dimarts, 12 de juliol del 2016

Així era el primitiu maquinari del programa espacial Apol·lo

Amb una memòria inferior a un megabyte, el maquinari del primer Apol·lo era primitiu. Però, tot i això, va aconseguir canviar la història per sempre.

Així era el primitiu maquinari del programa espacial Apol·lo
Font: NASA
El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una de les institucions acadèmiques més importants del món. En aquelles parets no només s'han format molt dels líders de l'actualitat, sinó que també s'han creat algunes de les principals innovacions i productes de la història.
El maquinari electrònic de l'Apol·lo 1 -conegut per convertir-se en un dels primers accidents espacials de la història- també va ser originat i desenvolupat en aquelles parets, les del MIT. Concretament, va ser el Laboratori Draper, el qual, durant els anys seixanta, estava vinculat al MIT sota el nom de MIT Instrumentation Laboratory.

Així era el primitiu maquinari del programa espacial Apol·lo

El primer ordinador de les missions espacials Apol·lo va ser desenvolupat íntegrament en el Massachusets Institute of Technology. El nom d'aquell primitiu ordinador era Apollo Guidance Computer, i comptava amb unes prestacions sorprenents considerant els estàndards de l'època. La seva memòria RAM comptava amb uns 4096 bytes de capacitat, mentre que la memòria ROM estava composta per uns 73 kilobytes (totes dues amb una mida de paraula de 16 bits). El seu processador funcionava a una velocitat 2 MHz.
El processador principal comptava amb quatre registres d'emmagatzematge principals, coneguts com registres centrals. Aquí es trobaven l'acumulador i el comptador de programa, a més de dos registres destinats a algunes de les instruccions determinades del processador.

Així era el primitiu maquinari del programa espacial Apol·lo

A més d'aquests quatre registres de memòria principals, la unitat de processament AGC comptava amb més de deu registres de memòria auxiliars. Aquí se'n trobaven alguns com l'IN i l'OUT, empleats per a l'entrada i la sortida de dades des del processador.
Aquella unitat de computació -dos per cada nau, en realitat- destacava també per ser una de les primeres a emprar circuits integrats en la seva construcció, el que va permetre reduir la mida global de l'ordinador i, de forma paral·lela, augmentar les capacitats tècniques de la màquina. Tot i això, el pes de la unitat superava lleugerament els 30 quilograms de pes.

Així era el primitiu maquinari del programa espacial Apol·lo

El llegat de l'Apollo Guidance Computer és incalculable. També comptava entre les seves innovacions amb un intèrpret de programari molt avançat per a l'època -desenvolupat també al MIT Instrumentation Laboratory-. Això va permetre, entre altres coses, maximitzar el nombre d'operacions i les possibilitats d'aquell rudimentari maquinari. De fet, moltes de les innovacions i tècniques aplicades en el desenvolupament del programari de l'Apollo Guidance Computer han servit com a base per a la programació de l'actualitat.

Així era el primitiu maquinari del programa espacial Apol·lo

Amb el pas dels anys, l'ordinador que va portar l'home a la lluna i que va guiar les missions Apol·lo va quedar obsolet. Qualsevol telèfon intel·ligent actual -o fins i tot smartwatch- és capaç d'oferir el mateix rendiment que aquell rudimentari ordinador. Tanmateix, el llegat que va deixar aquell rudimentari ordinador en la indústria tecnològica i espacial sempre serà etern.


Font: Hipertextual

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament