Emmagatzematge digital i Internet de les Coses

L'Internet de les Coses és un tema candent. A mesura que la potència dels microprocessadors de baix consum i de baix cost augmenta, van apareixent més i més dispositius i productes. Si s'agrupen aquests dispositius, es poden aconseguir formes d'interactuar amb les nostres llars i també amb les coses que portem amb nosaltres d'una manera que no s'havia imaginat. Un exemple molt conegut és el creixent ús dels termòstats connectats en xarxa que permeten monitoritzar i controlar les llars de forma remota.

Els dispositius intel·ligents interconnectats, canviaran la manera de treballar i interactuar amb les coses que ens envolten. Les xarxes de sensors permetran millors controls industrials a les plantes, així com noves oportunitats de fabricació per a la conservació d'energia. La propagació de dispositius intel·ligents i les xarxes, col·locaran nous requisits per Internet i així, oferir noves oportunitats per a la tecnologia d'emmagatzematge digital per donar suport a aquestes xarxes intel·ligents.

La mida real de les dades amb els dispositius de xarxa individuals no és molt gran i, com alguns experts en xarxes han assenyalat, necessiten trobar una manera de permetre la transmissió de les dades a baix ample de banda en llocs que normalment no tenen accés a les xarxes WiFi convencionals, com ara en zones que estan a l'aire lliure. Una manera de fer això és crear una xarxa de diversos nivells, tant amb una xarxa local de les coses que utilitzen un agregador de contingut local, que després pot ser connectat a Internet.

Aquest agregador de continguts requerirà d'algun emmagatzematge digital per guardar el contingut dels diferents dispositius de la xarxa local. Depenent de com s'utilitza, llavors les dades que poden ser processades en aquesta xarxa local i els resultats d'aquest processament i anàlisi, es pot connectar a Internet segons sigui necessari. Això pot ser desitjable per una xarxa de coses a les llars, ja que aquesta xarxa local ofereix una mica de privacitat respecte l'àmplia Internet. Les dades poden ser proporcionades a Internet segons les instruccions dels residents.

Per les aplicacions industrials, les ràdios de baixa potència que es comuniquen, conjuntament amb l'emmagatzematge de les dades registrades per un agregador de contingut local, podrien proporcionar una forma d'emmagatzemar aquestes dades fins que no n'hi hagi prou com per transmetre les dades agregades sobre la xarxa més àmplia d'altes velocitats de transmissió i major transferències. Ja sigui per a la llar, dispositius mòbils, en la indústria o l'agricultura, una agregació més local de contingut es combinarà amb un esglaonament de les xarxes (d'un local a una xarxa més global) això, impulsarà la necessitat d'algun emmagatzematge local.

Una anàlisi de la Universitat Digital d'IDC sobre el creixement dels projectes sobre els dispositius intel·ligents connectats,  augmentaran la quantitat de dades útils que poden ser analitzades i utilitzades per prendre decisions, de manera que es preveu que la següent evolució serà del 22% al 2013 i del 35% al 2020. Aquestes dades útils necessiten estar en un sistema d'emmagatzematge digital per tal de permetre'n l'anàlisi i l'ús. Encara que, com s'ha assenyalat anteriorment, hi haurà noves necessitats d'emmagatzematge de dades a les llars amb la IoT (Internet of Things) i més demanda d'emmagatzematge en centres de dades per les aplicacions de negocis.

L'explosió de la recopilació de dades a partir de les coses que ens envolten, encara que sembli petita per coses individuals, és gran en el seu conjunt. Els requisits per a la IoT seran un important motor de la demanda d'emmagatzematge digital i de les arquitectures en els propers anys. D'alguna manera, l'Internet de les Coses (IoC) ens apropa més a la idea d'emmagatzematge de tot SOE (Storage of Everythings).

Font: Forbes Tecnologie