Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris protocol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris protocol. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 d’agost del 2018

Gasos refrigerants naturals

El Protocol de Montreal del 1987 i el Protocol de Kyoto del 1997 van demanar a països del món que eliminessin substàncies com CFC (clorofluorocarburs), HCFC (hidroclorofluorocarburs) i HFC (hidrofluorocarburs) ja que esgoten la capa d'ozó i provoquen l’escalfament global. Molts sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat continuen utilitzant aquests refrigerants sintètics que violen aquests acords internacionals i causen danys ambientals.

Gasos refrigerants naturals

Recentment, un equip d'investigadors iranians van investigar com els refrigerants naturals podrien substituir CFC, HCFC i HFC en les bombes de calor geotèrmiques per així, reduir el consum d'energia i els costos operatius.

Els investigadors també van examinar els beneficis ambientals i econòmics dels refrigerants zeotrópics i azeotròpics, així com els refrigerants naturals. Segons la seva modelització, els investigadors van determinar que els materials naturals, incloent amoníac i n-butà, són els refrigerants de reemplaçament més econòmics i respectuosos amb el medi ambient per a les bombes de calor geotèrmiques.

Gasos refrigerants naturals

Les bombes de calor geotèrmiques treballen amb l’explotació de la temperatura per sota de la superfície de la terra de manera que permeten una estabilització Mitjana de de 10ºC utilitzant un cicle de compressió de vapor equipat amb canonades enterrades en rases horitzontals o perforacions verticals. Les bombes de calor geotèrmiques extreuen la calor del sòl (a l'hivern) i dissipen la calor al terra (a l'estiu) fent circular fluids com l'aigua a través de canonades enterrades. Aquest disseny aprofita les temperatures moderades del terra per augmentar l'eficiència i reduir els costos operatius dels sistemes de calefacció i refrigeració.

En la seva revisió, els investigadors van executar un programa d'anàlisi per calcular les càrregues de calefacció i refrigeració en un edifici residencial de 14 pisos. El gran repte per als propers anys en la indústria de la climatització i la refrigeració serà establir la tecnologia de refrigerant natural per substituir CFC, HCFC i refrigerants HFC. Una solució per reduir el consum d'energia de les bombes de calor serà utilitzar la terra com a font de calor renovable, tant per augmentar l'eficiència com per crear una diversitat de fonts d'energia.

Font: Institut Americà de Física

dilluns, 23 de novembre del 2015

Renovació tecnològica de les remotes de segona generació a Estabanell

Renovació tecnològica de les remotes de segona generació a Estabanell


Les empreses elèctriques s'han caracteritzat per disposar d'una estructura de dispositius distribuïts per tot el territori i ha estat necessari crear infraestructura per arribar als usuaris connectats a la seva xarxa elèctrica.
Aquesta particularitat va generat l'interès (en els principis de la distribució elèctrica) per saber el que està succeint en llocs o instal·lacions clau, però disperses. De fet, en aquests orígens, la informació es basava en la localització de personal per les zones on era necessari fer supervisió de les instal·lacions.
Gràcies a aquest aspecte, i a mesura que les telecomunicacions van començar a permetre l'enviament d'informació des d'un lloc remot a un altre, va donar orígen a la primera tipologia de sistema de tele-informació, conegut coma a URT (Unitat Remota de Tele-informació).
A Estabanell Energia, aquesta aplicació va començar a finals dels anys 70 amb el primer sistema de tele-informació de desenvolupament privat, gràcies a un enginyer de Philips. Aquest es basava en la funcionalitat de la codificació de la informació DTMF (Dual-Tone Multi-Frequency) conegut internament com el tiroliro, ja que la informació a transmetre, era codificada en la banda fònica del canal PMR (Personal Mobile Radio).
Les necessitats de les elèctriques, conjuntament amb l'evolució de l'electrònica industrial a més de les evolucions en les modulacions, van permetre a Estabanell Energia la incorporació de les primeres unitats remotes (RTU) basades en una CPU 8085 de 8 bits, que gestionaven amb un bus local de telecomunicacions de diverses targetes d'entrades/sortides (I/O), analògiques (AI/AO), digitals (DI/DO) que permetien la captació de senyals, i el més innovador de l'època: El comandament i/o control de senyals i equips, és a dir el que es coneix com a DACS (Digital Acquisition and Control System).
L'arquitectura informàtica de 8 bits (1 octet) permet descriure (a la fi) adreces de memòria que comprenen fins a 8 bits de longitud per tant, hi poden haver 2^8 = 256 valors possibles.
Aquesta tecnologia va donar pas al que va ser conegut com a telemando (de fet, el nom perdura) on la instal·lació per la població de subestacions, va permetre telemanar tots els dispositius que es consideressin d'interès per la seva operació a distància des d'un centre de control que, actualment, s'identifica com a Centre d'Operació de la Xarxa (COX)
Recentment, Estabanell Xarxes Intel·ligents ha realitzant l'aturada de la segona RTU de 2ª generació basada en l'Intel 8085 de 8 bits amb protocol propietari anomenat MT-85 (Microprocesador Team 8085) per una de nova generació amb 32 bits (2^32=4.292.967.296 valors possibles) que permet, a part del procés tradicional d'entrades/sortides analògiques, la possibilitat d'empaquetar en IEC-60870-104-5 entre aquesta i el centre de control, així com disposar dels ports i interfícies per manejar diversos perifèrics via:

  • RS-232C
  • RS-485
  • RS-422
  • ETH 10/100

Amb combinació d'altres protocols, com ara:

  • MODBUS: Protocol situat a nivell 7 del model OSI. Bastat en l'arquitectura master/slave o client/servidor, que va ser dissenyat al 1979 per Modicon per a la gamma dels seus controladors locals (PLC)
  • LONWORKS: Plataforma de control que va ser creat per Echelon, bàsicament adreçat al mercat del control distribuït en edificis intel·ligents. Es pot trobar en els parcs eòlics
  • IEC 60870-5-104: Utilitza interfície de xarxa TCP/IP per tant, disposa de connectivitat a nivell LAN per tant, a nivell de capa d'aplicació. És la mateixa que l'IEC-101 usat en els DPF que Estabanell te instal·lats i estan comunicant a la banda A de CENELEC (banda estreta) de PLC entre diversos CC.TT. de Granollers.

Un protocol de telecomunicacions és un conjunt de normes que s'estableixen entre dos equips els quals, han d'establir una transacció d'informació mitjançant un mitjà determinat.
Es cert que no tots els protocols (legacy) segueixen un estàndard o norma. Avui en dia cal assenyalar que la majoria sí que ho fan, segons acords que s'assoleixen en grups de recerca internacional amb l'objectiu de desenvolupar protocols oberts que permetin a la diversitat de fabricants integrar les seves tecnologies.
És important no confondre una norma de protocols de telecomunicacions amb una norma de disseny, com pot ser l'IEC 61850 que és un estàndard per al disseny de l'automatització d'una subestació elèctrica.
Aquesta nova arquitectura ha premés validar el disseny tecnològic pel desplegament a gran escala de RTU de nova generació amb arquitectura descentralitzada, de manera que ha de permetre la presa de decisions en els centres de transformació (CT), així com la renovació tecnològica d'automatització que acaba de iniciar EyPESA.


Font: Ramon Gallart