Un nou PLC de 1 Gigabit per segon

El nou PLC Fritz! Powerline 1220E, amb presa de corrent integrada, assoleix velocitats Gigabit a través de la xarxa elèctrica. Els dos ports LAN Gigabit permeten distribuir les dades ràpidament per la xarxa domèstica. Amb el nou dispositiu PLC de la família Fritz! es poden arribar a taxes de transmissió de dades de fins a 1.200 Mbps a través de la instal·lació elèctrica. Per tant, aquest nou dispositiu és la solució ideal per a aplicacions que requereixen gran ample de banda, com l'entreteniment en alta definició o la connectivitat NAS a la xarxa.

En concret, amb el nou dispositiu d'AVM pot ampliar la xarxa domèstica còmodament a través de la instal·lació elèctrica. Amb presa de corrent integrada, vincula dispositius de xarxa com ordinadors, televisors o consoles de videojocs amb la màxima fiabilitat i velocitat, salvant, fins i tot, grans distàncies dins de la pròpia xarxa. Cada adaptador compta amb dos ports LAN Gigabit ultraràpids. Amb la connexió a través de la xarxa elèctrica, escurçar grans distàncies o traspassar obstacles, com parets i sostres, resulta un joc de nens.

Es basa en l'estàndard HomePlug AV2 i és compatible amb la tecnologia MIMO (Multiple Input Multiple Output). Aquest tipus de tecnologia PLC utilitza els tres cables de la instal·lació elèctrica (fase, neutre, terra) i combina el flux de dades de dos parells de cables. Gràcies a la tecnologia MIMO 2x2 es poden transmetre dades a una velocitat de fins a 1.200 Mbps simultàniament. Així, en comparació amb els PLC de 500 i 600 Mbps, permet duplicar les taxes de transmissió de dades i aconsegueix una transferència més estable amb la mateixa eficiència energètica.

La posada en marxa de la parella de dispositius és senzilla i segura. Una vegada que els PLC estiguin connectats a la presa de corrent i a un Fritz! Box, ordinador, televisió o videoconsola, la xarxa estarà a punt i protegida. Si voleu afegir més adaptadors a la xarxa segura de PLC Fritz!, pot fer-ho amb només tocar un botó. Els productes de la marca es combinen entre ells a gust del consumidor. Són compatibles amb els dispositius PLC de 200, 500 i 600 Mbps i poden ampliar una xarxa PLC amb tot tipus d'aparells electrònics.

Gràcies al xifrat AES de 128 bits, el kit garanteix la màxima seguretat des del primer moment. Les característiques de transmissió d'aquest model de PLC s'han millorat notablement, però, no consumeix més energia que el seu predecessor (el 520E) i, per tant, té un nivell d'eficàcia energètica especialment elevat. Des de la interfície del Fritz! Box, els usuaris podran consultar tota la informació sobre la connexió i la xarxa domèstica. Per a aquells usuaris més ambiciosos, el programa Fritz! Powerline ofereix informació addicional, com un indicador d'intensitat o la possibilitat d'adaptar la potència de transmissió dels PLC connectats. Igual que els altres productes de la companyia, el nou membre compta amb una funció d'actualització amb les últimes característiques.

Font: RedesTelecom

La posada en servei d'un sistema PLC

La programació de PLC mai s'acaba, sempre és possible fer correccions i adaptacions posteriors al nou sistema segons les necessitats del client. Fins i tot durant la posada en marxa, sovint son necessaris canvis en el programa. La posada en marxa d'un sistema es pot dividir en quatre passos:

1. Verificació del maquinari
2. Càrrega i prova del programari
3. Optimització del programari
4. Posada en servei de tot el sistema

1. Verificació del maquinari
Cada sensor, botoneria i l'interruptor estan connectats a una entrada específica i cada actuador a una sortida. Durant l'enginyeria del procés d'adreces, els cables no s'han de barrejar. A més, els sensors i la col·locació de l'actuador s'ha de comprovar (que estan on han d'estar en el sistema automatitzat).
Durant el procediment de comprovació, les sortides es posen en mode de prova. Els actuadors han de complir amb els requisits especificats (funcions). Si es fan canvis, llavors la documentació (llista d'assignació, dibuixos, etc.) també s'ha d'actualitzar per respondre a la realitat.

1.1 Prova de les entrades i sortides
Els dispositius d'entrada, per exemple, interruptors, es poden manipular per donar les condicions de contacte obert i tancat, i el corresponent LED en el mòdul d'entrada s'activa. Cal il·luminar quan l'entrada està tancada i no s'encén quan està oberta.
També, un LED il·luminat podria indicar que el dispositiu d'entrada no està funcionant correctament, hi ha connexions de cablejat incorrectes al mòdul d'entrada, el dispositiu d'entrada no està alimentat correctament o el mòdul d'entrada de LED és defectuós. Per als dispositius de sortida que es poden iniciar de forma segura, els polsadors podrien haver estat instal·lats de manera que cada sortida pot ser comprovada.

2. Transferència i prova del programari
Abans de la posada en servei, les eines de prova del programa PLC virtuals s'han d'utilitzar intensivament per trobar les falles del programa. Per exemple, com a eina de prova, pot ser l'STEP 7 com a subprograma S7-PLCSIM. Simula el treball d'un PLC (PLC virtual) i permet provar el programa PLC escrit per l'usuari.
Després d'això, el programa es transfereix a una unitat central de processament en el PLC virtual. Tot el programa s'executa sense utilitzar el PLC real.
L'usuari ha de simular els canvis del senyal d'entrada i comprovar com les sortides reaccionen a ella. Alguns PLC, ofereixen simulació en un PLC real: tot el programa s'executa en un PLC sense que les entrades i sortides reals es connectin.



Per tant això elimina el risc de danyar les màquines o parts del sistema.
Després d'això, les parts del programa d'usuari individual i les funcions del sistema es posen a prova: l'operació manual, l'ajustament, els programes de seguiment individuals, etc., i finalment, la interacció de les parts del programa amb l'ajuda del programa principal.
El sistema pot i ha de ser posat en servei, pas a pas. Aspectes importants de la posada en servei i detecció de falles són les funcions de prova del sistema de programació, com ara la manera d'un sol pas, o l'ajust dels punts de parada. La manera d'un sol pas, en particular, és important, de manera que el programa a la memòria del PLC s'executa línia per línia o pas a pas. D'aquesta manera, les fallades del programa que es poden produir es poden localitzar immediatament.

3. Optimització del programari
Els programes d'usuari gairebé sempre es poden millorar després de la primera prova de funcionament. És important que les correccions o modificacions que es realitzen no siguin només en el programa d'usuari del PLC, sinó que també es tinguin en compte en la documentació.



4. Posada en marxa de tot el sistema
Això passa en part durant la fase de proves i optimització. Una vegada que l'estat definitiu del programa d'usuari del PLC i la documentació s'estableix, totes les funcions del controlador (d'acord amb la tasca d'automatització) s'executen pas a pas de nou.
Si no hi ha falles durant la posada en marxa del sistema, aquest està llest per lliurar-lo al client.

Font: Electrical Engineering

Estabanell Energia i el PLC

Les telecomunicacions a les empreses elèctriques van començar a ser aplicades amb línies físiques de transmissió fins a mitjans del segle XX, concretament a Estabanell Energia, el primer mitjà de telecomunicacions va ser el conegut com a telèfon negre, que va estar operatiu fins l'any 1977, data en què es va posar en servei la xarxa de radiocomunicació, coneguda com emissores.
Però l'any 1984, gràcies a la construcció de la E.R. Banyeres (Centelles) compartida amb FECSA, Estabanell, va fer la primera connexió punt a punt entre la subestació de 220 kV i el parc de 40 kV de la E.R. Motor (Naps) també a Centelles, lloc on hi va haver el primer centre de control conegut com telemando.
Per poder fer actuacions a distancia (tele), era necessari establir un mitjà físic de telecomunicacions que permetés fer la transacció de les dades en un canal amb un ample de banda suficient que els mitjans predecessors no eren capaços de suportar amb la tecnologia de modulació que hi havia aleshores.
Aquest fet, va permetre a Estabanell apostar i instal·lar el primer equip d'ona portadora amb tecnologia base, dissenyada per l'enginyer Vives, de l'empresa Dimat. Ell va donar forma a les sèries DV (Dimat -Vives), donant els nom de DV-5; DV-20, DV-40 i DV-80 on el nombre indicava la potencia en W dels equips que modulaven en amplitud (AM) i amb doble banda lateral (DBL).
Aquesta tecnologia va sorgir als anys 60 per atendre les necessitats de les companyies elèctriques, a les quals els permetia aprofitar la infraestructura de línies d'alta tensió per la transmissió de dades, instal·lant elements de bloqueig i acoblament del senyal basats en condensadors i bobines sintonitzades a la freqüència de treball. Això permetia a les xarxes elèctriques d'AT esdevenir com a mitjà físic de telecomunicacions, permetent fer enllaços punt a punt entre subestacions amb configuració radial o bucle.
Aquests equips d'OP, treballen a la banda que va des de 40 kHz fins a 500 kHz amb canalitzacions de 4 kHz, 8 kHz o 16kHz. En el cas concret de l'enllaç d'OP Banyeres -Naps, les freqüències emprades són:

Banyeres
Emissió: 480 + 4 kHz
Recepció: 476 + 4 kHz

Naps
Emissió: 476 + 4 kHz
Recepció: 480 + 4 kHz

El passat 4 de setembre de 2015, Estabanell TIC (Telecos) amb la col·laboració de l'àrea tècnica, va substituïr aquest equip per un de tecnologia més moderna i avançada, donant pas a l'aturada del primer equip DV-5T, que va permetre a Estabanell la gestió remota de les dues subestacions esmentades com a tecnologia base de l'extensa xarxa de telecomunicacions que, actualment, està desplegant.
Tot i així, Estabanell segueix apostant per utilitzar tecnologia PLC, de manera que un exponent és el desenvolupament que actualment està realitzant ZIV Communications (Dimat) per ser validada en la zona del projecte pilot Smart Rural Grid.

Font: Ramon Gallart

PRIME Release_1.4

Power Line Communication (PLC) és un terme genèric per a la tecnologia que utilitza les línies elèctriques com un mitjà de comunicació. Les aplicacions del PLC tenen una presència tradicional a la lectura automàtica de sistemes amb comptadors (AMR). Son un component necessari pel mesurament intel·ligent de l'evolució de la infraestructura de comptadors (AMI) i també, pels desplegaments de xarxes intel·ligents. El major avantatge d'utilitzar PLC és que no es requereix cablejat addicional, a banda de les línies d'energia ja existents. Un dels requisits més importants per a aplicacions de PLC és que tots els components han d'estar connectats de manera fiable durant tot el temps i suportar totes les condicions ambientals, de manera que cal que sigui resistent a qualsevol soroll o interferència no desitjada. Per tant, s'ha de prendre una especial cura per fer sistemes que treballin en ambients hostils, amb la disponibilitat i el rendiment necessaris de cada aplicació on s'utilitza PLC.

PRIME (Powerline Intelligent Metering Evolution) utilitza la tecnologia PLC (ITU G.9904) és un OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing) com a base de tecnologies que són necessàries per fer front als reptes de les xarxes intel·ligents existents en Baixa i Mitja Tensió. La tecnologia PRIME es va desenvolupar dins de la PRIME Alliance i està aprovada com a estàndard internacional ITU G.9904. PRIME Alliance, és un ecosistema d'empreses centrat en el desenvolupament d'una nova solució de telecomunicacions oberta, pública i no propietària que donarà suport no només als comptadors, sinó també al progrés cap a la xarxa intel·ligent.

Iberdrola va ser una de les primeres distribuïdores que va desplegar PRIME a la xarxa espanyola i a d'altres paisos a gran escala per demostrar l'alt rendiment dels sistemes. Altres distribuïdors de tot el món (Energia-operador, EDP, Gas Natural Fenosa, etc.) tenen en funcionament implementacions PRIME avui (+15 fins a novembre de 2014).

L'especificació PRIME ha estat el principal èxit de la PRIME Alliance. Amb ell, més de 26 diferents venedors són capaços d'oferir productes certificats PRIME. V1.3.6 PRIME, que correspon a la versió vigent del protocol desplegat amb èxit en milions de comptadors intel·ligents. Dins de l'actiu Grup de Treball Tècnic PRIME, l'especificació PRIME ha experimentat una evolució important, per tal de millorar el sistema i el rendiment amb dues característiques importants: robustesa i l'extensió de banda FCC / ARIB. V1.4 Prime, així com també afegir un conjunt de nous modes de treball coneguts com a 'robustos' (per exemple, dins de la banda CENELEC-A, l'addició del robust, proporciona comunicacions més fiables fins a 14,5 dB de guany, en comparació amb v1.3.6 PRIME, però manté una baixa velocitat de dades que va entre els 5 Kbps i els 10 Kbps. Per aquesta raó, la revisió 1.4 extendrà la cobertura de freqüències fins a 500 kHz per aconseguir velocitats de dades més altes en entorns en els que poden utilitzar aquestes freqüències.



Aquests avenços no haurien estat possibles sense les mesures extenses del canal realitzades pel Grup de Treball Tècnic de PRIME per validar el rendiment dels modes robustos PRIME. Els dos nous modes de transmissió són DBPSK robust i DQPSK robust, que equivalen a quatre símbols OFDM del codificador convolucional v1.3.6 PRIME ja existent.

Encapçalats amb major robustesa es combinen amb preàmbuls llargs (= 8.192ms) per a la protecció contra el soroll impulsiu de les línies d'alta tensió. Aquests modes robustos permeten gaudir de la comunicació en entorns de baixa senyal i amb soroll per així, millorar dels excel·lents resultats obtinguts en els PRIME desplegats a tot el món.