La galàxia de l'Eix
NGC 5866 també es coneix com la galàxia de l'Eix. La seva forma lenticular, mostra com de primes són les galàxies. De fet, alguns astrònoms pensen que la seva forma lenticular es deu a que aquesta galàxia es mostra de cantó, sent la seva veritable forma una espiral, perquè s'ha detectat una lleugera formació estel·lar i la presència de certes quantitats de gas fred, no gens comuns en les galàxies lenticulars.
A la imatge es pot veure com un disc blau, la llum procedeix d'estrelles joves i brillants, s'estén més enllà del disc de pols que cobreix el pla de la galàxia. I els tons ataronjats del bulb pertanyen a les estrelles vermelles més velles situades a la part central de la galàxia.
La galàxia NGC 5866 es troba a uns 44 milions d'anys llum del sistema solar en direcció a la constel·lació del Drac.També es coneix com NGC 5866 a un petit grup de galàxies en la constel·lació del Drac. El nom prové de la galàxia NGC 5866 que, juntament amb NGC 5907, són les galàxies més brillants del grup.
A sota es poden veure les imatges que comparen la galàxia amb un eix pertanyent a la part del darrere d'una moto.
La galàxia Cometa
La galàxia Cometa també es coneix com 235.144-260.358. És una galàxia espiral i està situada a 2,9 milions d'anys llum de la Via Làctia, en la constel·lació de l'Escultor, i pertany al Cúmul de galàxies Abell 2667.
És una galàxia semblant a la Via Làctia que es caracteritza per mostrar un únic braç espiral i per deixar una cua de nusos blaus i brillants al seu darrere. Aquesta peculiar morfologia es deu a les forces de marea que la resta de galàxies del Cúmul exerceixen sobre 235.144-260.358. Aquesta distorsió fa que el fregament amb el gas intergalàctic, la despulli del seu gas i generi un brot estel·lar en el seu centre, la qual cosa s'ha constatat per la seva elevada lluminositat a l'infraroig.
Els nusos blaus, que vénen acompanyats de filaments de gas de baixa brillantor, són en realitat cúmuls estel·lars molt massius, de lluminositats comparables a les dels súpers cúmuls estel·lars o les de les galàxies nanes, pensant-se que potser siguin els precursors de les galàxies nanes ultra compactes.
Donada l'elevada formació estel·lar que s'està donant a la galàxia i les forces de fregament que pateix, els científics creuen que aviat se li esgotarà tot el gas disponible per a la formació de noves estrelles, per la qual cosa acabarà convertida en una galàxia espiral massiva, amb un bulb galàctic molt gran. La galàxia Cometa es troba a la part superior esquerra de la imatge de sota i s'ha comparat amb una fotografia del cometa Lulin.
La galàxia Estella
Coneguda com NGC 5907, la galàxia de l'Estella es troba a la constel·lació del Drac, a uns 40 milions d'anys llum de nosaltres. Amb una magnitud aparent de 10,38, va ser descoberta per William Herschel al 1788.
NGC 5907 apareix vista de cantó des de la nostra perspectiva, orientada aproximadament en sentit nord-sud. El nucli es troba amagat per la pols interestel·lar. Destaca el seu disc extremadament fi, que mostra, com succeeix en altres galàxies espirals, certa deformació atribuïda a interaccions amb galàxies veïnes. És la segona galàxia més important del Grup de NGC 5866.
De les observacions es dedueix que una galàxia nana està essent absorbida per NGC 5907 en el seu halo. De fet, en fotografies de llarga exposició s'observen uns fluxos que probablement representen el camí fantasmal d'una galàxia nana, les deixalles abandonades al llarg de l'òrbita d'una galàxia satèl·lit més petita, que gradualment es va anar estripant i unint a NGC 5907 fa més de 4000 milions d'anys.
Les galàxies de les Antenes
Les galàxies Antennae o Antenes són dues galàxies en interacció situades en la constel·lació de Corvus a 60 milions d'anys llum. Van ser descobertes al 1785 per William Herschel.
Les galàxies Antennae NGC 4038 i NGC 4039, formen part del Grup de NGC 4038 juntament amb cinc galàxies. Estan experimentant una col·lisió galàctica i reben el nom d'Antennae o Antenes per les llargues línies d'estrelles, gas i pols generades per la col·lisió, i que recorden les antenes d'un insecte. Els nuclis de les dues galàxies s'estan unint per formar una única galàxia el·líptica, mentre que les cues acabaran per trencar-se i independitzar-se formant galàxies satèl·lits menors.
Les dues galàxies espirals van començar a unir-se fa uns centenars de milions d'anys, per la qual cosa les galàxies Antennae són l'exemple més proper de dues galàxies en interacció. Gairebé la meitat dels objectes en les Antenes són joves cúmuls estel·lars, resultat d'aquesta col·lisió. Els nuclis, de color més brillant a banda i banda del centre, estan formats principalment per estrelles més velles i estan travessats per filaments de fosc pols interestel·lar de color marró.
La galàxia del Cigar
La galàxia del Cigar, també coneguda com M 82 és una galàxia espiral barrada allargada i estreta, situada a la constel·lació de l'Óssa Major. És el prototip de galàxia amb brot estel·lar i està caracteritzada per una elevada taxa de formació estel·lar en el seu centre, causada per una interacció gravitatòria, ocorreguda fa entre dos-cents i cinc-cents milions d'anys amb la veïna M81. Encara que això no explica del tot l'origen del gas de brillantor vermell que està expulsant. Unes proves recents indiquen que el gas és dirigit per diversos vents de partícules procedents de diverses estrelles, que juntes creen un supervent galàctic.
La galàxia del Cigar, a 12 milions d'anys llum de distància, és la més brillant del firmament en infraroig, i es pot observar en llum visible, amb un petit telescopi, a la constel·lació de l'Óssa Major.
La nebulosa del Llapis
En realitat es tracta d'una ona de xoc que viatja per l'espai a 500.000 quilòmetres per hora. Movent-se de dreta a esquerra, aquesta nebulosa prima és catalogada com NGC 2736. La seva estreta aparença suggereix el seu popular nom: The Pencil Nebula (Nebulosa del Llapis). Amb 5 anys llum de llarg i uns 800 anys-llum d'amplada, la nebulosa del Llapis és només una part de romanent de la supernova Vela que va explotar fa 11.000 anys. Inicialment, l'ona de xoc es va moure a un milió de quilòmetres per hora però s'ha frenat considerablement, envoltant-se de gas interestel·lar.
La nebulosa de la Pipa
La nebulosa de la Pipa, també coneguda com LDN 1773, és un complex de nebuloses fosques visible a la constel·lació Ofiuco.
Es presenta al cel com una gran taca fosca superposada a la Via Làctia, allà on mostra un allargament causa de la presència del centre galàctic.
La nebulosa té dues parts principals: La llengüeta, amb una opacitat de 6 que està composta per Barnard 59, 65, 66, i 67 (també coneguda com LDN 1773); i el cos de la pipa, amb una opacitat de 5 que està composta per Barnard 78 (també coneguda com LDN 42).
La nebulosa de la Pipa, juntament amb altres nebuloses situades més al nord, formen una nebulosa fosca anomenada Nebulosa del Cavall Negre.
Font: NASA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament