Un robot capaç d'imitar una activitat després d'observar-la només una vegada

Un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley han trobat una manera d'aconseguir que un robot imiti una activitat que veu en una pantalla de vídeo només una sola vegada. En un document que han penjat al servidor de preimpressió arXiv, l'equip descriu l'enfocament que utilitzen i com funciona.

Els robots que aprenen a fer coses simplement observant com un ésser humà duu a terme una acció a la vegada, podrien aprendre moltes més accions noves molt més ràpidament del que ara és possible. Els científics han estat treballant dur per esbrinar com fer-ho.



Històricament, però, els robots han estat programats per dur a terme accions com recollir un objecte mitjançant un codi que estableix expressament què s'ha de fer i com fer-ho. Així és com la majoria dels robots fan coses, com muntar cotxes en un treball de fàbrica. Aquests robots encara han de passar un procés de formació mitjançant el qual es dirigeixen a través de procediments múltiples fins que puguin fer-los sense cometre errors. Més recentment, els robots han estat programats per aprendre purament a través de l'observació, com ho fan els humans i altres animals. Però aquest aprenentatge imitatiu sol requerir milers d'observacions. En aquest nou treball, els investigadors descriuen una tècnica que han desenvolupat, la qual permet que un robot realitzi una acció desitjada observant que un ésser humà ho fa només una sola vegada.

Per assolir aquesta gesta, els investigadors van combinar l'aprenentatge d'imitació amb un algoritme de meta-aprenentatge. El resultat és quelcom que anomenen meta-aprenentatge model-agnòstic (MAML). El meta-aprenentatge, expliquen els investigadors, és un procés mitjançant el qual un robot aprèn incorporant l'experiència prèvia. Si es mostra un robot de vídeo d'un home recollint una pera o un altre objecte similar, per exemple, i posar-la en una tassa, un bol o un altre objecte, pot aconseguir un "sentir" per a un objectiu. Si en cada cas s'ensenya a imitar el comportament d'una determinada manera, "s'aprèn" què fer quan s'observen altres comportaments similars. Així, quan veu un vídeo d'una persona recollint una pruna i posar-la en un recipient, reconeix el comportament i és capaç de traduir-lo a un comportament semblant propi, que pot dur a terme.

Font: UC Berkley

Un robot drago que pot volar per espais reduïts

Un equip d'investigadors del JSK Lab de la Universitat de Tòquio, han creat un nou tipus de dron anomenat DRAGON, que té una forma de serp. L'equip ha escrit un document que descriu el seu robot i el va presentar recentment a la Conferència Internacional sobre Robòtica i Automatització, que també l'han publicat al seu lloc web.

En els últims anys, la tecnologia d'avions ha progressat a un ritme accelerat a causa de factors derivat de circuits més petits, més lleugers, millores de la bateria i augment de la demanda. El resultat ha estat el desenvolupament i producció d'avions comercials i privats capaços de dur a terme una àmplia varietat de tasques. En aquest nou esforç, els investigadors han intentat ampliar les capacitats dels avions elèctrics mitjançant la construcció d'un que sigui capaç de volar a l'interior. Aquests avatars, afronten un gran nombre de reptes, com ara evitar objectes i potser el més important, navegar per espais reduïts. Els seus esforços d'investigació els han portat a crear el DRAGON.

El que és més innovador sobre el robot és la seva forma. En lloc de la configuració estàndard de quadcopter, el DRAGON és lineal i flexible. Això vol dir que pot alterar la seva forma sota demanda. Els exemples inclouen una serp, una caixa o un zig-zag. I com si això no fos suficient, ho pot fer de forma autònoma per adaptar-se a les seves necessitats, com passar d'una formació de caixa estàndard a la d'una serp per permetre'l lliscar per una petita obertura. Tot i que pot semblar temptativa en els seus moviments, el disseny del robot és innovador, ja que obre la porta a la possibilitat d'un nou tipus de robot volador.

El DRAGON està construït a partir de mòduls individuals, cadascun amb circuits, una bateria i dos propulsors de ventiladors de ductes que es poden girar. Un robot es crea enganxant els mòduls junts com un tren volador. El robot està controlat per un processador Intel Euclid. Els investigadors tenen plans d'afegir braços amb pinces a qualsevol extrem del robot, el que li permet recollir objectes i unir-se a un objecte desitjat envoltant-lo. També assenyalen que mentre estan provant quatre mòduls de  DRAGON, preveuen afegir-ne més per adaptar-se a diferents aplicacions.

Font: JSK Lab de la Universitat de Tòquio

Una nova dimensió en el món de la pesca amb el robot PowerRay

La companyia especialitzada en vehicles aeris no tripulats (VANT), robòtica i tecnologia de Big Data PowerVision Technology Group ha presentat el PowerRay, un innovador robot submarí amb càmera 4K UHD i dissenyat per revolucionar la pesca.
Entre altres coses, ja sigui per oci o nivell professional, amb aquest robot, es poden fer fotografies o vídeos sota l'aigua, per visualitzar els avenços d'un atleta aquàtic, o també per dur-lo a una excursió de pesca.

PowerRay
El PowerRay pot bussejar a una profunditat de fins a 30 metres sota l'aigua. El seu sistema sònar pot detectar peixos fins a 40 metres per sota del robot. El sistema de WiFi intern permet la transmissió d'imatges i dades a una distància de més de 80 metres.

També inclou un ham opcional que es controla amb precisió de manera remota. Un dels models d'aquest robot, anomenat PowerRay Wizard, inclourà les ulleres de realitat virtual ZEISS VR ONE Plus, perquè el viatge sigui immersiu. Segons explica Wally Zheng, CEO de PowerVision Technology Group.

El món submarí és un entorn fascinant que ara podrà explorar tot el món, ja sigui per a la pesca o perquè els usuaris gaudeixin de la possibilitat de veure en detall la flora i fauna sota l'aigua. PowerRay incorpora grans innovacions que ofereixen importants beneficis als entusiastes de la pesca, incloent una càmera primera de la seva classe, fins a 4 hores de funcionament i l'oportunitat de personalitzar el seu PowerRay amb diferents complements.





Font: Atakaciencia

DORA, un robot per a la realitat virtual

Els jocs i les pel·lícules interactives són divertides, però els sistemes de realitat virtual moderns com l'Oculus Rift, també te la capacitat de deixar viatjar a la gent i experimentar pel món sense sortir del seu sofà. I el robot de telepresència DORA, que pot adaptar perfectament als moviments d'algú gràcies a un tipus d'auricular, el qual l'ajudarà a gaudir de les experiències de realitat virtual (RV) de forma encara més immersiva.

En lloc d'utilitzar una càmera remota que captura una vista de 360 ​​graus de tot el que passa al voltant, un usuari Oculus pot mirar al seu voltant en totes les direccions. Els investigadors de robòtica de la Universitat de Pennsylvania van desenvolupar DORA (The Dexterous Observational Roving Automaton) amb un parell de càmeres de moviment de concordança que son com els ulls remots d'algú.

Cadascuna de les càmeres del DORA pot transmetre en viu vídeo de 976 x 582-30 frames per segon, que és molt menys del que l'última versió de l'Oculus Rift pot mostrar. Però tenint en compte que el sistema està encara en les etapes d'investigació, hi ha un munt d'espai per millorar. Un casc de RV ja és capaç de realitzar un seguiment dels moviments i la posició de l'usuari, de manera que la informació es transmet al DORA sobre un enllaç de ràdio, el qual està en la línia de visió que li permet imitar perfectament cada pas i moviment, així com canvis subtils. I com que està muntat sobre una plataforma robòtica mòbil, es pot deixar per què algú que es col·loqui el casc de RV explori el què desitgi.

El major obstacle que han hagut de superar els investigadors del DORA és el desfasament entre els moviments del casc de RV i les càmeres del robot. En quan a la latència, és inferior a 20 ms, per tant, ja no és perceptible per algú que porti el casc de RV.

Una latència de 60 ms és el límit superior per fer creïble l'experiència de RV. Però malauradament, la latència del DORA actualment està al voltant de 70 ms. Això es deu, en part, a causa de la velocitat dels seus components mecànics, i podria ser fins i tot de més temps si el sistema depengués d'una connexió sense fils a Internet en lloc de la ràdio que s'utilitza actualment.

Però la possibilitat que ofereix és sorprenent. Per exemple, podria donar una nova sensació de llibertat i moviment a aquells que viuen amb discapacitats. Els equips d'emergència serien capaços d'explorar amb seguretat zones molt perilloses per als éssers humans, i així poder entrar sense les restriccions d'una càmera estàtica muntada en un robot més tradicional. I, perquè no? en els museus o galeries d'art podrien fins i tot llogar un robot DORA per permetre que els visitants de tot el món veiéssin les seves col·leccions sense haver de gastar-se ni un cèntim en la tarifa aèria.



DORA: The Future of Telepresence from DORA on Vimeo.

Font: GIZMODO