Per descomptat, aquests detectors supersensibles són els bastons: les cèl·lules fotoreceptores de la retina que s'encarreguen de la visió a baixa lluminositat. Experiments amb cèl·lules de granota havien demostrat ja que els bastons poden activar com a resposta a un únic fotó, però els científics no havien pogut comprovar si un senyal així arriba al cervell perquè la retina processa la informació per reduir el soroll. Tampoc estava clar que les persones poguéssim percebre conscientment una cosa tan minúscula.
Un experiment dut a terme per la Universitat de Viena aclareix els dubtes. Tres voluntaris van passar 40 minuts completament a les fosques abans de dirigir la mirada cap a un avançat sistema òptic-quàntic. Quan premien un botó, escoltaven dos sons separats per un lapse d'un segon. A vegades, amb un dels dos sons es disparava un fotó. A vegades no. Els participants havien de decidir quan havien vist el fotó i oferir un determinat grau de confiança (d'1 a 3) sobre el que creien.
El sistema es basa en la propietat quàntica dels fotons d'estar en dos llocs al mateix temps. Per comprovar els resultats, produeix dos fotons entrellaçats, un dirigit a l'ull del participant i un altre a una càmera d'alta sensibilitat que detecta si hi havia o no fotó.
Es van dur a terme milers d'assajos: en 2.400 ocasions es va emetre un fotó, i en moltes altres no. Els voluntaris es van equivocar diverses vegades, que era el que s'esperava: més del 90% dels fotons són absorbits o reflectits per parts de l'ull diferents als bastons. Tot i així van ser capaços de respondre correctament amb més freqüència de la que es podria esperar si haguessin endevinat l'atzar. I el seu nivell de confiança era més gran quan tenien raó. Donat el volum de proves, els investigadors creuen que hi ha una forta evidència estadística que l'ull humà pot detectar un sol fotó.
"El més sorprenent és que no és com veure la llum. És gairebé una sensació al llindar de la imaginació" diu Alipasha Vaziri, físic de la Universitat Rockefeller de Nova York que va dirigir l'experiment i ho va provar amb els seus propis ulls. Alguns científics critiquen que Vaziri només utilitzés a homes per a l'estudi, ja que dones i homes tenen fisiologies visuals subtilment diferents. Tot i així creuen que el mètode és vàlid per a resoldre el misteri d'una vegada per totes, si s'utilitzen més voluntaris.
Font: Nature
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament