'Power over Ethernet', la solució a la IOT en els centres de treball

A causa de l'augment de la demanda de l'anomenat Internet de les Coses (IoT) i a les noves tecnologies sense fils, cada vegada hi ha més dispositius en l'entorn laboral que necessiten o necessitaran en poc temps, una connexió a la xarxa de cablejat estructurat (veu / dades ) molt eficient.

Actualment es disposa de la tecnologia Power over Ethernet (POE) que elimina la necessitat d'utilitzar preses de corrent en les ubicacions dels dispositius, permet reiniciar des d'un punt remot i, a més, garanteix un funcionament les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana, sense necessitat de tenir en compte talls de llum. El cablejat estructurat s'ha associat habitualment a la telefonia fixa o la connexió a la xarxa de PC, impressores... etc., però avui dia la tendència és que dispositius tan variats com la il·luminació, els sensors, les instal·lacions audiovisuals, els controls de accés, les càmeres de vídeo vigilància o les xarxes sense fils, s'alimentin d'aquest tipus de cablejat, de manera que es fa necessari crear en els edificis una xarxa de connectivitat universal.

La consultora Cad & Lan, especialista en innovació tecnològica, explica que segons la seva experiència, la instal·lació d'un CCTV (circuit tancat de televisió) d'un edifici d'oficines amb 10 plantes i quatre càmeres per planta, suposaria un estalvi d'uns 4.000 € en cablejat, al no haver de realitzar la instal·lació de 40 preses elèctriques de corrent estabilitzada.
A l'actualitat, aquesta categorització segons la potència en watts que pot lliurar la font d'energia (va des dels 13W de PoE fins als 51,1w de PoE ++) tot i que s'espera que en aquest 2018 s'estandarditzi el PoE de tipus 4 (actualment en revisió) que permetrà lliurar una potència de fins a 74,8 watts, la qual cosa inclourà a gairebé la totalitat de dispositius existents en un edifici.

Encara que hi ha algunes limitacions, com les distàncies superiors a 100m, en la majoria d'edificis, no se superen aquestes distàncies entre el centre de cablejat i els dispositius a connectar. En el cas que això succeís, la consultora tecnològica recomana solucions com els cables híbrids de fibra òptica i alimentació que resoldrien aquests problemes en els casos més extrems. Amb la migració massiva que s'espera de dispositius a tecnologia PoE en el 2018, es farà cada vegada més necessària la implementació de sistemes de cablejat intel·ligent que facilitin tant l'administració com el manteniment de la infraestructura i els dispositius.

Font: RedesTelecom

La història de la IoT

Al 1982, els enginyers de la universitat Carnegie Mellon van connectar una màquina de vending a la xarxa local perquè poguessin comprovar si la màquina estava buida per estalviar un viatge des de les taules. Avui en dia, els dispositius intel·ligents connectats son a tot arreu: a les llars i les butxaques, als canells, a les fàbriques i a les botigues. Molts disposen de vehicles connectats amb sensors de xarxa capaços de tenir un cert grau d'autonomia.
Durant els propers anys, la quantitat de dispositius que compondran la Internet of Things (IoT), l'Internet de les Coses, es multiplicarà a mesura que evolucioni la seva sofisticació, creant oportunitats de negoci i formant comportaments de consum i de la indústria.

El nom de l'Internet de les Coses s'ha utilitzat des de fa menys de deu anys. Apareix al 2009 de la mà de Kevin Ashton, director executiu d'Auto-ID Labs del MIT, que va imaginar un món d'objectes escanajables amb etiquetes RFID. El mateix any, es van instal·lar els primers marcapasos sense fils en pacients, permetent als metges monitoritzar de forma remota la condició del dispositiu i dels seus pacients.
Però va ser la convergència de diverses tecnologies emergents que van fer que l'IoT fos possible. Les millores en la miniaturització, la tecnologia de computació i la gestió de la potència fan que els dispositius equipats amb processador siguin barats de fabricar. La connectivitat sense fils omnipresent va permetre que aquests dispositius es parlessin entre sí i amb servidors en centres de dades. El núvol, les grans dades i l'aprenentatge automàtic proporcionen la infraestructura i les eines necessàries per emmagatzemar i analitzar el diluvi de dades generades per dispositius intel·ligents.
Els termòstats, comptadors de les elèctriques, rellotges, càmeres de seguretat i dispositius domòtics són part de l'Internet de les Coses. A la indústria, l'IoT està impulsant la innovació en la fabricació, la gestió d'infraestructures, l'agricultura, la gestió ambiental, la logística, la gestió de l'energia, la construcció o l'assistència sanitària deslocalitzada.
El creixement de l'Internet de les Coses augmentarà de manera exponencial a mesura que s'obrin noves aplicacions, ja que la tecnologia continua evolucionant. La connectivitat 5G, que probablement veurà els llançaments generalitzats en els propers 24 mesos, tindrà un impacte important. El 5G proporciona un ample de banda més gran amb un menor consum i una latència molt reduïda, que permet la comunicació en temps real entre dispositius i centres de dades.

Juntament amb l'ampliació de la inversió en tecnologia IoT per a la indústria, es podria veure un enfocament creixent en la seguretat. La història de seguretat de l'IoT no ha estat encoratjadora, i el mercat s'ha vist inundat amb dispositius barats i insegurs que no es poden actualitzar. Si l'IoT compleix el seu potencial, la seguretat ha de ser una prioritat.
La història de l'Internet de les Coses ha recorregut un llarg camí en poc temps, i només som al principi de la història. L'Internet de les Coses ha creat oportunitats de negoci en diferents indústries. Les organitzacions d'aprenentatge avançat estan aprofitant la contractació executiva estratègica i la formació tècnica per cultivar l'experiència que necessiten per aprofitar aquestes oportunitats.

Font: Madisson

Les ciutats estan preparades per als nous reptes del futur?

La ràpida evolució de les ciutats intel·ligents
No es tracta de l'última paraula de moda: una smart city o ciutat intel·ligent ja és una cosa tangible que pot millorar la vida de forma notable. Qualsevol ciutat que decideix recolzar-se de forma adequada en la tecnologia, pot transformar-se, avui mateix, en un ecosistema intel·ligent, capaç de comprometre's amb els seus ciutadans, facilitar la feina als seus funcionaris i optimitzar les seves operacions.

El nucli d'una veritable smart city està format per negocis i persones. Ofereix serveis responsables i d'alta qualitat, que responen de forma personalitzada, i que compten, a més, amb el benefici afegit que suposa el retorn de la inversió per a les autoritats municipals. Imaginar ser capaç de poder intercanviar energia entre llars i empreses per distribuir els subministraments energètics de forma més eficient i així reduir costos. O poder votar, obtenir una partida de naixement, posar una denúncia, sol·licitar un permís de construcció o un d'obra sense posar un peu a l'Ajuntament. Forrester Research assenyala que per al 2050 el 70% de la població mundial viurà en ciutats. Tenint en compte que la majoria d'aquestes persones ja són usuaris de noves tecnologies, les smart cities seran essencials a l'hora d'afrontar correctament el creixement demogràfic i la seva demanda de tecnologia.

Amb tantes persones mudant-se a les ciutats a la recerca d'un millor estil de vida, les urbs s'enfronten a reptes molt importants. Incrementar el consum d'energia té un impacte en el medi ambient; una major congestió del trànsit suposa més conductors frustrats i un augment en la contaminació, el que provoca que els serveis de manteniment de les ciutats hagin de fer un esforç més gran. Per abordar alguns d'aquests problemes, les administracions que miren cap al futur han decidit apostar per les dades i els dispositius. Ara per ara, hi ha ja 1.600 milions de dispositius connectats en ciutats intel·ligents i la consultora Gartner preveu que aquesta xifra creixi fins a 9.700 milions per al 2020. Aplicar solucions intel·ligents i predictives, com el big data o el machine learning, és la millor manera que tenen els ajuntaments per assegurar que les seves infraestructures no només puguin suportar l'afluència de persones sinó que, a més, puguin millorar l'economia, la salut i la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Construir confiança i transparència
Les persones són els pilars fonamentals de qualsevol societat. Què passaria si des de l'Administració poguessin oferir-los serveis personalitzats i interactius que facilitessin la seva participació i compromís? La gent se sentiria part de la ciutat i això contribuiria a augmentar progressivament la qualitat d'aquests serveis.
Per exemple, el Departament de Policia de Miami-Dade, el major cos de seguretat del sud-est dels Estats Units, està treballant perquè la vigilància policial sigui cada vegada més transparent per augmentar la confiança dels ciutadans, en línia amb la Task Force for 21st Century Policy proposada pel president Obama. Aquesta iniciativa persegueix que els cossos policials facin un millor ús de la tecnologia i les dades, per així augmentar la transparència, la responsabilitat i la confiança per part dels ciutadans.

I com s'aconsegueix la transparència a Miami-Dade? Fent que els policies portin càmeres al davant dels seus uniformes, que s'activen cada vegada que interactuen amb un ciutadà. També disposen d'una nova aplicació mòbil, Community on Patrol (COP), per ajudar a la policia a resoldre delictes. Les imatges captades per les càmeres, que s'emmagatzemen en el núvol, permeten al Departament de Policia capturar i analitzar dades de forma més eficient. Aquests enregistraments es poden utilitzar en investigacions noves o en curs, o bé com a proves en un judici.
L'aplicació COP permet als 2,7 milions de ciutadans de la ciutat de Miami utilitzar els seus smartphones per, directament (i fins i tot de forma anònima), oferir pistes, testimonis i proves en vídeo que més tard puguin resultar útils. La policia realitza un seguiment de les pistes que rep i això augmenta la confiança i la implicació de la gent a l'hora de comunicar possibles delictes, testificar en judicis i aportar més informació a l'obtinguda a peu de carrer. En resum, un cos de policia que respon millora directament les relacions en la societat.
Tot això és possible gràcies a Microsoft Azure Government, una solució cloud exclusiva per a les autoritats.

Les persones tenim l'última paraula
Generalment, no es considera als funcionaris com els més disposats a adoptar noves tecnologies. No obstant això, Hollands Kroon, un municipi dels Països Baixos, està demostrant que està un pas per davant pel que fa a les smart cities, quan es tracta d'oferir eines als seus empleats.

Aquesta localitat ha replantejat radicalment el què significa treballar en una administració municipal. Ha transformat el seu organigrama i ha implantat solucions cloud de Microsoft que atorguen mobilitat als seus empleats. Gràcies al núvol, els seus funcionaris poden treballar quan, on i com vulguin. En l'administració ja es tenen tant en compte les hores que passen els treballadors a l'oficina i aquests no estan tan pendents dels dies lliures que tenen, ja que han implantat una filosofia de treball orientada a resultats i al desenvolupament personal dels seus empleats. Des que es va introduir aquest canvi, s'està observant que la productivitat dels seus empleats ha pujat, l'absentisme ha baixat i la satisfacció en el treball ha millorat. S'han adonat que, si permeten als seus empleats fer el que els agrada, acaben sent millors en el seu treball, i això redunda en benefici dels ciutadans.
Els funcionaris no són els únics que han notat la diferència a Hollands Kroon. Una onada d'empreses de diferents sectors està establint-se en la zona, atreta per les noves infraestructures de la ciutat, així com per la seva eficient prestació de serveis.

Ciutats amb un cor més fort
En el moment en que poses un peu a una ciutat intel·ligent, pots sentir com batega sota els teus peus. Les smart cities ofereixen informació en temps real sobre la qualitat de l'entorn urbà, que pot utilitzar per millorar els nivells de certs serveis i ajudar als ciutadans i a les empreses. Però això només és possible si es disposa d'una sòlida infraestructura. Es preveu que, en poc temps, la demanda d'energia de la població mundial augmentarà en un 56%, i aquesta exigència extrema tindrà conseqüències en la xarxa elèctrica i en les infraestructures de tot el món.

Agder Energi, el tercer productor d'energia de Noruega, treballa en una xarxa elèctrica intel·ligent que presta subministrament a 30 ciutats de la regió d'Agder. Els recursos de la companyia són totalment renovables, la majoria produïts per energia hidràulica, i la xarxa es gestiona en col·laboració amb Powel, un important proveïdor de programari per a serveis de subministrament que es recolza en les solucions cloud de Microsoft.
La plataforma permet a l'empresa veure quins recursos estan preparats en qualsevol moment per poder triar d'on obtenir l'energia. Per exemple, en un dia de vent, l'energia ve de les turbines; en un dia assolellat, procedeix dels panells solars; i, gràcies al poder analític de Power BI de Microsoft, també és possible predir quan es produiran sobrecàrregues elèctriques. Aquest sistema d'informació està transformant el subministrament energètic: redueix els residus i ens porta el futur al present. El millor de tot és que aquesta solució pot aplicar-se a qualsevol subestació o xarxa del món.

La intel·ligència ha vingut per quedar-se
Amb la proliferació de dispositius sempre connectats a internet i amb les smart cities, a les quals ja se les coneix com the new darlings of the Internet of Things ( 'les noves nenes mimades de l'Internet de les Coses' -Forrester-), és inevitable que les ciutats del futur es tornin encara més intel·ligents.

Les generacions més joves, els millennials en particular, veuen les ciutats intel·ligents com el seu tipus de ciutat ideal. Pel que fa al consum de recursos, el 56% d'ells desitjarien instal·lar els seus propis panells solars en els propers cinc anys. Dos terços diuen estar disposats a registrar-se en una aplicació digital que els permeti fer seguiment del consum d'energia i de la climatització de la seva llar; i el 41% afirma que prefereix connectar-se als serveis públics mitjançant xarxes socials (Enquesta YouthfulCities, 2016).

Amb aquest col·lectiu a punt de convertir-se en el responsable de les decisions del futur i l'internet de les coses avançant amb pas ferm, resulta evident que les ciutats intel·ligents són aquí per quedar-se. Les smart cities aviat es convertiran en estats omnipresents per als milers de milions de persones que habitem les ciutats.

Font: Microsoft

Vénen els 'hackers' energètics

Els costos de generació dels sistemes fotovoltaics han disminuït en els darrers anys i segueixen reduint-se. La consultora Lazard ha calculat que a finals de 2014 i per als EUA uns Costos Anivellats de l'Energia (LCOI en les seves sigles en anglès) de 180-265 $ / MWh per a instal·lacions domèstiques i 126-177 $ / MWh per a instal·lacions en comerços i indústria. Amb aquests números, la fotovoltaica té un LCOI més barat que la generació amb un generador dièsel i està en el mateix ordre de magnitud que els generadors amb turbina de gas per hora punta. El Rocky Mountain Institute de Colorado (EUA) preveu una utilització d'aquesta tecnologia en combinació amb bateries, que igualment s'abaratiran els costos d'instal·lació i permetran l'emmagatzematge de l'energia fotovoltaica. Amb un sistema d'aquestes característiques, el consumidor serà qui tindrà la possibilitat de decidir lliurement entre una connexió al sistema de distribució elèctric tradicional o desconnectar la seva instal·lació i operar en illa.

Operar el sistema en illa encara té importants problemes tècnics a resoldre perquè l'usuari pugui gaudir d'una qualitat similar a una connexió a la xarxa de distribució. Encara que no ho sembla a primera vista, l'impacte que això pot suposar a la xarxa de distribució elèctrica és molt gran. Si cada vegada hi ha més consumidors que es desconnecten de la xarxa de distribució, la pròpia xarxa tindrà menys consumidors connectats comptant amb la mateixa infraestructura. Això vol dir que cada vegada més, un menor nombre de consumidors hauran de suportar els costos de la infraestructura amb unes tarifes d'accés més elevades. Això incentivarà els consumidors connectats a fer el pas i desconnectar-se de la xarxa, com ja hauran fet altres. És una variant de l'economia d'escala, però amb una reducció de producció. En una economia d'escala, el producte s'abarateix perquè els costos es divideixen entre una quantitat que augmenta constantment. Si es redueix la quantitat produïda, el producte s'encareix. Aplicat a les xarxes elèctriques aquest procés es diu grid defection en anglès, que es pot traduir com "deserció" dels consumidors de la xarxa.

Actualment s'està experimentant a Espanya un procés similar, però causat per la crisi econòmica i per la conseqüent reducció de la demanda.
El Decret d'Autoconsum vol regular aspectes d'aquesta tendència i legisla un peatge de suport per a instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum que segueixen connectades a la xarxa. L'èxit de la mesura està per veure. S'afegeix a les instal·lacions d'autoconsum uns costos que limitaran l'expansió d'aquests sistemes. De totes maneres, els consumidors que estan considerant sistemes aïllats tindran amb aquesta mesura un incentiu addicional per fer el pas cap endavant. De fet, aquests consumidors són els hackers energètics, ja que busquen la solució tecnològica per a satisfer una necessitat que no és atesa pel sistema elèctric actual. Tenen una preferència per l'energia renovable i generada localment.

Disposen de part de les instal·lacions (les seves pròpies cases o comerços), dels recursos energètics i d'una capacitat d'inversió. Són proactius i volen la capacitat de decisió en temes energètics. Es diferencien dels hackers informàtics perquè no són nois joves sinó gent amb cases i capacitat d'inversió, és a dir, que ja tenen cabells blancs. El hacking energètic no és una activitat il·legal, ja que cada un és lliure de fer a casa el que li sembli. De totes maneres, força al sistema a reaccionar i a donar una resposta. Tenen un aliat potent: l'Internet of Things (IOT) i l'automatització de les cases. El IoT es desenvolupa a les cases dels consumidors, està centrat en els usuaris i pot oferir nous serveis als consumidors a canvi de les seves dades. Té lògica que explorin el seu potencial en aplicacions dedicades a l'energia i intenten crear valor afegit per rendibilitzar la inversió en l'automatització.

D'altra banda, les companyies elèctriques estan començant a adonar-se que l'estratègia empresarial ha de canviar. El valor afegit ja no es crea amb la distribució i venda d'energia; amb aquests nous actors emergeix un ecosistema econòmic molt diferent. Actualment, l'energia és un bé no diferenciat; per crear valor afegit caldrà oferir serveis que diferencien el producte de les altres empreses. Un sistema amb múltiples productors petits, consumidors actius, gestió de demanda, renovables i bateries, ofereix un ecosistema perfecte per idear nous serveis amb un valor afegit molt més gran que la venda d'energia. Cal no oblidar, que com la IOT, les companyies de distribució tenen accés directe al client i a la instal·lació de les cases. Els hackers energètics podran ser aliats de les companyies elèctriques i crear valor conjuntament. Els propers anys seran molt interessants perquè veurem com els dos gegants del IoT i la distribució elèctrica estaran lluitant per guanyar-se un mercat que encara és difícil d'imaginar.

Font: Dr. Andreas Sumper

10 tendències tecnològiques

L'ús de l'empremta digital o els rellotges intel·ligents van començar a ser especialment populars entre diferents dispositius i serveis durant l'any passat. Tots els indicis són que aquestes tecnologies i altres de noves continuaran per consolidar la seva presència, segons un estudi realitzat per la firma Ericsson.

L'Ericsson Consumer Lab, ha obtingut la informació per al seu estudi a través d'un programa de recerca sobre el consum basat en 100.000 entrevistes individuals realitzades a més de 40 països i 15 mega-ciutats, estadísticament representa 1,1 milions de persones. «La tendència més important» que s'ha detectat és "la demanda massiva d'aplicacions i serveis en tots els sectors i especialment en aquells que tenen el potencial de canviar el dia a dia a les persones"

Les 10 tendències, segons Ericsson són:

1. Aplicacions: El ràpid enlairament dels smartphones ha canviat completament la manera en què ens comuniquem i utilitzem Internet. De fet, ja s’està entrant en una nova fase d'ús de l'smartphone marcada per la velocitat i la diversificació, de manera que, la gent està buscant aplicacions en tots els aspectes de la vida en societat.

Això inclou tot, des de compres a l'atenció diària, relació amb les institucions o el transport.

2. El cos com a contrasenya: Les companyies d'Internet estan exigint més contrasenyes amb una combinació de números, lletres i símbols. Aquesta realitat està fent créixer l'interès per la biometria. Per exemple, la investigació va trobar que el 52% d'usuaris d'smartphone volen utilitzar les seves empremtes dactilars en lloc de contrasenyes, i el 48% està interessat en l'ús del reconeixement ocular per desbloquejar la pantalla. Un total de 74% creuen que la biometria en els smartphones es convertirà en una tendència durant l'any que ve.

3. Quantificació d'un mateix: La pressió arterial i el pols són només alguns exemples de com ens agrada mesurar-nos amb dispositius mòbils. Tal i com es determina en l'estudi, només es necessita descarregar una aplicació per fer un seguiment de les nostres activitats. De fet, el 40% dels usuaris d'smartphone volen utilitzar els seus telèfons per connectar-los amb el seu cos i el 56% té interès en controlar la seva pressió arterial i ritme utilitzant els anells d'impulsos.

4. Internet a qualsevol lloc: L'experiència d'internet ja s'ha situat per davant de la veu. En aquest sentit, els usuaris s'han adonat que els senyals de cobertura mòbil poden ser suficients per a una trucada de veu, però no per accedir a serveis d'internet. En l'informe realitzat per Ericsson s’ha detectat que la satisfacció de l'usuari és inferior quan es refereix a la qualitat.

5. Els smartphones redueixen l'escletxa digital: l'accés a internet a escala global està encara impròpiament distribuït però l'arribada dels smartphones més barats fa que els usuaris ja no requereixen de dispositius cars, per accedir a serveis d'internet. D'aquesta manera, el 51% d'usuaris d'arreu del món poden percebre que els seus telèfons són el dispositiu tecnològic més important.

6. Més beneficis que les preocupacions del món en línia. El 56% dels usuaris d'internet, estan preocupats per la seva intimitat, però només el 4% va dir que faria servir menys internet per preservar-la.

7. Vídeo i la influència social al poder. Malgrat una oferta més amplia de mitjans de comunicació, sembla menys propens a fer possible sobre què triar en base a què veiem. Tant és així que els nostres amics tenen una influència determinada en el que veiem. Segons una investigació realitzada per Ericsson, el 38% dels enquestats assegura que veuen vídeos recomanats per amics.

8. Dades visibles: El 48% dels usuaris utilitzen aplicacions per analitzar millor el seu consum de dades. Mentre que el 41% només vol saber quantes dades consumeix, el 33% comprova que la factura és correcte i el 31% no procura no superar els límits de les dades establertes per l'operador. La investigació també revela que el 37% dels usuaris d'smartphone, regularment utilitzen aplicacions per posar a prova la seva velocitat de connexió.

9. Sensors per a tot: Segons l'informe, l'any 2016 al voltant del 60% dels propietaris de telèfons intel·ligents confien que els sensors s'utilitzaran en tots els àmbits: des d'assistència sanitària, als transports públics, cotxes, cases i oficines.

10. Control: El 19% de les descàrregues d'internet es fan des de telèfons i tauletes, fet que demostra que els usuaris volen tenir continguts en mobilitat i no preocupar-se d'on estan utilitzant el mòbil o tauleta digital. Els usuaris que volen començar a veure continguts de casa seva serà un altre camí pel que s’avançarà.

Internet of Things

Dies enrere, es va parlar de com la gent està pensant en coses massa petites quan pensa en l'Internet de les Coses. Si veritablement es consideren les ramificacions de la connexió d'una àmplia gamma de sensors de recopilació de dades, dispositius i màquines juntes, el que és més important i cal tenir en compte és que la informació s'executa a un ritme que mai s'ha vist abans. Ens estem acostant a un món amb temps de reacció infinitesimals, respostes immediates a les condicions canviants, i un control sense precedents en la gestió d'actius i de recursos.

La clau és no pensar en petit l'Internet de les Coses (IoT) no és simplement la creació de models d'estalvi en processos industrials, sinó que es tracta de trencar amb els vells models per passar a la creació de nous serveis i nous productes. No hi ha un sector on l'Internet de les Coses tingui el major impacte. De fet, és pressent en totes les indústries imaginables, incloent l'agricultura, l'energia, la seguretat, la gestió de desastres i l'assistència sanitària, només per enumerar-ne uns quants.

Per exemple, les empreses de construcció han començat a equipar les sitges i els camions amb sensors que poden monitoritzar els nivells d'inventari, com ara la quantitat de ciment, de manera que es pot transmetre a través d'una plataforma basada en el núvol per accelerar els lliuraments;   assegurant un cabal estable. També els gegants de la indústria del petroli han començat a implementar tecnologies de sensors en màquines per evitar els accidents, de manera que sigui possible la detecció amb antelació a través d'un anàlisi ràpid per a poder executar l'acció immediatament. Quan els sensors detecten un problema, com pot ser una canonada corroïda o amb fuites, la tecnologia M2M (en aquest cas) permet als treballadors fer-hi front immediatament.

Un altre exemple de les noves tecnologies de la IoT en el treball en la indústria del petroli és que es tracta d'un bé intel·ligent. Perquè els dispositius de control de flux i els sensors de fons dels pous instal·lats permeten ser supervisats i controlats des de la superfície, sense posar en risc la seguretat dels treballadors. Un pou intel·ligent utilitza la tecnologia sísmica 4D, que supervisa la possible fuita de gas en el flux d'aigua, els canvis de pressió, i qualsevol altre alteració causada per la fluctuació de moviment sísmic, per la qual cosa són més fàcils de predir i controlar els impactes sísmics que poden causar danys significatius.

Però encara s'està pensant a petita escala sense anar més enllà, en la construcció i en l'energia, ja que es disposen de sensors, el quals poden mesurar la força, la càrrega, la torsió i la pressió, de fet són sensors que poden "ensumar" gas i productes químics; sensors que poden sentir les vibracions sonores i distingir entre diferents sons acústics; sensors que poden tenir temperatures, detectar el moviment, la velocitat i el desplaçament; identificar la posició, la presència i la proximitat. En altres paraules, hi ha la capacitat per reunir informació d'intel·ligència gairebé il·limitada en temps real.

Com es fa aquesta intel·ligència útil?
Si es dóna un cop d'ull a les pròpies cases, podriem preguntar-nos quines parts es poden fer intel·ligents? Això és simple. Una casa que sap quan s'arriba, perquè està connectat a un sensor en el cotxe o a un telèfon intel·ligent. Una casa que enllaça amb els detectors de fum, els sistemes de seguretat i la consola d'informació i els jocs del telèfon. Una casa amb sensors incorporats en els tubs que poden veure les fuites abans que ocorrin.

Un dels avantatges de les tecnologies intel·ligents és la capacitat de predir i prevenir problemes des de qualsevol lloc. Si una bateria de cotxe és intel·ligent, es tractaria de dir-li exactament quants viatges més es poden fer abans que s'esgoti. Si es poguessin monitoritzar i controlar tots els actius de forma remota i en temps real, seria possible saber el minut en què un problema pot esclatar, exactament a on i què és.

Sabem que el nou rellotge d'Apple tindrà un sensor per monitoritzar el ritme cardíac i es podrà oferir en una sèrie d'aplicacions que facilita i,  així, fomentar un estil de vida saludable. Ja hi ha sensors a les sabates per monitoritzar fins a on s'ha arribat i la quantitat de calories que s'han cremat.

Què falta per venir? Hi haurà optimització en els hospitals, on els sensors podran detectar els bacteris, els quals faran possible detectar els virus que pot haver adquirit un pacient malalt.

Aquest és un canvi enorme i transformacional. No s'aturarà amb cases i negocis intel·ligents. De fet es parlarà i es coneixeran les autopistes intel·ligents, els vehicles intel·ligents, les fàbriques i granges i, com no, les xarxes elèctriques intel·ligents.



Font:InnovationsInsights