'Power over Ethernet', la solució a la IOT en els centres de treball

A causa de l'augment de la demanda de l'anomenat Internet de les Coses (IoT) i a les noves tecnologies sense fils, cada vegada hi ha més dispositius en l'entorn laboral que necessiten o necessitaran en poc temps, una connexió a la xarxa de cablejat estructurat (veu / dades ) molt eficient.

Actualment es disposa de la tecnologia Power over Ethernet (POE) que elimina la necessitat d'utilitzar preses de corrent en les ubicacions dels dispositius, permet reiniciar des d'un punt remot i, a més, garanteix un funcionament les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana, sense necessitat de tenir en compte talls de llum. El cablejat estructurat s'ha associat habitualment a la telefonia fixa o la connexió a la xarxa de PC, impressores... etc., però avui dia la tendència és que dispositius tan variats com la il·luminació, els sensors, les instal·lacions audiovisuals, els controls de accés, les càmeres de vídeo vigilància o les xarxes sense fils, s'alimentin d'aquest tipus de cablejat, de manera que es fa necessari crear en els edificis una xarxa de connectivitat universal.

La consultora Cad & Lan, especialista en innovació tecnològica, explica que segons la seva experiència, la instal·lació d'un CCTV (circuit tancat de televisió) d'un edifici d'oficines amb 10 plantes i quatre càmeres per planta, suposaria un estalvi d'uns 4.000 € en cablejat, al no haver de realitzar la instal·lació de 40 preses elèctriques de corrent estabilitzada.
A l'actualitat, aquesta categorització segons la potència en watts que pot lliurar la font d'energia (va des dels 13W de PoE fins als 51,1w de PoE ++) tot i que s'espera que en aquest 2018 s'estandarditzi el PoE de tipus 4 (actualment en revisió) que permetrà lliurar una potència de fins a 74,8 watts, la qual cosa inclourà a gairebé la totalitat de dispositius existents en un edifici.

Encara que hi ha algunes limitacions, com les distàncies superiors a 100m, en la majoria d'edificis, no se superen aquestes distàncies entre el centre de cablejat i els dispositius a connectar. En el cas que això succeís, la consultora tecnològica recomana solucions com els cables híbrids de fibra òptica i alimentació que resoldrien aquests problemes en els casos més extrems. Amb la migració massiva que s'espera de dispositius a tecnologia PoE en el 2018, es farà cada vegada més necessària la implementació de sistemes de cablejat intel·ligent que facilitin tant l'administració com el manteniment de la infraestructura i els dispositius.

Font: RedesTelecom

La història de la IoT

Al 1982, els enginyers de la universitat Carnegie Mellon van connectar una màquina de vending a la xarxa local perquè poguessin comprovar si la màquina estava buida per estalviar un viatge des de les taules. Avui en dia, els dispositius intel·ligents connectats son a tot arreu: a les llars i les butxaques, als canells, a les fàbriques i a les botigues. Molts disposen de vehicles connectats amb sensors de xarxa capaços de tenir un cert grau d'autonomia.
Durant els propers anys, la quantitat de dispositius que compondran la Internet of Things (IoT), l'Internet de les Coses, es multiplicarà a mesura que evolucioni la seva sofisticació, creant oportunitats de negoci i formant comportaments de consum i de la indústria.

El nom de l'Internet de les Coses s'ha utilitzat des de fa menys de deu anys. Apareix al 2009 de la mà de Kevin Ashton, director executiu d'Auto-ID Labs del MIT, que va imaginar un món d'objectes escanajables amb etiquetes RFID. El mateix any, es van instal·lar els primers marcapasos sense fils en pacients, permetent als metges monitoritzar de forma remota la condició del dispositiu i dels seus pacients.
Però va ser la convergència de diverses tecnologies emergents que van fer que l'IoT fos possible. Les millores en la miniaturització, la tecnologia de computació i la gestió de la potència fan que els dispositius equipats amb processador siguin barats de fabricar. La connectivitat sense fils omnipresent va permetre que aquests dispositius es parlessin entre sí i amb servidors en centres de dades. El núvol, les grans dades i l'aprenentatge automàtic proporcionen la infraestructura i les eines necessàries per emmagatzemar i analitzar el diluvi de dades generades per dispositius intel·ligents.
Els termòstats, comptadors de les elèctriques, rellotges, càmeres de seguretat i dispositius domòtics són part de l'Internet de les Coses. A la indústria, l'IoT està impulsant la innovació en la fabricació, la gestió d'infraestructures, l'agricultura, la gestió ambiental, la logística, la gestió de l'energia, la construcció o l'assistència sanitària deslocalitzada.
El creixement de l'Internet de les Coses augmentarà de manera exponencial a mesura que s'obrin noves aplicacions, ja que la tecnologia continua evolucionant. La connectivitat 5G, que probablement veurà els llançaments generalitzats en els propers 24 mesos, tindrà un impacte important. El 5G proporciona un ample de banda més gran amb un menor consum i una latència molt reduïda, que permet la comunicació en temps real entre dispositius i centres de dades.

Juntament amb l'ampliació de la inversió en tecnologia IoT per a la indústria, es podria veure un enfocament creixent en la seguretat. La història de seguretat de l'IoT no ha estat encoratjadora, i el mercat s'ha vist inundat amb dispositius barats i insegurs que no es poden actualitzar. Si l'IoT compleix el seu potencial, la seguretat ha de ser una prioritat.
La història de l'Internet de les Coses ha recorregut un llarg camí en poc temps, i només som al principi de la història. L'Internet de les Coses ha creat oportunitats de negoci en diferents indústries. Les organitzacions d'aprenentatge avançat estan aprofitant la contractació executiva estratègica i la formació tècnica per cultivar l'experiència que necessiten per aprofitar aquestes oportunitats.

Font: Madisson

Solucions IoT sense qualitat, un risc per al negoci

La firma d'analistes i consultors IDC (International Data Corporation) afirma que el mercat global d'Internet de les Coses (IoT) passarà de 655.000 milions de dòlars el 2014 a 1,7 bilions de dòlars al 2020. Igualment, companyies com Cisco i Ericsson estimen que el nombre de dispositius connectats s'incrementarà fins arribar als 50.000 milions durant el mateix període.

Davant d'aquest panorama, resulta lògic pensar que les organitzacions de tots els sectors d'activitat s'estiguin plantejant com transformar els seus processos de negoci i buscar les millors vies que els permetin aprofitar les oportunitats que proporciona IoT.
Aquesta realitat suposa acceptar una transformació radical tant en la concepció com en el desenvolupament dels negocis, ja que ara, amb independència del seu objecte, tots tindran com a base fonamental un component tecnològic. Aquest fet no és trivial. Vol dir que el canal principal a través del qual es lliurarà un producte o un servei, o mitjançant el qual es proporcionarà suport o manteniment, serà una xarxa de telecomunicacions. Si aquesta xarxa falla, senzillament, no hi haurà negoci.

Estem molt acostumats a pensar que les telecomunicacions són un servei universal i eteri. Res més lluny de la realitat. Les telecomunicacions són serveis que depenen d'equipaments tan físics com poden ser un cable o una antena. Així, no tots els operadors compten amb el mateix equipament i les mateixes capacitats per oferir una qualitat de servei similar en zones geogràfiques diferents.
En l'era digital, de res valdrà que el servei dissenyat per una empresa sigui molt innovador i ofert a un preu molt competitiu. Si no es presta amb una qualitat suficient, és a dir, si el client no pot disposar-ne en el moment i en el lloc que ho necessiti i a través del dispositiu que desitgi, difícilment es podrà assolir l'èxit.

Per això, resulta imprescindible que una organització, a l'hora de signar un contracte amb un operador IoT, pugui tenir dades objectives que li garanteixin que el seu servei es prestarà correctament a través de la xarxa d'aquest operador. Igualment, quan un operador de telecomunicacions signi un contracte amb un altre perquè li presti serveis de roaming a zones en les que no disposa de xarxa pròpia, hauria d'assegurar que la connectivitat oferta pel segon operador manté la qualitat especificada.
Fins al moment, la majoria dels operadors basaven els seus controls de qualitat en un monitoratge passiu del trànsit de les seves pròpies xarxes i amb poca transparència per als clients. Des de fa un temps, però, hi ha solucions de monitorització activa, molt més completes i que es poden aplicar a la xarxa de qualsevol operador sense la intervenció ni el permís d'aquest, ja que són solucions no intrusives. Els resultats, per tant, són totalment imparcials.

Els sistemes de monitorització activa permeten el control d'un ampli conjunt d'indicadors sobre el rendiment de xarxes IoT en temps real, mesurant de forma independent la qualitat del servei prestat per la xarxa de qualsevol operador. Això permet que les organitzacions puguin comparar la qualitat de servei de diferents operadors abans de signar un acord i, un cop seleccionat el millor operador, supervisar la qualitat del servei real prestat.
Cada empresa presenta diferents necessitats i, per això, ha de controlar els paràmetres que resultin necessaris i útils per a la seva activitat concreta. Això li permetrà mantenir una qualitat òptima i identificar àrees de millora en qualsevol dels seus processos.

Els operadors que ofereixen connectivitat IoT, per la seva banda, podran realitzar aquesta monitorització activa com un complement als seus sistemes interns i com a evidència de la qualitat prestada a qualsevol dels seus clients. A més, aquest tipus de control servirà també per analitzar el funcionament i qualitat dels seus socis de roaming. Només així es pot assegurar el servei de connectivitat IoT d'extrem a extrem, una cosa fonamental per al lliurament de serveis basats en Internet de les Coses en un món globalitzat.

Font: RedesTelecom

Energia solar fotovoltaica a l'estació repetidora de Milany per la Smart Rural Grid d'Estabanell Energia

Per poder obtenir la connectivitat de mitjana capacitat entre la zona del pilot corresponent a l'Smart Rural Grid Project, s'han desenvolupat, conjuntament amb Megatrógrup, Xarxa Oberta de Catalunya i ZIV Telecomunications (DIMAT), arquitectures basades en ràdio dins de l'espectre freqüencial d'un dels estàndards WiMAX.
El projecte necessita accedir a la zona del pilot per permetre la transacció de dades entre els sistemes intel·ligents basats amb microprocessadors de propòsit específic.
A part de la tecnologia ràdio (que no és objecte d'aquest article) es necessari el disseny dels sistemes d'alimentació auxiliar. És per això que en aquesta fase de proves, i amb la finalitat de no provocar impactes ambientals, s'ha instal·lat una breu planta de generació fotovoltaica amb acumulació de bateries que permet i assegura el correcte funcionament de la xarxa de transport necessària pel projecte.
Aquestes tecnologies, realment són una excel·lent solució per zones remotes i de difícil accés, a més de climatologia extrema, la qual permet mantenir els canals de comunicacions oberts i operatius en els moment que més necessaris són.
Com a principals avantatges, enunciarem les següents:

- Molt bona qualitat i plenament acceptada per les normatives internacionals

- Diversitat d'aplicacions, com podria ser telefonia rural, repetidors de microones, sistemes de telemetria, repetició de fibra òptica, etc.

- Cost baix basat en una enginyeria altament provada i fiable

Sistema fotovoltaic
Es basa en la propietat que tenen uns determinats materials de convertir l'energia lluminosa que reben en energia elèctrica.
L'energia lumínica incident total per unitat de superfície, es coneix com a Irradiació global (G) i la seva unitat és el watt-hora per metre quadrat.

Descripció del sistema
Bàsicament està format per tres elements:

- Panell fotovoltaic: Genera l'energia elèctrica.

- Regulador de càrrega: Estableix el règim de càrrega per optimitzar els fluxos de les bateries.

- Bateria o acumuladors: Emmagatzema energia elèctrica en bateries químiques.


Font: Ramon Gallart

Tecnologia mòbil per a les 'smart cities'

El concepte de smart city està experimentant un renaixement important. En els últims mesos, l'Índia ha anunciat plans per crear 100 ciutats intel·ligents; la Xina s'ha compromès amb  8B$US, pel desenvolupament i la investigació sobre smart city. La marca IHS va presentar el projecte fa poc en que anunciava que hi haurà, almenys, 88 ciutats intel·ligents a nivell mundial l'any 2025, enfront de 21 el 2013.

Quan es parla d'una ciutat intel·ligent, es fa referència a una ciutat que ha implementat o està en les etapes inicials de la implementació de solucions a través de múltiples funcions de les TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions), com ara la seguretat pública (policia i bombers), transport (autobús, tren i sistemes de carreteres), serveis públics (electricitat i aigua) i l'educació (sistemes escolars).

Els desafiaments que va enfrontar la primera generació d'iniciatives smart city de mitjans del 2000, Cisco va liderar un equip de treballar en estreta col·laboració amb el Regne d'Aràbia Saudita per desenvolupar el model d'estratègia i operacions per a tres ciutats intel·ligents que es construiran en aquest país - la primera del seu tipus al món.
La recent onada d'interès smart city està impulsada per l'Internet de Tot [Internet of Everything (IoE)], que està creant, al mateix temps, avenços en la tecnologia basada en el núvol, la seguretat, la connectivitat mòbil i també el M2M.

El repte de què la màquina es connecta a la màquina, és una qüestió de flexibilitat tecnològica, accessibilitat a les zones remotes i dependència d'un operador de xarxa mòbil. Com a nous dispositius que emergeixen, són els de generació de mòbils equipats amb sensors i càmeres d'alta qualitat, que augmenten la seva accessibilitat i el seu prolífer abast.
Les ciutats tenen una major oportunitat de connectar, recopilar i analitzar dades per a millores logístiques. Veiem l'impacte en àrees com per exemple el seguiment del trànsit per reduir embussos, o l'augment de la participació ciutadana.

Una hipòtesi és que els operadors mòbils estan molt ben situats per exercir un paper significatiu en la smart city.
La primera onada d'impuls a les ciutats intel·ligents va estar plena de reptes en la planificació, la gestió, el cost i la complexitat. De fet, cal fer un esforç més centrat al voltant de la implementació adequada de la connectivitat sense fils, ja que serà vital per a la creació de xarxes per una ciutat ràpida i fàcilment connectada.
La connectivitat serà especialment important perquè un dels components claus de les smart cities és la interacció, per tant la connectivitat permerà vincular elements com ara edificis intel·ligents i espais públics, junts tal com ho fa, de forma semblant, el sistema circulatori humà. Perquè una ciutat sigui sana, les dades han de fluir lliurement i per les àrees correctes perquè puguin ser degudament processades, analitzades i actuar en conseqüència. Per garantir la circulació de les dades als òrgans clau de la smart city serà el treball de les xarxes de transport de dades conjuntament amb els operadors mòbils.

Per fomentar la interacció i la comunicació, s'ha d'utilitzar una combinació de tecnologies de connectivitat sense fils. Anar amb un sol tipus de tecnologia podria ser innecessàriament costós i, potencialment, podria limitar la interacció.
Una combinació de tecnologies de connectivitat sense fils, incloent la cel·lular i el Wi-Fi, permet configurar de forma ràpida i fiable xarxes de les smart city, sense haver d'iniciar grans projectes de construcció urbana que requereixen cable fix i infraestructura cablejada.

No obstant això, aquestes ciutats han de prendre les mesures adequades per garantir les interaccions municipals segures durant l'ús d'una combinació de tecnologies de connectivitat sense fils interoperables per establir i utilitzar una xarxa d'àrea extensa. Els transportistes poden ajudar a treballar amb les autoritats del sector públic per fer la seva infraestructura disponible per donar suport a projectes de ciutat intel·ligent i oferir la seva experiència per ajudar a establir i gestionar les smart cities.
La gestió de les complexitats associades amb smart cities requereix un esforç significatiu i també ambició i visió per participar en una tasca de tanta transformació. Per tant, les tecnologies de connectivitat Wireless poden ser una eina clau per superar els desafiaments que permetin millores digitals d'última generació a la infraestructura tradicional.


Font: TATACommunications