El missatge es va fer ràpidament popular, sobretot entre els usuaris d'Internet a Filipines, que van valorar assabentar-se que un filipí ja havia inventat un videotelèfon a la dècada de 1950.
El científic Gregorio Y. Zara, físic, va inventar al 1954 un dispositiu que feia possible que dues persones es poguessin veure entre sí en un televisor mentre parlaven per telèfon.
NAST és un òrgan consultiu del govern de Filipines encarregat de la ciència i la tecnologia. Un dels seus objectius és reconèixer els èxits més destacats dels filipins en ciència i tecnologia.
A més del videotelèfon, Zara té 30 patents amb el nom, incloent un dispositiu d'energia solar, una serra d'hèlix i un motor d'avió que fa servir alcohol etílic com a combustible.
Molts estudiants saben que Zara és un important científic filipí, però només uns pocs recorden que un dels seus invents va ser un dels primers prototips d'un aparell que arribaríem a conèixer com a videotelèfon.
Altres usuaris de mitjans socials interpreten la història com una evidència que els governs anteriors del país no van saber donar suport al treball de científics i visionaris com Zara.
No hi ha una explicació clara de per què el videotelèfon de Zara no va arribar a comercialitzar-se, però un comentarista assenyalava que la transmissió utilitzada per l'aparell era la mateixa que s'utilitza per a la difusió del senyal de televisió en directe. Per tant, era cara i poc pràctica.
Zara va morir l'any 1978, però el seu llegat segueix viu cada vegada que un treballador filipí a l'estranger es connecta amb la seva família a les Filipines usant un dels actuals serveis de videotelèfon a internet.
Font: GlobalVoices
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament