La veritat que hi darrera dels 'déjà vu'

L'expressió d'origen francès déjà vu traduïda com 'ja vist', és una experiència molt particular en què en descobrir una cosa nova, tenim la sensació d'haver-ho viscut abans.

Hi ha persones que pensen que es tracta d'una exageració, un fenomen més propi d'una pel·lícula de ciència ficció. La realitat és que un déjà vu no és un fet místic ni paranormal, sinó més aviat una cosa que tot ésser humà ha pogut experimentar en la seva vida.
Després de dècades investigant el seu origen, la ciència ha pogut explicar com funciona un déjà vu. Dirigits per l'investigador Akira O'Connor, de la Universitat de St Andrews al Regne Unit, un equip de neurocientífics ha demostrat el funcionament d'aquesta experiència en laboratori amb un estudi publicat a PeerJ, important publicació sobre ciències biomèdiques.

La ciència dels falsos records

Els investigadors van utilitzar un truc molt popular entre la comunitat de neurociència, que es basa en implementar "falsos records" en la ment dels participants de l'estudi. Amb aquest senzill exemple de la investigadora Jessica Hamzelou es pot entendre millor:
Recitar paraules com coixí, llit, nit, no està aconseguint un altre efecte que el de pensar en dormir, sense dir directament la paraula. Amb aquesta lògica, els investigadors van fer una llista amb diferents paraules que dirien als participants, per després demanar que diguin a que els recorden.
El resultat va ser molt particular ja que, com van predir els investigadors, els participants repetien paraules que no eren a la llista, però que tenien una relació amb el conjunt total.
Si no ha quedat clar que així s'expliqui el funcionament d'un déjà vu, no cal preocupar-se, ja que els investigadors van fer un pas més. Al començament de l'experiment, els investigadors van preguntar als participants si havien escoltat alguna paraula que comencés per "S". Per descomptat, van dir que no.
L'increïble va ser, que quan se'ls va demanar que repetissin les paraules que havien escoltat, es van sentir per alguna raó, una mica dubitatius, ja que la "S" ara els sonava familiar en alguna paraula, encara que no sabien per què ni en quina. Efectivament, s'havia produït el que coneixem com a déjà vu.

Així apareix un déjà vu

El conflicte que té lloc al nostre cervell durant un déjà vu, tanca un mecanisme cognitiu. No es coneix realment d'on s'escapa aquest "fals record" que ens fa sentir familiar amb alguna cosa que no hem viscut, però els investigadors teoritzen que té alguna cosa a veure amb l'escorça rinal.
Aquesta part del cervell té un paper conegut per la seva participació en la formació de records a llarg termini, sense activar l'hipocamp, és a dir que el record no s'emmagatzema. Aquest pot ser el conflicte de què parlem, però encara falten peces per encaixar aquest entramat de puzle neural.
L'existència d'aquest mecanisme aparentment per casualitat pot ser que tingui algun motiu biològic. Es podria considerar com un sistema de defensa per a possibles trobades que ajudaria facilitant la resolució de problemes o evitant amenaces. El que mai es pot oblidar, és que no s'està en una peli de ciència ficció en la qual una visió, salvi a Denzel Washington d'una possible mort.


Font: Fran Benítez