En els últims anys, alguns físics han estat investigant la possibilitat que la gravetat no sigui en realitat una força fonamental, sinó un fenomen emergent que sorgeix del moviment col·lectiu de petits trossos d'informació codificats en superfícies espai-temps anomenades pantalles hologràfiques. La teoria, anomenada gravetat emergent, es basa en l'existència d'una estreta relació entre la gravetat i la termodinàmica.
No obstant això, la gravetat emergent ha rebut la seva part de la crítica de manera que, un nou document s'ha afegit a aquesta crítica demostrant que les superfícies de la pantalla hologràfica descrites per la teoria no es comporten de forma termodinàmica, posant en dubte una hipòtesi clau de la teoria.
Zhi-Wei Wang, físic de la Universitat de Jilin a Changchun, Xina, i Samuel L. Braunstein, professor de ciències computacionals quàntiques de la Universitat de York al Regne Unit, han publicat el seu treball sobre superfícies no termodinàmiques en un número recent de Nature Communications.
La gravetat emergent té afirmacions molt fortes: que pot explicar coses com la matèria fosca i l'energia fosca, però també reprodueixen les dècades de treball que provenen de la relativitat general regular. Aquesta última afirmació, ara es veu imposada per aquest treball, de manera que els defensors de la gravetat emergents tindran la seva feina en mostrar coherència amb l'enorme cànon de resultats observacionals.
En el context cosmològic, les superfícies es refereixen generalment a qualsevol àrea bidimensional en l'espai-temps. Algunes d'aquestes superfícies, com ara els horitzons dels forats negres i altres objectes, es confirmen com termodinàmica. Per a horitzons de forats negres, això s'ha conegut des dels anys 70, ja que les mateixes lleis que defineixen els mecanismes de forats negres són directament anàlegs a les lleis de la termodinàmica. Això significa que els horitzons del forat negre obeeixen a principis termodinàmics com la conservació de l'energia i tenen una temperatura positiva i entropia.
Més recentment, les superfícies que no són horitzons s'han conjecturat per obeir les lleis de la termodinàmica, amb les pantalles hologràfiques en la teoria de la gravetat emergent com un exemple. No obstant això, fins ara aquestes conjectures no han estat plenament justificades.
En el nou article, els científics van provar si diferents tipus de superfícies obeeixen a un analògic de la primera llei de la termodinàmica, que és una forma especial de conservació de l'energia. Els seus resultats revelen que, mentre que les superfícies prop de forats negres obeeixen a la primera llei, les superfícies ordinàries, incloses les pantalles holográficas, en general no ho fan. L'única excepció és que les superfícies normals que són esfèricament simètriques, obeeixen a la primera llei.
Com expliquen els científics, la troballa que els horitzons allargats obeeixen a la primera llei no és sorprenent, ja que aquestes superfícies hereten gran part del seu comportament des dels horitzons propers. Tot i això, els científics adverteixen que els resultats no impliquen necessàriament que els horitzons estirades compleixin totes les lleis de la termodinàmica. D'altra banda, la constatació que les superfícies ordinàries no obeeixen a la primera llei és més inesperada, especialment perquè és un dels supòsits clau de gravetat emergent. Anant endavant, els investigadors treballaran per entendre què significa això per al futur de la gravetat emergent, així com explorar altres possibles implicacions.
Es passa molt de temps treballant com reproduir els resultats originals dels forats negres dels anys 70. Encara que els mètodes dels anys 70 eren extremadament tediosos per replicar-los en detall, es trobàvem molt poderosos i ara es creu si hi ha alguna manera de generalitzar aquests resultats a altres escenaris. A més, es pensa que aquesta fórmula per a la desviació de la distància de la primera llei, s'allunya dels horitzons i tindrà implicacions importants per a la gravetat quàntica.
Font: Nature Communications
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gravetat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gravetat. Mostrar tots els missatges
dijous, 16 d’agost del 2018
Un estudi troba defectes en la gravetat emergent
Etiquetes de comentaris:
gravetat,
gravetat emergent,
Investigació
Ubicació:
Granollers, Barcelona, Espanya
dimecres, 25 de novembre del 2015
Cent anys de la Teoria de la Relativitat
Avui fa un segle exacte, el 25 de novembre de 1915, que Albert Einstein presentava a Berlín la Teoria de la Relativitat General, un document que va remoure els fonaments de la física i va canviar el coneixement sobre el món i l'Univers. Aquesta teoria va suposar tota una revolució científica, posant en coneixement que l'espai i el temps no viatgen igual a qualsevol lloc, de manera que estan entrellaçats i es poden deformar.
La fórmula E = mc2 explica que l'energia d'un cos és igual a la seva massa per la velocitat de la llum al quadrat.
Per comprendre el camí que va seguir el físic (que tenia doble nacionalitat: alemanya i nord-americana) fins arribar a la formulació definitiva de la seva teoria, cal remuntar-se al 1905, any en què va presentar quatre articles fonamentals.
- Efecte fotoelèctric. Que li va valer el Premi Nobel de Física el 1921.
- Moviment brownià de les partícules. Essencial per entendre el àtom.
- La fórmula E = mc2. Indicant que l'energia d'un cos és igual a la seva massa per la velocitat de la llum al quadrat.
- Electrodinàmica de cossos en moviment. On ja estableix que la velocitat de la llum és constant i presenta la Teoria de la Relativitat Especial. Els càlculs es van plantejar en absència de forces gravitatòries.
Deu anys més tard, el 25 de novembre de 1915, Einstein va presentar davant l'Acadèmia Prusiana de les Ciències la Teoria de la Relativitat General, en la qual ja té en compte els efectes de la gravetat.
De fet, la Teoria de la Relativitat d'Einstein es divideix en dues:
- L'especial: Que descriu com es percep l'espai i el temps en funció d'un subjecte observador no accelerat.
- La general: Que inclou la gravetat i la uneix fermament a l'espai i el temps.
La velocitat de la llum constant
L'autenticament revolucionari és que la velocitat de la llum és constant (gairebé 300.000 quilòmetres per segon) es mesuri on es mesuri i, a més, res en l'Univers pot superar-la.
Tenint en compte aquesta premissa, al temps i a l'espai els passen coses diferents quan s'acosten a la velocitat de la llum:
- L'espai es contrau.
- El temps passa més a poc a poc; amb major velocitat es produeix una espècie de compressió del temps.
Si un astronauta fes un viatge per l'espai a una velocitat propera a la de la llum, en tornar a la Terra descobriria que el seu rellotge -biològic- no coincideix amb el dels seus familiars que l'esperen: el temps transcorregut per aquest seria menor (envelliment més lent).
Amb Einstein, el temps i l'espai deixen de ser absoluts, per tant, contradiuen les regles de Newton. De manera que passen a dependre de l'observador. Uns anys més tard va estendre els conceptes de la seva primera teoria per explicar la gravetat.
L'explicació de la gravetat
En la teoria general del 25 de novembre de 1915, el físic va plantejar que la gravetat viatja exactament a la velocitat de la llum. A més, va establir que la gravetat està íntimament unida a l'espai i temps, quedant unificats en el conjunt espai-temps.
D'aquesta manera, el Sol corba l'espai-temps i atrau els planetes que giren al seu voltant; i el temps també es corba en presència de massa (gravetat): El rellotge del sòl va més a poc a poc que el rellotge a gran altura.
La utilitat en la vida quotidiana
Els mòbils i els GPS. Els satèl·lits gràcies als quals sabem on som amb rellotges atòmics. Aquests, en estar en menor gravetat, van més ràpid que els de la superfície. Així que, fent cas a Einstein, cal corregir aquest desfasament.
Font: Ramon Gallart
Etiquetes de comentaris:
Einstein,
gravetat,
Newton,
Teoria de la Relativitat
Ubicació:
Granollers, Barcelona, Espanya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)