L'últim desenvolupament en tèxtils i fibres és una mena de maquinari suau que es pot utilitzar: teles que disposen de dispositius electrònics incorporats.
Els investigadors del MIT ara incorporen dispositius semiconductors optoelectrònics d'alta velocitat, inclosos díodes emissors de llum (LED) i fotodetectors de díodes, dins de fibres que després es van teixir a Inman Mills, a Carolina del Sud, en teixits suaus i rentables i convertits en sistemes de comunicació. Això marca l'assoliment d'un objectiu molt desitjat de crear teles "intel·ligents" mitjançant la incorporació de dispositius semiconductors, el component clau de l'electrònica moderna, que fins ara era la peça que faltava per fabricar teles amb una sofisticada funcionalitat.
Aquest descobriment, segons els investigadors, podria desencadenar una nova "Llei de Moore" per a les fibres, és a dir, una ràpida progressió en què les capacitats de les fibres creixeran ràpidament i de forma exponencial amb el pas del temps, així com les capacitats dels microxips han crescut durant dècades.
Les fibres òptiques s'han produït tradicionalment mitjançant l'elaboració d'un objecte cilíndric anomenat "preforma", que és essencialment un model més escalat de la fibra, després escalfant-lo. El material suavitzat es dibuixa o tira cap avall sota la tensió i la fibra resultant es recull en un carrete.
L'avanç clau per produir aquestes noves fibres era afegir als díodes semiconductors d'emissió de llum de preforma de la mida d'un gra de sorra i un parell de cables de coure, una fracció de l'amplada del cabell. Quan s'escalfa en un forn durant el procés de dibuix de fibra, la preforma de polímer es llicita parcialment, formant una fibra llarga amb els díodes alineats al llarg del centre i connectats pels cables de coure.
En aquest cas, els components sòlids eren dos tipus de díodes elèctrics fabricats amb tecnologia microxip estàndard: díodes emissors de llum (LED) i díodes de fotosensió. Tant els dispositius com els cables mantenen les seves dimensions mentre tot es redueix al voltant d'ells" en el procés de dibuix, diu Rein. Les fibres resultants es van teixir en teixits, que van ser rentades 10 vegades per demostrar la seva practicitat com a possible material per a la confecció.
"Aquest enfocament afegeix una nova visió del procés de fabricació de fibres", diu Rein, que va ser l'autor principal del paper i va desenvolupar el concepte que va conduir al nou procés. "En lloc de dibuixar tot el material en estat líquid, es van barrejar en dispositius en forma de partícules, juntament amb cables de metall prim".
Un dels avantatges d'incorporar la funció al material de fibra és que la fibra resultant és inherentment impermeable. Per demostrar això, l'equip va col·locar algunes de les fibres de fotodetecció dins d'un tanc de peix. Una llum exterior de l'aquari transmet música (apropiadament, la "Música de l'aigua" de Handel) a través de l'aigua a les fibres en forma de senyals òptics ràpids. Les fibres del dipòsit convertiren els polsos de llum, tan ràpids que la llum es manté ferma a simple vista, a senyals elèctrics, que després es convertien en música. Les fibres van sobreviure a l'aigua durant setmanes.
Encara que el principi sàpiga simple, fent-lo funcionar de manera constant i assegurant-se que les fibres es puguin fabricar de forma fiable i quantitativa, ha estat un procés llarg i difícil. El personal de l'Institut Advanced Functional Fabric of America, liderat per Jason Cox i Chia-Chun Chung, va desenvolupar els camins per augmentar el rendiment i la fiabilitat general, fent que aquestes fibres estiguin preparades per a la transició a la indústria. Al mateix temps, Marty Ellis d'Inman Mills va desenvolupar tècniques per teixir aquestes fibres en teixits utilitzant un teler de fabricació industrial convencional.
Es preveu que els primers productes comercials que incorporen aquesta tecnologia arribaran al mercat des de l'any vinent, una progressió extraordinàriament curta des de la investigació de laboratori fins a la comercialització. Aquest desenvolupament ràpid del mercat laboral va ser una part clau de la creació d'un col·lectiu acadèmic-industrial-governamental com AFFOA, en primer lloc, diu. Aquestes aplicacions inicials seran productes especialitzats que impliquin comunicacions i seguretat. Serà el primer sistema de comunicació de la tela. En aquest moment, s'està en el procés de transició de la tecnologia als fabricants nacionals i la indústria a una velocitat i escala sense precedents.
Més enllà de les comunicacions, les fibres podrien tenir aplicacions significatives en el camp biomèdic. Per exemple, els dispositius que utilitzen aquestes fibres podrien utilitzar-se per fabricar una polsera que pogués mesurar els nivells d'oxigen de pols o sang, o es teixeixin en un embenat per controlar contínuament el procés de curació.
Font: Massachusetts Institute of Technology
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris díodes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris díodes. Mostrar tots els missatges
dijous, 16 d’agost del 2018
dilluns, 9 d’abril del 2018
Científics creen díodes de llum
Els investigadors de fotònica del National Physical Laboratory (NPL) han aconseguit crear un díode constituït per llum que es pot utilitzar, per primera vegada, en circuits fotònics miniaturitzats.
El Dr. Pascal Del'Haye i el seu equip a la NPL han creat una versió òptica d'un díode que transmet la llum en una sola direcció, i es pot integrar en circuits microfotònics. Aquesta integració a petita escala ha estat un repte important en la fotònica ja que els díodes òptics existents requereixen molt de volum.
El treball innovador de la NPL ha superat la limitació de díodes basats en imants voluminosos, mitjançant l'ús de la llum emmagatzemada en petits anells de vidre a base de xips per formar un díode.
Els díodes són molt coneguts en els circuits electrònics. Transmeten el corrent elèctric en un sentit però bloquegen el corrent en el sentit contrari. Els díodes són components essencials de gairebé tots els circuits electrònics i, per exemple, s'utilitzen en els carregadors de bateries.
La innovadora tècnica es va crear enviant molta llum a un microrresonador, un anell de vidre sobre un xip de silici, sobre l'ample d'un cabell humà i aprofitant la potència òptica circulant per generar l'efecte de díode.
Per crear els díodes òptics s'han utilitzat microriments que poden emmagatzemar quantitats extremadament grans de llum, això vol dir que, encara que només s'enviïn petites quantitats de llum a aquests anells de vidre, el poder de circulació era comparable a la llum generada per les llums d'inundació que ocupen un estadi de futbol sencer, però ha estat possible limitar-lo en un dispositiu més petit que un cabell humà. Les intensitats de la llum permeten la formació d'un díode a través d'una interacció lleugera anomenada efecte Kerr.
En els seus experiments, han demostrat que el camp electromagnètic de la llum circula en els sentit de les agulles del rellotge però, en aquests anells de vidre es bloqueja de manera efectiva qualsevol llum circulant en sentit contrari de les agulles del rellotge.
Aquests díodes obriran per primera vegada els díodes òptics barats i eficients en xips microfotònics, i obriran camí a nous tipus de circuits fotònics integrats que podrien ser utilitzats per a la informàtica òptica. També podrien tenir un impacte significatiu en els futurs sistemes de telecomunicacions òptiques, per a un ús més eficient de les xarxes de telecomunicacions.
Una propietat notable d'aquest nou díode és que el rendiment millora si s'incrementa el camp de llum de propagació cap endavant. Això és molt important, per exemple, quan s'utilitza el díode per protegir xip-díodes làser integrats de reflexions posteriors.
Més enllà de l'ús dels díodes òptics, la investigació de la NPL sobre la interacció de la llum contrapropagabina pot permetre nous tipus de sensors de rotació òptics i memòries òptiques.
Font: National Physiscal Laboratory
El Dr. Pascal Del'Haye i el seu equip a la NPL han creat una versió òptica d'un díode que transmet la llum en una sola direcció, i es pot integrar en circuits microfotònics. Aquesta integració a petita escala ha estat un repte important en la fotònica ja que els díodes òptics existents requereixen molt de volum.
El treball innovador de la NPL ha superat la limitació de díodes basats en imants voluminosos, mitjançant l'ús de la llum emmagatzemada en petits anells de vidre a base de xips per formar un díode.
Els díodes són molt coneguts en els circuits electrònics. Transmeten el corrent elèctric en un sentit però bloquegen el corrent en el sentit contrari. Els díodes són components essencials de gairebé tots els circuits electrònics i, per exemple, s'utilitzen en els carregadors de bateries.
La innovadora tècnica es va crear enviant molta llum a un microrresonador, un anell de vidre sobre un xip de silici, sobre l'ample d'un cabell humà i aprofitant la potència òptica circulant per generar l'efecte de díode.
Per crear els díodes òptics s'han utilitzat microriments que poden emmagatzemar quantitats extremadament grans de llum, això vol dir que, encara que només s'enviïn petites quantitats de llum a aquests anells de vidre, el poder de circulació era comparable a la llum generada per les llums d'inundació que ocupen un estadi de futbol sencer, però ha estat possible limitar-lo en un dispositiu més petit que un cabell humà. Les intensitats de la llum permeten la formació d'un díode a través d'una interacció lleugera anomenada efecte Kerr.
En els seus experiments, han demostrat que el camp electromagnètic de la llum circula en els sentit de les agulles del rellotge però, en aquests anells de vidre es bloqueja de manera efectiva qualsevol llum circulant en sentit contrari de les agulles del rellotge.
Aquests díodes obriran per primera vegada els díodes òptics barats i eficients en xips microfotònics, i obriran camí a nous tipus de circuits fotònics integrats que podrien ser utilitzats per a la informàtica òptica. També podrien tenir un impacte significatiu en els futurs sistemes de telecomunicacions òptiques, per a un ús més eficient de les xarxes de telecomunicacions.
Una propietat notable d'aquest nou díode és que el rendiment millora si s'incrementa el camp de llum de propagació cap endavant. Això és molt important, per exemple, quan s'utilitza el díode per protegir xip-díodes làser integrats de reflexions posteriors.
Més enllà de l'ús dels díodes òptics, la investigació de la NPL sobre la interacció de la llum contrapropagabina pot permetre nous tipus de sensors de rotació òptics i memòries òptiques.
Font: National Physiscal Laboratory
Ubicació:
Granollers, Barcelona, Espanya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)