Al 2016, és rar comprar discos de música: els serveis de música en streaming com Spotify i Apple Music, recolzats per alternatives com YouTube, han fet que canviï per complet la forma d'escoltar música. El que no han aconseguit de moment és acabar amb els vinils, el format anterior al CD i l'MP3 que ha marcat la vida de molts, perquè se segueixen venent i escoltant els discos de vinil.
Seguidament exposem el què s'amaga darrere d'aquests vinils que molts tenen en la seva col·lecció personal i escolten. Ja sigui per la seva calidesa única, ja sigui per afició, ja sigui per postureig, Els discos de vinil segueixen estant a l'ordre del dia, i així és com es fabriquen.
El primer de tot és fer un disc mestre: un disc fet d'alumini amb esmalt negre, semblant als vinils però, en comparació, una mica més gran. L'encarregat de fer-ho és el mastering engineer, una persona sobre la qual recau una especial importància: el seu treball en el disc mestre, es farà tal qual a centenars de vinils.
Quan acaba, l'enginyer grava les dades d'identificació, es revisa el treball i s'aprova. Aquest disc mestre es cobreix amb una capa molt fina de plata, es fa un motlle metàl·lic a partir del disc mestre, s'aboca níquel líquid sobre el motlle per produir un segell de níquel a partir del disc mestre, i es porta a la planta de premsat.
Aquestes plantes de premsat són capaces de produir fins a 185.000 enregistraments per dia, i és el lloc on els vinils es fan en massa. Allà és on el plàstic que compon un vinil es barreja i fon fins a formar una fitxa fina, que es talla en forma de quadrats quan es refreda. Es col·loquen els segells de níquel en una premsa automàtica, es reescalfen els quadrats per estovar i es fiquen a la premsa per gravar els patrons del so en el plàstic tou.
Aquests quadrats, un cop tenen el gravat, es porten a una altra màquina on es col·loquen les etiquetes i es retallen els cantons per fer el vinil rodó. Es suavitzen les vores del vinil, es trepa el centre del vinil a través de les etiquetes i el plàstic, i es comprova cada vinil per assegurar que tot ha sortit bé en el procés.
La veritat és que cada fàbrica té un procés diferent per crear vinils, i en l'època de l'auge dels vinils, cada fàbrica guardava la seva manera de produir LP amb molt recel: ha estat fa molt poc quan els enginyers han pogut comparar les diferències entre fàbriques, al més pur estil de la recepta de Coca-Cola. En qualsevol cas, sempre és fascinant descobrir com es creen les coses, i el procés de construir un vinil és particular.
Font: How Products are Made
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament