Viatjar entre Finlàndia i Suècia en Hyperloop

Durant segles, les capitals de Finlàndia i Suècia s'han mantingut separades pel Mar Bàltic, i per viatjar entre elles cal passar tota la nit en un vaixell o volar més d'una hora. Però l'Hyperloop vol canviar això amb una connexió directa entre Estocolm i Hèlsinki per recórrer 500 quilòmetres en només 28 minuts.

Hi ha diverses companyies competint per ser les primeres a fer realitat el futurista mitjà.
Aquesta idea es basa en un estudi de factibilitat publicat per la startup especialitzada Hyperloop One, que vol demostrar els beneficis de connectar aquestes capitals utilitzant la tecnologia d'un mitjà de transport com l'Hyperloop.

Actualment qui desitgin viatjar d'Estocolm a Hèlsinki (o viceversa) han d'agafar un avió amb un temps de vol de més d'una hora (a més de les hores que cal passar a l'aeroport, el que suma unes 3:30 hores), o pujar en un ferri o transbordador; de manera que el recorregut dura aproximadament 17 hores i 30 minuts. Això o, en el millor dels casos, agafar un tren des d'Hèlsinki fins a la ciutat de Turku i, des d'allà, un vaixell a Estocolm amb un recorregut d'unes 11 hores.

Les úniques formes de viatjar entre aquestes ciutats fins ara: en groc avió, en taronja vaixell

I és per aquest motiu que connectar aquestes ciutats s'ha convertit en una cosa de vital importància per iniciatives com les de Hyperloop One. És el cas perfecte per demostrar el potencial de la tecnologia de Hyperloop i tot el temps i diners que s'estalviaria tant per als ciutadans com per als països gràcies a aquest mitjà de transport.
La idea seria que els tubs pels quals transiten les càpsules de Hyperloop a gran velocitat s'ubiquin tant a sobre terra, com sota el sòl, en la profunditat del Mar Bàltic, perquè així el trajecte sigui de només uns 482 quilòmetres, el qual es traduiria en només, 28 minuts de viatge.

L'única opció relativament similar per connectar Hèlsinki amb Estocolm seria usar un tren d'alta velocitat, però per això caldria construir un pont de gairebé 500 quilòmetres perquè per sobre hi circuli el tren. L'opció de Hyperloop no només és més barata de construcció, sinó també, pel que fa a manteniment. Cal esperar que tant Suècia com Finlàndia facin cas a l'estudi i considerin unir les seves capitals amb aquest mitjà de transport tan ràpid com revolucionari.

Font: Hyperloop One

Hyperloop: El transport del futur

Si hi ha un projecte en el món del transport que crida l'atenció és el de l'Hyperloop. Es tracta d'una barreja entre tren bala, avió i taula d'hoquei sobre aire que transportarà a persones a una velocitat de 1.200 quilòmetres per hora. És el transport del futur, i encara que sona a ciència ficció, la seva posada en marxa està planejada per al 2018. El conseller delegat de la companyia, Dirk Ahlborn, va ser al febrer passat a Barcelona al 4YFN, l'esveniment paral·lel al Mobile World Congress que va reunir emprenedors i start-ups.

"Hyperloop és molt més que un mitjà de transport. Treballem per solucionar el transport públic", va assegurar Ahlborn al diari El Periódico. Ideat per Elon Musk, conseller delegat de Tesla, Hyperloop és un mitjà de transport basat en càpsules (que transportaran les persones) que viatjaran a través de tubs amb menor pressió de l'aire (al final del recorregut caldrà represuritzar-les). "És molt similar a un avió, la tecnologia ja existeix. Com pot viatjar a 1.200 quilòmetres per hora? L'avió va a 900 km/h, i ho aconsegueix gràcies a que està a molta alçada, on hi ha menor resistència de l'aire. Nosaltres dins del tub crearem aquest entorn", assenyala.

Les càpsules seran similars als vagons d'un tren o un avió, i hi haurà diferents configuracions. Els tubs es construiran sobre terra, i estaran totalment recoberts de panells solars. "La part més important de la tecnologia és que produirem més energia de la que utilitzarem. Només amb els panells tindrem més energia de la que gastarem. A més, aprofitarem el vent, l'energia cinètica ... El cost d'utilització i manteniment serà molt baix, al contrari del que passa al tren", destaca. "És un mix de com es pot viatjar més ràpid, de manera més sostenible, però també guanyar diners", afegeix.

La companyia ja prepara el que serà el primer circuit de Hyperloop del món a Quay Valley, Califòrnia, on instalarà vuit quilòmetres de recorregut per provar la tecnologia i, sobretot, "l'embarcament". Començaran a construir al juny i juliol, i servirà de prova per la gran estrena de la signatura: La ruta San Francisco-Los Angeles (600 quilòmetres). "Entrarà en funcionament el 2018 o 2019", afegeix Ahlborn. "Hi ha molt interès pel projecte, més de 20 ciutats de tot el món s'han interessat. Tancarem diversos projectes en els pròxims dos mesos". El passat 11 de maig va culminar amb èxit la primera prova d'aquest tren levitant. Un prototipus del tamany d'un turisme es va propulsar amb electroimans a més de 168,9 quilòmetres per hora a través d'una pista construïda al desert de Nevada.
És 100% segur? "Què és 100% segur? El que sí que sabem és que és 10 vegades més segur que un avió", replica el directiu, que afegeix que tot estarà controlat per ordinadors (amb supervisió humana).

"El món canviarà. Podràs viure a 100 quilòmetres de Barcelona i estar al centre en 10 minuts. El major canvi serà en els vols de curta distància, una mica com ha passat amb el AVE, que ha menjat terreny a l'avió. Només que en comptes de 2 hores i mitja, nosaltres uniríem Madrid amb Barcelona en mitja hora". El preu del bitllet previst és de menys de 30 euros per 600 quilòmetres de viatge.

Font: El Periódico

Ascensors sense cables

La companyia alemanya ThyssenKrupp, coneguda entre altres coses per dissenyar i fabricar ascensors, ha creat el que ella anomena el primer ascensor del món sense cables. Funciona per levitació magnètica, la mateixa tecnologia dels trens d'alta velocitat al Japó. El sistema, batejat com Mult, utilitza potents imants que impulsen l'ascensor dins de l'edifici. Està previst començar les proves al 2016.

Segons ThyssenKrupp, amb aquest sistema els ascensors es podran desplaçar no només de forma vertical, també horitzontalment, el que permetrà tenir diverses unitats sincronitzades circulant en diferents direccions dins d'un edifici.

Imatge: ThyssenKrupp

Aquests ascensors es mouran dins d'una espècie de tub a una velocitat d'uns 5 metres per segon. D'aquesta manera, i depenent de la mida de l'edifici, ThyssenKrupp assegura que és possible reduir el temps d'espera per pujar al següent ascensor, i reduir també l'espai que ocupen els ascensors dins de l'edifici fins a un 50%.

De moment la companyia no ha publicat imatges reals de l'ascensor, però a la imatge de sota es pot veure com funcionaria:

ThyssenKrupp començarà a provar aquesta tecnologia al 2016. Assegura que està pensada per gratacels i edificis de gran envergadura, però que també donarà lloc a nous dissenys de gratacels fins ara impossibles per les limitacions dels ascensors tradicionals. Si ja tenim trens per levitació magnètica i fins i tot Elon Musk es planteja un nou sistema de transport, Hyperloop, basat en una tecnologia similar, per què no aplicar-la també en ascensors?


Font: ThyssenKrupp