Cotxes que van amb hidrogen

En els propers anys els cotxes amb motor de cel·les de combustible amb hidrogen estaran disponibles gràcies als nous models de Toyota, Honda i Hyundai. Mentre que els fabricants d'automòbils han classificat als vehicles de pila de combustible com a vehicles verds, en base a què només emeten aigua, hi ha una part del procés que és secret; no se'n parla. El procés per produir l'hidrogen no és gaire ecològic, però un nou invent de la Universitat de Stanford ho podria canviar.

La crema d'hidrogen en un vehicle de pila de combustible, com tindrà el proper Toyota Mirai és net, ja que l'única emissió és aigua, però el procés per produir el combustible no que ho és. El procediment per produir l'hidrogen per aquests vehicles consisteix en un procés intensiu d'energia anomenat steam reforming que utilitza el gas metà a partir de fonts fòssils. Hi ha una altra manera per produir hidrogen, extraient l'aigua usant electricitat, però en l'actualitat el procés es considera massa car en comparació amb el procés d'extracció des del metà tradicional.

Un grup d'estudiants de la Universitat de Stanford han inventat una nova forma d'hidrolitzar aigua utilitzant ferro i níquel, que faria més barata i ecològica la producció hidrogen a partir d'aigua.
Aquesta és la primera vegada que algú ha utilitzat catalitzadors de metalls no preciosos per dividir l'aigua a una tensió baixa. Normalment es necessiten metalls cars com el platí o l'iridi.
El nou procés de baix cost opera amb una eficiència del 82% i podria ajudar a hidrogen a convertir-se en un rival més gran per sistemes de bateries actuals. Mentre que el procés implicarà moltes més proves abans que estigui disponible per al seu ús comercial, posa de relleu les possibles formes en què l'hidrogen podria portar un futur més verd.



Font: CBC News

Enigma resolt sobre les ales dels ocells

Un nou instrument pot ajudar a fer proves per optimitzar els drons en els intents per avaluar la seva capacitat de vol amb major precisió. Un equip de la Universitat de Stanford ha demostrat com l'aleteig de les ales dels animals voladors aplicades a robots biomimètics, poden generar forces aerodinàmiques elevades. Els animals com ara insectes i ratpenats tenen moviments complexes respecte les aus, de manera que les formes amb que són capaços de generar força aerodinàmica no s'entenen completament. L'equip ha avançat gràcies al mètode de mesurament que s'ha utilitzat.

Fins ara, les mesures que demostraven aquesta capacitat, s'havien basat en experiments amb robots i animals lligats. De càlculs de forces indirectes, s'han basat en la cinemàtica o mesures de flux d'aire durant el vol lliure.

No obstant això, no hi ha cap mètode que permeti la mesurar d'aquestes forces directament durant el vol lliure. Ara l'equip de recerca del professor David Lentink ha desenvolupat un dispositiu sensible que pot mesurar el pes d'un ocell en vol i la força produïda per cada ala.

A més de desenvolupar un instrument per avions no tripulats, la investigació de l'equip de Stanford ajuda a resoldre un enigma sobre el pes de les aus que volen:

Que passa en un contenidor o camió que transporta aus, quan aquestes estan volant a l'interior? canvien de pes?

En un programa de televisió nordamericà, un tràiler es va pesar mentre les aus volaven al seu interior. La conclusió va ser que no hi havia cap diferència de quan els ocells seguien.

El dispositiu de l'equip de Stanford produeix una resposta diferent. El pes del recipient en realitat canvia a mesura que les aus agitaven les seves ales. Mirant cada aleteig, es veu una variació del pes d'un camió que contenia només uns ocells volant.

El dispositiu es descriu en el Journal of the Royal Society Interface en el que es pot veure un vídeo de la gravació de la força aerodinàmica amb una plataforma de força aerodinàmica.

Amb vista al futur, els investigadors van dir que el seu treball podria ajudar a perfeccionar els drons.

Font: Phys.Org

La quarta dimensió de l'electrònica

Un equip de la Universitat de Stanford ha combinat la capacitat lògica i la memòria per construir un xip gratacels, que afegeix una quarta dimensió a l'ideal de la microelectrònica.

Les plaques de circuits actualment es presenten com a ciutats d’un sol pis; però amb arquitectura futurista és possible construir capes de xips de lògica, combinats amb la memòria gràcies a una major alçada. Durant dècades, el mantra de l'electrònica ha estat més petit, més ràpid, més barat. Ara, els enginyers de Stanford han afegit una quarta paraula: més alt.

Les plaques dels circuits actuals són com ciutats superpoblades en les que els xips de lògica computen i els de memòria emmagatzemen les dades. Però quan l'ordinador treballa a plena capacitat, tant els cables de connexió com la lògica i també la memòria, es poden saturar.

L'enfocament de Stanford vol acabar amb aquest problema mitjançant la construcció de capes de lògica en capes de memòria, per crear un xip fortament interconnectat en alçada. Molts milers d'ascensors de electrònica a nanoescala podrien moure dades entre les capes molt més ràpidament, amb menys consum d'electricitat i sense la limitació dels cables que són necessaris per fer la connexió lògica actual, basada en una única planta.

L'obra ha estat dirigida per Subhasish Mitra, catedràtic d'enginyeria elèctrica i informàtica i Philip Wong, Professor de la Stanford School d'Enginyeria. Va descriure la seva nova arquitectura de xip de gran alçada en un estudi que presentarà a la reunió internacional IEEE sobre dispositius electrònics a San Francisco.

La innovació dels investigadors aprofita tres avenços:

1. És una nova tecnologia per a la creació de transistors.
2. És un nou tipus de memòria d'ordinador que es presta a la fabricació en diversos pisos o capes.
3. És una tècnica per construir aquests noves tecnologies de lògica i memòria, en estructures de gran alçada i en un format radicalment diferent dels realitzats anteriorment en aquest sentit.

Font:Cienciaplus