Per resoldre un misteri sobre poderoses tempestes geomagnètiques que poden posar en risc els satèl·lits de la Terra i les xarxes elèctriques, la NASA llança quatre naus espacials i les posa en òrbita en una missió de dos anys per analitzar els camps magnètics al voltant de la Terra.
Una tempesta geomagnètica al març de 1989 va fer perdre el control a tota la província canadenca del Quebec, deixant milions de clients sense electricitat i va perjudicar transformadors fins a Nova Jersey, de manera que es vol estudiar si hi ha possibilitat d'estar afectat per ones 10 vegades pitjors que les que van impactar durant la super tempesta solar de 1859.
Cada vegada que aquests ràfegues intenses són impulsades, també tenen afectació en el clima, de manera que, en última instància, aquest és un fenomen misteriós conegut com a reconnexió magnètica, que es produeix en núvols de gas carregats elèctricament, anomenats plasmes. Els camps magnètics estan atrapats dins de plasmes, i les línies de camp magnètic es poden trencar i tornar a connectar entre sí dins d'aquests núvols, convertint de forma explosiva, energia magnètica en calor i energia cinètica.
Els científics volen saber exactament què desencadena la reconnexió magnètica però, fins ara, els investigadors només han vist que la reconnexió ocorre en el laboratori. La missió de la NASA magnetosférica multiescalar (MMS) és la primera missió espacial dedicada a la comprensió de com funciona aquest fenòmen no només a la Terra, al Sol, a altres estrelles i a tot l'espai. Després d'una dècada de planificació i enginyeria, la missió va fer el llançament en un coet Atles V des de Cap Canaveral a Florida.
MMS es compon de quatre naus idèntiques propulsades amb energia solar, cadascuna equipada amb un conjunt idèntic d'11 instruments fets amb 25 sensors.
Durant la primera fase de la missió, la nau volarà durant un any i mig a través de llocs de reconnexió al costat diürn de la Terra, on la matèria del sol connecta amb el camp magnètic de la Terra. Durant la segona fase, MMS ho farà, a través de llocs de reconnexió durant sis mesos al costat nocturn de la Terra, on aquest material solar pot fluir a la cua magnètica de la Terra.
Els llocs de reconnexió són prims, la qual cosa significa que la nau espacial volarà a través de cada un, en menys d'un segon. No obstant això, els seus sensors són els més ràpids que la NASA mai ha construït i suficientment ràpids per mesurar els camps magnètics i elèctrics presents, així com les velocitats de les partícules. Aquests ajudaran per primera vegada als científics a crear vistes de com succeeix la reconnexió magnètica en 3D des de l'interior.
Font: IEEESpectrum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament