Mesura d'objectes de l'espai

La distància als objectes celestes és clau pel càlcul de les seves propietats intrínseques: com la massa i la lluminositat. La distància, per desgràcia, és també un dels paràmetres més difícils de mesurar. El mètode més directe es diu paral·laxi. Quan un cos celeste es veu des de diferents punts de vista els quals són molt distants entre si, la seva posició angular respecte al fons d'estrelles sembla diferent. El mètode de Parallax s'utilitza tradicionalment per triangular les distàncies a les estrelles properes. Es mesuren els angles aparents separats durant sis mesos, en els dos costats oposats de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol.

Als astrònoms els agradaria saber la distribució dels objectes foscos (és a dir, els que no es veuen) en la galàxia amb la finalitat de completar un cens precís. Per exemple saber a quina distància es troben els planetes que suren lliurement o petites estrelles amb llum tènue. El principal mètode de detecció d'aquests objectes foscos és a través d'una micro-lent: el curt raig de llum produït quan el camp gravitacional de l'objecte, que actua com una lent (d'aquí el nom), canvia la intensitat de la llum visible d'un que està més llunyà, l'estrella de fons, quan el cos invisible passa per davant d'ell. Fa uns trenta anys els científics van predir que si alguna vegada era possible observar un raig de llum en una microlent des de dos punts de vista ben separats, aquest mesurament utilitzant la tècnica de paral·laxi, podria precisar la distància de l'objecte fosc.

El Telescopi Espacial Spitzer es troba orbitant al voltant del Sol a una distància de la Terra, però darrere de la Terra en un lloc prop d'una sisena part de la volta en la seva trajectòria orbital. Astrònoms del CfA van dedicar un equip en un programa d'amidaments mitjançant micro-lent de Parallax utilitzant el telescopi Spitzer conjuntament amb telescopis terrestres.

Quan l'equip va detectar una evidència sobre un possible "flash" (detectat en els monitors instal·lats a la terra que vigilen els efectes de la brillantor) ràpidament es van organitzar per realitzar observacions coordinades.

El flaix que es va mesurar no només va aparèixer en moments lleugerament diferents en els dos llocs, sinó que també tenia diferents perfils del llum. Els resultats van permetre als científics obtenir la massa de l'objecte fosc, 0,23 (+- 0,07) així com la seva distància, 10.200 (+- 1300) anys llum. El telescòpi Spitzer ha estat utilitzat per estudiar els esdeveniments de la microlent. Aquesta és la primera microlent espacial del tipus Parallax que permet el mesurament d'una estrella aïllada i demostra que aquest mètode de sondeig d'aquest component fosc de la galàxia es pot convertir en una tècnica molt productiva.

Font: PHYS.Org