Els nous reptes de les empreses elèctriques

L'energia renovable està canviant ràpidament la xarxa elèctrica, i les empreses elèctriques necessiten adaptar-se o afrontar una major interrupció en la seva indústria, segons un nou informe. Ara sembla que hi ha dues direccions que ofereixen oportunitats de creixement, segons l'informe.

Un és avançar cap a la infraestructura elèctrica com una plataforma per a noves aplicacions que altres empreses poden desenvolupar, com ara l'emmagatzematge d'energia renovable. L'altra direcció és que la pròpia elèctrica s'expandeixi en noves àrees de creixement, com ara estacions de càrrega de vehicles elèctrics.
En qualsevol cas, diu el coautor Dan Cross-Call de l'Institut Rocky Mountain, els distribuïdors que continuïn amb el negoci com de costum podrien quedar-se enrere. Els models tradicionals de creixement de les elèctriques, diu, no són a prova del futur. "La demanda d'electricitat s'ha tornat plana o disminuint en molts llocs", diu. "Així que l'expectativa històrica que l'augment de vendes ja no és el cas".
Cross-Call diu que les energies renovables com la fotovoltaica solar segueixen consumint l'antic model de negoci d'electricitat. Mentrestant, l'eficiència de la il·luminació LED i altres millores han reduït la demanda d'electricitat als EUA en comparació amb l'època de la bombeta incandescent.

La bona notícia pels distribuïdors, diu, és que alguns dels drivers innovadors ja han mostrat el camí. Per exemple, Cross-Call elogia a Vermont Green Mountain Power,que IEEE Spectrum va definir el 2014 com "una de les utilities més innovadores als EUA".
En aquest últim front, per exemple, Green Mountain Power ofereix auditories d'energia domèstica i consultoria d'eficiència com a part dels seus serveis. I com a desenvolupador de plataformes, s'ha associat amb Tesla per promocionar i instal·lar bateries Tesla Powerwall i PowerPack per emmagatzemar energia domèstica.

L'estat de Nova York també proporciona un exemple d'utilities que han desenvolupat plataformes que els tercers poden utilitzar. Per exemple, segons un blog del Rocky Mountain Institute sobre el tema, el 2014 Con Edison va optar per no obrir una subestació elèctrica de 1.000 milions de dòlars i, en canvi, va contractar a altres empreses. Con Edison va gastar uns 505 milions de dòlars en renovables, un augment de l'eficiència, transformadors de la subestació i un canvi de potència en el programa de gestió de demanda Brooklyn-Queens. Encara que una utility regulada no sempre estigui tan orientada a evitar costos, el bloc de RMI assenyala que la Comissió de Serveis Públics de Nova York va incentivar ConEd per buscar el que denomina "solucions no tradicionals" de ConEd.
Califòrnia també ofereix un cas d'estudi en utilities que han ampliat els seus propis serveis, especialment en regions que d'altra manera podrien ser insuficients.
El boom del mercat dels vehicles elèctrics (VE), diu Cross-Call, fa que les estacions de càrrega siguin un problema, és a dir, els vehicles elèctrics s'enfronten a les limitacions de punts de càrrega a mesura que els VE intenten penetrar més en el mercat de l'automoció. Però l'incentiu comercial per fer que les estacions de càrrega estiguin àmpliament disponibles és, per descomptat, tenir més vehicles elèctrics VE a les carreteres.

Califòrnia ha determinat que les elèctriques poden ser propietaris de la infraestructura VE en els casos en què el mercat privat no apareix.
Així doncs, a les ciutats i altres regions amb alta penetració de VE, afirma, el sector comercial podria construir moltes de les estacions de càrrega que el mercat exigirà. Tanmateix, els distribuïdors encara podrien obtenir una gran quantitat dels mercats que, actualment són insuficients.
Però les forces del mercat també poden embogir i deixar a molts consumidors literalment a les fosques, tal com ho exemplifica el col·lapse d'Enron del 2001. Enron va ser una companyia de producció d'electricitat de Texas que a finals de la dècada dels noranta va convertir la seva futura producció d'energia (i moltes altres coses a banda de l'energia) en accions de futurs per a Wall Street. El frenesí especulatiu que van llançar va ajudar a provocar una sèrie d'apagades i pics de preus energètics a Califòrnia els anys 2000 i 2001. Enron es va declarar en fallida al desembre de 2001.

Cross-Call diu que els reguladors estatals i locals han de ser proactius a l'hora de guiar a les elèctriques locals a través de la seva transició dels sistemes de generació amb combustible fòssil a sistemes més descentralitzats i renovables.
"Enron i la crisi energètica de Califòrnia són sempre un referent apte en la transformació de la indústria elèctrica", diu. "Requereix d'una supervisió i regulació del mercat i les normes adequades d'aquest per garantir que no hi hagi cap tipus de comportament que s'aprofiti dels clients. Les utilities són empreses regulades per aquest motiu. El paper d'aquest reglament ha de romandre al cor d'aquest treball".

Font: IEEE spectrum

La nova era de la transformació digital en el sector de les 'utilities'

És fàcil donar per feta la tecnologia que tenim al nostre abast: Si es prem un interruptor els llums s'encenen, si s'obre l'aixeta surt aigua neta i tampoc cal preocupar-se pel subministrament de gas natural per cuinar.

Però avui en dia, el sector de les utilities està sota pressió per reduir simultàniament els costos i millorar el rendiment operatiu.
Les utilities van una mica tard en innovacions digitals respecte els retailers, banca o assegurances. L'energia ha de pujar al carro digital gràcies a la participació del client amb serveis on-line, sensors intel·ligents i millor ús de l'analítica i, per això, les utilities, ja estan començant a adoptar-lo.
La tecnologia digital ofereix a aquestes empreses l'oportunitat de recollir d'una forma molt més enriquidora, les dades dels clients, analitzar-les per millores en el servei, i afegir nous serveis per canviar la manera com els clients compren els seus productes.

La tecnologia intel·ligent s'utilitza per controlar l'ús d'energia a la llar, per activar avisos i alertes quan s'està arribant als límits màxims establerts prèviament, i oferir 'temps d'ús'; tarifes de recompensa als consumidors per dirigir la demanda de les hores punta.
L'electricitat és la forma més versàtil i àmplia d'utilitzar l'energia, de manera que la demanda mundial està creixent contínuament. Les xarxes intel·ligents gestionen la demanda d'electricitat en forma sostenible, fiable i econòmica.

Aquests són els avantatges dels distribuïdors en aquesta nova transformació digital:

• Ser digital fa autoservei del client fàcil.
• Ser digitalment compromesos, fa que el clients confiïn en les seves companyies.
• L'atenció al client, proporcionada a través de la tecnologia digital, ofereix eficiència i també millorar la relació amb el client.
• La tecnologia digital aporta la capacitat de proporcionar una facturació més precisa i processament de pagaments, així com tenir uns temps de resposta més ràpids per als canvis d'adreces i comptes, eliminar i afegir serveis, i moltes altres funcions.
• Usant el telèfon mòbil, pot ser un canal de compromís amb el client principal per intercanviar consells i alertes.
• El manteniment predictiu amb mapes amb les zones d'interrupció i alertes en temps real per donar servei a l'enginyer, ajuda a reduir el temps d'inactivitat i els costos associats.
• Els comptadors intel·ligents permeten a les distribuïdores informar els seus clients sobre el consum d'energia, productes a mida i serveis als seus clients, de manera que fan possible un assoliment d'eficiències operatives importants al mateix temps.

Per exemple, Meridian. És una empresa d'energia amb seu a Nova Zelanda. Va llançar el PowerShop, un mercat minorista en línia d'energia que dóna opció als clients i el control sobre la quantitat d'energia que compren i el seu ús. Això va ajudar a Meridian atraure els consumidors en línia i estendre el seu abast d'oferta principal.

Nest de Google, és una eina de gestió de l'eficiència energètica compatible amb la IoT, dóna detalls sobre els patrons de consum per obtenir un millor control. Thames Water, és el major proveïdor d'aigua del Regne Unit, utilitza tecnologia digital per al monitoratge remot d'actius per anticipar els errors de l'equip i respondre en temps gairebé real.
El big data analític permet obtenir una intel·ligència processable donant un avantatge competitiu a les eficiències obtingudes. IBM Watson amb la seva potencia de computació cognitiva, ajuda les utilities a identificar tendències i anàlisi de patrons, predir quins actius o peces d'equip són més propensos a causar punts de fallada.

Font: ReadWrite

Les conferències més interessants de DistribuTECH 2017 a San Diego

Estabanell Energia va assistir a diverses conferències que es van fer a l'exposició DistribuTECH que ha tingut lloc a San Diego (Califòrnia). En aquest article us oferim un resum de les diferents xerrades que vam poder presenciar.

La integració de la norma IEC 61850 i DNP3
La conferència va anar a càrrec del director Tècnic de Subnet Solutions Inc. Va exposar el seu punt de vista sobre la desregulació de la indústria de l'energia, posant un major èmfasi en la disponibilitat d'informació, l'anàlisi d'aquesta i la posterior presa de decisions per optimitzar el funcionament del sistema en un entorn competitiu.
Va recalcar que els dispositius electrònics intel·ligents (IED) cada cop més, s'estan instal·lant en les subestacions, de manera que contenen informació valuosa, tant operacional com no operacional, per ser usada per multitud d'usuaris de la distribuïdora.
Les utilities han de servir per dissenyar i construir una arquitectura d'integració estàndard que compleixi amb les necessitats específiques d'aquestes i així, poder extreure la informació operativa i no operativa desitjada, per poder entregar la informació als usuaris que tenen aplicacions que les permeti analitzar la informació.

Les microxarxes de propietat del client
Doug Kim, director de Tecnologia Avançada de la Southern Califòrnia Edison, va comentar que moltes entitats, incloses les utilities municipals i privades, estan explorant el desenvolupament de les microxarxes com una manera d'augmentar la resiliència i optimitzar els seus recursos de generació i costos.
Per les necessitats dels clients, busquen preus de l'energia més estables basades en autogeneració. Per això, cal programari que optimitzi els horaris segons els recursos energètics disponibles i gestionar els consums segons prioritats per garantir un funcionament fiable i econòmic d'una microxarxa complexa.
Les microxarxes són una solució robusta que permet maximitzar el valor econòmic, millorar la fiabilitat i / o minimitzar els impactes ambientals. És importat assenyalar que es pot configurar per treballar en mode grid-connected o island mode sense transitoris de la maniobra.

Anàlisi per a la participació del client i la innovació
Henry Bailey vicepresident de SAP Utilities America va manifestar que, a mesura que les expectatives del client es tornen més exigents i els marges de benefici es redueixen, fa que el compromís amb el client ja no sigui una opció, sinó que sigui imprescindible.
Es van plantejar algunes de les estratègies basades en l'experiència de les relacions amb els clients:

• Cal transformar com es la relació amb els clients.
• S'han de convertir les seus o centres d'atenció al client en un lloc que generi ingressos en lloc de despeses, alhora que millori la relació amb el client.
• Si s'entén el client com unitat, les empreses poden personalitzar,  de manera que en casos de clients amb problemes, es podria crear una estratègia integrada.

Per fer això cal incloure una recerca de les solucions de compromís amb el client adequades per permetre l'accés a temps real a la informació del client i anàlisi, les empreses poden garantir que els seus centres de contacte siguin molt més eficaços i atractius per als seus clients.
Pel que fa a la facturació, es va comentar que els clients cada dia estan més pendents de les factures. Això és important perquè els clients actuals reben més correu i correu electrònic que mai. També estan pendents de xarxes socials, com podria ser Twitter.
Si es pot fer que el client estigui interessat per la facturació, és una manera intel·ligent per reduir costos i augmentar el valor comercial de les factures mensuals. Amb les solucions adequades, la facturació permetrà que el client obtingui informació de valors i coneixement. Poder analitzar això permetrà a les empreses reduir les consultes del client, agilitzar els pagaments i, fins i tot, augmentar les vendes,  si es donen oportunitats de vendes addicionals.
Es va recalcar que cal oferir oportunitats basades en l'auto-servei digital, ja que els clients poden participar, gràcies a l'ús d'APP en qualsevol moment i on es trobin. La clau és oferir opcions personalitzades per a l'auto-servei digital, per millorar la comoditat del client i l'eficiència. El pagament de factures en línia és cada vegada una oferta més estàndard per a les empreses.

Les ciutats intel·ligents i la Transició Energètica
Charlie Gay, director d’Iniciativa del Departament d'Energia dels Estats Units, va explicar que la raó per la qual seguim parlant d'aquest tema és perquè aborda tres qüestions fonamentals per a les ciutats:

• Continuen creixent econòmicament
• Com fer-les sostenibles
• El paper de la tecnologia

En aquest sentit, el concepte de ciutats intel·ligents ha estat flotant al voltant de la indústria des de fa diversos anys. Però ara cal aprofundir en els detalls, en els pilots, en la tecnologia, que és el quid de la qüestió.
Van comentar que creuen que l'oportunitat econòmica de les ciutats intel·ligents requereix una conversa real amb les utilities sobre l'energia i la tecnologia. De fet, fa deu anys, tot era relatiu sobre la construcció de la propera subestació de mil milions de dòlars però ara, el debat té a veure amb la xarxa intel·ligent.
Els conceptes intel·ligents convergiran en poder fer:

• Programes per a la gestió de la demanda
• L'orientació al client
• Les energies renovables a la xarxa d'última generació

Tothom està d'acord que les ciutats intel·ligents no són una tasca fàcil, però es clar que serà una gran oportunitat en la que caldrà gestionar molts detalls, una gran quantitat de tecnologia i una gran quantitat de cooperació i col·laboració.

Passant a la xarxa del futur
Jim Parcs, és l'administrador de programes de la Sacramento Municipality Utility District. Va exposar que l'eficiència energètica i la gestió de la demanda jugarà un paper estratègic en la xarxa del futur.
Amb l'avanç dels recursos energètics distribuïts (gestió de la demanda, les energies renovables, els vehicles elèctrics, les microxarxes, l'eficiència energètica i l'emmagatzematge d'energia), les tecnologies de xarxes intel·ligents, la competència i les noves polítiques, la indústria dels serveis està enmig dels canvis més importants des de la seva creació.
Hi ha punts de vista provinents des de les utilities, que qüestionen el paper de l'energia, l'eficiència i la gestió de la demanda en el futur.
Va explicar que a la Sacramento Municipality Utility District (SMUD) van fer un projecte d'una gran xarxa intel·ligent anomenat SmartSacramento que va incloure AMI per a tots els clients.
Gràcies a la capacitat dels comptadors intel·ligents, SMUD va realitzar un estudi sobre la conducta dels consumidors basat en el que van anomenar les propostes de preus intel·ligents, amb la finalitat de identificar el temps d'ús (TOU) i els preus crítics (CPP) amb els clients residencials. Amb els resultats de l'estudi, van aconseguir una reducció de l'energia en període pic del 13% amb una satisfacció del client del 90%.

La tecnologia solar i l’emmagatzematge amb bateries
La enginyera  Ana Manzanares, de Commonwealth Edison va comentar que fa pocs anys, el cost i el desafiament d'integrar els sistemes de bateries a una xarxa elèctrica era poc clar. No obstant això, la tecnologia ha canviat, posant l'exemple de l'anunci d'Elon Musk de la Tesla Powerwall, cosa que ha motivat una demanda dels consumidors pels productes solars més bateries.
Seguidament va exposar una sèrie d'aplicacions de les quals, se'n destaquen:

• L'ús de gran escala (de l'ordre de MW) per evitar invertir en subestacions de forma tradicional
• Suport a la tensió
• L'ús de petita escala (de l'ordre de kW) per millorar la tensió en àrees grans agrícoles donades les càrregues estacionals
• Per estudiar l'ús de la tecnologia d'emmagatzematge de bateries distribuïdes repartides per una ciutat per mantenir funcionant els semàfors en les interseccions de carrers si hi ha una avaria
• S'està estudiant l'emmagatzematge sobre rodes amb la finalitat d'avaluar l'ús de la bateria muntada en camions o en un remolc per proporcionar energia als clients durant treballs programats

Font: Santi Martinez i Ramon Gallart

Les alemanyes digereixen la seva apagada nuclear

En termes generals, gairebé totes les utilities europees van patir l'any passat els efectes d'una forta caiguda dels preus elèctrics. Aquests es van situar, en el cas d'Alemanya, en 20 euros MWh enfront dels 60 euros MWh en què cotitzaven fins llavors. Les espanyoles es van salvar gràcies al rècord de producció hidràulica registrat el 2015, però en el que va d'any, el mercat s'encamina cap a la depreciació de la resta d'Europa. Això sí, els analistes adverteixen que serà al 2016 quan s'adverteixi de veritat la crisi, ja que a curt termini encara regiran els preus dels contractes bilaterals de venda d'electricitat signats per les companyies fins al proper any.

A més d'aquesta crisi purament de mercat, a la qual està contribuint la desacceleració econòmica en el vell continent, cada companyia arrossega les conseqüències dels canvis regulatoris aprovats pels seus respectius governs. En el cas d'Espanya, les empreses tradicionals integrades a Unesa (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP Espanya i Viesgo) han paït sense grans problemes les retallades d'una reforma elèctrica (benèvola per a elles) del Govern, ara en funcions, i que va ser especialment cruenta per a les petites companyies de renovables.
En altres països, com el Regne Unit, les comercialitzadores elèctriques estan també a l'espera de noves normes del regulador per introduir més competència en els mercats elèctric i del gas.

Molt més greu resulta la situació de les grans energètiques alemanyes, com Eon o RWE, que s'enfronten des de fa anys al decret del Govern d'Angela Merkel de clausurar tot el parc nuclear germànic el 2022, a més de la seva aposta decidida per les energies verdes.
A França també s'ha aprovat una llei de transició energètica que pretén reduir la dependència de l'energia nuclear (75% de l'electricitat consumida) i substituir-la per renovables (per tal que al 2030 suposin el 38% de producció).
Justament, la política contrària del govern de Mariano Rajoy, que ha posat tots els mitjans (sense aconseguir-ho encara) per reobrir la central de Garoña i per ampliar la vida de les nuclears espanyoles a 60 anys. Per contra, ha castigat les renovables amb una retallada dels seus ingressos, després d'atribuir el gruix del dèficit de la tarifa, el deute del qual se situa en una mica més de 25.000 milions. Igual d'erràtica resulta la política energètica de Bèlgica, que ha passat de preparar la desnuclearització a perllongar la vida dels reactors (el que ha provocat el malestar dels alemanys) i, fins i tot, a anunciar la seva custòdia militar a partir d'enguany en previsió d'atemptats.

A Alemanya, en canvi, l'adéu a la nuclear no sembla tenir marxa enrere. El passat 11 de març, coincidint amb el cinquè aniversari de la catàstrofe nuclear de Fukushima, el Bundestag va ratificar la seva decisió d'abandonar aquesta tecnologia, que va aprovar precisament després de la tragèdia del Japó. Aquesta vegada, "amb el consens de partits i societat", segons va indicar en un comunicat el vicecanceller i ministre d'Economia i Energia, Sigmar Gabriel.
El tancament progressiu de les centrals nuclears alemanyes el va aprovar al 2011 la cancellera, Angela Merkel, després d'haver revocat, en arribar al poder, el compromís de tancament adquirit una dècada abans pel seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder.

Les grans elèctriques alemanyes, que després d'aquest primer intent de tancament van mantenir algun temps l'esperança que un altre govern rectifiqués, la van perdre per complet i es van disposar a adaptar-se, forçades també per l'abandonament dels inversors que les havien considerat fins llavors valors refugi.
Sota la premissa que "l'energia nuclear no es pot controlar al cent per cent", tal com va declarar Gabriel, el govern germànic va aprovar fa cinc anys el tancament gradual dels 17 reactors amb què comptava el país en aquell moment, dels quals, ja només funcionen vuit. El suport a les renovables s'ha traduït en el fet que gairebé un de cada tres quilowatts consumits procedeix de fonts renovables. A Espanya s'ha arribat fins al 60% de la producció amb energia verda (eòlica).
Els resultats de les companyies d'utilities alemanyes el 2015, especialment d'Eon, són eloqüents: el grup, que l'any passat va vendre la seva filial espanyola (Viesgo), va patir unes pèrdues de gairebé 7.000 milions d'euros, un 121% més que el 2014. La companyia atribueix aquests números vermells fonamentalment a les depreciacions comptables de les seves centrals convencionals per un valor de 8.800 milions, "i a la transformació estructural de llarg abast que experimenta la nostra indústria", va assegurar la setmana passada el conseller delegat, Johannes Teyssen. Aquest va recalcar que, més enllà de les esmentades devaluacions, el grup va obtenir l'any passat un benefici subjacent de 1.648 milions, en línia amb l'obtingut al 2014.

Eon ha decidit convertir-se en una elèctrica renovable, a escindir en filials secundàries el negoci de generació (PreussenElektra, en el cas de les nuclears i Uniper, en el de la resta de convencionals). Una divisió estructural entre renovables i convencional per la qual també ha apostat seu compatriota RWE. Aquesta companyia, que l'any passat va registrar també números vermells (uns 170 milions) va anunciar fa tres anys un ajust de plantilla de 6.750 treballadors fins a 2016, que representa un 10% del total. Totes dues estan pendents del regulador alemany del sector, que a l'abril decidirà quina part del desmantellament de les centrals assumirà l'Estat i quin, les empreses.
La crisi també ha passat factura en borsa a les grans energètiques europees (de les que es lliuren, de moment, les espanyoles i la italiana Enel), que han decidit ajustar o eliminar els seus dividends. EDF ho ha retallat un 12%, fins a 1,10 euros bruts per acció i els accionistes d'Eon i RWE s'han vist també penalitzats: els de la primera, amb una retallada del 17%, fins a 50 cèntims bruts per títol i la segona, directament cancel·lant el pagament. En el cas de Engie, antiga GDF Suez, la retallada de la retribució és del 30%.

Font: Cinco Dias

'Utilities' i els mitjans socials

En els últims anys, moltes utilities s'han estat movent cap a la utilització de nous canals de comunicació, com les xarxes socials, per oferir un millor servei i millorar les seves relacions amb els clients. No obstant això, encara hi ha possibilitats de participar amb la utility i explotar el potencial d'aquests nous canals i mitjans de comunicació social. En aquest sentit, un centre de trucades ha de ser vist com un dels pilars però, en aquest cas, d'una relació multicanal amb el client. Per als distribuïdors és important atendre al client (incloent-hi el centre de trucades) de manera que amb les noves tecnologies i tendències, tan aquest rol com la forma en què es gestiona ha de canviar.

Els mitjans socials com a base principal
Tradicionalment, l'ús que s'ha fet dels mitjans socials ha estat emetre comunicacions o realitzar un seguiment de les empreses distribuïdores centrat en les queixes o consultes entrants. Però aquests nous canals ja no representen només "una manera eficient" de proporcionar informació als clients; són clau per establir una comunicació bilateral, l'execució de promocions estimulant les vendes i influir en el comportament del consumidor. Les experiències dels clients han de fer que les relacions siguin positives, especialment durant els talls d'energia per treballs programats o incidències.

Fins i tot a mesura que més utilities estan aprofitant els canals digitals per millorar els seus serveis amb el client i les comunicacions, els informes mostren que el 48% consumidors nord-americans creuen que les empreses encara han de millorar el treball de la integració de les seves experiències online i off-line, i més del 50 % de les persones enquestades al 2014 creien que els distribuïdors locals haurien d'aprofitar les comunicacions en temps real de diversos canals de mitjans socials. Sobretot per compartir informació sobre els principals esdeveniments; incloent tempestes i l'estat de com evolucionen les incidències. Però menys de l'1 % dels clients, actualment segueixen a les seves distribuïdores locals via Twitter, la qual cosa indica que els clients no valoren prou la interacció amb la seva companyia distribuïdora.

Això representa una esquerda entre la capacitat actual i la potencial, que podrà ser assumida per les pràctiques dels mitjans de comunicació social. La millora representa una oportunitat considerable per les utilities per tal d'aprofitar la informació del client i així, proporcionar un servei excepcional i millorar la resposta en els casos de grans incidències.

Formar aliances amb els seus clients
Una d'aquestes fonts d'informació són els sistemes de gestió de tall d'energia, que proporcionen una gran quantitat de detalls sobre els talls. Però en una àrea de moltes empreses distribuïdores, cal treballar la seva capacitat per realitzar l'avaluació de danys més ràpidament i eficaç. Tot plegat per obtenir, en temps real, informació sobre els perills i/o restriccions, com ara bloqueig de carreteres, caiguda de llamps, de cables o danys del seu propi equip.

Per treballar amb èxit amb els clients o els mitjans de comunicació social, els distribuïdors també han de desenvolupar una plantilla formal perquè aquestes noves dades / informació puguin ser enviades i així, establir expectatives entre els clients en relació a com l'empresa distribuïdora aprofitarà la informació que va entrant. També subratllen la importància de la seguretat del client en tot moment (és a dir, el client no s'ha de posar en perill per enviar una foto a la utility). A més, els clients han de percebre el valor de la interacció amb la seva companyia de serveis. Una manera seria la de crear una associació amb els seus clients, per recopilar tota la informació disponible durant una incidència important.

Vostè obté el que es mesura
Encara es treballa per adoptar noves tecnologies. Els distribuïdors també han de revisar el seu enfocament dels centres d'atenció a servei complet. Pràctiques anteriors com operacions 24/7, se centren en com es gestiona la resolució des de la primera trucada. Per tant, si no es fa be, poden augmentar els costos d'operació, a més de no proporcionar un mínim de valor afegit als clients.

De dos terços de les decisions que es prenen se n'informa als clients. No importa quin canal s'utilitza. Segons Forrester, el 72 % dels clients prefereixen l'autoservei per resoldre els seus problemes de suport tècnic, mitjançant l'enviament d'un correu electrònic en detriment de fer-ho per telèfon. En lloc d'afrontar la pèrdua dels temps d'espera (especialment durant els grans avaries, que és quan augmenta el volum de trucades) la majoria preferiria utilitzar sistemes d'autoservei o altres alternatives més immediates com un IVR ben dissenyat, les xarxes socials, el xat al web o altres canals.

L'autoservei serà global
Les utilities, poden convertir-se en un referent mundial i millorar enormement l'experiència dels seus clients, centrant-se en les opcions d'autoservei i revisant les mesures fonamentals de conducta i rendiment dels seus centres de contacte en el món digital. D'aquesta manera, els distribuïdors podran cobrir els serveis i costos complets amb els beneficis dels nous canals i tecnologies de la comunicació orientada al client. La informació en temps real, la comunicació interactiva durant les tempestes, posa als clients en un paper de col·laboració amb la utilitiy i ajuda a minimitzar la percepció negativa, a més d'obrir la porta per a la introducció d'altres models de negoci.

Quan s'integra tècnicament en les operacions i processos de restauració de servei, la informació obtinguda dels mitjans socials té el potencial d'identificar ràpidament els perills; millorar els temps de resposta; obrir un còmode diàleg bidireccional amb els clients i optimitzar tots els grups d'interès externs, incloent clients, mitjans de comunicació i reguladors, alhora que millora la percepció dels esforços de resposta. Un seguiment proactiu permet un servei àgil i sensible a un cost reduït.




Font: Intelligentutility

Distribuïdors rurals i xarxes intel·ligents

Les distribuïdores elèctriques d'àmbit rurals poden donar servei a un tipus diferent de la base de clients. Així doncs, poden tenir diferents preocupacions i reptes respecte els distribuïdors més grans, però comparteixen un interès comú el qual passa per millorar i modernitzar els seus serveis i ofertes.

Una d'aquestes preocupacions per les utilities rurals és que han de proporcionar serveis i ofertes per satisfer les expectatives més exigents dels clients, considerant que aquest entorn es manté en creixement pla o, de vegades, en fase de recessió com a resultat de què cada vegada hi ha més persones que es traslladen de les comunitats rurals a les zones urbanes, segons un nou informe de l'enquesta de Zpryme presentat a la Cimera de Smart Grid Rural (GSR).

Les millores tecnològiques i de serveis no només poden satisfer aquestes demandes creixents, sinó també podrien atraure més clients. És per això que cal invertir diners.

Una pregunta que va sorgir a la jornada d'aquest 2014 sobre les Iniciatives Rurals Basades en Smart Grid va ser com els distribuïdors rurals estan aconseguint aquestes millores amb una base de clients molt dispersos i recursos limitats.

L'estudi, patrocinat per Honeywell i en el que participen 77 cooperatives rurals, proporciona una visió general dels reptes als quals han de fer front i on ho estan aconseguint. Només un 1% dels enquestats va dir que no tenia cap estratègia per aplicar les xarxes intel·ligents, mentre que la resta estava en diferents fases de desplegament: des de la planificació, fins al seva valoració econòmica en els projectes pilot passant per desplegaments de gran escala.

L'informe també explota dades horàries gràcies a la implementació de comptadors intel·ligents. A partir d'ara, el 57% dels seus clients tenen comptadors intel·ligents i el 20% més els tindrà en els propers tres anys. Les conclusions clau de l'informe, són:

· Set de deu empreses distribuïdores, estan veient els resultats positius dels seus programes de xarxes intel·ligents.
· D'aquestes, el 42% estan fent d'aquests programes, una part de les seves operacions bàsiques.

· Al voltant de dos terços participen en programes de desplegament basats en AMR i AMI,
· Moltes empreses estan gastant fins a  un milió de dòlars en tecnologies de xarxes intel·ligents. I  s'espera que la despesa augmenti fins a cinc milions de dòlars, en els pròxims cinc anys.
· El client té interès en la gestió de l'energia a la llar, ja que aquesta ha crescut de 4% el 2013 al 16% aquest 2014.

Font: SmartGridNews