La intel·ligència artificial

Uns investigadors han demostrat la funcionalitat d'un circuit neural artificial senzill. Per primera vegada, s'ha provat un circuit d'unes 100 sinapsis artificials per dur a terme una versió simple d'una tasca humana típica: la classificació d'imatges. Això suposa un pas important en el progrés de la intel·ligència artificial inspirada en l'arquitectura del cervell humà.

El pas donat per l'equip de Dmitri Strukov, de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara (Estats Units) és petit però transcendental. Amb temps i progressos addicionals, el circuit podria acabar sent expandit i ampliat per aproximar-se a una cosa semblant al cervell humà, que posseeix mil bilions de connexions sinàptiques.
Malgrat els seus errors i els seus potencials defectes, el cervell humà segueix essent un model de potència computacional i d'eficiència per a enginyers com Strukov i els seus col·legues: Mirko Prezioso, Farnood Merrikh-Bayat, Brian Hoskins i Gina Adam. Això és així perquè el cervell pot dur a terme certes funcions en una fracció de segon, en comparació amb els ordinadors, que necessitarien molt més temps i energia.

I quines són aquestes funcions? Bé, vostè n'està realitzant algunes ara mateix. A mesura que llegeix això, el seu cervell està efectuant incomptables operacions de processament que desemboquen en decisions que vostè pren sense adonar-se'n, i en meres fraccions de segon, sobre les lletres i els símbols que veu, classificant les seves formes i posicions relatives entre sí i extraient nivells diferents de significat a través de molts canals de context, en tan poc temps com el porta llegir aquest text. Canviar la font, o fins i tot l'orientació de les lletres (cursiva o rodona), i és probable que encara pugui llegir i entendre sense problemes el que diu.

En la demostració dels investigadors, el circuit que constitueix aquesta rudimentària xarxa neural artificial va ser capaç de classificar amb èxit tres lletres ("z", "v" i "n") per les seves imatges, tot i que cadascuna estava estilitzada de forma diferent o saturada amb soroll. En un procés similar a com els humans identifiquem als nostres amics dins d'una multitud de gent, o trobem la clau adequada en un clauer amb claus semblants, el circuit neural senzill va poder classificar correctament les imatges simples.

Si bé el circuit és massa petit en comparació amb un dispositiu del que s'esperi un ús pràctic rellevant, és prou gran per demostrar la viabilitat tècnica del concepte en què es basa i, per despertar moltes expectatives sobre el que pot aconseguir-se amb la seva ampliació futura.