Les torres elèctriques

Les torres són el component més visible d'un sistema de transport d'energia. La seva funció és mantenir els conductors d'alta tensió separats del seu entorn. Les línies de tensió superiors requereixen més separació, de manera que una falla a terra es produirà si una línia energitzada entra en contacte directe amb l'entorn o s'acosta prou per fer que un arc trenqui la separació entre un cable i el terra.

Entre els conductors també pot ocórrer un altre tipus de falla. Coneguda com una fallada fase - fase. La primera consideració pel disseny de les torres de transport, és separar els conductors entre ells, la torre i d'altres estructures en el medi ambient per tal d'evitar avaries.

Aquest requisit, conjuntament amb la diferència de potencial elèctric (voltatge), defineixen les dimensions físiques bàsiques d'una torre, incloent la seva alçada, l'espaiament de conductor i la longitud d'aïllant requerit per muntar el conductor. Tenint en compte aquestes dimensions bàsiques, el següent requisit de disseny és el de proporcionar resistència estructural. La resistència serà necessària per mantenir aquestes distàncies amb la càrrega que suposa el pes dels conductors, les càrregues a conseqüència del vent transversal, el gel, terratrèmols i els possibles impactes.

Per descomptat, l'estructura ha de complir aquests requisits en la forma més econòmica possible. Això ha portat a una àmplia utilització de variants en un disseny de les torres que poden proporcionar alta resistència amb els requisits de material mínims. El resultat son les torres de gelosia que es veuen a tot arreu. L'últim requisit de disseny és proporcionar una base adequada per donar suport a la torre.

Alguns dels impactes ambientals d'una línia de transport són conseqüència directa d'aquests requeriments de disseny. En primer lloc, les dimensions físiques de les torres i els espais entre línies o "obstacles" s'estableixen com les mesures mínimes necessàries del dret de pas, incloses les autoritzacions a les estructures naturals i artificials (vegetació i edificacions). Per crear i mantenir aquests espais lliures, sovint és necessari fer accions de tala i poda durant la construcció i també durant l'operació.

A més, l'excavació, el formigó, els residus, requereixen de tasques per fer vies d'accés i serveis relacionats amb dimensions suficients per manejar grans components de la torre, grues i altres.

Hi ha altres característiques a tenir en compte, per exemple els conductors, que poden estar disposats en una configuració horitzontal. Aquesta configuració requereix de torres àmplies per aconseguir la separació adequada entre conductors i entorn. També la configuració horitzontal requereix una major amplada de tala i poda respecte una configuració vertical, ja que aquesta apila els conductors.

Els resultats de la configuració vertical són torres més altes però, estretes. Una alternativa a la torre de gelosia són les torres tipus monopol.

En aquest cas, el monopol s'utilitza com a suport per tensions més baixes com poden ser les de distribució a clients industrials i subestacions.

Tot i això, les torres monopol es poden utilitzar per tensions a nivell de transport.

Una alçada típica per la torre de transport en configuració horitzontal és de 40 m. Aquesta torre està dissenyada per suportar la càrrega vertical del pes del conductor i càrregues horitzontals de vent per impacte transversal a les torres i en els conductors. En els llargs trams rectes, la càrrega horitzontal de la tensió mecànica del conductor està equilibrada pel tram oposat. No obstant això, quan hi ha canvis de direcció, l'esforç del conductor està desequilibrat i cal una torre amb estructura més gruixuda anomenada torre de desviació. Aquesta és probable que sigui més ampla que les torres d'alineació.

Font: Koshcheev

La bombeta més vella del món

Al desembre de l'any passat es va commemorar el 90è aniversari del càrtel de la bombeta. Avui parlem de la bombeta més vella del món, que és anterior al càrtel i ja ha arribat als 113 anys.

Es tracta d'una bombeta de 60 W fabricada per la Shelby Electric Company amb filament de fibra de carbó. La bombeta es va instal·lar en un parc de bombers i ha estat en servei pràcticament continu des d'aleshores. Ha patit alguns talls de llum que no suposen una disminució significativa de les hores de funcionament. I encara funciona!

L'any 1976 se la va traslladar a un altre parc de bombers a Livermore (Califòrnia). No es van atrevir a separar-la del portalàmpades per por a fer-la malbé i es va traslladar amb portalàmpades inclòs i una escorta de policies i bombers.

Actualment funciona mitjançant un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI) i una càmera IP (fotografia anterior a aquest text) permet veure en directe el seu funcionament. Com a dada curiosa, el SAI actual ja és el segon i la càmera és la quarta.

Hi ha un web dedicat a aquesta bombeta: www.centennialbulb.orgwww.centennialbulb.org

Font:DEE

Els clients en el sector energètic

En els mercats elèctrics liberalitzats, comercials i industrials (C&I) els clients no s'afanyen a canviar de proveïdor només per obtenir un preu més baix. Una enquesta recent realitzada per Frost & Sullivan, que va entrevistar 250 clients C&I d'electricitat a través de sis estats nordamericans diferents, incloent Connecticut, Illinois, Maryland, Nova Jersey, Ohio i Pennsylvania, estats que han liberalitzat els mercats de l'electricitat.

Entre els enquestats, la satisfacció amb els proveïdors existents és alta i, com a resultat, entre el 80 i el 95 per cent dels enquestats planegen quedar-se amb els seus proveïdors existents al final dels seus contractes. Aquesta troballa va ser una sorpresa, ja que la gran majoria dels enquestats van informar d'un augment en la seva factura d'electricitat durant l'últim any i va expressar la seva preocupació pels futurs costos d'energia. Molts clients no tenen plans de canviar de proveïdor, en part perquè els clients perceben molt poca diferenciació entre les ofertes.

L'enquesta va revelar que, tot i la desregulació, hi ha un fort nivell de comoditat amb les empreses de distribució enfront dels minoristes competitius. En els sis estats, els enquestats prefereixen negociar amb les empreses de distribució, en part a causa de la manca de consciència i la indiferència sobre els beneficis de la desregulació.

Serveis de gestió energètica de valor afegit
La prestació de serveis i l'oferta de capacitats són dues mesures comunes per premiar la reducció d'energia a l'espai comercial i industrial. No obstant això, l'enquesta va revelar que no tots els clients varen treure el màxim profit de l'externalització dels serveis de gestió energètica.

Aquest escenari suggereix una necessitat insatisfeta en el mercat: Serveis de gestió energètica convincents. Actualment, molt pocs clients han externalitzat la gestió de l'energia que es va dur a terme. Les funcions de gestió d'energia inclouen: Gestió de subministrament, l'eficiència energètica i la gestió i optimització de les instal·lacions. Raons per les que no inclouen l'externalització de pressupostos ajustats, conscients de les opcions i els requisits per a solucions personalitzades. Pocs dels enquestats van expressar el seu interès en auditoria energètica outsourcing i aplicacions de comportament si una solució apropiada estigués disponible.

Percepcions dels clients per l'usuari final
L'estudi també va analitzar si les percepcions del client varien d'acord amb el mercat. Les respostes, van descobrir molt poca variació, i van revelar que enlloc, les percepcions variaven en termes de mida de les instal·lacions i del consum d'energia. Aquesta poca diferència que es va observar en els mercats tradicionals, incloent les empreses més petites com a negoci de franquícia, prefereixen algun grau de personalització que s'adapti específicament a les petites operacions. De fet, es va considerar que algunes distribuïdores, van apuntar principalment a grans clients, deixant a banda el petits consumidors.

Els centres de dades i els hospitals van ser identificats com els usuaris finals més grans d'electricitat entre tots els enquestats. Donat el seu ús d'electricitat, sembla que aquest grup estudia al màxim els programes d'eficiència energètica i de gestió de l'energia. De mitjana, els hospitals gasten aproximadament 15.000 € al mes en electricitat, mentre que els centres de dades passen aproximadament 20.000 €. Això es tradueix en gairebé un 10,7 % dels costos generals d'operació dels centres de dades i el 9,8 % pels hospitals, de mitjana.

Segons els resultats de l'enquesta, els prenedors de decisions responsables de la selecció d'un proveïdor de serveis d'electricitat i energia, varien. Aproximadament dues cinquenes parts dels enquestats no eren responsables de la selecció dels serveis d'energia. Molts van afirmar que aquesta funció està delegada a qualsevol director d'operacions, director de la institució o un administrador de gestió de l'energia dedicada dins la seva empresa. En alguns casos, es deixa la presa de decisions per a la gestió de l'energia fins als que estan en els nivells del CFO (Chief Financial Officer) i COO (Chief Operating Officer). Donat el nivell dels equips, la seva missió és crítica en aquests dos sectors, que sovint operen en la modalitat de 24/7. No obstant això, el 84 % dels enquestats per a centres de dades varen informar que les funcions relacionades amb l'eficiència energètica i la gestió de l'energia, es duen a terme en la pròpia delegació.

De mitjana, els C&I s'inscriuen per contractes de 2 anys. No obstant això, i atès que aquests clients actualment perceben poca diferenciació de productes, molt pocs dels clients enquestats planifica canviar.

En conseqüència, les empreses elèctriques han de considerar nous mètodes per retenir els clients. La qual cosa implica invertir en tecnologies que no només simplifiquen la gestió de l'energia, sinó també protegeixen contra la possibilitat de la pèrdua d'ingressos.


Font: IntelligentUtility

Els principals avantatges d'automatitzar la xarxa de distribució

Reptes econòmics
Cada vegada són més les empreses elèctriques que estan aplicant sistemes d'automatització de la distribució com una resposta als tres principals reptes econòmics als quals ha de fer front el sector:

1. L'augment del cost com a conseqüència de l'increment de la capacitat de generació
2. L'augment de la saturació de les xarxes de distribució existents 
3. Major sensibilitat per la qualitat de servei i l'atenció al client.

Per tant, les Operadores del Sistema de Distribució (DSO) que automatitzen la distribució, esperen que els costos aportin beneficis en el servei.
Aquests beneficis s'acumulen en les àrees que estan relacionades amb les inversions, les interrupcions i el servei al client, així com en àrees relacionades amb l'estalvi de costos operatius, com s'indica a continuació:

1. Reducció del temps en cas d'una incidència
Una subestació de distribució és com un hub elèctric per a la xarxa.

Una estreta coordinació entre l'equip de la subestació, els feeders o alimentadors de distribució, conjuntament amb l'equip associat, fan que augmenti la fiabilitat del sistema.

El control de la tensió reactiva s'aborda a través d'algoritmes experts, els quals vigilen dispositius de control de tensió a la subestació, en coordinació amb els dispositius de captació de la tensió de línia distribuïts els quals permeten reduir els temps de pèrdua de la línia.

2. Qualitat
Els equips de telecontrol són essencials per mantenir la qualitat de l'energia a través de línies de distribució.

Les Unitats Terminals Remotes (RTU) a les subestacions, formen un tot conjuntament amb equips de monitorització de potència, els quals permeten detectar i corregir els problemes relacionats amb els feeders abans que aquests ocorrin, proporcionant un major nivell de satisfacció del client.

RTU per un Scada

3. L'OPEX
En el sistema s'hi pot integrar un algorisme de manteniment preventiu. La capacitat resultant per programar el manteniment, redueix els costos de mà d'obra, optimitza l'ús de l'equip i n'allarga la vida.

4. Reducció de costos de l'energia
La monitorització en temps real d'ús d'energia en tot feeder de distribució, proporciona dades que permeten a l'usuari final fer un seguiment dels seus patrons de consum d'energia, de manera que el seu ús permet assignar la responsabilitat a supervisors de primera línia i personal d'operació en els centres de control, amb la finalitat de reduir els costos generals.

5. L'ús òptim de l'energia
El control en temps real, com una part d'un sistema d'administració d'energia automatitzada, ha d'estar totalment integrat, proporcionant la capacitat de realitzar càlculs per reduir els pics de demanda, amb la conseqüent penalització.

6. Prestacions Econòmiques
Inversió i beneficis estan relacionats per aconseguir una automatització de la distribució, amb la finalitat de fer un ús més eficaç del sistema. Així doncs, les distribuïdores poden ser capaces d'operar més a prop dels límits físics dels seus sistemes. L'automatització de la distribució fa que això sigui possible, proporcionant una major disponibilitat amb millors dades per a la planificació, l'enginyeria i el manteniment.

Els beneficis d'inversions relacionades es poden aconseguir mitjançant l'ajornament dels increments de la capacitat de generació. Això permet un alliberament en la capacitat del transport i l'ajornament de noves subestacions de distribució.

L'automatització de la distribució pot proporcionar un equilibri en beneficis quantitatius i qualitatius en matèria d'interrupció, i també en el servei al client mitjançant la localització de falles a la xarxa de forma automàtica, disminuint el temps necessari per restaurar el servei des de les fronteres sense falla, i reduir els costos associats a les queixes dels clients.

7. Millora de la fiabilitat
Al costat qualitatiu, una major fiabilitat afegeix un valor percebut pels clients, el qual permet reduir el nombre de queixes.

Uns menors costos d'operació, són un altre dels grans avantatges de l'automatització de la distribució.
La reducció de costos d'operació s'aconsegueix a través de perfils millorats de la tensió, i del control del flux de reactiva.

Pantalla d'un sistema Scada

A més, l'adquisició i el processament de dades i la telemesura, són funcions que tenen un paper important en la reducció dels costos d'operació, i han de ser considerades una part integral de qualsevol sistema d'automatització de la distribució. A través d'una operació en temps real, l'ordinador de control pot localitzar els errors molt més ràpidament i controlar els interruptors i les reconnexions per redirigir ràpidament l'energia i minimitzar el temps total de pèrdua de servei, augmentant així la fiabilitat del sistema.

8. Compatibilitat
Finalment, l'automatització abasta moltes àrees funcionals i de productes, incloent sistemes informàtics, programari d'aplicació, RTU, sistemes de comunicació i productes de mesurament. No hi ha un sol proveïdor que proporcioni totes les peces. Per tant, per tal de ser capaç de subministrar un servei amb un sistema complet i integrat, és important que el proveïdor estableixi aliances i acords amb altres proveïdors.

Un sistema d'automatització de la distribució efectiva combina la funcionalitat i les capacitats complementàries,  que requereixen una arquitectura que faci flexible i "obert" per a poder donar cabuda a productes de diferents fabricants.

A més, un sistema d'automatització de la distribució sovint requereix d'interfícies amb el sistema existent per tal de permetre la migració, la integració i la vigilància de seguretat de xarxa.


Font: DC Transmission and Distribution – B.L.Theraja

Prediccions energètiques pel 2015

2015: L'any de l'emmagatzematge distribuït
John Carrington, CEO de STEM: El 2014 va ser l'any en què l'emmagatzematge d'energia va aconseguir el seu punt crític, amb múltiples anuncis de projectes a gran escala. No obstant, el 2015 serà conegut com l'any de l'emmagatzematge distribuït.

L'emmagatzematge distribuït és la clau per a la modernització de la xarxa, alhora que ajuda els clients a administrar millor el consum d'energia. S'ha de veure el potencial de la transformació d'un sol actiu que resoldrà múltiples desafiaments de la xarxa. Sobretot, pel què fa a la capacitat local per a la integració de les energies renovables a la seva regulació. Pels usuaris d'energia, l'emmagatzematge distribuït redueix els costos, fa que el seu consum sigui fàcil de gestionar i alleuja les preocupacions d'interrupció i altres obstacles comuns a la participació en el mercat. Els distribuïdors, per la seva part, aprendran a gestionar de forma ferma i flexible aquest nou recurs de baix cost que s'adaptarà a les operacions de xarxa existents amb terminis més ràpids i de menys risc respecte dels projectes a gran escala.

L'emmagatzematge distribuït començarà a donar tot el seu potencial aquest 2015, proporcionant el gap perdut entre l'oferta i la demanda.

Al 2015 els dubtes de l'energia solar seran reemplaçats per la col·laboració
Bob Gibson, vicepresident d'Educació i Comunicació, Associació d'Energia Elèctrica Solar: La dura batalla que ha bloquejat l'energia neta entre alguns sectors de les companyies i les indústries de renovables disminuirà al 2015, de manera que serà substituït per una ona d'avenços sorprenents en l'adopció de l'energia solar com a font d'energia principal.

Això inclourà l'augment inesperat i agressiu de l'energia solar en els estats i regions. I les incursions en els espais empresarials innovadors per una varietat de nous actors, incloent les empreses elèctriques de tot tipus i mida.

Tres temes impulsaran la solar al 2015:

• La demanda dels clients
• Promocinada per política
• Un enfocament solar, com un element de revitalització diversa a la xarxa

Aquests canvis seran recolzats per la col·laboració en les transaccions d'energia solar que s'extendrà amb recompenses i reduirà al mínim els riscos.

La cooperació amb els venedors aumentarà
Abhay Gupta, fundador i conseller delegat de Bidgely: L'any passat va portar molts nous competidors als distribuïdors a l'avantguarda del mercat de l'energia, de les societats de gestió d'energia de la llar; als proveïdors d'emmagatzematge d'energia i empreses d'alt creixement en la instal·lació, finançament i operació distribuïda de l'energia solar fotovoltaica.

Aquest 2015 les companyies tractaran activament aquesta competència de dues maneres:

• En lloc de lluitar contra les marees canviants, més distribuïdors s'uniran mitjançant la celebració d'activitats de col·laboració amb empreses, gestió de l'energia solar i d'emmagatzematge.
• Les Operadores del Sistema de Distribució (DSO) buscaran com poder fer relacions sòlides amb els clients que pugin suportar els canvis del mercat. Per això cal que els distribuïdors adoptin cada vegada més, les tecnologies de xarxes intel·ligents.

Algunes DSO amb visió de futur ja han començat aquesta transició, però cal que el creixement s'hagi generalitzat en aquestes dues àrees en el transcurs de 2015.

El client 'al centre de l'explotació de les DSO'
Martin Milani, vicepresident sènior i director tècnic de Nexant: Prediu que al 2015 es veurà una adopció accelerada de les plataformes de programari integrals que posen al client en el centre d'operacions de les companyies. Un programari dissenyat per donar suport a una iniciativa de distribuïdors, com es l'eficiència energètica, està essent una promesa. Però les solucions puntuals només comencen a enfrontar els enormes desafiaments que han d'afrontar avui dia les operadores.

Aquests desafiaments inclouen el ràpid creixement dels recursos energètics distribuïts, noves regulacions i la creixent convergència de la demanda i la gestió de la xarxa. Plataformes de programari integrals milloren la visibilitat i permeten conduir els processos de negoci més eficaços i eficients des del client fins a la sala de control.

Els clients no són simplement part activa,  sinó que són el veritable centre d'operacions de les companyies. Les plataformes de programari que es dediquen d'una manera efectiva als clients van des de la consciència d'ús per una eficiència energètica (les energies renovables), fins a la resposta de la demanda. Tot plegat ajudarà les DSO a adaptar-se al canviant panorama per una millor gestió de l'energia. D'aquesta manera, els distribuïdors es beneficiaran de les planificacions fonamentals pels nous requisits de la xarxa de distribució del 2015 i del futur.

Les DSO hauran "d'atraure els clients de manera individualitzada"
Marie Bahl McKenna, vicepresident sènior de vendes i màrqueting de Zarcillo: L'any que ve, l'energia serà el centre, amb un èmfasi en el màrqueting personalitzat i de consum personalitzat. La base d'aquesta manera de pensar dels proveïdors d'energia passa per la gestió de grans bases dades i la seva anàlisi. Com mai abans, els proveïdors d'energia hauran de construir -amb l'ajuda de tecnologies d'avantguarda- les infraestructures i les capacitats necessàries per participar realment amb els consumidors de forma individualitzada. Dins d'aquest nou model, més i més empreses de distribució es convertiran en veritables proveïdors de serveis mitjançant el lliurament de productes i serveis personalitzats.

Model de negoci i els canvis reguladors convergiran al 2015
Robert Keough, vicepresident de Comunicacions d'Advanced Energy Economia: A AEE veiem dues qüestions que fins ara han estat, en gran part, independents:

• Els reptes pel model de negoci de serveis convencionals
• El pla d'energia neta de l'EPA - que convergirà al 2015 per impulsar els esforços que faran repensar la regulació d'aquests serveis.

Les centrals elèctriques han estat sota la pressió de l'eficiència energètica i la generació distribuïda (menors ingressos), i la necessitat de modernitzar la infraestructura de la xarxa per a la resistència i la flexibilitat (costos més elevats). Aquestes pressions es faran sota un pla d'energia neta de l'EPA, que portarà als estats cap a una major eficiència energètica i cap l'energia renovable.

Aquesta convergència entre els dos grans motors del canvi:

• La tecnologia
• La política

Es traduirà en més intents dels reguladors per portar el model de negoci dels serveis en línia amb les realitats canviants, com les actuacions que hi ha en curs a Califòrnia, Hawaii, Massachusetts i Nova York (Reforma la Visió de l'Energia).

L'energia renovable se centrarà en les legislatures estatals conservadores
Mateu Kasper, Fellow, Energia i Política de Institut Koch: l'American Legislative Exchange Council continuarà apuntant a estats com Kansas i Carolina del Nord, en un esforç per aprovar les normes d'energia renovable que s'han derogat segons la legislació (RES). Però, fracassaran davant de milers de milions de dòlars en inversions del sector privat, el desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació en les indústries de tecnologia neta.



Font: Utility Drive

El transformador trifàsic

El transformador més utilitzat actualment és el trifàsic. Això es deu al fet que la producció, distribució i consum d'energia elèctrica es realitzen en corrent altern trifàsic. Entenem per transformador trifàsic aquell que s'utilitza per transformar un sistema trifàsic equilibrat de tensions en un altre sistema equilibrat de tensions trifàsic, però amb diferents valors de tensions i intensitats.

Per aconseguir aquest propòsit, podem utilitzar tres transformadors monofàsics, de manera que tindrem tres nuclis magnètics independents i connexionats, com indica la figura inferior. Cada nucli tindrà les seves pèrdues de flux.

Transformador trifàsic amb tres transformadors monofàsics

Però podem col·locar cada enrotllament en una columna d'un nucli magnètic comú, de manera que les pèrdues de flux es minimitzin i l'estructura del transformador guanyi en resistència i simplicitat.

Transformador trifàsic amb nucli comú

Tots els raonaments que hem anat realitzant amb un transformador monofàsic són d'aplicació amb un trifàsic, ja que només cal veure una sola de les columnes per observar que la similitud és total. En aplicar al primari una tensió V 1, obtenim en el secundari una tensió desfasada 180º V2 tal com passava en el transformador monofàsic. Si es connecta una càrrega equilibrada, és a dir si les tres impedàncies són iguals, en el secundari les intensitats dels dos enrotllaments també estaran equilibrades i tindran els seus corresponents desfasaments.

Tensions simples en un transformador trifàsic

Més encara, en cada columna tindrem una resistència òhmica de cada bobina i una reactància per la dispersió del flux; per això, podrem reduir el secundari al primari i obtenir la resistència i reactància equivalent R cc i X cc.

La representació vectorial de tensions i intensitats serà la que s'indica en la imatge inferior. Cal assenyalar que per a l'exemple s'ha utilitzat la connexió anomenada estrella-estrella (Yy), en la qual la tensió en els debanats no és la composta, sinó la simple de cada sistema trifàsic.

Representació vectorial de tensions i intensitats en un transformador trifàsic

Analitzem ara amb una mica més de detall alguns dels connexionats del transformador:

• Connexió estrella-estrella: Recordant la definició de relació de transformació, en aquest tipus de connexió el quocient entre el nombre d'espires de primari i secundari coincideix amb el quocient entre les tensions primària i secundària. És el més utilitzat per a petites potències, ja que a més, permet treure neutre tant en el primari com en el secundari.

Transformador trifàsic connexió estrella-estrella

• Connexionat estrella-triangle: En aquest connexionat, la relació de transformació és √3 vegades més gran que la relació del nombre d'espires i el corrent que circula per les bobines secundàries és √3 vegades menor que la de sortida.

Transformador trifàsic connexió estrella-triangle

• Connexionat triangle-triangle: En aquest cas, coincideixen les tensions primàries i secundàries amb les dels seus respectius debanats; no així les corrents.

Transformador trifàsic connexió triangle-triangle

• Connexió triangle-estrella: Sol ser habitual en transformadors elevadors, ja que la tensió secundària és superior a la primària.

Transformador trifàsic connexió triangle-estrella

Destacarem a continuació els paràmetres d'un transformador trifàsic:

• Tensió nominal primària Vp: És aquella per a la qual ha estat construït el transformador i és la tensió de línia resultant de la tensió de fase; també s'anomena tensió composta perquè depèn del tipus de connexió del transformador.
• Tensió nominal secundària Vs: És la tensió de línia o composta que obtenim en buit en els borns del secundari, quan apliquem al primari la tensió nominal.
• Intensitat nominal primària I1n: Resulta de multiplicar la intensitat nominal secundaria per la relació de transformació. Aquesta intensitat pot ser igual que la que travessa els enrotllaments (estrella) o √3 vegades més gran (triangle).

• Intensitat nominal secundària I 2n: És la intensitat del circuit secundari que fa circular pels enrotllaments secundaris la intensitat per a la qual han estat construïts. El mateix raonament que s'ha fet per la intensitat nominal primària, val per a la secundària.
• Potencia nominal Sn: És el triple producte de la tensió de fase dels enrrotllaments secundaris V2 per la intensitat nominal que els travessarà. Com que multipliquem tensió per intensitat serà una potència aparent, i es mesura en VA o kVA

En ambdós casos s'arriba a la mateixa conclusió: que la potència és el producte de la tensió del secundari per la intensitat del secundari, per √~3.

• Potència en buit P0: És la potència activa que es perd en el nucli com a conseqüència de les demandes per corrents de Foucault i per Histèresi (pèrdues en el ferro P Fe ). Això provoca que la intensitat de buit que recorre els debanats no estigui avançada 90º respecte de la tensió, sinó una mica menys.
• Intensitat de buit I0: És la que circula per la línia primària quan el secundari està obert.
• Tensió de curtcircuit Vcc: És la que aplicada al primari, quan el secundari està curtcircuitat, fa que circulin les intensitats nominals.

Les 'Virtual Power Plants' seran el futur de les companyies elèctriques?

Tothom sap que el futur de l'energia és la descentralització. El sistema d'energia vertical (de dalt a baix) està obsolet.

A Alemanya, on l'energia renovable representa al voltant d'un quart de la producció nacional, les grans empreses de generació d'energia com RWE, EnBW, E.ON i altres són, sens dubte, una espècie cada vegada més en perill d'extinció. Però, i les empreses de distribució?

Els enormes volums de generació intermitent han jugat un paper crucial per aconseguir l'equilibri de la xarxa, i això ha donat lloc a un nou tipus d'utility amb visió de futur. Next Kraftwerke és només una d'un nombre creixent d'empreses que afegeix la capacitat de generació descentralitzada, per formar una central elèctrica virtual i prestar serveis auxiliars per als Operadors del Sistema de Transmissió (TSO) d'Alemanya: Amprion, EnBW Transportnetz, 50Hertz Transmissió i TenneT.

Fundada al 2009 com una spin-off de l'Institut d'Economia Energètica de la Universitat de Colònia, Next Kraftwerke ha tingut un creixement explosiu. Al 2013 va agregar 1 Gigavat (GW) de capacitat a 2.400 instal·lacions i 2.5 Teravats-hora (TWh) comercialitzats (principalment de biogàs, biomassa i les plantes de cogeneració) amb un augment de 1 TWh i 400 instal·lacions només l'any anterior.

Next Kraftwerke fa dues coses:

1. Agrega les necessitats energètiques d'una planta, a la seva Virtual Power Plant (VPP), a la que denomina Next Pool, i ho ven al EPEX (European Power Exchange).
2. Afegeix la capacitat per equilibrar els serveis als TSO, els quals han de proporcionar entre 5.000 i 6.000 Megavats (MW)  en tot moment.

La companyia opera en una sala de control central a Colònia que ofereix un sistema de control automatitzat al 100% per ajustar les unitats de generació agregada d'acord amb les dades actuals de mercat, la xarxa i el temps. S'actualitza el programari existent per controlar les plantes d'energia. Així Next Kraftwerke pot reaccionar amb rapidesa, de vegades en cinc minuts, als canvis en la xarxa.

Les unitats que es troben a tota Alemanya es controlen remotament per Next Box fets a mida, comunicant amb targetes SIM habilitades per SAE Sistemes d'IT, amb seu a Colònia. El programari d'IT de la sala de control és una combinació de desenvolupament intern amb productes externs.

A les plantes de bioenergia agregada se'ls dóna un horari per a produir energia només en certs moments. Això li permet superar el preu mitjà del mercat de Pool. A més d'això, les unitats instal·lades abans de 2012 guanyen incentius governamentals per a la venda d'energia neta en el mercat lliure en forma d'una prima.

Per fer els ajustaments del mercat, Next Kraftwerke és el més actiu en el control de regulació secundària i terciària. Paga per la disponibilitat, així com per l'oferta. Els pagaments per disponibilitat, finalment, surten de la cartera del consumidor a través dels càrrecs de la xarxa. Però els costos de subministrament estan subjectes als agents del mercat, que han d'evitar el desequilibri: els que no han complert les seves previsions per a la generació, o el consum. Els clients de Next Kraftwere, normalment es queden al voltant del 50 per cent del valor del contracte promitjat.

El rendiment de la planta en continu creixement, permet resultats de Pool a les economies d'escala que condueixen a avantatges a la posició comercial i, naturalment, se'n beneficia l'operador també. Només aquells que arriben a un preu raonable en els intercanvis d'electricitat, adaptant-se al lliure mercat horari, podrà sortir de la dependència del finançament dels governs a mitjà termini.

En els últims mesos, els preus pagats pels TSO pels serveis de reserves han caigut, especialment per a la disponibilitat. Tanmateix, s'espera que això sigui un fenomen a curt termini a causa del creixent nombre de centrals elèctriques convencionals (com el carbó i les plantes elèctriques de gas) que es preveu desconnectar de la xarxa.

Next Kraftwerke no s'atura a les fronteres d'Alemanya. S'esperen dissenys del mercat europeu de l'electricitat que facin possible que es fusionin en els propers cinc anys, de manera que sigui una gran oportunitat de vendre els seus serveis de la xarxa per tot el continent.

Next Kraftwerke ha iniciat recentment operacions a Àustria, però el seu potencial és molt més gran. De fet, el TSO alemany cooperarà més amb el TSO dels Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Suïssa, República Txeca i en altres llocs.

La idea de la cooperació és cada vegada més important. Els TSO estan molt interessats i donen l'oportunitat de créixer. De fet, es podrien tenir mercats transfronterers per intercanvi en el termini de cinc anys.

El paper dels TSO, canviarà en la pròxima dècada. Les centrals elèctriques virtuals son un nou tipus d'utility que potser mostra el camí que hauran de fer les companyies elèctriques entre els propers cinc i deu anys. És massa aviat per dir si els gustos d'E.ON i RWE es convertiran en centrals elèctriques virtuals, però segur que treballaran per fer-ho.


Font: Intelligentutility

Oficines i despatxos sense papers

L'oficina tradicional del segle XX té els dies comptats. No és rendible, és insostenible i crea empleats insatisfets. El nou model que s'està implantant al món està molt lluny d'aquesta idea jeràrquica segons la qual, el que mana té el despatx més gran.

Canvien les cultures empresarials, més obertes i horitzontals. Li toca moure fitxa a les oficines i als seus dirigents. Per començar, perquè "el 40% dels llocs estan buits durant la major part de la jornada laboral, mentre les àrees de reunió estan saturades", diu Martín López, director comercial d'Ofita, empresa espanyola de disseny i mobiliari per a oficines.

L'assignació tradicional: Un treballador, un lloc està caduca."Passem de seure en el mateix lloc a una forma de treballar autònoma pel què fa a espai i temps, en què prevalen els resultats per sobre del control i la presència a l'oficina", apunta López.

Una ineficiència que estan pagant de la seva butxaca els empresaris. A Espanya el 80% de les oficines encara són tradicionals, cosa que canviarà en els propers cinc anys, assenyala Francisco Vázquez, president del Grup 3g Office, multinacional de consultoria i gestió d'espais corporatius.

Ho és perquè avui qualsevol cafeteria o parc és un potencial espai de treball. "En un sistema flexible és decisió de l'empleat si ve o no a l'oficina i quin horari fa, sempre en funció de la seva agenda i responsabilitats. Cada individu tria on i com treballar; portem l'oficina a sobre", diu Vázquez, que compara la nova oficina amb el bar de la universitat. Així, el teletreball es fa imprescindible en aquests centres elàstics. "Els empleats estan demandant una conciliació de vida personal i laboral real i eficaç", indica Fernando Carneros, de Real State & Facilities Manager de Microsoft Espanya, Portugal i Itàlia. En un centre flexible es gestionen ràtios de 10 metres per empleat, enfront dels 15 d'un clàssic. Es necessita més espai per al mateix nombre de persones, més renda, manteniment i consums, la qual cosa, sens dubte és poc sostenible.

Amb aquestes premisses, parteix l'oficina flexible, on el nombre de despatxos disminueix un 60%, les taules no tenen amo i estan lliures de papers. Aquest plantejament requereix entre un 15% i un 30% menys d'inversió que el tradicional, calcula Alfonso de les Penyes, director d'Operacions de Tetris, divisió d'arquitectura de Jones Lang LaSalle (JLL). Vuit de cada deu projectes realitzats el 2014 per aquesta consultora desterren l'estructura jeràrquica i piramidal per donar valor al coworking (flexibilitat per treballar en un espai amb gent d'altres perfils) i al hot desking (canviar de lloc).

Espais oberts, juntament amb sales per al treball en equip, phone box o cabines per a videoconferències, enclavaments de concentració, espais per al retir personal ... I àrees de jocs, cafeteries, zones verdes interiors (amb arbres o horts), gimnasos, ambients de relaxació i fins i tot DJs. Aquest podria ser l'ADN de les oficines flexibles, capaces d'incrementar en més d'un 20% la productivitat.

També milloren la salut i el benestar. Mala notícia per als espanyols, que estan entre els més insatisfets amb el seu entorn de treball, segons la multinacional Steelcase, especialitzada en mobles d'oficina per a espais de treball.

Una hamaca o una taula de billar són llocs més que adequats per celebrar una reunió informal. És la filosofia que segueix Google a Madrid. A les plantes 16 i 17 de la Torre Picasso hi ha illes amb puff i sofàs on els 150 empleats es poden reunir al voltant d'un cafè, ja que sempre tenen a mà un coffee corner, llocs on poden servir menjar i beguda gratis, comenta Javier Martín, responsable de Recursos Humans per a Espanya, Portugal, Turquia i MENA (Orient Mitjà i Nord d'Àfrica). Les reunions es treuen la cotilla i es traslladen al menjador, un espai multifuncional, on "es té la primera reunió del dia mentre esmorzes". Hi ha un únic despatx, el del director general, que es transforma en una sala de reunions quan està buit, diu Martín, assidu als phone box per realitzar videoconferències. En una partida de billar, futbolí o tennis de taula també es poden tenir reunions informals o, simplement, desconnectar. Hi ha massatgista, servei de manicura i pedicura, així com tallers de menjar japonès i de pa.

En la mateixa línia hi ha les oficines de Red Bull a Londres, on la recepció es converteix en bar a la nit; i les de Facebook a Palo Alto (Califòrnia), on hi ha pista de patinatge, expliquen en JLL, que estrena seu corporativa al passeig de la Castellana. Zones obertes sense distincions entre empleats alternen amb espais per reunions formals, informals, quick meetings, brainstormings i, fins i tot, una cuina-menjador polivalent. A la planta baixa hi ha bicicletes elèctriques per als treballadors.

Les grans multinacionals (Cepsa, BBVA ...), són cap de grup. La remodelació de la seu madrilenya de Microsoft, dissenyada per 3g Office, ha seguit el programa Workplace Advantage de la companyia, que es basa en la llibertat dels seus empleats per treballar en qualsevol lloc dins de l'oficina o fora d'ella. A l'edifici del Parc Empresarial de la Finca (Pozuelo de Alarcón) l'estalvi en llocs tradicionals ha permès condicionar una nova zona de clients, alliberar 3.000 dels 9.000 metres i cobrir les necessitats d'espais de col·laboració, concentració i reunió, diu Carneros.

El Campus Repsol, al carrer Méndez Álvaro de Madrid, destaca perquè els edificis estan connectats per passarel·les. Un plantejament de l'arquitecte Rafael de la Hoz per facilitar la comunicació entre els seus gairebé 4.000 treballadors. Hi ha 300 sales per a reunions i un jardí central. També, vestuaris per als que surten a córrer pels voltants del campus, a uns 100 metres del parc Tierno Galván.


Font: El País

Un ISP dels Estats Units oferirà 10 gigabits per segon de connexió a internet

Mentre que a Kansas i a d'altres ciutats estan gaudint de velocitats d'internet a 1 gigabit per segon (Gbps) mitjançant fibra òptica de Google, hi ha un petit proveïdor de serveis d'internet (ISP) a Minnesota que està a punt d'oferir connexions de 10 Gbps als seus clients. Acaba d'anunciar que el nou servei estarà disponible per als 30.000 llars a Minneapolis el proper estiu. El preu serà car: 350 € al mes.

Però cal centrar-se en el detall de 10 Gbps. Això és prop de deu vegades més ràpid que Google Fiber, i Gigabit Ethernet. De fet, ja és un referent tan impossiblement ràpid que és difícil imaginar com qualsevol consumidor mitjà faria servir aquest gran ample de banda. Dit això, també Google està treballant activament en la consecució de velocitats de 10 Gbps.

L'ISP està fent la publicitat del seu nou servei com la "primera 10 GB internet al món", però no és necessàriament cert que ja estiguin oferint connexions de 10 Gbps per a les llars. No obstant, és sens dubte, la primera vegada als Estats Units que s'està publicitant.

Tot això ens porta a preguntar-nos: Té realment necessitat algú de 10 Gbps d'internet? Aquest tipus de velocitats només es fan servir per enllaçar servidors en centres de dades (CPD). I la majoria dels maquinaris o perifèrics que interactuen amb l'ordinador (PC), estan utilitzant velocitats molt més baixes. En efecte, un nord-americà mitjà possiblement mai requerirà velocitats tan altes per connexió a web. Els 10 Gbps de connectivitat obririen tot tipus de noves possibilitats pel que fa a les descarregues de vídeo i, fins i tot, la configuració de servidors destinats als serveis domèstics.

En tot cas, als Estats Units internet il·lustra el què va fer la indústria de la banda ampla en aquest país. Mentre que Comcast ha estat oferint connexions de 50 megabits per segon (Mbps) als consumidors per 60 € al mes, US Internet ha estat oferint connexions d'1 Gbps per 50 € al mes. Això és exponencialment més ràpid per uns 10 € menys al mes. Ara cal que la construcció d'aquestes infraestructures, les quals faran que augmentin les velocitats deu vegades, permetin continuar oferint velocitats a costos relativament econòmics. No és tant que Comcast no pot fer el mateix. El gegant del cable simplement no ho farà.



Font: Minneapolis Star Tribune

Surge Impedance Loading (SIL)

Una ona és el moviment de càrrega al llarg del conductor. Aquest augment es caracteritza per la sobtada pujada molt pronunciada en la tensió, seguida d'una davallada gradual en el voltatge. És de molt curta durada, de l'ordre d'uns pocs microsegons. En general, hi ha dos tipus de sobrecàrregues: Les produïdes per maniobres a la xarxa, i les que són resultat d'un llamp.

Les sobretensions del raig tenen un particular interès per la seva gran magnitud i per les diferents formes d'ona. Aquestes arriben al transformador i als interruptors d'AT, de manera que poden danyar-los si no es protegeixen adequadament.

El SIL, és la càrrega en MW donada una línia de transport en què es produeix l'equilibri natural de la potència reactiva. Aquesta potència és el resultat de les càrregues que hi ha connectades en ella per donar suport al camp magnètic. La intensitat del camp magnètic depèn de la magnitud del flux de corrent de la línia i de la reactància inductiva natural de la línia. La quantitat de potència reactiva (MVAR) consumida per una línia de transport és una funció del flux de corrent i de la reactància inductiva. La generació / consum de línia de transport de càrrega reactiva es mostra en la següent imatge:

El consum d'energia reactiva / producció vs càrrega de la línia

El balanç del consum i la producció de reactiva en una línia en particular, és a resultes dels nivells de càrrega en funció de la tensió. Aquesta tensió permet mantenir l'estabilitat angular i la tensió dins dels límits.

La càrrega en què els volts-amperes reactius inductius i capacitius són nuls, es denomina impedància de càrrega (SIL).

V 2 / V C = I 2 X L o, V / I = √ (L / C) = Z 0

Les sobretensions a impedància de càrrega de qualsevol línia es poden definir com la potencia lliurada per ella a una càrrega purament resistiva, igual a la seva impedància característica.

El SIL també dóna la capacitat de transport de la potència en funció del temps P(t) d'una línia. Per determinar la P(t) SIL es multiplica pel factor (MF) obtingut a partir de la corba, donada una capacitat estàndard.

SIL = (V L ) 2 / Z 0

On, V L = tensió de la línia de transport en KV

Z 0 = Impedància en Ohms

Serà de 200 Ohm (per línia de doble circuit)

Serà de 400 Ohm (per línia de circuit individual)

La potència transmesa disminueix amb la longitud. La corba de capacitat es traça entre MF i longitud (km). A partir de la corba de capacitat, el valor de MF és de 1.44 corresponent a 300 quilòmetres.

SIL = (V L ) 2 / Z 0 MW

Per cada línia del circuit, tindrem que:

SIL = (220) 2 / 200 MW = 242 MW

P (t) = SIL × MF / 242 × 1,44 = 348,48 MW

Aquesta capacitat de transport de potència del sistema, és més gran que la potència real que es transmet.



Font: Powersystems