Comença parlant de la raça humana i del desenvolupament tecnològic per solucionar determinades carències. Mostra diverses pròtesi, des de low-cost dissenyades a Holanda, que s'envien amb un manual que ha de permetre a l'usuari construir-les amb materials de baix cost, fins algunes per satisfer les necessitats estètiques dels usuaris. La de l'esquerra de la fotografia porta uns altaveus incorporats
Un braç…
L'exposició continua amb l'exploració de l'evolució d'allò que es fa per ajudar els éssers humans a adaptar-se a l'entorn, i mostra el cas del ciborg Neil Harbisson, que des del seu naixement no veia colors. El dispositiu que porta implantat al cap converteix els colors (diferents freqüències de les ones lumíniques) en sons (diferents freqüències de l'espectre sonor).
L'exposició ens porta, aleshores, a un espai on hi ha robots. La reflexió que introdueixen és que la societat demana homes i dones que treballin com a robots, al mateix temps que aspira a construir robots que siguin molt humans.
Hi ha uns robots que fan rebequeries i es pregunten si els robots ens portaran la contrària.
Aquest, de la imatge anterior, dona cops de peu, sense que sembli respondre a cap seqüència
O aquests, molt inquietants, que mouen les òrbites oculars i et segueixen quan camines al llarg del passadís on estan instal·lats:
L'exposició continua amb allò que busquem a la tecnologia, com aquest equip, que es comercialitza als Estats Units, que serveix per tenir relacions sexuals a distància, a través d'Internet:
Els àmbits d'aplicació són nombrosos:
L'exposició acaba qüestionant com seria la vida si visquéssim 150 anys, i com pot canviar el moment de la mort, amb el disseny d'una muntanya russa que asseguri morir en un instant de plaer, donat que el circuit garanteix que al final faltarà sang al cervell i per tant oxigen, provocant sensació de plaer. El circuit finalitzarà a l'esquerra del gràfic:
Per acabar, i donat que la mort química del cos te lloc després de la mort mèdica, la caixa que es mostra a continuació recuperarà l'energia de la matèria química en descomposició, i la concentrarà en una bateria, que serà el llegat vital de la persona, que podrà encarregar als hereus de fer servir en determinats dispositius.
És una exposició molt ordenada que provoca reflexió i genera molts dubtes amb algunes presentacions molt xocants.
Hi ha espais on es poden viure experiències excepcionals, com ara veure el què passa al teu voltant a càmera lenta, sentir-te com una formiga o com una girafa, sentir-te al cos d'un altre, o viure una vida que finalitza amb la mort, que limiten a determinats visitants.
És recomanable fer la visita guiada, doncs tracta temes dels que no tenim cap coneixement i, tot i estar molt ben documentada, és especialment complexa.
FONT: Santi Martínez Farrero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament