Primer seient d'ejecció per helicòpters

El problema de l'ejecció per la part inferior
La tecnologia dels seients d'ejecció va aconseguir avenços increïbles a partir de la dècada de 1970. Les aeronaus que tenien limitacions per a l'ejecció vertical, com el B-52, expulsaven els dos membres de la tripulació per sota l'aeronau.

El sistema d'ejecció del B-52 no serveix per a helicòpters

Però mentre que la solució funciona bé a altes altituds, no és vàlid per als helicòpters que volen a baixa altura, especialment per sota de 500 peus AGL.

Sincronitzar la velocitat de les aspes amb el pas del seient
És obvi que la part més difícil d'una ejecció vertical des d'un helicòpter és evitar l'impacte amb els rotors. Aquí és quan un rotor flotant permet fer alguns progressos increïbles.

Aquest és un problema que la indústria de l'aviació no ha estat capaç de resoldre. Es sabut que el temps que necessita un seient ejectable per passar a través d'una pala del rotor que va a molta velocitat, no és pràctic, així que cal trobar una manera de reduir-ne la velocitat.

Un rotor flotant, gràcies al desenvolupament de la caixa de canvis, permet alentir la pala del rotor de l'helicòpter i així permetre que el seient ejectable passi amb seguretat sense impactar amb les aspes. Per garantir-ho, cal que el seient d'ejecció assoleixi una velocitat màxima de Mach 19, prou ràpid per passar a través de les aspes en només 0,002 segons. Aquesta velocitat és una mica dura per als pilots.

Taxa d'èxit actual
La tecnologia de rotor flotant és cada vegada més segura, de manera que la taxa d'èxit del rotor flotant està assolint el 72% utilitzant ninots.

Es necessiten voluntaris
Una vegada que s'arribi a una taxa d'èxit del 80%, es buscaran pilots voluntaris per provar el sistema.