Els científics ja havien demostrat el potencial dels tamisos de grafè per separar gasos i sals grans. Els problemes apareixien en intentar tamisar les sals minerals més petites, com les que filtren les plantes dessalinitzadores per obtenir aigua potable. Si bé les membranes d'òxid de grafè aconsegueixen filtrar ions i molècules més grans, els seus forats s'inflen lleugerament en contacte amb l'aigua i deixen passar les sals més petites costat de l'aigua.
Ara un equip d'investigadors de la Universitat de Manchester ha desenvolupat unes membranes d'òxid de grafè que no s'inflen en contacte amb l'aigua i són capaces de tamisar les sals comunes. La mida dels seus diminuts porus pot controlar amb precisió fins a l'escala atòmica, el que serveix per separar la sal dissolta en aigua (així com altres ions i molècules, si s'ajusta la seva grandària al d'aquestes partícules).
Les troballes, publicades aquest dilluns a la revista Nature Nanotechnology, demostren el potencial del grafè per a la dessalinització. A mesura que el canvi climàtic redueix el proveïment d'aigua potable a les ciutats, aquesta nova tecnologia de dessalinització pot proporcionar aigua neta a milions de persones que lluiten per accedir a aquest recurs escàs.
Font: Nature Nanotechnology
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament