Calculadores de butxaca de fa 100 anys

Fa quinze anys que els euros van venir a desterrar algunes monedes nacionals a la vella Europa, com va succeir amb la pesseta. El cas és que, buscant per algunn racó de casa, es podria recuperar una peça de plàstic, de la mida d'una targeta de crèdit, d'aquestes que regalaven els bancs i supermercats cap a l'any 2002 amb una taula d'equivalència de valors entre diverses quantitats d'euros i pessetes. Aquesta peça pot tenir una semblança, pel que fa a disseny, amb certs artefactes de principis del segle XX.

Cap a finals del segle XIX, però sobretot des del 1920, van proliferar les calculadores de butxaca que venien a tenir una mida una mica superior a una targeta de crèdit actual. Moltes d'aquestes calculadores, dotades de làmines lliscants de metall, comptaven amb un stylus per marcar les xifres de les operacions desitjades. Estaven pensades sobretot per sumar i restar, encara que alguns models de luxe estaven fins i tot units a complexes regles de càlcul, és clar que, en aquests casos, ja no eren de butxaca.

Durant dècades, aproximadament entre 1920 i finals dels seixanta, tot tipus de tècnics, comerciants, viatjants i professionals, van portar una d'aquestes targetes sumadores a les seves butxaques. Alguns models es van comercialitzar a tot el món, com les cèlebres Veu-Po-Ad o les Addiator.

El següent vídeo mostra el senzill funcionament d'una d'aquestes calculadores de butxaca, que van arribar a ser ubiqües i avui, des de la revolució de les calculadores electròniques, han caigut en l'oblit.



Al fil de tot això, no es poden deixar de recordar certs intents per portar les calculadores mecàniques de butxaca una mica més enllà. Heus aquí, a manera d'exemple, la patent de Wayne M. Andrews, sol·licitada el 1941 i concedida el 1946, sobre una calculadora en una ploma estilogràfica o un bolígraf.

Font: Tecnologia obsoleta