La nau es deia Venera 1 i, malgrat tot, no va tenir èxit en la missió: no va aconseguir enviar dades a la Terra.
Venera 1
Set dies després del llançament, a gairebé dos milions de quilòmetres de la Terra, el contacte amb Venera 1 es va perdre. Això va tenir lloc entre el 19 i el 20 de maig de 1961 a 100.000 quilòmetres de Venus, entrant posteriorment en òrbita heliocèntrica.
La sonda Venera 1 estava equipada amb diversos instruments científics, entre ells un magnetòmetre al final d'un braç de 2 metres, trampes d'ions, detectors de micrometeorits i comptadors de radiació còsmica. També estava equipada amb una antena d'alt guany desplegable de 2 metres de diàmetre va ser dissenyada per a les comunicacions amb un transmissor de 8 centímetres i 32 centímetres de longitud d'ona.
La sonda consistia en un cos cilíndric, coronat per una cúpula, de 2,35 metres d'altura i 1,50 metres de diàmetre. La massa de combustible era de 643,5 kg. La cúpula albergava una esfera de combustible que contenia una banderola de la Unió Soviètica i va ser dissenyada per surar en l'oceà venusià després de l'impacte previst.
Altres missions Venera
Quatre anys després d'aquell fracàs, es llançaria la segona sonda, Venera 2. També va fallar en circumstància similars. I, finalment, la Venera 3 va ser llançada en 1965, que també va fallar, però almenys es va estavellar a Venus: es va convertir així en el primer objecte creat per la humanitat en impactar en un altre planeta.
El 1967, Venera 4 sí que tindria èxit. Va recollir dades sobre l'atmosfera de Venus que van arribar correctament fins a la Terra.
Venera 5 i 6 també van complir folgadament amb els seus objectius. La missió de Venera 7 aspirava a ser el primer aterratge a Venus. Era el 1970. Tot i que el paracaigudes va fallar i la sonda va aterrar a gran velocitat, va sobreviure. Venera 7 es va convertir així en la primera nau a transmetre informació des de la superfície d'un altre planeta.
Les següents missions Venera també van ser un èxit, realitzant fotografies i mesuraments de Venus. La 13 i 14, per exemple, van realitzar les primeres fotografies a color de la superfície de Venus.
Les últimes sondes d'aquest programa van ser la 15 i 16, que van mapejar el 25% de la superfície de Venus.
Font: Atakaciencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament