pime va anavr a parar a les mans de Günter Hufschmid (Alemanya) qui, per accident, va inventar una superesponja capaç de netejar abocaments de petroli amb gran eficàcia: pot absorbir set vegades el seu pes. De moment, ha estat utilitzada amb èxit al delta del Níger i també a Alemanya.
El guardó a l'Assoliment de tota una vida va ser per al pare de les vacunes modernes, Rino Rappuoli, les tècniques van permetre que les vacunes es dissenyessin per ordinador amb major rapidesa, en lloc de a partir de lents cultius bacterians per assaig i error.
Finalment, el premi en la categoria de País no europeu va ser per als nord-americans James G. Fujimoto, Eric A. Swanson i Robert Huber, pel seu sistema de tomografia de coherència òptica, que permet visualitzar teixits i vasos sanguinis sense necessitat de biòpsies.
Font: El Confidencial
