ZTE i la Xina Telecom recorren a drons per comunicar emergències

ZTE Corporation ha verificat amb èxit la seva solució de comunicació d'emergències basada en drones en cooperació amb la sucursal de Quanzhou de la Xina Telecom. La solució utilitza un dron multi-rotor industrial i està equipat amb una estació pic base ZTE i Equip Local del Client (CPE). Té un pes de 15 kg que li permet arribar de manera fàcil i ràpida a l'escena de rescat.

La prova va demostrar que el dron podria estar operatiu i volar en 10 minuts. Dins d'una distància de control de 5km. La velocitat de baixada de dades arriba als 30 Mbps.
Avui dia, la gent exigeix un accés constant a la informació per poder compartir-la i poder contactar amb altres en qualsevol moment, i en qualsevol lloc, a través dels smartphones. No obstant això, quan ocorren desastres naturals o atacs terroristes, les estacions mòbils sovint queden inhabilitades interrompent els serveis mòbils i causant grans dificultats en les accions de rescat. Normalment es triga de 10 a 48 hores a recuperar estacions base mòbils o en desplegar estacions base d'emergència. Per això és important obtenir una solució de comunicació d'emergències més flexible. La solució de comunicació d'emergències basada en drons de ZTE adopta senyals macro cell 4G per al backhaul, té un cost baix i es pot desplegar fàcilment.

La sucursal de Quanzhou de la Xina Telecom, mantindrà la cooperació amb el fabricant per seguir explorant en solucions de drons i poder ampliar els temps de vol i seguir expandint aplicacions basades en drons per aconseguir solucions de comunicació d'emergències.

Font: RedesTelecom

El primer dron biològic: DragonFly

Els drons ja són ubics, tant en la seva manifestació com a tal com en el propi terme "dron". Mentre s'acaben de perfilar les noves legislacions pel que fa a la proliferació d'aquests aparells, sorgeixen nous prototips.
Els últims son són els drons biològics, que estan essent desenvolupats per la companyia nord-americana Drapper i l'Institut Mèdic Howard Hughes.

DragonFly
Amb forma de libèl·lula, el DragonFly, que així ha estat batejat aquest dron biològic, és en realitat una micromotxilla electrònica proveïda amb sensors i que, en el futur, permetrà controlar el sistema nerviós i el vol d'un insecte, com és el cas d'una libèl·lula.

Aquest dron ciborg disposa d'optrodes, unes diminutes estructures que, a través del sistema nerviós de la libèl·lula, envien senyals lumíniques a les neurones encarregades de dirigir el vol de l'insecte (prèviament, s'havien manipulat els gens que regulen aquestes cèl·lules per fer-les fotosensibles).
Les missions d'aquests drons biològics podrien ser, per exemple, pol·linitzar, localitzar objectius o vigilar instal·lacions.

Font: XatacaCiencia

Científics desenvolupen drons capaços de pol·linitzar flors

Les abelles s'estan morint a un ritme alarmant, i aquestes són males notícies per als éssers humans. Per això, un grup de científics japonesos ha desenvolupat un dron que pot pol·linitzar les flors de manera similar a les abelles, amb la idea d'ajudar-les a fer la seva feina.

L'equip, part de l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia Industrial (AIST) del Japó, assegura que el que els ha motivat a desenvolupar el dron és imaginar les conseqüències catastròfiques que comportaria la desaparició de les abelles.
Aquests animals, més enllà de produir mel i clavar agullons a qui les molestin, són part vital de l'ecosistema alimentari arreu del món. La pol·linització influeix en un de cada tres aliments consumits per l'ésser humà, cosa que vol dir que, en el cas de desaparèixer les abelles, seria perjudicial per a tots els éssers que en depenen, incloent-nos.
Des de fa més de tres dècades es va descobrir que les abelles van començar a morir a un ritme molt accelerat a nivell mundial. Als Estats Units algunes espècies han estat declarades en perill d'extinció. Lamentablement, l'ésser humà encara no ha descobert per què les abelles estan morint tan ràpidament.
L'equip del AIST, liderat pel químic Eijiro Miyako, proposa dissenyar eixams de drons encarregats de pol·linitzar flors al costat de les abelles. La idea és ajudar-les, no reemplaçar-les.

Foto: Eijiro Miyak (via: MIT Technology Review)

Per això van comprar una sèrie de drons comercials amb un preu de 100 dòlars cadascun, els quals van ser modificats afegint pèl d'animal per exercir la funció dels borrissols o pelat de les abelles. El pèl animal és cobert amb un gel líquid especial que atrau i atrapa el pol·len.
L'AIST treballa per crear una versió artificial dels cistells de les abelles (o trampes de pol·len). En passar el dron sobre la flor, i fregar-la, pot recollir el pol·len i emmagatzemar-lo en el pelatge animal.

No obstant això, els drons no estan preparats. Miyako i el seu equip plantegen que el següent pas ha de ser desenvolupar una intel·ligència artificial i un sistema de GPS i càmeres per a aquests drons. El disseny final hauria de funcionar per si sol, com un eixam d'abelles robots que treballen al costat de les reals.
Aquest no és el primer disseny de robot pol·linitzador que li ha passat a la comunitat científica, però sí promet ser el més viable i barat per a desenvolupar per lots (un cop estigui llest).

Font: MIT Technology Reviewd

Drons i places de pàrquing

Si cal assistir a una reunió, no caldrà preocupar-se per si no es troba aparcament, això pot ser resolt gràcies a un dron volant per sobre del seu cotxe.

Pot passar algun temps abans d'aquesta meravellosa visió del futur arribi a passar, però Siemens està pensant conjuntament amb la Universitat de Massachusetts en el concepte de l'estudiant Dartmouth Amir Ehsani. Es tracta d'un projecte de tecnologia d'aparcament intel·ligent assistit amb drons. El treball va guanyar el concurs Mobilitat IDEA.

La idea és bastant simple: Un conjunt de quadcopters podria volar sobre zones urbanes d'aparcament per fer el seguiment dels espais disponibles. Quan algú condueix per la zona, els avions no tripulats podrien indicar al conductor - potser a través d'una aplicació mòbil o sistema de comunicacions a bord del vehicle, o volant per davant del cotxe - cap a on anar a aparcar.

Es pot pensar en els inconvenients que això pot ocasionar (gent que xoca contra la part del darrere dels autobusos mentre tracta de seguir els avions no tripulats, etc).

Després de tot, és cert que es difícil trobar aparcament, i encara que hi ha hagut un munt d'empreses que han arribat a desenvolupar sistemes que ho fan fàcil, ningú ha resolt el problema. Potser això és perquè s'està confiant en les dades de les bases de dades, en lloc de ser capaç de veure realment els espais oberts des del cel.

Siemens es va impressionar amb la idea Zonouz, que s'ha compromès a donar-li accés a un equip d'experts en R + D. La companyia també portarà a terme un taller d'innovació orientada la construcció d'un prototip com a primera sortida del seu projecte d'aparcament dron.

Enigma resolt sobre les ales dels ocells

Un nou instrument pot ajudar a fer proves per optimitzar els drons en els intents per avaluar la seva capacitat de vol amb major precisió. Un equip de la Universitat de Stanford ha demostrat com l'aleteig de les ales dels animals voladors aplicades a robots biomimètics, poden generar forces aerodinàmiques elevades. Els animals com ara insectes i ratpenats tenen moviments complexes respecte les aus, de manera que les formes amb que són capaços de generar força aerodinàmica no s'entenen completament. L'equip ha avançat gràcies al mètode de mesurament que s'ha utilitzat.

Fins ara, les mesures que demostraven aquesta capacitat, s'havien basat en experiments amb robots i animals lligats. De càlculs de forces indirectes, s'han basat en la cinemàtica o mesures de flux d'aire durant el vol lliure.

No obstant això, no hi ha cap mètode que permeti la mesurar d'aquestes forces directament durant el vol lliure. Ara l'equip de recerca del professor David Lentink ha desenvolupat un dispositiu sensible que pot mesurar el pes d'un ocell en vol i la força produïda per cada ala.

A més de desenvolupar un instrument per avions no tripulats, la investigació de l'equip de Stanford ajuda a resoldre un enigma sobre el pes de les aus que volen:

Que passa en un contenidor o camió que transporta aus, quan aquestes estan volant a l'interior? canvien de pes?

En un programa de televisió nordamericà, un tràiler es va pesar mentre les aus volaven al seu interior. La conclusió va ser que no hi havia cap diferència de quan els ocells seguien.

El dispositiu de l'equip de Stanford produeix una resposta diferent. El pes del recipient en realitat canvia a mesura que les aus agitaven les seves ales. Mirant cada aleteig, es veu una variació del pes d'un camió que contenia només uns ocells volant.

El dispositiu es descriu en el Journal of the Royal Society Interface en el que es pot veure un vídeo de la gravació de la força aerodinàmica amb una plataforma de força aerodinàmica.

Amb vista al futur, els investigadors van dir que el seu treball podria ajudar a perfeccionar els drons.

Font: Phys.Org