L'Internet de les Coses facilitarà la transició cap a una nova agricultura

L'expert Luis Pérez Freire explica a Efeagro que l'Internet de les Coses no són només els dispositius (mòbils, tauletes, drones, etc.) que envien dades a qualsevol lloc en temps real, sinó també "l'anàlisi de dades i variables quantitatives que permeten prendre decisions, amb informació objectiva" i que redunden en una millor rendibilitat.

Freire lidera un dels 11 grups de treball creats en el marc de l'Aliança per a la Innovació a l'Internet de les Coses (AIOTI per les sigles en anglès), impulsada per la Comissió Europea (CE) i que versa sobre un dels principals sectors econòmics dels propers anys.
La revolució tecnològica dinamitzarà els ecosistemes en els quals l'aplicació de l'Internet de les Coses pot ser molt important, com l'agricultura i la ramaderia, explica Freire, president del grup Agricultura Intel·ligent i Seguretat Alimentària de la AIOTI.

Reconeix que, tot i que l'aplicació de les noves tecnologies en l'agricultura generarà una major productivitat, optimització dels processos i estalvi de costos, queda un escull per salvar: "La part més complicada" és arribar als petits productors, que representen la majoria dels agroramaders europeus.

Les cooperatives claus en la difusió de l'Internet de les Coses
No obstant això, confia en l'important paper que jugaran en això les cooperatives agroalimentàries per evitar que s'aixequi una nova bretxa digital que separi de manera "insalvable" els petits productors dels grans.
Apunta contundent: "És clau que l'Internet de les Coses arribi a tots els agricultors. Els beneficis de la progressiva digitalització del camp hi són".

En aquest sentit insisteix que "les cooperatives jugaran un paper fonamental en la difusió de l'Internet de les Coses al camp" i salvaran barreres com l'accés a la tecnologia (inversions inicials d'adquisició de la tecnologia) i el maneig d'aquestes en un sector tradicionalment poc digitalitzat, assegura.
Les cooperatives poden baixar la barrera dels costos, en compartir eines de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i ajudar els productors a gestionar i entendre-les mitjançant programes de formació.

Davant la por inicial que pot suscitar el maneig de les macrodades i les noves aplicacions, i per no espantar els agricultors que no pertanyen als anomenats nadius digitals Freire explica que sorgeixen noves professions que solucionaran aquesta trava.
Són els assessors digitals, experts que interpreten les dades i se'ls donen al productor perquè prengui les decisions més adequades.
El internet de les coses, detalla, permet "monitoritzar com creixen les nostres collites, conèixer l'estat del sòl, les condicions climàtiques, la humitat ambiental ...".
Totes aquestes dades es processen de forma automatitzada i aporten informació útil per decidir com actuar, sense necessitat que l'agricultor estigui el cent per cent del temps en la seva explotació, comprovant in situ el que passa al camp; és més, li permeten prevenir el dany en lloc de minimitzar-lo.
A més, recorda, les macrodades faciliten fer una anàlisi al detall de cada franja de terra; permeten conèixer on, per exemple, cal aplicar més o menys fertilitzants (fins ara s'aplica la mateixa quantitat en tot el terreny).

Ja hi ha, per exemple, aplicacions que ajuden a estalviar fins a un 30% l'ús de fertilitzants, destaca Freire, que és també director general de Gradiant, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Galícia.
Segons la seva opinió, tot i que en l'agroalimentari la tecnologia no avança al ritme d'altres grans sectors -com el manufacturer, que està immers en la revolució 4.0-, serà el segon que més utilitzarà la robòtica o la intel·ligència artificial.

El sector agrari no està tan digitalitzat, però Freire destaca que aquesta distància es reduirà a gran velocitat i confia que tots, sobretot els petits, "siguin capaços de pujar al tren de la digitalització" i es beneficiïn de "l'avantatge competitiu que suposarà l'ús de les noves tecnologies a les explotacions".

Font: EFEAgro

Drons & robots: Noves tecnologies en agricultura

Si fins ara els sistemes de cultiu havien avançat considerablement, en les pròximes dècades el canvi serà radical. Una de les incorporacions com a eina de treball serà la dels drons, petits avions no tripulats, que ja comencen a utilitzar-se en alguns llocs, al costat de robots amb diferents formes i funcions, així com nombroses noves eines i tecnologies que contribuiran a desenvolupar i implantar una nova agricultura.
En aquest article, volem donar a conèixer multitud d'iniciatives, projectes, eines i tecnologies que estan essent desenvolupades, provades o posades en pràctica en diferents parts del món, Espanya inclosa.

El robot que revolucionarà la indústria del vi: VineRobot veurà la llum el 2016 i serà un robot terrestre únic en les seves característiques, dotat amb sensors no invasius capaços d'obtenir i transmetre informació sobre l'estat de la vinya amb una precisió mai aconseguida abans. Podrà determinar amb total precisió quines zones de la vinya s'han de regar, i en quines quantitats, cosa que influirà en una producció de més qualitat i també en un estalvi d'aigua. La tecnologia està desenvolupada pel Grup Televitis de la Universitat de la Rioja.
Utilitzar drons per a diagnòstics de nitrogen en cultiu de blat de moro: S'utilitzen drons per detectar les recomanacions de fertilització nitrogenada. El sistema consisteix a prendre imatges aèries, podent analitzar i establir la metodologia de recomanació d'abonat.
Un robot fertilitza els camps de blat de moro als Estats Units: Rowbot és una màquina autònoma, capaç d'aplicar el fertilitzant just quan el cultiu més ho necessita, evitant d'aquesta manera haver d'utilitzar tractors i reduint a més la quantitat de producte necessari. Amb el robot, també s'aconsegueix rebaixar la quantitat de nitrogen amb el conseqüent benefici per al medi ambient. L'ha desenvolupat Rowbot & Carnegie Robotics.
Drons, revolució agrícola des de l'aire: Investigadors de la Universitat Estatal de Michigan (MSU) estan utilitzant el seu primer vehicle aeri no tripulat per ajudar els agricultors a maximitzar els rendiments mitjançant la millora de la gestió del nitrogen i de l'aigua i la reducció del impacte ambiental com la lixiviació de nitrats o de les emissions d'òxid nitrós.

Dissenyen un robot alimentat amb energia solar per conrear hortalisses: Ladybird (marieta en anglès), és com es diu el robot que, a través de les seves càmeres analitza la humitat, realitza anàlisis de sòls, comprova els nutrients de les plantes, detecta l'existència de plagues o avisa de la presència de males herbes, entre d'altres paràmetres. Està desenvolupat per la Universitat de Sydney, Austràlia.

Desenvolupen un robot per agafar pebrots en hivernacle: A la Universitat de Wageningen (Països Baixos) s'ha desenvolupat un robot capaç d'agafar en hivernacle, d'una manera totalment autònoma, els pebrots que han arribat al seu punt òptim de maduresa. La localització dels pebrots es porta a terme a través de dues càmeres que obtenen tota la informació necessària, amb dades en tres dimensions, col·locant-se el braç robòtic en la posició exacta per tallar el pebrot. El robot ja ha estat provat amb èxit en un hivernacle comercial.
Un robot agricultor per millorar la producció de cultius: L'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA) d'Argentina ha creat un robot amb intel·ligència artificial per hivernacles que busca millorar la producció de cultius intensius a escala de plantes mitjançant la gestió eficient de recursos i la seva planificació. Té la capacitat de fer mapes 3D, desplaçar-se, planejar les seves activitats i fertilitzar, però demà podria tallar, podar...

Drons per vigilar les males herbes: Un estudi internacional liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CISC) ha desenvolupat un sistema que detecta el creixement de males herbes en cultius extensius mitjançant vehicles aeris no tripulats. El sistema i el seu equip generen imatges multiespectrals d'ultra alta resolució espacial que combinades amb l'ús de sensors remots que capten en l'espectre visible i infraroig proper i, amb diferents algoritmes d'anàlisi d'imatge, permeten diferenciar les males herbes de les plantes de cultiu.

Les males herbes presents en els cultius competeixen per llum, espai, aigua i nutrients amb els cultius i això ocasiona importants pèrdues. Una de les eines més utilitzades en el control de males herbes en l'agricultura actual és l'aplicació d'herbicides no només en els rodals en què es distribueixen les herbes, sinó a tot el camp de cultiu. El 70% del camp no necessita tractament herbicida, per la qual cosa, aplicar els fitosanitaris de forma generalitzada origina despeses i un impacte mediambiental innecessari.


Font: IDEAGRO