El temps és el que mesuren els rellotges

Sembla obvi, però el temps és el que mesuren els rellotges; si no hi hagués cap rellotge, no es podria mesurar el temps. L'equació de Wheeler-De Witt per a la funció d'ona quàntica de l'univers no depèn del temps, ja que no hi ha cap rellotge fora de l'univers.
Don N. Page i William K. Wootters al 1983, van proposar un model anàleg a aquesta equació, l'estat estacionari d'un sistema quàntic que està format per l'entrellaçament de dos subsistemes que evolucionen en el temps. Un dels subsistemes es pot interpretar com un rellotge que permet definir una fletxa de temps per mesurar l'evolució en aquest temps de l'altre subsistema; però, el sistema complet és estacionari i no evoluciona en el temps.
Ekaterina Moreva (INRIM, Torí, Itàlia) i els seus col·legues acaben de publicar a ArXiv una realització experimental d'aquesta idea utilitzant com a sistema dos fotons entrellaçats (la implementació més simple possible de la idea de Page i Wootters). L'article tècnic és d'Ekaterina Moreva, Giorgio Brida, Marc Gramegna, Vittorio Giovannetti, Lorenzo Maccone, Marc Genovese, Time from quantum entanglement: an experimental illustration, arXiv: 1310.4691 [quant-ph] 17 Oct 2013, que implementa la idea de Don N. Page, William K. Wootters, Evolution without evolution: Dynamics described by stationary observables, Phys. Rev. D 27: 2885-2892, 1983.

Alguns mitjans han afirmat que s'ha demostrat que el temps és emergent, però en realitat només s'ha confirmat que per mesurar el temps és necessari un rellotge. Tot i que sembla una cosa òbvia, però molta gent no ho té clar. El tema dels rellotges en mecànica quàntica és molt interessant i el nou article aporta poc al ja conegut, el que no treu que sigui curiós i mereixi aparèixer ressenyat en aquest bloc. Transcorre el temps quan no hi ha cap rellotge que el mesuri? Aquesta qüestió és filosòfica, la física només estudia el que es pot mesurar.

L'equació de Wheeler-De Witt per a l'estat quàntic de l'univers  s'escriu  , on no apareix de forma explícita el temps (cal notar que   és un autoestat de l'hamiltonià  per l'autovalor zero). Un rellotge dins de l'univers permet mesurar el temps de la resta dels objectes que es troben en l'univers, és a dir, es pot dividir l'univers en dos subsistemes, el rellotge C i la resta de l'univers R. L'estat de l'univers  es pot projectar en els estats del rellotge.

Introduint de manera explícita el temps mesurat en els estats de la resta de l'univers

Els estats del subsistema R es descriuen per l'acció del hamiltonià local , sent el seu estat inicial (en el temps mesurat) donat per

En l'experiment de Moreva i els seus col·legues es mesura el temps de l'estat estacionari dels dos fotons entrellaçats mitjançant l'anomenat superobservador (que equivaldria a l'equació de Wheeler-De Witt a un rellotge extern a l'univers, que com és obvi no existeix ). Un fotó de la parella de fotons actua com a observador amb un rellotge per mesurar l'estat de l'altre fotó. La figura que obre aquesta entrada mostra a la banda esquerra el que veu el superobservador i en el costat dret el que veu l'observador. Per al superobservador el sistema és estacionari (no canvia en el temps), però per l'observador es veu un comportament oscil·latori. En l'experiment, l'estat del univers correspon al entrellaçament de dos fotons en polarització.

Com és obvi es tracta d'un model extremadament simple, però compleix amb l'objectiu de separar els fluxos de temps del superobservador i de l'observador.
Sense entrar en els detalls teòrics de l'anàlisi d'aquest experiment. L'important és aquesta idea principal: per mesurar el temps es necessita un rellotge (tant en física (clàssica) relativista com en física quàntica).

Font: Naukas

El rellotge de polsera més important de l'univers no se sap on és

El rellotge de polsera Omega es podria considerar el rellotge més rellevant de l'univers, perquè ha format part de la carrera espacial d'una manera particular.

Aquest va ser el rellotge que va seleccionar la NASA en el seu dia de forma oficial per mesurar el temps a bord de la missió Apol·lo. Neil Armstrong portaria en el seu propi canell 1 Omega Speedmaster Professional Chronograph quan baixés per l'escaleta del mòdul lunar i trepitgés per primera vegada el mar de la tranquil·litat.

Omega
Com explica  Buzz Aldrin (que també portava el seu Omega) en la seva autobiografia, Retorn a la Terra publicada el 1973:

"Poques coses són menys necessàries quan estàs passejant per la Lluna que saber quina hora és a Houston, Texas. No obstant això, com que a mi m'agraden els rellotges, vaig decidir col·locar-me el Speedmaster al canell dret, al voltant de la gruixuda màniga del meu vestit espacial".

Pot haver-hi una campanya més meteòrica de màrqueting per a un rellotge que aquesta? Per això, la marca va començar a publicitar el seu rellotge no només com el més precís de la Terra, sinó de l'espai. A partir de llavors, a més, Omega ser present en la resta de missions espacials.

Per exemple, el comandant de l'Apol·lo 17, Gene Cernan, que va ser l'últim a deixar una empremta humana a la Lluna el 14 de desembre de 1972, portava dos Speedmaster, un a cada braç. Un donava l'hora de Houston, i l'altre, de Txecoslovàquia, el país natal de la seva mare.
No en va, s'ha arribat a conèixer com el rellotge lunar. I, també per això, hi ha una edició limitada anomenada Cara Fosca de la Lluna, que disposa d'esfera ceràmica d'òxid de zirconi, el Cara Gris de la Lluna, amb esfera d'aspecte metàl·lic inspirada en la pols lunar, i el Cara Blanca de la Lluna, que és blanquinós com la lluna plena.
Amb tot, el rellotge veritablement exclusiu (i car) és l'autèntic que portaria Aldrin en el seu passeig selenita, l'Speedmaster Chronograph Calibre 321 de 42 mm i corda manual. Un rellotge sobre el qual, per cert, es desconeix el seu parador, tal com explica Simon Gardfield en el seu llibre Cronometrats.

Font: Alakaciencia

El rellotge e-paper

Sony està treballant en un nou SmartWatch on tota la superfície, incloent l'esfera del rellotge i la banda del canell, actuaria com una pantalla, segons va informar Bloomberg.

L'SmartWatch faria servir una tecnologia patentada anomenada e-paper. No està molt clar com l'e-paper funcionarà, però fonts de Bloomberg varen dir que és diferent al de les pantalles tradicionals de tinta electrònica que utilitzen els e-readers i altres dispositius.

Tot i deixar de ser un nínxol de la indústria, el mercat SmartWatch s'està fent un forat en el mercat. De fet, Samsung, Pebble, LG i d'altres ja tenen smartwatches al mercat que poden executar aplicacions i proporcionar notificacions (i en alguns casos fer trucades telefòniques) a més de dir l'hora.

La pròpia Sony mitjançant l'SmartWatch 3 i Android utilitzen el sistema operatiu de Google per a dispositius portàtils, i amb construcció resistent a l'aigua, a més de corretges intercanviables.

El rellotge de e-paper de Sony no competiria en el mateix nivell que els smartwatches com el rellotge d'Apple, va dir Bloomberg. En canvi, Sony posarà èmfasi en l'estil per sobre de la tecnologia i se centrarà les necessitats dels consumidors, els quals no necessiten de les darreres APP.


La companyia també està treballant en tecnologies emergents per tirar endavant noves idees, en lloc de ser els líders de persecució. El rellotge e-paper de Sony és part d'aquest esforç.


Amb una visió emergent en base a les noves tecnologies, Sony té com a objectiu desenvolupar nous productes que siguin rendibles i que marquin tendències en el mercat sobre la gestió i la utilització dels SmartWatch. Podria estar disponible durant el proper any.




Font: CNET