Un nou mètode de xifrat dissenyat pels investigadors del MIT assegura les dades utilitzades en les xarxes neuronals online, sense que es redueixi dràsticament el temps d'execució.
La subcontractació de deep-learning machine és una tendència creixent en aquesta indústria. Les principals empreses tecnològiques han llançat plataformes en el núvol que realitzen tasques de computació, com per exemple, l'execució de dades a través d'una xarxa neuronal convolucional (CNN) per a la classificació d'imatges. Les PIMES i també, altres usuaris, poden carregar dades a aquests serveis amb un fee i obtenir els resultats en poques hores.
Però, què passa si hi ha filtracions de dades privades? En els últims anys, els investigadors han explorat diverses tècniques de còmput segur per protegir aquestes dades sensibles. Però aquests mètodes tenen desavantatges en el rendiment que fan que l'avaluació de la xarxa neuronal (proves i validacions) sigui lenta, a vegades fins a milions de vegades més lenta.
En un document presentat a la conferència de seguretat USENIX, s’ha descrit un sistema que combina dues tècniques convencionals: xifrat homomòrfic i circuits desiguals, de manera que permet ajudar a les xarxes per executar ordres de magnitud més ràpidament que a les aproximacions convencionals.
Els investigadors van provar el sistema, anomenat GAZELLE, en tasques de classificació d'imatges de dos membres. Un usuari envia dades d'imatges xifrades a un servidor online que avalua una CNN i s'executa a GAZELLE. Després d'això, ambdues parts comparteixen informació xifrada d'anada i tornada per tal de classificar la imatge de l'usuari. Al llarg del procés, el sistema assegura que el servidor mai no sap de cap dada carregada, mentre que l'usuari mai no sap res sobre els paràmetres de la xarxa. En comparació amb els sistemes tradicionals, però, GAZELLE va funcionar de 20 a 30 vegades més ràpid que els models d'última generació, tot reduint l'ample de banda de la xarxa requerit.
Una aplicació prometedora per al sistema és la formació de CNN per diagnosticar malalties. Els hospitals podrien, per exemple, formar una CNN per conèixer les característiques de certes condicions mèdiques a partir de les imatges de ressonància magnètica (MRI) i identificar aquestes característiques en les ressonàncies magnètiques carregades. L'hospital podria fer que el model estigui disponible al núvol per a altres hospitals. Però el model format es basa més en les dades del pacient privat. Com que no hi ha models de xifratge eficients, aquesta aplicació encara no està prou preparada.
En aquest treball, s’ha mostrat com fer de manera eficient aquest tipus de comunicació bidireccional segura mitjançant la combinació d'aquestes dues tècniques d'una manera intel·ligent. El següent pas és prendre dades mèdiques reals i mostrar que, encara que s’escalin per a les aplicacions que els usuaris reals es preocupen, encara proporcionen un rendiment acceptable.
Els coautors del document són Vinod Vaikuntanathan, professor associat de EECS i membre del Laboratori d'Intel·ligència Artificial i Informàtica, i Anantha Chandrakasan, degana de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria i el professora de l'Enginyeria Elèctrica i Informàtica de Vannevar Bush.
El CNN processa les dades d'imatges a través de múltiples capes lineals i no lineals de computació. Les capes lineals fan la matemàtica complexa, anomenada àlgebra lineal, i assignen alguns valors a les dades. En un determinat llindar, les dades es donen a les capes no lineals que fan una computació més senzilla, prenen decisions (com ara la identificació de les funcions d'imatge) i envien les dades a la següent capa lineal. El resultat final és una imatge amb una classe assignada, com ara un vehicle, un animal, una persona o una característica anatòmica.
Els enfocaments recents per assegurar les CNN han implicat l'aplicació de xifres homomòrfiques o circuits descarnats per processar dades a tota una xarxa. Aquestes tècniques són efectives per assegurar dades. Pel que fa a paper, sembla que soluciona el problema, però fan que les xarxes neuronals complexes siguin ineficients, de manera que no serien usades per a cap aplicació del món real.
El xifratge homomòrfic, utilitzat en la computació en núvol, rep i executa la computació tot en dades xifrades, anomenades xifres xifrades, i genera un resultat xifrat que pot ser desxifrat per un usuari. Quan s'aplica a les xarxes neuronals, aquesta tècnica és particularment ràpida i eficaç en la computació de l'àlgebra lineal. Tanmateix, cal introduir una mica de soroll en les dades de cada capa. A través de diverses capes, el soroll s'acumula i la computació necessària per filtrar que el soroll creix cada cop més, reduint la velocitat de computació.
Els circuits Garbled són una forma de computació segura de dues parts. La tècnica pren una entrada d'ambdues parts, fa una computació i envia dues entrades separades a cada part. D'aquesta manera, les parts envien dades als altres, però mai no veuen les dades de la resta, només el resultat rellevant de la seva part implicada. En una xarxa neuronal online, aquesta tècnica funciona bé en les capes no lineals, on la computació és mínima, però l'ample de banda necessita d’una gestió en capes lineals on es treballen a nivell de math-heavy.
Finalment es va assegurar que tant les capes de circuit homomòrfiques com les capes desiguals mantenien un esquema d'aleatorització comú, anomenat "compartiment secret". En aquest esquema, les dades es divideixen en parts separades. Totes les parts sincronitzen les seves peces per reconstruir les dades completes.
A GAZELLE, quan un usuari envia dades xifrades al servei basat en el núvol, es divideix entre ambdues parts. Afegint a cada acció una clau secreta (números aleatoris) que només sap la part. Durant el procés de computació, cada part sempre tindrà una part de les dades, a més dels nombres aleatoris, pel que sembla ser totalment aleatori. Al final de la computació, les dues parts sincronitzen les seves dades. Només llavors l'usuari demana al servei basat en núvol la seva clau secreta. L'usuari pot usar la clau secreta de totes les dades per obtenir el resultat.
Font: Massachusetts Institute of Technology
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris deep learning. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris deep learning. Mostrar tots els missatges
dimecres, 22 d’agost del 2018
Més seguretat pel 'deep-learning' automàtic basat en el núvol
Etiquetes de comentaris:
ciberseguretat,
deep learning,
deep-learning,
núvol
Ubicació:
Granollers, Barcelona, Espanya
dimecres, 4 de juliol del 2018
Models 3D de vista múltiple a partir de fotografies 2D
Un equip d'investigadors que treballa amb la divisió DeepMind de Google a Londres han desenvolupat el que descriuen com una Xarxa de Consulta de Generació (GQN), que permet que un ordinador creï un model 3-D d'una escena de fotografies en 2D i que es puguin veure des de diferents angles. En el seu article publicat a la revista Science, l'equip descriu el nou tipus de sistema de xarxa neuronal i el que representa. També ofereixen una anàlisi més personal del seu projecte en una publicació al seu lloc web. Matthias Zwicker, amb la Universitat de Maryland, ofereix una perspectiva sobre el treball realitzat per l'equip en el mateix número de la revista.
En informàtica, els grans salts en l'enginyeria de sistemes poden semblar petits a causa de la simplicitat aparent dels resultats: no és fins que algú aplica els resultats, quan el gran salt és veritablement reconegut. Aquest va ser el cas, per exemple, quan van començar a aparèixer els primers sistemes que es van poder escoltar, sobre el que una persona diu i el significat que s'extreu d'aquest.
En les aplicacions informàtiques tradicionals, incloses les xarxes del deep learning, una computadora s'ha d'alimentar amb moltes dades per comportar-se com si hagués après alguna cosa. Aquest no és el cas del GQN, que només aprèn des de l'observació, com els infants humans.
El sistema pot observar una escena del món real, com ara blocs posats sobre una taula, i després recrear un model capaç de mostrar l'escena des d'altres àngels. Només quan es planteja el que ha de fer el sistema per arribar a aquests nous angles, la potencia real del sistema es fa patent. Ha de mirar l'escenari i inferir les característiques dels objectes closos que no es poden observar utilitzant només la informació del 2-D proporcionada per les càmeres. No hi ha radar ni cercador de profunditat, o imatges de quins blocs se suposa que semblen emmagatzemats en els seus bancs de dades. Tot el que s'ha de treballar, són les poques fotografies que pren.
Font: Universitat de Maryland
En informàtica, els grans salts en l'enginyeria de sistemes poden semblar petits a causa de la simplicitat aparent dels resultats: no és fins que algú aplica els resultats, quan el gran salt és veritablement reconegut. Aquest va ser el cas, per exemple, quan van començar a aparèixer els primers sistemes que es van poder escoltar, sobre el que una persona diu i el significat que s'extreu d'aquest.
En les aplicacions informàtiques tradicionals, incloses les xarxes del deep learning, una computadora s'ha d'alimentar amb moltes dades per comportar-se com si hagués après alguna cosa. Aquest no és el cas del GQN, que només aprèn des de l'observació, com els infants humans.
El sistema pot observar una escena del món real, com ara blocs posats sobre una taula, i després recrear un model capaç de mostrar l'escena des d'altres àngels. Només quan es planteja el que ha de fer el sistema per arribar a aquests nous angles, la potencia real del sistema es fa patent. Ha de mirar l'escenari i inferir les característiques dels objectes closos que no es poden observar utilitzant només la informació del 2-D proporcionada per les càmeres. No hi ha radar ni cercador de profunditat, o imatges de quins blocs se suposa que semblen emmagatzemats en els seus bancs de dades. Tot el que s'ha de treballar, són les poques fotografies que pren.
Font: Universitat de Maryland
Etiquetes de comentaris:
deep learning,
Deep Mind
Ubicació:
Granollers, Barcelona, Espanya
dimecres, 10 de gener del 2018
Deep learning en el vehicle intel·ligent
Els ordinadors han estat programats avui en dia, per conduir autos de forma autònoma, però el deep learning serà necessari per permetre que els vehicles autònoms siguin capaços de comprendre tots els matisos que es trobin a l'hora de fer un trajecte segur entre dos punts.
El deep learning és el lloc on es treballa al més alt nivell de desenvolupament per arribar a un punt en el qual el vehicle pot definir perfectament un trajecte segons va dir Gary Silberg, analista del sector associat i de l'automòbil a KPMG. "L'avantatge competitiu de les empreses avançades és en el deep learning", diu Silberg.
Silberg, Jason Monroe, gerent-Advanced User Experience Design a FCA US i Ajay Divakaran, director tècnic de Visió i Laboratori d'Aprenentatge de SRI International, debaten sobre les aplicacions automotrius basades en el deep learning en un debat moderat per l'amfitrió d'Autoline John McElroy al 2017 WardsAuto Conferència sobre l'experiència de l'usuari.
Silberg diu que el deep learning és capaç de guiar un vehicle en carreteres cobertes de neu o en carrils sense marques clares, però la solució per resoldre la conducció a les cantonades, és cada com més a prop, on tots els vehicles, persones i bicicletes coincideixen, per la qual cosa seran necessaries una identificació i presa de decisions d'alt nivell.
La interacció entre humans i màquines és clau per crear màquines més intel·ligents, diu el Monroe de FCA. Aquesta col·laboració pot ajudar els usuaris a acceptar errors de màquina mentre ensenyen a la màquina a comprendre les preferències humanes.
La intel·ligència artificial pot ajudar els conductors alertant els riscos al llarg d'un recorregut regular, recomanar llocs de cafè, suggerir números de telèfon de familiars o amics que normalment es posen en contacte o saber la ubicació exacta per informar a algú que va tard, segons va dir Monroe.
Per exemple, en el concepte del Portal de FCA que es va revelar a principis d'aquest any al CES, el vehicle podria identificar usuaris individuals i establir la seva ubicació de seients i opcions de mitjans per a les seves preferències. Un Jeep conduït en un entorn urbà oferiria opcions significativament diferents d'un encapçalat en una expedició tot terreny, adequant les seves respostes i suggeriments basats en l'ús del vehicle. "És possible utilitzar la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic per racionalitzar i millorar les experiències", va dir Monroe.
Un equip orientat cap a l'home haurà d'aprendre a confiar en el reconeixement de gestos compostos, utilitzant una càmera per veure expressions facials mentre els micròfons escolten un to vocal i matisos, i compilen la informació per comprendre millor el comportament humà, segons va dir Divakaran de SRI. "Els càlculs s'han de modelar en el comportament humà, s'està intentant percebre com un ésser humà està reaccionant". Així és com hauria de funcionar una tecnologia "assistent ideal".
Tot i que encara queda molt per fer en intel·ligència artificial, les possibilitats seran molt més clares en els pròxims cinc anys, diu Divakaran. Els panelistes coincideixen que els vehicles intel·ligents aporten molts beneficis constructius a la societat, però els positius requereixen l'aprenentatge i modelització d'un comportament humà adequat. "Hi ha persones meravelloses i no tan meravelloses al món", assenyala Monroe, i l'ensenyament d'una computadora per diferenciar entre les dues serà la part més difícil.
Font: Wardsauto
El deep learning és el lloc on es treballa al més alt nivell de desenvolupament per arribar a un punt en el qual el vehicle pot definir perfectament un trajecte segons va dir Gary Silberg, analista del sector associat i de l'automòbil a KPMG. "L'avantatge competitiu de les empreses avançades és en el deep learning", diu Silberg.
Silberg, Jason Monroe, gerent-Advanced User Experience Design a FCA US i Ajay Divakaran, director tècnic de Visió i Laboratori d'Aprenentatge de SRI International, debaten sobre les aplicacions automotrius basades en el deep learning en un debat moderat per l'amfitrió d'Autoline John McElroy al 2017 WardsAuto Conferència sobre l'experiència de l'usuari.
Silberg diu que el deep learning és capaç de guiar un vehicle en carreteres cobertes de neu o en carrils sense marques clares, però la solució per resoldre la conducció a les cantonades, és cada com més a prop, on tots els vehicles, persones i bicicletes coincideixen, per la qual cosa seran necessaries una identificació i presa de decisions d'alt nivell.
La interacció entre humans i màquines és clau per crear màquines més intel·ligents, diu el Monroe de FCA. Aquesta col·laboració pot ajudar els usuaris a acceptar errors de màquina mentre ensenyen a la màquina a comprendre les preferències humanes.
La intel·ligència artificial pot ajudar els conductors alertant els riscos al llarg d'un recorregut regular, recomanar llocs de cafè, suggerir números de telèfon de familiars o amics que normalment es posen en contacte o saber la ubicació exacta per informar a algú que va tard, segons va dir Monroe.
Per exemple, en el concepte del Portal de FCA que es va revelar a principis d'aquest any al CES, el vehicle podria identificar usuaris individuals i establir la seva ubicació de seients i opcions de mitjans per a les seves preferències. Un Jeep conduït en un entorn urbà oferiria opcions significativament diferents d'un encapçalat en una expedició tot terreny, adequant les seves respostes i suggeriments basats en l'ús del vehicle. "És possible utilitzar la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic per racionalitzar i millorar les experiències", va dir Monroe.
Un equip orientat cap a l'home haurà d'aprendre a confiar en el reconeixement de gestos compostos, utilitzant una càmera per veure expressions facials mentre els micròfons escolten un to vocal i matisos, i compilen la informació per comprendre millor el comportament humà, segons va dir Divakaran de SRI. "Els càlculs s'han de modelar en el comportament humà, s'està intentant percebre com un ésser humà està reaccionant". Així és com hauria de funcionar una tecnologia "assistent ideal".
Tot i que encara queda molt per fer en intel·ligència artificial, les possibilitats seran molt més clares en els pròxims cinc anys, diu Divakaran. Els panelistes coincideixen que els vehicles intel·ligents aporten molts beneficis constructius a la societat, però els positius requereixen l'aprenentatge i modelització d'un comportament humà adequat. "Hi ha persones meravelloses i no tan meravelloses al món", assenyala Monroe, i l'ensenyament d'una computadora per diferenciar entre les dues serà la part més difícil.
Font: Wardsauto
Etiquetes de comentaris:
deep learning,
vehicles autònoms
Ubicació:
Granollers, Barcelona, Espanya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)