És l'univers una simulació informàtica?

Fa més d'una dècada, al 2003, un filòsof britànic va estendre la idea que l'Univers en què vivim podria ser una simulació informàtica a càrrec dels nostres descendents. Encara que avui ens pugui semblar una broma, poc probable, i fins i tot incomprensible, la proposta es posa a prova gràcies a la creació d'una prova potencial d'un grup de físics de la Universitat de Washington.

El concepte que la humanitat actual podria estar vivint en una simulació per ordinador va ser proposat pel professor de filosofia Nick Bostrom l'any 2003. En el seu document, l'home sostenia que almenys una d'aquestes tres possibilitats és certa:

• L'espècie humana es pot extingir abans d'arribar a una etapa "post humana".
• És poc probable que qualsevol civilització "post humana" sigui capaç de posar en marxa un nombre significatiu de simulacions informàtiques sobre la seva història evolutiva.
• És gairebé segur que estem vivint en una simulació informàtica.

Segons el document, Bostrom també sostenia que:

"La creença que hi ha una possibilitat significativa que un dia ens convertim en post humans que facin córrer simulacions ancestrals és falsa, llevat que actualment estiguem vivint en una simulació".

A causa de les limitacions actuals, passarien dècades abans que els científics fossin capaços de realitzar simulacions fins i tot primitives de l'Univers. Però l'equip de la Universitat de Washington suggereix que es poden dur a terme actualment una sèrie de proves, millorades en el futur proper, que serien sensibles a les limitacions imposades en futures simulacions, unes proves que explicarien si vivim o no dins d'una simulació per ordinador.

Avui dia els superordinadors utilitzen una tècnica anomenada quadrícula de cromodinàmica quàntica, una tècnica que funciona a partir de les lleis físiques que regeixen l'Univers i que és capaç de simular, amb un cert grau d'èxit, petites porcions del mateix en una escala d'una bilionèsima de metro, una mica més gran que el nucli d'un àtom.

Per als investigadors amb el temps, les simulacions més potents seran capaces de modelar en l'escala d'una molècula, després d'una cèl·lula i fins i tot d'un ésser humà. Per això diuen que hauran de passar diverses generacions d'equips cada vegada més potents, tant que podrien simular porcions de l'Univers prou grans com per entendre les limitacions a què es veurien sotmesos els processos físics que coneixem. Aquestes limitacions seran la prova que, com diu Bostrom, vivim en una simulació informàtica.

Segons Martin Savage, autor principal de l'article, actualment hi ha senyals inequívocs de la presència d'aquestes limitacions físiques en les simulacions d'avui. Limitacions que amb el temps es faran més evidents, quan la tecnologia i els equips avancin i puguin simular trossos més grans d'Univers.

Savage parla de la "quadrícula base" que es dóna per modelar el continu espai-temporal on l'Univers es desenvolupa. De la mateixa manera que avui, en el futur la faran servir els nostres descendents per construir simulacions. D'aquesta manera, l'autor explica que amb cada prova d'aquestes limitacions en el nostre Univers, es demostra que vivim en un espai simulat artificialment. Segons Savage:

"Si aconseguim fer una simulació prou gran, d'aquesta emergiria una cosa semblant al nostre Univers. En aquest cas, només és qüestió de buscar en l'Univers en què vivim una signatura anàloga a la que estem utilitzant en les simulacions a petita escala. Es tracta del primer test que podria (o no) validar la teoria de Bostrom".

La idea proposada per Savage i els seus col·legues suggereix que aquesta signatura podria aparèixer com una limitació de l'energia dels raigs còsmics. Aquesta proposta es basa en la idea que els raigs còsmics de més energia no viatjarien al llarg de les vores de la retícula artificial que simula l'espai-temps, sinó que hauria de viatjar en diagonal, amb interaccions desiguals a totes les direccions.

Per als investigadors, si això fos cert i si visquéssim en un Univers simulat per equips, hi hauria la possibilitat que altres simulacions d'altres universos estiguessin en marxa al mateix temps; universos paral·lels al nostre. Savage acaba el seu estudi amb una idea final fascinant:

"Si fos així, la pregunta és clara: ¿Podríem comunicar-nos llavors amb altres universos si aquests s'estiguessin executant des de la mateixa plataforma?"