Llacunes de seguretat identificades en el protocol d'Internet IPsec

En col·laboració amb la Universitat Opole de Polònia, investigadors de l'Institut Horst Görtz per a la Seguretat en Informàtica (HGI) de Ruhr-Universität Bochum (RUB) han demostrat que el protocol d'Internet IPsec és vulnerable als atacs. El protocol d'intercanvi de claus d'Internet IKEv1, que forma part de la família del protocol, té vulnerabilitats que permeten als atacants potencials interferir amb el procés de comunicació i interceptar informació específica.

Els resultats de la recerca van ser publicats per Dennis Felsch, Martin Grothe i el Prof Dr Jörg Schwenk de la Càtedra de Xarxes i Seguretat de Dades de RUB, i Adam Czubak i Marcin Szymanek de la Universitat d'Opole el passat mes d’agost del 2018 al Simposi de Seguretat d'Usenix.

Com a millora del protocol d'Internet (IP), IPsec ha estat desenvolupat per garantir una comunicació segura criptogràficament a través de xarxes insegures accessibles públicament, com ara Internet, mitjançant mecanismes d'encriptació i autenticació. Sovint, aquest tipus de comunicació és utilitzada per empreses que treballen des d'un lloc de treball descentralitzat, com per exemple, pels representants de vendes o des del treball des de casa de manera que, necessiten accedir als recursos de la companyia. El protocol també es pot utilitzar per configurar la xarxa privada virtual (VPN).

Per habilitar una connexió xifrada amb IPsec, ambdues parts han d'autenticar i definir les claus compartides que són necessàries per a la comunicació. La gestió i l'autenticació de claus automatitzades, per exemple, mitjançant contrasenyes o signatures digitals, es poden dur a terme a través del protocol Internet Key Exchange IKEv1.

Tot i que el protocol es considera obsolet i que una versió més recent, l'IKEv2, ha estat disponible al mercat, es veu que en aplicacions l'IKEv1 encara s'està implementant en sistemes operatius i encara gaudeix de gran popularitat, fins i tot en dispositius més nous. Però aquest protocol té vulnerabilitats, com van trobar els investigadors durant el seu anàlisi.

Durant el seu projecte, els investigadors van atacar el mode d'inici de la sessió basat en el xifratge de l'IPsec desplegant l'anomenat atac de Bleichenbacher, que es va inventar en el 1998. En aquest annex, els errors s'incorporen deliberadament en un missatge codificat, el qual repetidament es enviat a un servidor. Segons les respostes del servidor al missatge danyat, un atacant pot obtenir progressivament millors conclusions sobre els continguts xifrats.

D'aquesta manera, l'atacant s'apropa pas a pas fins que arriba al seu objectiu. És com un túnel amb dos extrems: és suficient si una de les dues parts és vulnerable. Finalment, la vulnerabilitat permet que l'atacant interfereixi amb el procés de comunicació, assumeixi la identitat d'un dels socis de la comunicació i cometi activament el robatori de dades.

L'atac de Bleichenbacher va ser eficaç contra el maquinari de quatre proveïdors d'equips de xarxa. Les parts afectades van ser Clavister, Zyxel, Cisco i Huawei. Tots quatre fabricants han estat notificats, i ara han eliminat els buits de seguretat.

A més del mode d'inici de sessió de xifratge-base, els investigadors també han estat examinant l'inici de sessió basat en contrasenyes. L'autenticació a través de contrasenyes es realitza amb valors hash, que són similars a una empremta digital. Durant l’atac, es va demostrar que tant l'IKEv1 com l'actual IKEv2 presenten vulnerabilitats i es poden atacar fàcilment, especialment si la contrasenya és feble. Una contrasenya complexa proporciona la millor protecció si IPsec es desplega en aquest mode. La vulnerabilitat també es va comunicar al Computer Response Team (CERT), que coordina la resposta als incidents de seguretat informàtica. El CERT va proporcionar assistència als investigadors, ja que van notificar a la indústria sobre la vulnerabilitat.

La vulnerabilitat  identificada de Bleichenbacher no és un error per se, sinó un error d'implementació que es pot evitar, tot depèn de com els fabricants integren el protocol als seus dispositius. D'altra banda, l'atacant ha d'entrar a la xarxa abans per explotar aquesta vulnerabilitat. No obstant això, l'èxit dels investigadors ha demostrat que els protocols establerts com IPsec encara inclouen la bretxa de Bleichenbacher, fent-los potencialment vulnerables a l'atac.

Font: Ruhr-Universitaet-Bochum

Marshall McLuhan, l'home que va predir Internet 20 anys abans d'inventar-se

Un dels canvis més importants per a la societat, possiblement és Internet. No obstant això, a la dècada dels 60 ja hi havia algú que es va imaginar la nostra realitat digital tal com és avui. Es deia Marshall McLuhan.

Sí. Ni la televisió, ni la ràdio, ni el telèfon, ni els vols espacials... avui Internet és sinònim de tot i costa imaginar-se un món anterior on no existia la World Wide Web.
Retrocedim en el temps fins als anys 50, amb el boom de la televisió. En aquella època, la gent estava al·lucinant amb la caixa tonta. La televisió dels anys 50 va servir com a mer espectacle per a masses, però també com a generador de consciències i corrents sota l'equivocada suposició que qualsevol contingut de la televisió, en ser electrònic, d'alguna manera superava la membrana del pensament crític que fem servir quan llegim un llibre. Dit d'una altra manera, la tele es va convertir en un mantra; veure era sinònim instantani de creure.
En aquest ambient va aparèixer la figura de Marshall McLuhan i gairebé automàticament es va convertir en la gran estrella dels mitjans de comunicació. McLuhan, professor canadenc de literatura anglesa, va actuar com una mena de gurú. No en va, avui és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans.



El professor va ser l'home que va dir que el quid de gran part de la tecnologia, per exemple la televisió, no era el contingut dels programes que s'estaven veient. Més aviat, el que importava era simplement el fet que estiguessis veient la televisió. Ell va ser qui va encunyar la famosa sentència El mitjà és el missatge.
És possible que els mitjans et canviïn per la seva pròpia existència com venia a dir el professor. Ho fan en nivells fonamentals perquè t'obliguen a afavorir certes parts del teu cervell sobre altres. Per a nosaltres, al 2017, això té tot el sentit.
Aquesta hora que passem a Facebook es va produir a costa d'alguna altra manera d'usar el nostre cervell, potser amb la televisió o llegint llibres, encara que la veritat és que a mesura que els llibres i la televisió retrocedeixen, cada vegada aglutinem més activitats a través de la web que substitueixen als propis llibres i la caixa tonta.

Marshall McLuhan. Wikimedia Commons

Fins i tot és possible que un dia oblidem de la nostra la ment l'etapa pre-electrònica. No és tan desgavellat pensar-ho. Google ens fa cada dia més ximples (beneïda ximpleria), i també ens fa adonar-nos que l'omnisciència en realitat és una mica avorrida.
Sigui com sigui, quan parlem de Marshall McLuhan no podem obviar un moment històric de lucidesa. Es va produir el 1962, quan va escriure el següent:
El nou mitjà, el que sigui que vingui, i pot ser l'extensió de la consciència, inclourà a la televisió com a contingut, no com el seu mitjà. Un ordinador com un instrument d'investigació i comunicació augmentaria la recuperació d'informació, faria obsoleta l'organització massiva de les biblioteques, recuperaria la funció enciclopèdica de l'individu i la faria girar en una línia privada de dades comercialitzables ràpidament personalitzades.

McLuhan en 1966. AP

Més tard, a principis de 1979, el professor va encunyar el terme aldea global que avui tots reconeixem. Amb això descrivia la interconnexió humana a escala global generada pels mitjans de comunicació electrònics. Ho feia en els següents termes:
En comptes de dirigir cap a una vasta llibreria d'Alexandria, el planeta s'ha convertit en un ordinador, un cervell electrònic, exactament com una peça de ciència ficció infantil. I en exterioritzar els nostres sentits, el Gran Germà es col·loca en el nostre interior.
Així que, a menys que siguem conscients d'aquesta dinàmica, ens mourem cap a una fase de terror i pànic, exactament habitant un món petit de tambors tribals, interdependència total i coexistència superimposada.

Gairebé 30 anys després de les seves paraules del 1962, apareixia un tal Tim Berners-Lee inventant la World Wide Web. Tot i que costa de creure que la ment lúcida de McLuhan no tingués una cosa molt semblant en ment molts anys abans. Per cert, el professor mai va criticar si els canvis que arribarien en el futur serien bons o dolents, tan sols els diagnosticava. Que opinaria avui d'aquest mitjà que tenim com a missatge.

Font: GIZMODO

Antena de 40 cm que connecta l'AVE a Internet fins i tot en els túnels

Els trens AVE han començat a oferir connexió a Internet. És el resultat d'un intens treball d'enginyeria en el qual han participat l'operador espanyol de telecomunicacions per satèl·lit Hispasat, juntament amb Aicox entre altres empreses. La solució de connexió en mobilitat via satèl·lit servirà per llançar PlayRenfe, un nou servei de connectivitat wifi adjudicat a Telefónica al novembre de 2015, que proporciona informació relativa al viatge en temps real o televisió en directe, una opció que cap altre operador de trens pot oferir en l'actualitat.

Així mateix, les connexions de baixada de 100 Mbps, faran possible incorporar "noves funcionalitats de comandament i control, emergències i pagament a bord dels trens AVE de Renfe", expliquen al suplement Innovadores del diari El Mundo fonts d'Hispasat.
L'element més destacat d'aquesta solució és una antena de baix perfil giroestabilitzada que, gràcies als seus eixos de rotació, es manté orientada en tot moment als satèl·lits Hispasat 30W-4 i 30W-5.
A més, el baix perfil de l'antena, inferior als 40 centímetres, permet que l'altura del tren no superi els límits de gàlib exigits per travessar els túnels i redueix la possibilitat que es produeixin impactes amb elements externs que podrien danyar els equips i interrompre la connectivitat. Finalment, els sistemes d'ancoratge i subjecció s'adapten a tots els models de trens.

El conjunt del terminal està cobert per una estructura fabricada expressament per aquest servei, el perfil protegeix l'equipament i manté el disseny aerodinàmic dels vagons sense reduir les prestacions de l'antena. El terminal desenvolupat per Hispasat al costat d'altres empreses espanyoles pot integrar-se en solucions combinades amb xarxes de comunicacions mòbils LTE (Long Term Evolution).

"En l'actualitat, l'ús de la tecnologia satelital permet accelerar la implantació dels serveis de banda ampla en trens, en facilitar la connectivitat fins i tot en els punts on encara no arriba el desplegament d'aquestes xarxes terrestres", afirmen fonts de l'operadora. "A mig i llarg termini, la connexió satelital garantirà la continuïtat del servei al llarg de tot el trajecte dels trens, com a suport a les xarxes 3G i 4G, i permetrà l'accés a la televisió en directe". Gràcies a la combinació amb la tecnologia LTE, la connectivitat d'alta qualitat es manté sense interrupcions al llarg de tot el trajecte, fins i tot durant el pas del tren per túnels.
En aquesta situació, el tren se serveix en exclusiva de les xarxes terrestres 3G i 4G, però al sortir del túnel, l'antena es reorienta automàticament al satèl·lit.


Font: El Mundo

Siemens millora la recepció dels mòbils en els trens

Navegar per Internet quan es viatja en tren sol requerir bones dosis de paciència. Fins i tot en trens d'alta velocitat, la taxa d'èxit en mostrar pàgines d'Internet oscil·la entre el 41 i el 65%, en funció del proveïdor de xarxa. Els vidres de les finestres dels trens són un obstacle per a la recepció de senyals dels mòbils. El seu recobriment protegeix els passatgers de la calor i la llum solar, però amb la contrapartida de reflectir no només la radiació tèrmica o solar, sinó també qualsevol altra ona electromagnètica, la qual cosa converteix al vagó, de fet, en una gàbia de Faraday, sent la protecció en trens d'alta velocitat d'un 99,9%. Els investigadors de Siemens han aconseguit un recobriment discriminador de freqüències per a les finestres que resol aquest problema.

Senyals de ràdio sense obstrucció
S'aplica una capa transparent conductora d'electricitat feta de metalls i òxids metàl·lics als vidres de les finestres. Seguint unes línies que formen una estructura especial, s'empren làsers per vaporitzar el recobriment metàl·lic dels vidres. "Això permet que els senyals de ràdio en certs intervals de freqüències passin a través d'ells sense obstrucció, mentre que els senyals de ràdio amb altres freqüències es veuen atenuades. Aquest mètode proporciona enormes millores en els nivells de recepció dels dispositius mòbils en els trens", explica Lukas W. Mayer, director de projecte a Siemens.

Altres solucions anteriors tenien el problema de ser efectives únicament en un interval de freqüències certament estret, mentre que per a altres intervals, les pèrdues de transmissió a través de les finestres eren encara més acusades. Amb la nostra solució, equipar un tren d'alta velocitat amb aquests vidres d'alta freqüència redueix l'apantallament de tal manera que el senyal en les bandes de ràdio mòbil és 50 vegades més potent. "Els mesuraments realitzats amb un ÖBB Railjet modificat han mostrat que la finestra de temps en què es disposa d'una bona recepció de 4G ha augmentat un 33% ", diu Mayer.

Substituir els repetidors de tren
"Desitjàvem una solució rendible per als nostres clients", emfatitza Mehrdad Madjdi, de la divisió Mobility de Siemens, abans de seguir detallant els avantatges: "Aquests cristalls es poden utilitzar durant dècades sense necessitat de manteniment. Poden ser més cars d'adquirir, però generen estalvis significatius a llarg termini en comparació amb els repetidors per a trens". Això es deu a les escasses pèrdues de transmissió a través de les finestres en un ampli interval de freqüències, des de 700 megahertzs ​​a 3,5 gigahertzs. L'avantatge recau en el fet que els cristalls són adequats, no només per a les bandes de freqüència actuals, sinó també per als estàndards mòbils del futur. Això significa que els serveis mòbils més actuals estaran disponibles per als passatgers immediatament, sense necessitat de realitzar inversions addicionals. La instal·lació també és molt rendible, ja que no calen components tècnics addicionals per muntar els vidres al tren, i els tècnics no necessiten qualificacions especials. I, per descomptat, els vagons existents poden modernitzar-se en qualsevol moment amb aquests cristalls.

Les proves inicials amb passatgers han mostrat que l'estructura és pràcticament invisible a simple vista. Els que han participat en les proves no van detectar cap reducció de visibilitat, ni de dia ni de nit. En alguns casos, el recobriment pot fins i tot resultar en una major eficiència energètica, el que al seu torn millora el confort dels passatgers. El veredicte: gran comoditat, per a viatges de més qualitat. Aquests innovadors vidres per a finestres es faran servir per primera vegada en operacions normals amb passatgers a partir de finals de l'any 2018, als trens del Rhein-Ruhr-Express (RRX) a Alemanya.

Font: RedesTelecom

Lufthansa oferirà internet en vols de curta i mitja distància

El proper mes d'octubre els passatgers de Lufthansa podran disposar d'internet de banda ampla a bord en vols de curta i mitja distància. La primera aeronau ha estat equipada aquest mes de juny passat i en les properes setmanes es posarà a prova el sistema de bord per comprovar la funcionalitat i l'estabilitat. L'aerolínia alemanya preveu que tota la seva flota de la família d'avions Airbus A320 disposi d'aquesta tecnologia a mitjans de 2018. Més endavant també s'implementarà en altres aerolínies del Grup Lufthansa.
El futur servei de la companyia i el seu soci tecnològic Inmarsat està basat en l'última tecnologia de banda ampla per satèl·lit (banda Ka) i ofereix una cobertura perfecta i fiable en vols de curta i mitja distància, gràcies a la xarxa Global Xpress d'Inmarsat. Els passatgers podran accedir a internet amb els seus propis dispositius mòbils a través de Wi-Fi. A més de la navegació bàsica i de correu electrònic, s'oferiran aplicacions més sofisticades, incloent la transmissió de vídeo. D'aquí a un temps, els passatgers també podran usar els seus telèfons mòbils per enviar SMS i fer transferències de dades a través dels seus propis comptes.

Lufthansa Technik ha estat la primera empresa de MRO (manteniment, reparacions i operacions) d'Europa que ha rebut un certificat de tipus suplementari (STC, per les sigles en anglès) per part d'EASA (Agència Europea de Seguretat Aèria), per instal·lar una antena de banda Ka a la família d'avions Airbus A320, és a dir, en els models A319, A320 i A321. El STC serveix per verificar que les modificacions en l'aeronau (maquinari o programari) s'ajusten a les especificacions establertes per EASA. La funció és assegurar la aeronavegabilitat de l'avió.

Amb múltiples anys d'experiència en el sector dels serveis de modificació aeronàutica, Lufthansa Technik és responsable de la instal·lació dels sistemes i peces, així com de les gestions requerides per complir les regulacions estatutàries i de l'aviació. A nivell europeu, ha estat la primera vegada que s'ha dut a terme una instal·lació d'aquestes característiques amb la xarxa de comunicacions GX i l'antena Honeywell-designed-Ca-band. Per executar aquesta instal·lació del sistema han estat necessàries modificacions elèctriques i estructurals, tant fora, com dins de la cabina de l'avió. Els components instal·lats han estat integrats en la infraestructura de la cabina, de manera que es converteixen en invisibles per als passatgers i faciliten les operacions del personal de cabina. El treball es pot completar fins a quatre dies o durant les escales de manteniment ordinàries.

Per la seva banda, Lufthansa Systems proporciona la infraestructura TI necessària a bord de l'avió. Això inclou les operacions de xarxa, així com l'innovador portal FlyNet per als passatgers. Lufthansa Systems i Lufthansa Technik han establert també una col·laboració a llarg termini amb l'operador de satèl·lits global Inmarsat, per tal d'oferir una plataforma TI moderna i multifuncional a bord que, a més, proporcioni accés a internet de banda ampla al mercat. Tant el Grup Lufthansa, com les aerolínies de tot el món, es beneficiaran d'aquesta sòlida col·laboració gràcies als serveis integrals.

Lufthansa va dur a terme el primer vol programat amb accés a Internet de banda ampla el 15 de gener de 2003. Tot i la creixent popularitat que havia adquirit entre els passatgers, aquest servei tècnicament fiable haver de ser interromput en 2006 després que els satèl·lits de Boeing van cessar les seves operacions comercials. Des de desembre de 2010, Lufthansa s'ha posicionat de nou com la primera aerolínia a proporcionar accés a internet de banda ampla durant vols intercontinentals. Des de juny de 2015, el servei FlyNet està disponible en els 107 avions de llarga distància. De fet, Lufthansa opera la major flota de llarga distància amb connexió a internet al món.

Font: RedesTelecom

El cotxe connectat

El desenvolupament i l'evolució dels vehicles connectats estan creixent a passos de gegant i ja són una realitat. La diferència d'aquests cotxes amb els tradicionals és la introducció d'una tecnologia actualitzada com són els sistemes equipats amb accés a Internet i a una xarxa d'àrea local sense fils.

Actualment, els cotxes connectats introdueixen elements tan sofisticats com el sistema eCall o el roaming, entre d'altres. Aquesta tecnologia s'anomena V2V o Vehicle to Vehicle.
La regulació legal del cotxe autònom a Espanya no està vigent avui dia, i tampoc és que s'hagi plantejat un esborrany per a la seva aprovació. És més, el Consell General de l'Advocacia Espanyola va informar que el sistema e-Call ha d'introduir obligacions a la Unió Europea per als fabricants d'automòbils que, abans de l'abril de 2018, hauran d'incorporar l'equip instal·lat permanentment a bord del vehicle per tenir accés a les dades del vehicle.

Un dels problemes més greus que presenta la tecnologia sense fils en els cotxes connectats és el hackeig de tota la informació personal, a més de controlar el turisme de manera remota. Això s'ha convertit en un perjudici greu per a totes les marques automobilístiques ja que vulnera la seguretat dels conductors quan els fan servir.

Tot sembla indicar que el futur del cotxe connectat estarà lligat sí o sí amb les companyies tecnològiques per determinar els coneixements de cada un dels conductors. La connectivitat, la seguretat i la protecció de dades són algunes de les tendències, entre moltes altres, del cotxe connectat al 2020.

La tecnologia s'ha convertit en el gran valedor entre els consumidors en el present ja que un 16% dels compradors el determinen fonamental. Aquesta xifra seguirà augmentant en el futur. La irrupció dels grans volums de dades, o el big data, les diferents eines de

mesurament de cadascun dels compradors i les assegurances personalitzades definiran la indústria en els propers anys.

A més, es preveu que el cotxe connectat s'ajusti automàticament al comportament de l'automobilista en l'exercici de la conducció i a les seves respectives preferències personals.


Font: CEA Seguridad Vial

Telefónica i Orange s'uneixen per impulsar l'Internet de les Coses

Són rivals, però també socis. Res impedeix a Telefónica i Orange unir les seves forces per impulsar interessos comuns. I això és el que succeeix en el jove negoci de l'Internet de les Coses (IOT) i les ciutats connectades. Les dues operadores, juntament amb Atos i Engineering, van anunciar al febrer passat la constitució de la Fundació Fiware. La principal funció consisteix a facilitar el desenvolupament de solucions i aplicacions aptes per a l'Internet de les Coses (IOT) en múltiples sectors, a més de la creació d'un ecosistema fort de codi obert. Aquest últim aspecte és un dels elements diferencials d'una entitat que, des del primer dia, reivindica les arquitectures públiques i lliures d'Internet.

A l'horitzó de Telefónica i Orange destaca la posada en marxa d'estàndards oberts per al desenvolupament de les anomenades smart cities (ciutats intel·ligents), amb solucions portables i interoperables. A més, les mateixes empreses treballaran juntes pel tractament d'informació en temps real i de les tecnologies d'anàlisi de Big Data per crear un mercat digital únic, segons que van indicar els seus responsables. L'objectiu és que tots els operadors i desenvolupadors avancin en la mateixa direcció en el negoci de les coses connectades.

Segons expliquen les mateixes fonts, el grup de Fiware manté converses amb altres empreses i usuaris finals que estiguin disposats a unir-se a la iniciativa. Així, aquest mes de juny tindrà lloc a Viena un Esdeveniment de Fundadors de Fiware que proposarà una plataforma de col·laboració del sector.

D'altra banda, Telefónica ha recalcat que els operadors estaran sotmesos a la mateixa regulació i els mateixos nivells de seguretat amb la SIM remota que els que tenen actualment amb la targeta física. Així ho va indicar al febrer passat Pedro Gil, de la Unitat Global de Terminals de Telefónica, que ha destacat que la nova tecnologia redueix en un 90% la mida de la SIM convencional i va confirmar el llançament de la primera ESIM a la filial alemanya de Telefónica. També a Alemanya, i al llarg d'aquest any, està previst que Ericsson subministri a Telefónica la infraestructura i el programari necessaris per implementar el projecte de virtualització basat en el Núvol Únic.

Font: RedesTelecom

Internet per satèl·lit

OneWeb ha anunciat un nou concepte de constel·lació de satèl·lits per donar servei d'internet a alta velocitat i també telefonia en les zones on milers de milions de persones encara no hi tenen accés. OneWeb planeja llançar una xarxa de satèl·lits per oferir aquest accés assequible, a tot el món. Virgin Group i Qualcomm són els inversors inicials del que Richard Branson va dir que serà la via satèl·lit més gran del món.

Aquesta serà una constel·lació de satèl·lits de baixa òrbita terrestre. El comunicat de premsa de OneWeb, es va referir als satèl·lits com a "micro satèl·lits de telecomunicacions de classe".
A més d'haver invertit en OneWeb, Virgin també serà el proveïdor del llançament de satèl·lits per al projecte a través de Virgin Galactic. Per arribar-hi, la idea és que el programa LauncherOne de Virgin Galactic permeti llançaments freqüents de satèl·lit.

En una entrevista amb CNBC de Squawk Box, Branson, fundador de Virgin Group, va dir que el pla era fantàstic per Virgin Galactic, ja LauncherOne és "una forma molt eficient de posar satèl·lits a l'espai i molt més eficients que els grans coets del passat, en què és possible fer enlairaments cada tres o quatre hores. Branson també va dir a la CNBC que "Tenim la intenció de posar una sèrie inicial de 648 satèl·lits, i si això és un èxit, volem arribar a als 2.400".

Com ha de funcionar?
Aquesta flota de micro-satèl·lits, proporcionaria una baixa latència permetent l'accés a Internet d'alta velocitat directament als petits terminals d'usuari desplegats a tot el món. Amb aquest sistema, les xarxes dels operadors mòbils a nivell mundial podrien donar cobertura a zones rurals i remotes que històricament no han estat econòmicament viables per utilitzar xarxes terrestres.


Els terminals OneWeb actuen com a cèl·lules petites, amb la capacitat de proporcionar accés a la zona dels voltants a través d'una connexió WiFi, LTE, 3G o una connexió 2G usant espectre amb llicència d'un soci operador. O només LTE o WiFi en l'espectre sense llicència. A més de proporcionar cobertura per a telèfons, ordinadors o tauletes, la xarxa de OneWeb també donaria un pas per l'accés electrònic d'emergència i de primera resposta per a situacions de desastre, camps de refugiats o altres àrees.



Font: PhysOrg

Un ISP dels Estats Units oferirà 10 gigabits per segon de connexió a internet

Mentre que a Kansas i a d'altres ciutats estan gaudint de velocitats d'internet a 1 gigabit per segon (Gbps) mitjançant fibra òptica de Google, hi ha un petit proveïdor de serveis d'internet (ISP) a Minnesota que està a punt d'oferir connexions de 10 Gbps als seus clients. Acaba d'anunciar que el nou servei estarà disponible per als 30.000 llars a Minneapolis el proper estiu. El preu serà car: 350 € al mes.

Però cal centrar-se en el detall de 10 Gbps. Això és prop de deu vegades més ràpid que Google Fiber, i Gigabit Ethernet. De fet, ja és un referent tan impossiblement ràpid que és difícil imaginar com qualsevol consumidor mitjà faria servir aquest gran ample de banda. Dit això, també Google està treballant activament en la consecució de velocitats de 10 Gbps.

L'ISP està fent la publicitat del seu nou servei com la "primera 10 GB internet al món", però no és necessàriament cert que ja estiguin oferint connexions de 10 Gbps per a les llars. No obstant, és sens dubte, la primera vegada als Estats Units que s'està publicitant.

Tot això ens porta a preguntar-nos: Té realment necessitat algú de 10 Gbps d'internet? Aquest tipus de velocitats només es fan servir per enllaçar servidors en centres de dades (CPD). I la majoria dels maquinaris o perifèrics que interactuen amb l'ordinador (PC), estan utilitzant velocitats molt més baixes. En efecte, un nord-americà mitjà possiblement mai requerirà velocitats tan altes per connexió a web. Els 10 Gbps de connectivitat obririen tot tipus de noves possibilitats pel que fa a les descarregues de vídeo i, fins i tot, la configuració de servidors destinats als serveis domèstics.

En tot cas, als Estats Units internet il·lustra el què va fer la indústria de la banda ampla en aquest país. Mentre que Comcast ha estat oferint connexions de 50 megabits per segon (Mbps) als consumidors per 60 € al mes, US Internet ha estat oferint connexions d'1 Gbps per 50 € al mes. Això és exponencialment més ràpid per uns 10 € menys al mes. Ara cal que la construcció d'aquestes infraestructures, les quals faran que augmentin les velocitats deu vegades, permetin continuar oferint velocitats a costos relativament econòmics. No és tant que Comcast no pot fer el mateix. El gegant del cable simplement no ho farà.



Font: Minneapolis Star Tribune