Els joves de la coneguda com Generació Z, que correspon als joves nascuts a partir de 1994, consideren que el cotxe elèctric és la millor solució de mobilitat per al futur, segons un estudi de la consultora Salevetti Llombart per la firma automobilística Nissan.
Les principals conclusions de l'estudi apunten que els Z volen seguir utilitzant el cotxe, però d'una manera més sostenible, i veuen el vehicle elèctric com el protagonista de carreteres i ciutats del futur.
La Generació Z representa el 25,9% de la població mundial i al 2025 suposarà el 75% de la força laboral del món. Són una generació que ha crescut entenent la cura del medi ambient i la sostenibilitat, indica l'informe.
Aquesta generació es mostra disposada a canviar els seus hàbits, però considera que les noves iniciatives han de néixer del sector públic i privat, els que, al seu parer, tenen la responsabilitat de tenir un paper proactiu en l'impuls de més infraestructures i incentius per a la compra.
L'estudi ressalta la dada que el 91% dels entrevistats té o pensa tenir carnet de conduir i el 78% d'ells contempla comprar un cotxe en el futur. A més, el 58% d'ells, pensa que la seva millor opció de vehicle és l'elèctric. Els Z consideren que el pas cap a una mobilitat 100% elèctrica implica una evolució en tots els sentits, que va d'una nova forma de conduir a una nova forma de comunicar-se, passant per una simbiosi amb les ciutats i el medi ambient.
En aquest article s'expliquen amb detall alguns aspectes clau per al desenvolupament de les pràctiques SDL que es determinen com crítiques per assegurar un bon sistema de ciberseguretat per a plataformes digitals de monitorització remota:
Personal
Encara que pugui semblar estrany, una de les fonts més comunes de ciberatacs es troba a l'interior de l'organització. No té per què ser un empleat amb males intencions, simplement qualsevol treballador pot, sense voler-ho, ser el desencadenant d'un atac. Així, és important saber com es gestiona el personal, tant el que desenvolupa la plataforma com el que la implementa i l'opera.
Dissenyar una arquitectura segura
La plataforma de monitorització digital hauria d'estar dissenyada amb la ciberseguretat com a guia principal amb els següents punts com a atributs recomanats:
Només connexions de sortida
El gateway que recull les dades del client en la seva xarxa és l'únic que ha d'iniciar connexions amb l'exterior: del gateway al servei en el núvol. No s'ha de poder connectar des de fora cap a dins, la passarel·la no pot ser consultat sense una connexió segura establerta prèviament, d'aquesta manera la passarel·la s'elimina com una font possible d'atac.
HTTPS
La plataforma només pot utilitzar Hyper Text Transfer Protocol (HTTPS) per protegir la confidencialitat i la integritat de les dades en trànsit.
Autentificació multifactor
Totes les autenticacions fan servir multifactor. Per exemple, la combinació nom d'usuari-contrasenya i en segon lloc un codi enviat via missatge de text al mòbil per verificar, redueixen el risc de robatori de credencials que poden ser usades per accedir al sistema.
Encriptació de dades
Les dades sensibles han d'encriptar mentre estan en "repòs" (per exemple, emmagatzemats en un disc o en el núvol) i en moviment (durant la transmissió del gateway al servei en el núvol). Totes les credencials d'usuari, facturació i ordres d'informació tant en repòs com en moviment haurien d'estar encriptades.
Codi font segur
El codi font de la plataforma hauria de complir amb els estàndards internacionals com NIST SP 800-53 Rev4 o DISA Stig 3.9. El seu compliment està verificat usant anàlisi de codi (o programa) estàtic. Tots els canvis de codi han de ser revisats abans de ser acceptats. El procés es reforça perquè el codi no pot ser canviat sense, almenys, la conformitat de dos desenvolupadors. La implementació i la configuració dels canvis en el codi font usen scripts automatitzats i predefinits per reduir el risc d'error humà.
Proves de seguretat
Són un aspecte crític en el desenvolupament de la plataforma de monitorització digital. És l'única manera d'avaluar correctament la seguretat d'una arquitectura i el seu disseny abans d'implementar-la ja que s'inicien durant la fase de desenvolupament. Algunes de les proves que s'hauria de dur a terme són:
- Anàlisi del codi estàtic.
Es fa per identificar les debilitats en el codi font i abans de construir-lo i desenvolupar-lo. Tots els codis han de ser escanejats per eliminar aquests elements abans de desenvolupar l'aplicació.
- Test de penetració.
Pretén descobrir les vulnerabilitats testejant la plataforma i la seva xarxa tal com ho faria un atac. Les proves poden fer-se amb la perspectiva d'un atac extern (Black Box) o d'un atac intern (White Box). Els equips de proves han d'estar separats i independents dels equips de desenvolupament i especialment entrenats per al testeig de penetració. Algunes vegades, aquests equips són externs a la companyia.
- Escanejos de seguretat continuats.
La plataforma ha de ser contínuament escanejada i testejada després de la seva implementació per detectar noves vulnerabilitats.
Amb els vuit punts clau i les especificacions del SDL per a la monitorització remota de centres de dades, es poden establir les mesures que disminuiran potencialment els riscos de ciberatac. A més, s'obtindran les claus per aplicar-lo a altres sectors on la interconnectivitat ha incrementat el risc de ciberatacs.
Les xifres parlen per si soles: amb l'arribada del tsunami digital, el 47% de l'ocupació actual desapareixerà en el decurs d'una o, com a molt, dues dècades, segons calcula la Universitat d'Oxford i altres institucions. Per si fos poc, el 90% de les professions que romanguin patiran alguna transformació i requeriran la incorporació de noves competències. No obstant això, no tot és negatiu. Arriben oportunitats sense precedents per als que apostin per e-renovar-se, per llançar-se a explorar i liderar el canvi. No importa quin sigui el nostre present o passat, la clau és apostar per sumar-se al futur ...
Per als que vulguin saber quines seran les noves professions, o com adaptar la seva, oferim, a continuació, una selecció amb 11 tipus d'ocupacions que faran parlar. La formació en la majoria d'aquestes noves professions no respon a una carrera en concret, encara no hi ha un pla universitari per a elles. Hi ha diversos camins que solen partir d'una carrera tradicional i completar amb cursos o postgraus. Plataformes com Coursera o MiríadaX ofereixen multitud de programes MOOCs gratuïts i complets per seguir aprenent.
1. Analistes i programadors d'Internet de les coses (IOT)
Els nombres que envolten el sector de l'Internet de les coses (IOT per les seves sigles en anglès) ho mostren amb claredat: Aquesta tecnologia, que el 2014 ocupava a 300.000 professionals especialitzats, necessitarà multiplicar per 15 la seva força laboral per a l'any 2020, segons les projeccions de VisionMobile recollides per la Universitat de Richmond. Qualsevol cosa és susceptible de tenir un sensor que ens aporti dades o ens permeti interactuar amb ella, tot es pot monitoritzar. I sobre aquesta màxima van a construir-se les ciutats i les llars del futur.
Faran falta professionals amb coneixements analítics, de programació i lògica, que siguin capaços de treure profit de l'arribada d'aquestes tecnologies. Seran treballadors formats en enginyeria informàtica, però també de la resta de les enginyeries amb amplis coneixements de programació, sobre l'Internet de les Coses i, per descomptat, Big Data.
2. Arquitecte de noves realitats
S'espera que la realitat augmentada comporti 110.000 milions d'euros el 2020, segons els pronòstics de la consultora especialitzada Digi-Capital, enfront dels 4.500 milions que es preveien per al 2016. Estava previst que al 2016 la realitat virtual generés més de 25.000 milions, i darrere, hi ha molta ocupació que no podem deixar escapar en àmbits com el militar, l'educació i, sobretot, l'empresa.
Per tot això, necessitem persones amb coneixement de desenvolupament de videojocs, sociologia i psicologia. La seva formació ha d'incloure programació, gamificació, realitat virtual i augmentada, complementats amb nocions d'humanitats. Això obre una porta per als que comencin per la programació i decideixin avançar cap a les humanitats, però també per als que, des de la psicologia o la sociologia, desitgin avançar cap a la seva aplicació a les noves tecnologies.
És important afegir que, ja que aquesta tecnologia tindrà impacte en àrees específiques com l'arquitectura tradicional, aquí també suposarà noves oportunitats laborals per a persones que, des d'aquestes disciplines, vulguin rendibilitzar el desenvolupament de la realitat virtual i la augmentada.
3. Científic de dades
El Big Data no pertany al futur, sinó que és ja una realitat del present. És una tecnologia que al 2015 ja va generar un negoci global de més de 115.000 milions d'euros, i els propers anys seguirà creixent. L'apliquen empreses i administracions de major i menor grandària, i el seu futur està lligat al desenvolupament de l'Internet de les Coses.
En aquest àmbit treballen professionals amb coneixements analítics, de programació i lògica. Són persones formades en matemàtiques o estadística, especialitzats en aplicar les seves disciplines a les noves tecnologies.
4. Dissenyador d'òrgans
Entorn de 70.000 persones estan en llista d'espera a Europa per a un trasplantament, segons la Comissió Europea i, desafortunadament, moltes moren abans d'arribar a rebre-ho. No obstant això, ja s'està utilitzant la impressió 3D per als òrgans senzills (com les bufetes) i aviat es farà per als més complexos. Per això, calen professionals del món de la medicina que ajudin a consolidar aquesta tecnologia i, sobretot, que aconsegueixin que es converteixi en alguna cosa a l'abast de tots.
5. Robotista
El negoci de la robòtica mourà al 2020 un volum global de 75.000 milions d'euros, segons Merrill Lynch. És el resultat de l'evolució del cost de la robòtica, que ha baixat l'última dècada un 27% i s'espera un 22% addicional en la pròxima, i dels avenços provocats per les millores tecnològiques en els xips de silici, sensors i computació.
En aquest àmbit es desenvoluparà un tipus de professional amb coneixements d'enginyeria i ciències de la computació que aprofundeixi en el desenvolupament de robots amb estabilitat dinàmica, intel·ligència i capaços d'empatitzar amb els qui els necessiten. A la seva formació de base en enginyeria i informàtica s'haurien de sumar una permanent revisió dels avenços en àrees com l'Internet de les Coses, la intel·ligència artificial o la impressió 3D. El seu èxit depèn, en bona part, del disseny de les seves creacions, amb la qual cosa hauran d'estar atents als progressos en aquesta àrea i, com més vulguin que s'assemblin seus robots a un ésser humà, més familiaritzats amb el cos i la seva mecànica hauran d'estar.
6. Dissenyador de xarxes neuronals robòtiques i intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial mourà al 2020 un volum global de 65.000 milions d'euros, segons dades de la consultora especialitzada IDC, set vegades més que en l'actualitat. Aquest creixement exponencial generarà molta ocupació. Perquè aquesta indústria es desenvolupi hi haurà d'haver persones especialitzades en el funcionament del nostre cervell i en la tecnologia necessària per replicar, de forma artificial. I que aquest avanç tingui aplicacions concretes i útils.
El dissenyador de xarxes neuronals ha de tenir coneixements logicomatemàtics, de programació i, si pot ser, de filosofia, per al desenvolupament de noves aplicacions sobre aquesta tecnologia. Aquesta professió obre una doble oportunitat: en primer lloc, per als que van estudiar (o estudiaran) humanitats i s'atreveixin a formar-se en programació d'aplicacions d'intel·ligència artificial, però també per als que van apostar per l'enginyeria informàtica (i les disciplines tècniques) i vulguin seguir el camí que van començar. En aquest cas, per aconseguir crear un robot que pensi com una persona, necessitaran recolzar-se en determinades branques de les humanitats.
7. Terapeuta d'empatia artificial
S'espera que un dels camps en els que avanci més la robotització sigui el de la formació i el suport a persones amb necessitats especials (cognitives, motores o sensorials). Aquí no es converteixen en un competidor enfront del professor o el terapeuta, sinó en una eina d'ajuda perquè aquest pugui assolir els seus objectius.
L'arribada dels robots a les teràpies farà necessàries persones amb coneixements de psicologia, sociologia, psiquiatria i, per descomptat, les nocions necessàries de programació i tecnologia.
8. Impressor 3-D
La impressió 3D ofereix oportunitats emprenedores que, fins fa molt poc, haurien estat impensables. No obstant això, el que més crida l'atenció és la seva capacitat per a transformar molts models de negoci tradicionals completament consolidats.
Per tot això, necessitem professionals de tots els sectors d'activitat, amb coneixement sobre les eines d'impressió 3D, capaços d'imaginar (i inventar) què més podem fer amb elles. A mesura que es desenvolupi la impressió 3D es combinarà amb altres avenços, pel que serà necessari saber també de robòtica o Internet de les Coses.
9. protètic robòtic
Cada any entre 250.000 i 500.000 persones pateixen una lesió medul·lar quedant, en moltes ocasions condemnades per sempre a una cadira de rodes. Fa tan sols una dècada llegir alguna cosa així ens hagués portat a pensar: és la vida, ¿no és cert? Afortunadament, eren altres temps i gràcies a l'arribada dels exosquelets mecànics ja no tenim per què resignar-nos. Les pròtesis robòtiques també proporcionen la possibilitat de tornar membres amb totes les seves funcions i controlats per la ment a qui els van perdre.
Això vol dir que seran necessaris professionals amb coneixements de robòtica, impressió 3D, biologia i, encara que sembli mentida, els avenços en telepatia i telequinesi amb tecnologies informàtiques. El perfil serà el d'un metge o professional de la salut familiaritzat amb aquesta tecnologia.
10. Enginyer de nanorobots metges
L'aplicació de la nanotecnologia a la pràctica mèdica rep el nom de nanomedicina, disciplina que està experimentant amb l'ocupació de nanorobots per, entre altres usos, transportar fàrmacs per dins del cos. A tall d'exemple, s'estima que d'aquí a cinc anys podrem recórrer a nanobots cerebrals per prevenir atacs epilèptics. Per si fos poc, ja s'ha aconseguit curar el càncer de còlon en ratolins amb nanorobots.
Caldran treballadors del món mèdic amb coneixements multidisciplinars que abastin tant l'enginyeria i la computació, com la biologia i el coneixement tradicional de la pràctica mèdica. Estem enfront d'una altra evolució de professions com la de metge i biòleg, que hauran de complementar els seus coneixements amb altres de robòtica, i saber quins efectes pot tenir la nanotecnologia dins del cos humà.
11. Advocat especialitzat en drones i ciberseguretat
El potencial de tecnologies com els drones o l'Internet de les Coses és enorme. No obstant això, arriben amb molts reptes i riscos sobre la nostra seguretat i la de les nostres empreses. Per això, cal un marc regulador i professionals que permetin la seva expansió, però que també controlin i limitin el que les persones sense escrúpols podrien arribar a fer amb aquestes tecnologies.
Per desenvolupar i actuar en aquest nou marc legal necessitem advocats amb coneixements de tecnologia i el seu marc regulador, que siguin conscients de l'impacte d'aquests avanços sobre les nostres vides i negocis.
Per formar part d'aquestes noves professions cal un canvi d'actitud i cert esforç. No obstant això, val la pena. El futur està carregat d'oportunitats i no es poden deixar escapar.
La intel·ligència artificial (IA) està molt present en la nostra vida diària. Des que ens llevem, fem servir diverses eines d'IA: per comprovar el temps al teu mòbil, comprar un regal, protegir la teva llar, reconèixer una cançó desconeguda o buscar alertes sobre embussos.
La IA està generant grans canvis en la societat mitjançant desenvolupaments com cotxes autònoms, anàlisi d'imatges mèdiques, millors diagnòstics mèdics i medicina personalitzada. I també serà l'eix de moltes aplicacions i serveis del futur. Però per a molts continua sent un misteri, com apunten Yann LeCun i Joaquin Quiñonero Candela, investigadors en IA de Facebook, al blog de Facebook.
No és màgia, només codi
La IA és una ciència precisa enfocada a dissenyar sistemes i màquines intel·ligents basades en el que sabem sobre el cervell humà, expliquen els investigadors. Molts sistemes moderns d'IA utilitzen xarxes neurals similars a les del cervell, que poden aprendre modificant les connexions entre unitats.
Les xarxes neurals modernes poden aprendre a reconèixer patrons, traduir idiomes, aprendre raonament lògic simple i, fins i tot, crear imatges i formular idees noves. Tot això succeeix a altíssima velocitat mitjançant un grup de programes de codi dissenyats per crear xarxes neurals amb milions d'unitats i milers de milions de connexions.
Al laboratori de Facebook Artificial Intelligence Research (FAIR) s'està treballant en fer aprendre a les màquines a treballar fins i tot millor. Una gran part d'aquest treball és l'anomenat "aprenentatge profund" que és com es refina la IA estructurant xarxes neurals en múltiples capes de processat.
L'ús de l'aprenentatge profund pot ajudar a la IA a aprendre representacions abstractes del món i a millorar el reconeixement de la parla i d'objectes. També pot jugar un important paper en l'avanç de la investigació en camps tan diversos com la física, l'enginyeria, la biologia i la medicina.
Una arquitectura de sistema d'aprenentatge profund especialment útil és l'anomenada xarxa neural circunvolucional, més coneguda com ConvNet. ConvNet és una manera de connectar unitats en una xarxa neural basada en l'arquitectura del còrtex visual dels humans i els animals.
Les ConvNet són particularment útils per reconèixer senyals naturals com imatges, vídeos, converses, música i, fins i tot text un cop han estat entrenats amb grans bases de dades d'exemple. Per entrenar bé una xarxa cal aportar gran quantitat d'imatges que han estat etiquetades per humans. Les ConvNets aprenen a associar cada imatge amb la seva etiqueta corresponent.
Què es pot aprendre
La IA també presenta una de les grans preguntes per a la humanitat: què és la intel·ligència? La resposta continua sent un misteri. Així mateix, la IA també ens porta una altra gran qüestió filosòfica: Què es pot aprendre?
Els teoremes matemàtics ens diuen que una màquina no pot aprendre a fer totes les tasques de manera eficient. En certa manera, les màquines s'assemblen a nosaltres. No obstant això, les màquines disten molt de tenir una intel·ligència general similar a la humana. En IA generalment es parla de tres tipus d'aprenentatge:
Aprenentatge De reforç: enfocat al problema sobre com un agent hauria d'actuar per maximitzar els seus beneficis, inspirat en psicologia conductista. En una situació concreta la màquina tria una acció o seqüència d'accions i obté el seu benefici, com ara guanyar una partida d'escacs.
Aprenentatge Supervisat: essencialment se li diu a la màquina quina és la resposta correcta per obtenir un determinat resultat; com per exemple, aquí hi ha la imatge d'un cotxe, de manera que la resposta correcta és "cotxe". Aquesta és la tècnica d'entrenament de xarxes neurals i altres arquitectures d'aprenentatge de les màquines.
Aprenentatge Sense supervisió / aprenentatge predictiu: molt del que els humans i els animals aprenen, ho fan en les primeres hores, dies, mesos i anys de les seves vides, i sense supervisió. Aprenen com funciona el món observant i veient els resultats de les seves accions. De moment no se sap com fer això amb les màquines, almenys no al nivell que poden fer-ho els humans i els animals.
Treballs del futur
A mesura que la IA, l'aprenentatge automàtic i els robots intel·ligents es generalitzin, hi haurà nous treballs en fàbriques, formació, vendes i manteniment d'aquests robots. La IA i els robots faran possible la creació de nous serveis que avui són difícils d'imaginar. Però està clar que la salut i el transport estaran entre les primeres indústries a les que transformin.
Per a la gent jove que planeja les seves metes laborals, la IA ofereix abundància d'oportunitats. Així que, com ens preparem per a treballs que encara no existeixen? Els enginyers ressalten la importància de les matemàtiques i les físiques, la ciència computacional. Estudis d'enginyeria, economia i neurociència també són útils, així com la filosofia i l'epistemologia.
La finalitat d'aquestes classes no és aprendre de memòria; els estudiants han d'aprendre com transformar les dades en coneixement.
El futur
Les activitats intel·lectuals humanes seran dutes a terme en conjunció amb màquines intel·ligents, de manera gradual. La intel·ligència és el que fa a les persones humanes i la IA serà una extensió d'aquesta qualitat.
Mentre s'aprèn a crear màquines realment intel·ligents, s'estan descobrint noves teories, nous principis, mètodes i algoritmes que tenen aplicacions que ajudaran a millorar la vida de les persones en un futur proper. Moltes d'aquestes tècniques s'incorporen ràpidament a productes i serveis de Facebook per entendre imatges, idiomes i molt més.
Quan es tracta d'IA a Facebook hi ha un objectiu a llarg termini: entendre la intel·ligència i construir màquines intel·ligents. Aquest no és únicament un repte tecnològic, és també una pregunta científica. Què és la intel·ligència i com es pot reproduir en les màquines? Aquesta és una tasca al capdavall humana, com comenten els investigadors.
Per LeCun i Quiñonero, les respostes ajudaran no només a construir màquines intel·ligents, sinó també a desenvolupar un major enteniment sobre com funcionen la ment i el cervell humà. Amb sort, això ajudarà a tots a entendre millor el que significa ser humà.
Els científics de la Universitat de Manchester i l'Institut de Tecnologia de Karlsruhe, han demostrat un mètode per modificar químicament petites regions de grafè amb alta precisió, el que porta a la miniaturització extrema de sensors químics i biològics.
Els investigadors dirigits pel doctor Aravind Vijayaraghavan han demostrat que és possible combinar el grafè amb els patrons de molècules químiques i biològiques i de 100s de nanòmetres d'ample.
El grafè és el primer material de dues dimensions del món. És fort, transparent, flexible i també, és el material més conductor del món. Cada àtom en el grafè s'exposa al seu entorn, cosa que li permet detectar canvis en el seu entorn.
L'ús d'aquesta tecnologia d'assembla a escriure amb una ploma. Els científics van ser capaços de generar gotes químiques a la superfície del grafè en volums molt petits. Per tal d'assolir aquests patrons de química fina, els investigadors van utilitzar gotetes de productes químics de menys de 100 attolitres (10-16 L) en volum.
Aquestes tècniques són clau perquè els sensors de grafè pugin ser utilitzats en aplicacions del món real; els sensors de grafè fabricats d'aquesta manera tenen el potencial per ser utilitzats en les anàlisis de sang, reduint al mínim la quantitat que requereix un pacient per donar sang.
El doctor Vijayaraghavan explica que: "Es van utilitzar dos tipus de plomes'', una que es va submergir en la tinta reactiva per cobrir la punta, i l'altre, la tinta es va introduir en un dipòsit de manera que flueix a través d'un canal de la punta, igual que en una ploma estilogràfica. Una matriu d'aquest tipus de micro-plomes es mou sobre la superfície de grafè per lliurar les gotetes dels químics que reaccionen amb el grafè. El primer mètode es coneix com Dip-Pen Nanolitografia (DPN) i el segon que es coneix com microcanal voladís Spotting (μCS).
El doctor Michael Hirtz, co-investigador de Karlsruhe afegeix: "En modificar químicament el grafè en aquestes petites regions, podem desenvolupar sensors químics i biològics que només requereixen de quantitats de líquid molt petites per detectar diversos constituents. Això, combinat amb l'alta sensibilitat de sensors de grafè, ens porta a imaginar que en el futur podríem dur a terme una anàlisi de sang completa d'un pacient amb només una petita gota de sang, en lloc d'una xeringa plena".
Un grup d'experts de la Universitat de Newcastle ha descobert com funciona el mètode que li va costar al banc Tesco 2,5 milions de lliures el mes de novembre del 2016. Les fallades en el sistema de pagaments de targetes de Visa permeten descobrir el número de targeta de crèdit / dèbit, data de caducitat i codi de seguretat i fer-ho, a més, en temps rècord: sis segons.
Els criminals que van portar a terme aquest robatori van aprofitar un mètode terroríficament senzill per desvetllar aquesta informació: l'anomenat Distributed Guessing Attack permetia aprofitar el fet que el sistema de Visa no detecta que els cibercriminals feien múltiples intents d'aconseguir les dades de les targetes i, en combinar tots els intents fallits, anaven aconseguint la informació desitjada.
Visa tira pilotes fora
Com explicava Mohammad Ali, un dels responsables de l'estudi, deia com aquests intents fallits se sumaven al fet que cada lloc web de compres en línia preguntava dades diferents per validar aquestes compres. Tota aquesta informació acaba sent útil per completar el trencaclosques i aconseguir la informació de la targeta de crèdit.
"El nombre d'intents il·limitats", apuntava Ali, "combinat amb les variacions en els camps de dades de pagaments fan terroríficament senzill per als atacants aconseguir generar tots els detalls de la targeta camp per camp". Cada camp generat de la targeta pot ser usat en successió per generar el següent camp, i aquest cicle es repeteix fins que s'aconsegueix tota aquesta informació.
En l'estudi revelaven que fins i tot si únicament tenim els primers sis dígits de la targeta (que només revelen el banc i el tipus de targeta) "un hacker pot obtenir les tres parts essencials d'informació per fer una compra en línia en tan sols sis segons".
Visa no sembla haver reconegut la validesa de l'estudi, i els seus responsables han indicat que "la investigació no té en compte les múltiples capes de prevenció de frau que hi ha als sistemes de pagament, cadascuna de les quals ha de ser validada per poder fer una transacció en el món real", i apuntaven que els comerços i els emissors de targeta poden prendre diferents mesures per evitar atacs per força bruta com aquests.
Els científics de la University of Twente's MESA+ Research Institute han desenvolupat un mètode per a l'estudi dels defectes individuals en els transistors. Tots els xips d'ordinador estan formats per un gran nombre de transistors que contenen milions de defectes de menor importància.
Al principi, només era possible estudiar aquests defectes en grans nombres. No obstant això, la investigació fonamental duta a terme per científics de la University of Twente han fet que ara sigui possible fer un zoom sobre els defectes i estudiar-los de forma individual. Amb el temps, aquest coneixement serà de gran importància per al futur desenvolupament de la indústria dels semiconductors. Els resultats de la investigació es van publicar recentment.
Els xips d'ordinador normalment contenen nombrosos defectes extremadament petits. Sovint hi ha un màxim de deu mil milions de defectes per centímetre quadrat. La major part d'aquests defectes no causen problemes a la pràctica, però els grans nombres involucrats plantegen enormes desafiaments per a la indústria. Aquesta és només una de les barreres a la miniaturització dels xips, basada en la tecnologia existent.
És, per tant, de vital importància per obtenir una comprensió detallada de com sorgeixen aquests defectes, d'on es troben, i de com es comporten. Fins ara ha estat impossible estudiar els defectes individuals, a causa de la gran quantitat de defectes de cada xip i del fet de com els defectes estretament espaiats s'influencien entre sí. Per aquesta raó, els defectes sempre van ser estudiats en conjunts de diversos milions alhora. No obstant això, aquest enfocament parteix del desavantatge que només es produeix una quantitat limitada d'informació sobre els defectes individuals.
Un grup d'investigadors de la University of Twente, dirigits pel Dr. Floris Zwanenburg, han desenvolupat un mètode intel·ligent que, per fi, fa possible l'estudi de defectes individuals en transistors. Treballant a la Universitat de Nanolab de Twente, els investigadors van crear el primer xip que conté onze elèctrodes. Aquests consistien en un grup de deu elèctrodes de 35 nanòmetres d'ample i, situats perpendicularment per sobre d'ells. Un sol elèctrode 80 nanòmetres de llarg (un nanòmetre és un milió de vegades més petit que un mil·límetre). Primer van activar l'elèctrode llarg, que es comporta com la clau de pas. A una temperatura de -270 graus Celsius, per després obrir o tancar els altres. Això els permet localitzar les "fugues" o, -en altres paraules- identificar els elèctrodes sota dels quals es troben els defectes.
La neutralització dels defectes
En una etapa posterior, els investigadors van ser capaços de neutralitzar més del vuitanta per cent dels defectes mitjançant l'escalfament dels xips a 300 graus centígrads, en un forn ple d'argó. En alguns casos, només hi havia un sol defecte per sota d'un elèctrode donat. Després d'haver reduït la densitat de defectes en el material, els investigadors van ser capaços d'estudiar els defectes individuals. Floris Zwanenburg explica que "El comportament dels defectes individuals és de gran importància, ja que millorarà la comprensió dels defectes en l'electrònica contemporània. Per descomptat, l'electrònica a la feina funciona a temperatura ambient i no en les temperatures extremadament baixes utilitzades en el nostre estudi. No obstant això, aquest és un pas important per a la investigació fonamental i, en última instància, per al futur desenvolupament de la tecnologia moderna IC".
Font: PHYSorg
Un dels més grans errors dels creacionistes és objectar que com les espècies, els seus òrgans i teixits juntament amb tots els seus intrincats mecanismes biològics són altament complexos, per tant no han pogut sorgir de la simple autoorganització de la matèria seguint unes lleis bàsiques molt simples.
I, per descomptat, aquestes persones cometen un greu oblit, i és el de suposar que en el llarg i complex camí de la vida sobre la Terra, les balenes, les sequoies, el penetrant ull d'un falcó, l'habilitat motora dels octòpodes i la resta de meravelles biològiques que ha desplegat la Natura han aparegut de cop quan, com molt bé il·lustra el cas del més que cridaner exemple de la visió, el llarg procés va començar de la manera més simple: amb un humil bacteri que quan va desenvolupar la capacitat de detectar la presència d'uns pocs fotons i així poder orientar-se cap a la llum, es va disparar, gràcies a la parsimoniosa però més que constant selecció natural. Tot un tortuós i mai acabat procés que va culminar milers de milions d'anys després en aquestes meravelles orgàniques capaces de detectar la llum ultraviolada o de distingir el lleuger moviment d'un presa en una nit més que fosca, com molt didàcticament ens ensenya David Attenborough en aquest breu vídeo:
Potser perquè els no experts comencin a entendre el procés evolutiu, un bon símil seria el de l'urbanisme. Si algú comenta que no entén com una ciutat com Madrid, Paris, Buenos Aires o el districte federal de Mèxic ha arribat a comptar amb milions d'habitants que viuen i treballen a centenars de milers d'edificis connectats entre si per carrers i avingudes, amb els seus semàfors, voreres, fanals i parades d'autobús simplement cal recordar-los que aquestes grans urbs no van aparèixer del no-res en un parell de setmanes, sinó que són el resultat de centenars d'anys de continus i moltes vegades imperceptibles canvis des d'uns més que humils inicis, quan uns quants aventurers van decidir establir-se a la riba d'un riu i construir el que inicialment era poc més que un grapat de cabanes de fusta i palla erigides sobre un minúscul terreny recentment desbrossat d'arbres i matolls.
I després d'ardus esforços (unes vegades fructífers però moltes altres totalment infructuosos, quan no directament absurds) de generacions i generacions d'éssers humans, de mica en mica el poblet va començar a créixer sense ordre ni concert i sense, per descomptat, cap guia urbanística per acabar tenint palaus i catedrals, gratacels i ponts, quilòmetres i quilòmetres de vies terrestres i fins subterrànies. Amb un subsòl ple d'un embull de canonades i cables i la resta de les més variades i complexes estructures que ningú va realitzar en la seva totalitat i que moltes vegades ni els mateixos que van començar algunes de les seves parts van arribar a conèixer la seva finalització.
Ciutats d'altra banda que ni ahir, ni avui ni mai estaran completament acabades, perquè seguiran canviant pels segles de segles en una constant i perpètua remodelació sense principi ni final, creant-se lentament noves funcions i espais, però sempre constrets per la pròpia estructura i característiques prèvies d'aquesta mateixa ciutat.
Doncs en una cosa semblant es podria resumir el fenomen evolutiu: l'acumulació de petits i grans canvis (molts dels quals van acabar simplement en carrerons sense sortida). La clau va ser que cadascun d'ells permetés en el seu moment sobreviure i treure partit reproductor als primerament més que simples éssers unicel·lulars que sota la inexorable selecció natural van poder arribar a colonitzar tots els ambients d'aquest immens planeta, des de les més profundes fosses abissals, fins als més remots deserts i muntanyes i diversificar de la manera més increïble en multitud de formes, que van donar com a resultat final la quasi infinita varietat biològica que encara en l'actualitat ni tan sols hem arribat a catalogar de manera científica en la seva totalitat. Nosaltres, aquests tan particulars micos bípedes, simples primats amb poc pèl i molt de cap, que acabem de incorporar-nos fa un instant geològic al gran teatre de la vida que porta representant-se des del principi dels temps en aquest insignificant però alhora més que sorprenent planeta anomenat Terra.
La nova nau espacial de Virgin Galactic ha fet amb èxit del primer vol de planeig, un pas clau després d'un accident mortal del seu predecessor fa dos anys.
El nou SpaceShipTwo, denominat VSS Unitat, va ser transportat per l'avió portador WhiteKnightTwo VMS Eve des de l 'aeroport de Mojave, a Califòrnia.
Un cop alliberat de la nau nodrissa, el VSS va volar a la Terra pel seu propi compte, tal com estava previst en l'empresa propietat del multimilionari empresari britànic Richard Branson.
La unitat VSS va aterrar de manera que tant el vehicle com l'equip van tornar sans i estalvis després d'un vol amb èxit sobre la primera prova de planatge.
El pes de la unitat va ser molt lleuger durant el primer vol, va dir Virgin Galactic. El seu èxit ara obre una fase de proves de vols més durs, abans de incorporar el motor de coet híbrid a la nau espacial.
Els esforços de l'empresa, ara s'enfronten a l'important revés que van tenir a l'octubre del 2014, quan la primera versió de la SpaceShipTwo es va desintegrar sobre el desert de Mojave, a Califòrnia.
Tot i que el pilot va resultar ferit, ja que va poder desplegar amb èxit el seu paracaigudes, el copilot va morir.
Els investigadors van donar com a causa, el desplegament prematur de l'aerofre durant el vol de prova.
Virgin Galactic va donar a conèixer la nova nau espacial a l'aeroport de Mojave al febrer del 2016. En general, és mol similar al seu predecessor.
L'empresa ha posat èmfasi que els vols espacials comercials no tindrien lloc fins que siguin completament segurs. L'SpaceShipTwo és una versió comercial de SpaceShipOne, la primera nau espacial privada que va poder viatjar a la vora de l'espai el 2004.
L'objectiu de la companyia és portar els turistes fins a la vora de l'espai, més de 62 milles (100 quilòmetres) per sobre de la Terra. La nova nau podrà portar algun dia a sis passatgers durant tres hores en els vols suborbitals, oferint-los la possibilitat d'ingravidesa momentània i magnífiques perspectives de la Terra.
Tot i els 250.000 $ que costarà, hi ha més de 600 aspirants a astronautes que ja s'han inscrit, incloent actors de Hollywood com Leonardo DiCaprio i Ashton Kutcher.
L'empresa capitanejada per Larry Page i Sergey Brin ha estat, i continua estant, en contacte constant amb les matemàtiques. Repassem cinc de les frikades matemàtiques més curioses relacionades amb Google.
Els creadors de Google destaquen pel seu gust per les matemàtiques, i bona prova d'això és el propi nom del cercador. Sembla ser que la paraula Google està inspirada en el terme googol, que designa els números fins a un u seguit de 100 zeros. És a dir, el número 10100. Però aquesta no és l'única qüestió curiosa sobre matemàtiques relacionada amb els nois de Mountain View.
Graficador 2D-3D
Potser això no és una frikada pròpiament dita, però sí que és cert que és una cosa curiosa i, possiblement, no gaire coneguda entre la gran majoria de les persones acostumades a utilitzar el cercador amb certa freqüència.
Google dóna la possibilitat de representar gràficament funcions d'una i dues variables a través del propi cercador. Per a això, simplement hem d'introduir la funció a representar a la caixa de text habitual, com si anéssim a fer una recerca qualsevol, i Google mostrarà una representació gràfica de la funció, a més dels resultats de cerca associats a aquesta. També es pot moure la imatge, per poder veure diferents zones, i allunyar-nos o acostar-nos mitjançant zoom.
Això es pot fer tant per a funcions d'una variable (el que ens donaria una gràfica en dues dimensions) com per a funcions de dues variables (obtenint llavors una representació en tres dimensions). Vegeu com a exemple la gràfica de f (x) = sin (x) / x i la de g (x, i) = x2 + i2:
'Doodles' matemàtics
Els doodles de Google són un altre dels llocs on, de vegades, sorprenen amb autèntiques meravelles. Els doodles són els canvis en el logotip de Google que, segur, s'han vist en alguna ocasió, i el principal objectiu sol ser celebrar algun esdeveniment que s'estigui produint en aquest moment, recordar alguna efemèride important, honorar un èxit obtingut per alguna persona...
Entre ells, n'hi ha hagut uns quants dedicats a les matemàtiques i a matemàtics. Per posar alguns exemples, hi ha doodles dedicats al nombre Pi, a Isaac Newton, a Pierre de Fermat, a Leonhard Euler o Maria Gaetana Agnesis.
Però entre tots els doodles matemàtics destaca, el dedicat a Alan Turing pel centenari del seu naixement, el 23 de juny de 2012. En ell es mostra una màquina de Turing amb la qual cal resoldre diversos problemes de programació interactius. Resolent els sis primers (fàcils), s'aconseguirà pintar les sis lletres de la paraula Google. Després, si s'actualitza la pàgina s'accedeix a altres sis nous problemes (més complexos). Es pot accedir a aquest magnífic i original doodle través d'aquest enllaç.
Recompra alfabètica
A mitjans del 2015, Google es va convertir en Alphabet, passant la pròpia Google a ser la filial d'internet d'aquesta. I a l'octubre d'aquell mateix any 2015, Alphabet va anunciar, entre altres coses, una recompra de part de les seves pròpies accions per uns 5.000 milions de dòlars. Concretament, la xifra era la següent: 5,099,019,513.59 dòlars (teniu més informació aquí ).
Curiosament, aquesta xifra coincideix amb els dotze primers números de l'arrel quadrada de 26, amb el punt decimal col·locat de manera convenient. I també, curiosament, 26 són les lletres de l'alfabet de l'anglès, del alphabet...
Una e-oferta
Cap a l'any 2004, es van trobar cartells publicitaris en els quals apareixia el següent missatge:
www. {primer Primer de 10 dígits consecutius del desenvolupament d'e} .com
Qualsevol que fos una mica curiós s'hauria posat a buscar entre els decimals del nombre i, 2.718281828459045235360287471 ..., el primer conjunt de deu decimals consecutius que formen en si mateix un nombre primer. Bé, doncs després d'una bona estona de cerca es pot veure que els decimals del 99 al 108 formen el nombre 7427466391, que efectivament és un nombre primer.
Si després s'accedia a www.7427466391.com, en aquesta pàgina es trobava una nova endevinalla en què es mostraven, en aquest ordre, els números 7182818284, 8182845904, 8747135266 i 7427466391, i es demanava trobar quin seria el següent nombre d'aquesta seqüència. Si es trobava i s'introduia en aquesta web, s'enllaçava a una pàgina en la qual Google convidava a enviar el CV, ja que havent resolt aquests endevinalles, consideraven la persona potencialment apte per treballar per a ells.
Per cert, quina serà la segona endevinalla? Intentar-ho paga la pena.
Licitacions estranyes
I, per acabar, al 2011, Google va mostrar interès per licitar per un paquet de patents propietat de Nortel, una companyia canadenca de telefonia, licitació en la qual també van acabar entrant altres empreses tecnològiques com Apple o Microsoft.
En principi, Google va informar que estaria disposada a pagar uns 900 milions de dòlars, però a l'hora de la veritat aquesta quantitat va ser insuficient, i van haver de fer ofertes majors. La primera que van realitzar va ser la següent: 1,902,160,540 dòlars. No es fàcil imaginar la cara que se'ls va quedar als que van veure aquesta xifra. Per què aquesta quantitat tan, diguem, inusual? Doncs es dóna la circumstància que aquesta quantitat és, arrodonint, mil milions de vegades la constant de Brun B2, que és la suma dels inversos dels primers bessons.
Aquesta quantitat va ser superada, de manera que Google va realitzar una nova licitació, aquest cop per la quantitat de 2,614,972,128 dòlars. Com es pot apreciar, una altra licitació estranya. I sí, de nou relacionada amb les matemàtiques: aquesta quantitat és, arrodonint de nou, mil milions de vegades la constant de Meissel-Mertens, que es defineix com el límit, quan n tendeix a infinit, de la diferència entre la sèrie harmònica recorreguda només entre els nombres primers i el logaritme neperià del logaritme neperià de n.
Tampoc va ser suficient, ja que es van realitzar ofertes per quantitats grans. En un moment, la licitació superava els 3.000 milions de dòlars, i aquí Google va tornar a entrar al drap amb una nova oferta: 3.141,59 milions de dòlars. Aquesta és més fàcil ja que aquesta està, clarament, relacionada amb el nombre Pi.
... Però, en aquest cas, Google no es va sortir amb la seva. Certes aliances entre algunes de les companyies que van acudir a la subhasta van portar licitacions superiors a aquesta xifra, i va arribar un moment en el qual Google es va retirar de la subhasta. Al final, aquestes patents es van acabar venent per uns 4,500 milions de dòlars
