El futur dels zepelins

S'ha completat una investigació de tres anys sobre la viabilitat de ressuscitar el transport aeri a gran escala mitjançant zepelins. En aquest cas aprofitant les tecnologies modernes i amb els motors alimentats per energia solar. Això constituiria una alternativa no contaminant per una part important dels desplaçaments aeris.

Els globus dirigibles, també coneguts com zepelins per la tasca del pioner alemany Ferdinand von Zeppelin, van tenir una fugaç però espectacular època de glòria a principis del segle XX. A aquestes aeronaus, les hèlixs accionades per motors els permetien maniobrar, a diferència dels globus simples. Van arribar a ser de mides enormes (molt més grans que un avió de passatgers Boeing 747), van aconseguir importants rècords aeronàutics, van rivalitzar amb els també naixents avions i, durant un temps, es va creure que representaven el futur del transport aeri. La perillositat dels que usaven hidrogen i altres desavantatges, els van acabar arraconant coma a petits vehicles marginals d'ús minoritari.

Hi ha hagut diversos intents de crear una nova generació de grans dirigibles que aprofitin el potencial d'aquest tipus de vehicles i se serveixin de la tecnologia moderna per solucionar els desavantatges soferts per molts zepelins de principis del segle XX.
Un equip internacional d'investigació que inclou experts de la Universitat de Lincoln, al Regne Unit, i de la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia, a Itàlia, creuen que els dirigibles poden ser la solució verda al futur de l'aeronàutica. El projecte MAAT (per les sigles del terme anglès Multibody Advanced Airship for Transport) té com a meta convertir els zepelins en una alternativa futura de transport aeri que sigui barata, respectuosa amb el medi ambient, energeticament eficient, i també segura.

La idea seria reintroduir els dirigibles, que estarien impulsats per energia solar, per tal de disposar de línies aèries de distància mitjana (amb tots els avantatges citats) per a transport a gran escala de mercaderia i, fins i tot, de passatgers. L'inconvenient principal que és la menor velocitat es podria compensar amb els altres avantatges.
El projecte MAAT, en el qual participen vuit nacions i que està finançat per la Unió Europea, contempla el disseny d'un zepelí de grans dimensions que pugui viatjar a través d'extensos territoris seguint una ruta definida. Dirigibles més petits portant béns i potser persones s'acoblarien llavors al gran zepelí. Això vol dir que potser així no necessitaria aterrar, podent seguir la seva ruta amb més facilitat i eficiència.

La font d'energia principal per al MAAT procediria de la llum solar capturada mitjançant panells fotovoltaics muntats en la superfície superior de la nau. Aquests panells proporcionarien prou energia elèctrica durant el dia per alimentar els sistemes del vehicle aeri, incloent propulsió, control i el manteniment de les adequades condicions ambientals a bord. Així mateix produïria suficient energia sobrant per emmagatzemar-la de dia i consumir-la de nit, permetent així una activitat contínua del MAAT.

En el cas de la Universitat de Lincoln, el grup de Tim Smith s'ha ocupat de com fer un ús el més eficient possible de l'energia generada per les cèl·lules fotovoltaiques situades sobre les naus, i la seva posterior utilització en els sistemes d'energia elèctrica i emmagatzematge energètic, d'acord amb els requeriments de potència propulsiva.
Una línia aèria típica d'aquesta classe es podria basar en una flota de dirigibles de dos tipus principals. El de major grandària volaria a gran altitud (al voltant de 15 quilòmetres), a velocitats de fins a 200 quilòmetres per hora i durant períodes prolongats. En rutes per tot Europa, al llarg de les quals existirien punts de càrrega i descàrrega per dirigibles més petits, a manera de llançadores. Els trajectes serien essencialment verticals, desenganxarien i aterrarien d'estacions en terra, acoblant i desacoplant-se a l'aire als zepelins de grans dimensions per intercanviar carregament i eventualment passatgers.

Es preveu que els desplaçaments de carregament per via aèria augmentin en més d'un 340 per cent al llarg dels propers 20 anys. Durant el mateix període la congestió en molts aeroports, incloent bona part dels britànics, acabarà expulsant d'ells a les operacions de transport de béns, a causa de raons econòmiques i mediambientals. Per tant, si cal satisfer les demandes del mercat pel que fa al transport aeri de mercaderies, caldrà fer més inversions en noves infraestructures d'aeroports (cosa que inevitablement resulta molt car) o s'hauran de considerar formes de transport alternatives.

El MAAT sistema oferiria costos de transport més baixos que qualsevol altre sistema actual, ja que no requereix carregar combustible i els seus enlairaments i aterratges verticals reduirien el temps de lliurament en trajectes curts i alliberarien espai a les pistes dels aeroports de tot el món. A més, els aterratges i enlairaments, per ser silenciosos, disminuirien l'impacte mediambiental del viatge aeri, permetent operacions durant les 24 hores del dia en ciutats molt actives.
Si bé el MAAT (igual que altres conceptes de dirigibles) no està pensat com un substitut dels avions convencionals o d'altres formes de transport, s'espera que proporcioni una alternativa molt necessària que no requereixi les grans inversions en infraestructures típiques dels nous aeroports, línies ferroviàries i carreteres.




Font: NCYT i NASA